Feliç any 2011!

Un altre Nadal a punt de passar, i un altre any a punt de tancar. Toca seure, toca recordar, toca tenir present que un any és un bon cúmul d’experiències viscudes. Que tingueu molt bon any 2011 a tots sense excepció. Bon Nadal i Feliç Any Nou! Salut i força!

Bloc-Coalició Compromís Almàssera

Almàssera cada vegada més ofegada amb l'atenció primària del servei de salut

Som a finals de 2010 i el Cap d'Any és, si fa no fa, entre nosaltres. Tanmateix, els serveis d'atenció primària van retrocedint, cada dia que passa, a passes de lustre. Sabem vostés del què els parle?

A les cada vegades més minsos recursos personals i de material al Centres d'Atenció Primària, com el que tenim a Almàssera, ara els horaris d'atenció al públic són menors. Resulta que a Nadal no es podem posar malats. Els nostres majors han d'anar a Massamagrell, les dies que es manté el servici, a Almàssera, no hi ha a les vesprades.

Anem de mal en pitjor. Aquest servei és competència de la Conselleria de Sanitat (governada pels populistes). Què pensa de tot plegat l'Equip de Govern de l'Ajuntament d'Almàssera. Ah! no en pensa perquè també són del mateix partit polític.

Mentrimentre, els i les ciutadanes pateixen les conseqüències.

 

Com puc visualitzar el contingut de "Intervenció d'un dels nostres militants, ...."

Estem tractant de pujar el vídeo a Youtube, donat que hi ha problemes per accedir a eixa direcció de Blogger. Si no passa res, en breu estarà penjat ;)

Pregunteu-nos el que vullgueu!

Açó ha de ser quelcom. Tot i que no sé el que és.

Açò és una aplicació mitjançant la qual podeu preguntar-nos el que vos isca del teclat de l'ordinador i sereu resposts ;) Els usuaris de Facebook i de Blogger podran vore les respostes més fàcilment, donat que hem conectat l'aplicació a estos dos serveis.

Pregunteu-nos el que vullgueu!

Intervenció d'un dels nostres militants, Joan-Carles Jover, al sopar que vam tindre els membres del BLOC d'Almàssera al Centre Estudi Musical.

El podeu vore a aquest blog:

http://zedpun224.blogspot.com/

Provant la nova aplicació..

Perfecte.

Pregunteu-nos el que vullgueu!

Fuga de cervells

El 20% dels qui deixen la província de València per a treballar tenen qualificació universitària ó són tècnics de FP.

Dels 21.841 contractes que els ciutadans de València van firmar al tercer trimestre per a treballar en altres zones geogràfiques, el 20% tenien titulació universitària ó un nivell alt de Formació Profesional. Així ho assenyalen les dades de l'Observatori de les Ocupacions del Servei Públic de Treball Estatal, del Ministeri de Treball i Immigració.
D'aquesta manera, segons l'informe, en l'esmentat període, van eixir de la província de València més de 20.000 treballadors per a emplear-se en altres llocs, dels quals 4.456 gaudien d'una formació qualificada, tota una fuga de cervells. D'eixe total, 2.389, són els anomenats "tècnics i profesionals d'ajuda" que es tradueïx en aquelles persones amb un FP i nivells anàlegs d'aquesta especialització. Els altres 2.067, són els "tècnics i profesionals científics i intel·lectuals", és a dir, titulats universitaris.

Ens preguntem: és aquest el percentatge corresponent a la població d'Almàssera?

El BLOC d'ALMÀSSERA recolza la manifestació del 18 desembre pels drest socials

EL BLOC D'ALMÀSSERA RECLAMA UNA RESERVA DE SOL PUBLIC PER A UN NOU CENTRE ESCOLAR

-Taula de replegada de signatures, este diumenge 19 de desembre de matí


-També es proposà fer una concentració davant de la Conselleria d'Educació, per dimarts 21 de desembre.

ALMÀSSERA ES MOBILITZA PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT

Almàssera se moviliza para reclamar la construcción del colegio prometido en 2007 y de otro nuevo para paliar ya su falta de plazas

Tres años después de que el conseller de Font de Mora anunciara que comenzarían las obras del nuevo Colegio de Educación Infantil y Primaria Carraixet, la Plataforma per l’Educació Publica a Almàssera ha iniciado con una concentración y una recogida de firmas una campaña para reclamar la construcción de un colegio que “antes de construirse ya se ha quedado pequeño”.

La concentración de ayer, que sirvió de inicio para la recogida de firmas que presentarán el próximo martes en la Conselleria, tenía como objetivo denunciar el incumplimiento de la promesa realizada por el conseller Font de Mora realizada el 20 de marzo de 2007 que afirmó en su visita a la localidad que las obras de adecuación del CEIP Carraixet comenzarían en diciembre de 2007.

La adecuación del centro, que cuenta con más de 30 años de antigüedad, supondría la ampliación de las actuales 4 unidades de Infantil hasta las 6 unidades de Infantil y las 12 de Primaria, la construcción de un trinquet y de un comedor para 200 alumnos.

Sin embargo, según explicó Alejo Román, presidente de la AMPA del CEIP Carraixet a Hortanoticias.com, esta adecuación y ampliación del CEIP nace ya pequeña ya que el colegio cuenta ya con 9 unidades de infantil obligando a utilizar la biblioteca, el comedor y varias aulas prefabricadas para dar cabida a todos los estudiantes. Si hacen 9 unidades y van a construir solo 6, tendrá que hacer un segundo colegio ya porque el nuevo Carraixet ya nace pequeño”.

Las reclamaciones de la Plataforma, integrada por el AMPA CEIP Carraixet, la Asociación de Vecinos y Vecinas Carraixet, los centros de Educación Infantil Pati-Pati y Rabosetes, el Centre Estudi Musical d’Almàssera, Escola d’Aldults, Esquerra Unida, PSPV, PP, Bloc y Units x València, también ‘afectan’ al Ayuntamiento de Almàssera “por no cumplir con su obligación de mantener en condiciones el CEIP Carraixet”.

La Plataforma reivindica la adecuación inmediata del CEIP Carraixet, la construcción del colegio público de Educación Infantil y Primaria y de un instituto de Eduación Secundaria, Bachillerato y Ciclos Formativos “para poner solución a la precaria situación en la que se encuentra la educación pública en Almàssera”.

© Hortanoticias



http://www.hortanoticias.com/noticia/570457/Almàssera/almàssera-moviliza-reclamar-construcción-colegio-prometido-2007-otro-nuevo-paliar-ya-falta-plazas.html

Hui ara fa 30 anys ens va deixar Manuel Sanchís Guarner: el nostre xicotet homenatge

Era nebot del canonge i historiador Josep Sanchis Sivera. Fou doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret. Durant la seua època d'estudiant fou membre d'Acció Cultural Valenciana. Treballà al Centro de Estudios Históricos amb els prestigiosos filòlegs espanyols Ramón Menéndez Pidal i Tomás Navarro Tomás. Abans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip d'enquestadors de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els Països Catalans per fer enquestes per a la part catalana d'aquest atles.

Sanchis Guarner va ser un dels participants en l'elaboració de les Normes de Castelló. Defensava que el valencià és una modalitat dialectal d'una llengua comuna compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles. Idees que va exposar al llibre La llengua dels valencians, argumentant que ningú en el passat havia discutit la unitat de la llengua al País Valencià.

Va participar en la Guerra Civil defensant la legalitat republicana. Per això va ser represaliat durant el franquisme, passant pel camp de concentració de presoners polítics de Salamanca fins a complir la seua condemna en un penal de Madrid (1939-1943). Estigué bandejat a Mallorca entre 1943 i 1959 (període en el qual es produeix la seua col·laboració amb Francesc de Borja Moll en l'elaboració del DCVB i en la revista literària Raixa (1953)) i en el qual va descobrir i estudiar el valencià que es parla a la comarca murciana d'El Carxe.

El 1959 va tornar a València com a professor de francès en l'Institut San Vicente Ferrer fins que el 1960 va ser nomenat professor no numerari en la Universitat de València. En els primers anys seixanta va ingressar en l'Institut d'Estudis Catalans i va ser expulsat de la societat cultural Lo Rat Penat per la seua defensa de la unitat de la llengua. El 1966 va ingressar en la Real Acadèmia de la Història.

Després de la mort de Franco fundà l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. El 1978 pateix un atemptat amb bomba per part de sectors de la ultradreta després d'una manifestació conjunta d'AP, GAV, Fuerza Nueva... L'any següent rebé un paquet bomba camuflat dins de torrons, el qual no obrí gràcies als seus coneixements adquirits com a militar. El jutge no condemnà ningú, la qual cosa anà apagant la seua salut fins que pel desembre de 1981 s'aturà per sempre el batec del seu cor. La seua mort causà un profund impacte dins del panorama valencià. Aquells que en vida volgueren assassinar el mestre, tampoc s'acontentaren després de mort puix en el cementeri del cap i casal aparegueren pintades infamants. El seu llegat, però, continua ben viu en el panorama valencianista.

Màquina d'escriure, ulleres, ploma estilogràfica que van pertànyer a Manuel Sanchis Guarner- El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre La Ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana.

Bones festes!!!

Des del col·lectiu del Bloc d'Almàssera vos desitgem a totes i tots BON NADAL i FELIÇ 2011!

Coalició Compromís presenta la imatge de la campanya electoral

Amb el lema 'Gent com tu, gent amb Compromís' la nova coalició valencianista cerca articular el tercer espai polític

Coalició Compromís, formada per Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Esquerra Ecologista, presenta avui la imatge de campanya electoral que li servirà per comunicar el seu projecte polític els mesos que queden fins a les eleccions de l'any vinent. En un acte obert al públic, els candidats Enric Morera, Mònica Oltra, Mireia Mollà, Josep Maria Pañella i Joan Ribó es dirigiran als assistents per exposar les claus d'una proposta que cerca articular el tercer espai polític del País Valencià.

Entre d'altres iniciatives, Coalició Compromís ha posat en marxa un portal de vídeos, impulsat pel Bloc Jove, anomenat 'El que no voràs a Canal 9'. La coalició també ha creat una xarxa social pròpia per mobilitzar i intercomunicar els voluntaris i simpatitzants de la formació.

RECORDEU-VOS

Amb Compromís, Sumem: Rehabilitació del CEIP Carraixet ARA MATEIX

Ahir es va constituir la Plataforma per l'Educació a Almàssera. El dijous 9 de desembre es va constituir la Plataforma per l'Educació a Almàssera integrada pels partits polítics (PSOE, PP, UxV, BLOC, EU) locals, les entitats socials (AMPA "CEIP Carraixet", Associació de Veïns i Veïnes "Carraixet") i membres de la comunitat educativa local (pares i mares, mestres, membres del Consell Escolar Municipal, etc).

Des del BLOC hem apostat des de fa molt de temps per generar espai d'encontre i col·laboració, més allà de les diferències programàtiques que ens separen, per poder abordar amb seriositat els greus problemes que té el nostre poble. Volem emetre, però, el nostre reconeixement a l'esforç que des de l'Associació de Veïns i Veïnes "Carraixet" i l'AMPA del CEIP Carraixet han dut a terme per a articular aquesta Plataforma.

Amb aquesta Plataforma per l'Educació a Almàssera naix amb la voluntat de ser un instrument de lluita per al millorament de l'ensenyament al nostre poble. Per això, i per la urgent necessitat d'obtindre una resposta positiva de la Conselleria d'Educació davant les greus carències que hi han al poble, el primer objectiu que s'ha proposat és la reclamació de l'inici de les obres de rehabilitació de col·legi públic d'infantil i primària Carraixet.

Entre tots i totes ho aconseguirem. Sumant i amb Compromís.

ANEM EN COMPTE!

Anem en compte, quan ens diuen que no s'augmentaran els impostos municipals, taxes i preus públics al 2011, en veritat però ens volem dir que ara mateix, en desembre de 2010, ens han passat al cobrament un rebut per 25 euros com a taxa de fem. Això sí que és un bon regal de Nadal.


Per cert, les dones i homes del BLOC d'Almàssera volen desitjar-los unes festes plenes de joia i un any nou amb salut, treball i ...

Us ho volem desitjar nosaltres, servidors de vosté i de la Pàtria.

REFLEXIONS AL VOLTANT DELS ACTES "POBRESA ZERO"

En fa unes quantes setmanes ja i, un any més, com un clam varem eixir a les places i carrers. Les ciutadanes i els ciutadans, amb les entitats socials i polítiques, sota l’eslògan “Pobresa Zero” . Concentracions i manifestacions transcorregueren pels pobles i ciutats valencianes. Tots i totes reclamant mesures concretes per eradicar la fam al món i per fer possible que tots els humans visquen per damunt del que l’ONU denomina el llindar de la pobresa. Els arguments, per tots coneguts: és de justícia. A més, som la primera generació en la història de la humanitat que disposem dels mitjans necessaris per aconseguir-lo i, per tant, és moralment i èticament reclamable.

Durant milers d’anys, al món, les guerres i tota mena de desastres naturals tenien com a conseqüència immediata que molta gent patira situacions famolenques durant dècades o generacions. Fins i tot, els homes i dones consideraven aquesta situació com “natural” o, si més no, que formava part de la quotidianitat cíclica de la vida dels éssers humans. Però l’organització social i mecanismes de distribució de la riquesa és a la fi la única causa que podem adduir en els nostres dies perquè aquesta lacra no haja desaparegut al món sencer. Amb els mitjans dels quals hui disposem hi ha riquesa més que suficient no sols per eradicar la fam mundial, sinó també per generar un estat de benestar general i global.

Amb tot, a ningú se li sostrau que la pobresa no és soles una qüestió que sofreixen els habitants dels països subdesenvolupats, encara que sobre ells la cruesa esdevinga esfereïdora. També a les nacions occidentals riques com la valenciana la trobem pels carrers i places de pobles i ciutats. La trobem, però de vegades no la veiem o no ens ve de gust ensopegar-nos amb ella. Són conciutadans nostres. Estan a la nostra vora. Tenen rostre i els podem mirar als ulls. També per ells ens varem manifestar, o no?

A Almàssera, ens varem concentrar a la plaça Major, convocats per la Càritas Parroquial i per l’Associació de Veïns i de Veïnes “Carraixet”. Molts, mai són prou, hi érem; també representats de totes les forces polítiques locals (PSOE, PP, UxV, BLOC, ...), altres entitats socials i culturals del poble. Ara, que han passat unes setmanes, com deia, tal vegada caldria fer algunes consideracions en veu alta, ara que encara som a dotze mesos d’una nova convocatòria.

1. La concentració POBRESA ZERO, a Almàssera, va estar precedida d’una setmana amb activitats d’informació i sensibilització sobre aquesta lacra social. Jo destacaria la participació dels alumnes de primària en la elaboració de dibuixos i escrits sobre el tema. Baix el meu punt de vista, aquest ha de ser el camí: la implicació de cada vegada més estaments locals en aquesta lluita, fent i impulsant una implicació, a poc a poc més sòlida, decidida i valenta del professorat d’ensenyament infantil i primària; així com d’altres agents socials i culturals locals: associacions, falles, clubs esportius, etc.

2. La presència dels partits polítics encara és massa tèbia. Massa poc compromesa en visions conjuntes i globals; visions compartides. Encara la pobresa és matèria de discussió i polèmica partidista? En el futur, en el futur immediat, entenc que ha de visualitzar-se la unió de tots plegats en un tema que no té ni pot tindre fronteres ni trencadisses. La demanda, ara i ací, d’un món amb pobresa zero és més que raonable, i el món també és Almàssera, l’Horta Nord i el País Valencià. Tots els partits hi érem a la plaça, però cap gest conjunt. Una llàstima!. Per al proper any faig el següents suggeriments:

a) Entitats convocants, partits polítics i totes aquelles associacions que ho desitgen signen el manifest de la convocatòria que posteriorment siga llegit a la plaça.

b) Totes les entitats i partits polítics locals han de fer visible la seua unió en aquest tema amb un gest de simbolisme: enlairament de globus, fotografia de família, etc.

c) Totes les entitats, partits polítics locals i institucions públiques signen un compromís d’actuació conjunta i global, semblant al que signaren les associacions de la Plataforma per la Pobresa Zero i els Grups Parlamentaris a Les Corts (Grup Popular, Grup Socialista, Grup Compromís, Grup de No adscrits), que constituisca el nostre “PACTE LOCAL CONTRA LA POBRESA”.

3. L’aconseguiment dels objectius del Mil•lenni per abans del 2015, data fixada per l’ONU, exigeix un esforç de tots i totes des d’ara mateix. Des de la gent del BLOC, Compromís Local, desitgem trobar-nos amb tot el veïnat en aquest afer de Justícia Social i de Solidaritat.

Les noves cares del valencianisme?

El periodista Carles Senso ha publicat al diari Levante-EMV un reportatge en què dóna la seua visió d'un nou valencianisme que sorgeix fonamentalment de l'àmbit de la cultura i que incideix en els moviments polítics en la nostra societat. Senso reflexiona sobre el moment dolç que està vivint la música en valencià per a constatar que hi ha figures com Xavi Sarrià, líder dels Obrint Pas, o Josep Nadal, de La Gossa Sorda, que porten el missatge valencianista molt més enllà que els "repetits versos de Joan Fuster" gràcies a la projecció i l'èxit que han assolit les seues cançons. A més a més, també destaca la tasca que es porta a terme des d'una editorial independent com Afers, fins a la capacitat de mobilització que ha adquirit aquests darrers anys una entitat com Escola Valenciana. En definitiva, el periodista reflexiona sobre si estem davant de "les noves cares del valencianisme".


Llegiu l'article sencer del Levante-EMV : http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/12/06/nuevas-caras-valencianismo/763242.html

El Bloc d'Almàssera felicita l'STEPV, el qual guanya per setena vegada les eleccions sindicals en l'ensenyament públic

Encara amb dades provisionals, STEPV vol destacar la participació del professorat en les eleccions en l'ensenyament públic, que arriba al 67%.


Aquest resultats confirmen que STEPV ha tornat a revalidar la majoria que ostenta des de les primeres eleccions sindicals de 1987. Ho ha fet amb una distància respecte del segon sindicat de 25 punts i amb una representativitat, molt pròxima ja, al 42%. A més, aquesta majoria es caracteritza per la seua regularitat territorial, doncs és el primer sindicat en les tres circumscripcions electorals -Alacant, Castelló i València-, i també en tots els sectors.

El professorat valencià ha tornar a confiar en STEPV per a dur endavant la responsabilitat de representar-lo davant l’administració i exigir-li una actitud respectuosa amb el professorat, que s’ha de manifestar en els fòrums de negociació, amb una predisposició al diàleg per a poder arribar a acords en aquells temes educatius que afecten el professorat i al sistema educatiu.

Però aquestes eleccions també han deixat clara una altra cosa: l'intervencionisme del conseller Font de Mora en forma de càstig reiterat aplicat a l'organització majoritària del professorat no ha fet més que consolidar-la. Ni la retirada arbitrària de les subvencions que li corresponen ni el retall igualment arbitrari d'alliberats sindicals han aconseguit doblegar la voluntat del professorat.

Ara s'imposa que Educació óbriga una nova etapa on es puguen sumar la legitimitat política i la sindical en benefici de l'educació.

STEPV felicita a tot el professorat valencià per la seua participació i agraeix el suport i la confiança rebudes novament.


I nosaltres des del BLOC d'Almàssera donem el nostre suport i la nostra enhorabona als companys de l'STEPV.

El BLOC d'Almàssera felicita Acció Cultural pel seu 40 aniversari

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) és una entitat dedicada a l'estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de la totalitat del País Valencià. Va ser creada a València el 1978 i està regida per una junta directiva que és elegida per l'assemblea general de socis. El seu primer president va ser Joan Fuster i Joan Francesc Mira la va presidir de 1992 a 1999. Avui dia és presidida per Eliseu Climent i té la seu general a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València.


És independent ideològicament i no és una entitat que depengui del govern valencià. És partidària de la unitat de la llengua catalana i les seves actuacions van en aquest sentit. L'ACPV és la responsable de l'emissió al·legal (en vies de negociació) del senyal analògic i digital de Televisió de Catalunya al País Valencià, de les manifestacions del 25 d'abril, del Correllengua i dels Casals Jaume I, entre d'altres.

Va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1984.


Des del Bloc d'Almàssera, felicitem ACPV pels seus 40 anys defensant la cultura valenciana.

Els catalans fan un gir al nacionalisme i Mas arrasa en les eleccions

CiU va guanyar les eleccions d'ahir al Parlament de Catalunya amb 62 diputats (a només 6 de la majoria absoluta), enfront dels 28 del PSC-PSOE. Així, Mas podrà governar en minoria fent pactes puntuals, mentres que Montilla, qui ha portat el seu partit als pitjors resultats de la seua història, ha anunciat que es retira. ERC ha perdut la mitat dels vots i dels escons, però Puigcercós vol aguantar. Finalment, la Solidaritat de Laporta ha sigut la sorpresa i entra al Parlament amb 4 diputats. Com a dada rellevant, el nacionalisme català ha avançat i superat l'espanyol, que recula.


La federació nacionalista Convergència i Unió (CiU), amb el seu candidat Artur Mas, va aconseguir ahir 1.200.000 vots (38'5%) i 62 escons, enfront dels 570.000 vots (18%) i 28 escons del PSC-PSOE. Tal ha sigut la pujada de CiU i la baixada del PSC, que Mas guanya, amb prou diferència, en totes les circumscripcions i, fins i tot, en totes les comarques del país, incloent el cinturó roig de Barcelona (el Barcelonés, el Baix Llobregat, el Vallés...), que fins ara pareixia un fortí inexpugnable dels socialistes.

El candidat socialista, José Montilla, ja ha anunciat que no tornarà a liderar el PSC-PSOE. Ara, comença la lluita pel lideratge del partit, que es disputen, sobretot, els consellers en funcions Antoni Castells i Montserrat Tura, amb un perfil més catalanista que l'actual president, però també la ministra de Defensa Carmen Chacón, qui compta amb el beneplàcit de Madrid.

La pitjor part, però, del càstig al tripartit se l'ha emportada Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que ha vist perdre la mitat del seu suport electoral i de la seua representació en el Parlament: de 416.000 vots (el 14%) i 21 escons l'any 2006, passa a 218.000 vots (el 7%) i només 10 escons, quedant com a cinquena força política per darrere del PP i d'ICV. Tanmateix, el seu líder, Joan Puigcercós, a qui molts culpen del desastre, no va donar ahir la impressió de voler dimitir.

Per una altra banda, el PP passa a ser la tercera força, passant de 14 diputats a 18, mentres que Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) ha baixat un poc, de 12 escons a 10, i el partit anticatalanista Ciutadans (C's) ha mantingut els 3 escons que tenia gràcies a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Però la sorpresa de la nit la va donar el partit nou de trinca de l'ex president del Barça, Joan Laporta: la Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que va superar els 100.000 vots i el 3%, de manera que entra al Parlament amb 4 diputats, 3 dels quals per Barcelona (el mateix Laporta, el jurista valencià Alfons López Tena -ex CiU- i l'economista Uriel Beltran -ex ERC-) i 1 per Girona (Toni Strubell). A més, SI és la segona força en ciutats com ara Vic, després de CiU.

Precisament, Strubell competia amb Joan Carretero, líder del Reagrupament Independentista. La formació de l'ex conseller de Governació del primer tripartit ha perdut, finalment, la cursa amb el partit de Laporta i s'ha quedat fora del Parlament amb 40.000 vots (1'3%). De fet, si les dos formacions (Solidaritat i Reagrupament) hagueren concorregut juntes a les eleccions, haurien obtingut un escó més per Lleida i potser podrien haver-ne arrapat un altre per Tarragona.

Finalment, la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada, partit que acusen de promoure el racisme i la xenofòbia, es va quedar a les portes d'entrar en la cambra, amb un 2'4% dels vots. Fins i tot, durant els primers moments del recompte, els mitjans li atorgaven 3 escons, però finalment no n'ha aconseguit cap.

Com a conclusió, podem analitzar l'evolució del suport al bloc nacionalista català i al bloc nacionalista espanyol. Si l'any 2006 la combinació PSC-PP-ICV-C's obtenia el 50% dels vots, ara, comptant també el partit ultra PxC, ha baixat al 44%. En canvi, si la combinació CiU-ERC treia fa 4 anys el 45'5%, ara, incorporant SI i R.cat, puja fins al 50%. Per tant, hi ha un canvi evident de papers i el nacionalisme català porta de nou la veu cantant en la política de la nació veïna.

El que no voràs a Canal 9...

http://www.elquenovorasacanal9.com/

Nova pàgina del BLOC JOVE. El que no voràs a Canal 9. Els valencians i valencianes ens mereixem una altre Canal 9, en el qual la imparcialitat, el pluralisme, la qualitat i el valencià siguen els eixos fonamentals de la seua programació. De moment, aquesta pàgina tracta de recollir tots aquells vídeos del BLOC JOVE, BLOC i la Coalició Compromís que no tenen ressó a la nostra televisió pública.

Les Corts reconeixen el conseller Bosch i Morata

Les Corts han reconegut, per fi, la figura i la faena del líder històric del valencianisme, el conseller de Cultura durant la II República Francesc Bosch i Morata, qui dirigia el Partit Valencianista d'Esquerra i el Centre d'Actuació Valencianista. Per unanimitat, els grups han arribat a un acord que fa mesos que defén en la cambra el BLOC-Compromís a través del diputat Josep Maria Pañella i de la faena de Miquel Notari. El PP havia rebutjat la proposta repetidament, però finalment ha cedit. Per la seua importància, reproduïm a continuació la declaració institucional aprovada:

Declaració institucional de les Corts en reconeixement de la figura de Francesc Bosch i Morata 

Francesc Bosch ¡ Morata va nàixer a Xàtiva el 30 de novembre de 1901 i va morir a Mexicali (Mèxic), el 25 de setembre de 1950.

Va ser un membre destacat del valencianisme polític dels anys 30 del segle XX.

Durant els anys anteriors a la Guerra Civil i, sobretot, durant la mateixa, el valencianisme polític va aconseguir articular els primers passos per a la recuperació de l’autogovern deis valencians des de l’any 1707, realitats que no van aconseguir consolidar-se a causa de la derrota de les forces democràtiques al 1939 i la consegüent repressió de tota iniciativa autonomista durant les següents quatre dècades.

En el marc d’estos esforços per recuperar els drets del poble valencià trepitjats per la força des de 1707, es va constituir al 1937, el Consell Provincial de València, òrgan substitut de la Diputació Provincial i del Comitè Executiu Popular de València, però que va tindre una vocació regional i autonomista evident i del qual, el senyor Bosch i Morata va ser Conseller de Cultura.

En l’acompliment del citat càrrec va dur a terme una important labor cultural per a la recuperació i dignificació de la llengua del nostre poble: va promoure cursos de llengua i va crear institucions per a fomentar un renaixement de la llengua i la cultura valencianes, esforç en què va comptar amb la col·laboració d’il·lustres noms de les nostres lletres, com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Almela i Vives, Bernat Artola i Tomás... Així, va impulsar la constitució de l’Institut d’Estudis Valencians, va crear els denominats “Premis Literaris i Musicals del País Valencià” i va promoure la Biblioteca del País Valencià.

Així, en atenció a l’àmbit territorial de les entitats públiques que creà Francesc Bosch i Morata i la voluntat manifesta dels Consells Provincials de Castelló, València i Alacant d’atorgar-se òrgans comuns d’autogovern, caldria qualificar l’activitat d’este polític valencià, com a assimilable a la d’un Conseller preautonòmic.

El paper que Bosch i Morata va ocupar al valencianisme ha rebut diversos reconeixements. Al gener de 1998, l’Alcaldessa de València, Rita Barberà, el va anomenar fui adoptiu de la ciutat de València a títol pòstum i l’any 1980 es va designar un carrer amb el seu nom. D’altra banda, l’Escola de Formació de Persones Adultes de Xàtiva rep el seu nom, des de 1990, per acord del seu Consell Escolar. Tot i això, és adient reconéixer l’acció de Pilar Trenzano en la conservació de la memòria de qui fou el seu marit, Francesc Bosch i Morata. Cal remarcar, alhora, la dedicació de la família en el manteniment del llegat del Conseller; la qual cosa faria escaient que esta declaració es traslladara convenientment als seus descendents directes.

Així, Les Corts, mitjançant la present declaració institucional mostren el seu reconeixement públic a Francesc Bosch i Morata, en atenció a la seua decisiva contribució al desenvolupament de la consciència del poble valencià com a nacionalitat històrica i a la dignificació i recuperació de la seua cultura i identitat singular.

Palau dels Borja, 25 de novembre del 2010

Més de 200 federataris s'acrediten en les Corts per a replegar les signatures de la ILP de Compromís

Components de BLOC-INICIATIVA-VERDS han anat hui a les Corts Valencianes per a ser acreditats com a fedataris. Compromís comença així la replegada de signatures per a dur endavant una Iniciativa Legislativa Popular que reclama l’educació gratuïta des dels zero fins els tres anys.

El Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), el valencianisme universitari, guanya les eleccions a la Universitat de València. Enhorabona!

La Junta Electoral de la Universitat de València ha proclamat hui divendres els resultats provisionals de les eleccions d’estudiants per a renovar els seus representants en el Claustre de la institució. D’acord amb aquests resultats, el Bloc d’Estudiants Agermanats ha obtingut el major nombre d’escons, amb 17 representants (14 com a BEA i 3 com a ITACA-BEA). En segon lloc s’ha situat Campus Jove, que tindrà 14 representants al Claustre. A continuació han quedat Generació Universitaria (10), A Contracorrent (6), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (5), AVEU (4) i Valencia Universitaria (4). AVEPSI ha aconseguit tres escons, mentre AVEO, AVEF i SDADE n’han tret dos cadascun. Amb un únic representant es queden AJEPES, ECU, Estudiantes Independientes de Ciencias Políticas, AVEI, AEC i INTELEC.

Els estudiants triaven un total de 75 escons en un Claustre format per 300 membres.

L’índex millora la participació de l’any anterior.

Tota la informació sobre el procés electoral, així com els resultats provisionals per centres, i la comparació amb anteriors convocatòries es troba en l’adreça: http://www.uv.es/~jelectoral/claustre

Algú ens ho pot explicar?

> Después de 15 años de gobierno del PP en la Com. Valenciana la han convertido en una de las más pobres y la más endeudada:

> 7ª Comunidad más pobre de España (en renta per cápita)

> 6ª Comunidad con los salarios más bajos.

> 2ª Comunidad en reducción del PIB (actividad económica)

> >

> 1ª Comunidad en deuda: 15% del PIB

> ...Todas las comunidades autónomas han sufrido un aumento de su deuda desde el comienzo de la crisis en 2007, pero la única que ha crecido sin cesar desde 1995 y a un ritmo de vértigo ha sido la Comunitat Valenciana, incluso durante los años de crecimiento económico, hasta colocarnos en la friolera del 15% al día de hoy.

> (Recordemos que el déficit de Grecia es del 13,6%, el de España 11,2% y el de la UE 6,8%)

> 

> ¿Si la UE y el FMI nos piden reducir el déficit al 3% para el 2013 y el gobierno español, el alemán, el del Reino Unido,el de Italia...están tomando medidas muy impopulares para alcanzar ese objetivo? ¿Quién le exige a Camps que reduzca su deuda? ¿Qué medidas drásticas ha tomado? ¿Estamos al borde de la bancarrota?

>
> El Ayuntamiento de Valencia el segundo más endeudado de España: 877 millones de euros

>

> El sistema educativo en la Comunidad Valenciana: >

> nº1 en fracaso escolar en secundaria 40%

> La peor escuela primaria de todas las autonomías

> Más de 25.000 alumnos estudian en 1.000 barracones prefabricados.

>

> Datos de la Comunitat Valenciana

>

> En 2009 la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo aprobó el informe Auken, que amenaza con congelar los fondos estructurales para España si no se resuelven los abusos urbanísticos denunciados en Bruselas por ciudadanos de la UE.

>

> Esta es la tercera vez que la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo censura los abusos urbanísticos en España, especialmente en la costa levantina, que afectan directamente al desarrollo sostenible, el medio ambiente, el suministro y la calidad de las aguas.

> En España la planificación urbanística es competencia de las Comunidades Autonómicas y municipales.

> http://www.facebook.com/photo.php?pid=392012&id=132080526802882


> Informe de GREENPEACE: "Destrucción a toda Costa 2010": Comunidad Valenciana:

> http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/100713-21.pdf


> España:

> http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/100709-04.pdf


> Asociación: "Abusos Urbanísticos No":

> http://www.abusos-no.org/


> Marina d'Or, el despertar de un sueño:

> http://www.rtve.es/mediateca/videos/20081106/repor-marina-dor-despertar-sueno/333752.shtml?s1=noticias&s2=repor&s3

>

> Ser la ciudad con mayor contaminación lumínica de europa no sale gratis. Millones de euros de todos los ciudadanos de Valencia derrochados innecesariamente, que se han esfumado para siempre.

> Ante las difucultades financieras del consistorio Rita Barberá empieza a apagar miles de farolas en la ciudad, dejando una imagen deplorable y dejando en evidencia el derroche innecesario durante todos estos años:

> http://www.facebook.com/photo.php?pid=349085&id=132080526802882&fbid=133726669971601

>
> También ahorra en la iluminación de las obras de Calatrava ¿Alguien supervisó el coste de luz y mantenimiento de estas obras?

> http://www.levante-emv.com/valencia/2010/05/25/jurado-consultara-calatrava-cambio-farolas-puentes/708398.html

>
> Ver más: Rita Barberá ha gastado 160,1 millones de euros en farolas desde que gobierna - Levante-EMV

> http://www.levante-emv.com/


> Califòrnia, un Estat amb 38 milions d'habitants, manté actualment un deute de 15.000 milions d'euros, mentre que la Generalitat Valenciana amb tan sols cinc milions d'habitants està prop dels 18.000 de deute.

>

> El deute de la Generalitat supera ja al de l'Estat de Califòrnia i continua augmentant

> http://www.linformatiu.com/


>

> Durant l'època de creixement econòmic, a pesar de Maastricht i de l'obsessió del llavors President Aznar pel dèficit zero, el Consell es va endeutar fins al coll, ignorant els esforços d'Espanya i Europa per controlar el deute. La Generalitat Valenciana se niega a retirarle a Jaume Matas (ex presidente balear y ex ministro con José María Aznar) el título honorífico de “Embajador del Reino de Valencia”.

> Jaume Matas está supuestamente implicado en lo que se denomina el “Caso Palma Arena”, entre los supuestos delitos que se le imputan se encuentran: malversación de fondos, apropiación indebida, cohecho y prevaricación.

> El 30 de marzo de 2010 el juez instructor del caso decreta prisión provisional eludible mediante el pago de una fianza de 3 millones de euros en un plazo de 72 horas para Jaume Matas.

> Por el grave riesgo de fuga, el tribunal también acuerda la retirada de su pasaporte, le prohíbe salir del país y le obliga a comparecer cada quince días en el juzgado, medidas que también ha acordado contra su cuñado Fernando Areal.

>

>

> Fernando Areal era jefe financiero del PP en Baleares. Según sus propias palabras, su trabajo dependía de Bárcenas, ex tesorero de Rajoy, que está apartado del cargo por relación con la red de Correa (en prisión)

>
> Bancaja concede el préstamo a Jaume Matas en un tiempo record, y según el diario “El País” con un interés ridículo del 2,8% (84.000 € al año), las “condiciones son absolutamente anómalas en el ámbito del negocio financiero”

> Fernando Areal es apoderado de Bancaja. Bancaja estaba dirigida por José Luis Olivas, ex presidente de  la Generalitat Valenciana con el Partido Popular, justo antes de Camps.

> http://www.elpais.com/articulo/espana/jueces/cuestionan/interes/ridiculo/Matas/paga/Bancaja/fianza/elpepunac/20100705elpepinac_4/Tes

> 

> Antes de que se hiciera público el “Caso Palma Arena”, Jaume Matas era un modelo para Mariano Rajoy, que llegó a decir: “Vamos a intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Balears” (Noviembre 2004. XI Congreso Regional del PP en Baleares)

>

> Jaume Matas, Ambaixador de l'Antic Regne de València

>

> Bueno, esto es la punta del iceberg... Si empiezan con el caso

> Gürtel ya es para tirarse al mar y no volver a salir.
>

Si vols que este femer vaja a més, per favor, no reenvies este missatge, borralo i recomana a les teues amistats que miren els telediaris de Canal 9.

>

> El PP és la perfecció, només la gent del PP està capacitada per gobernar, amb el PP tot és meravellós, o ssea...

> Del PSOE ni parlar-ne.
 
ARA TOCA PARLAR ALS VALENCIANS I A LES VALENCIANES
 
ESTAREM CALLATS?

Volen importar el model madrileny de construcció de col·legis

El PP vol incloure el model de Madrid de construcció d’infraestructures de serveis públics essencials, com l’educació o la sanitat, mitjançant la privatització de l’edificació i la seua posterior explotació comercial, en el seu programa electoral de 2011. (EL PAÍS, 20.10.10)

La privatització de l’edificació d’escoles és el resultat de, dues coses, (a) la ruïna econòmica de l’Administració Valenciana, i (b) la necessitat de control ideològic de l’ensenyament amb valors ultra conservadors i ultra catòlics. (EL PAÍS, 20.10.10)

La Confederació de Pares d’Alumnes “Gonzalo Anaya” expressà: “L’educació no es pot deixar en mans de la patronal o de l’Església, que es mou per interessos econòmics o religiosos i no asseguren la llibertat, la diversitat i la pluralitat” (EL PAÍS, 20.10.10)

La Feceval (Federació de Centres d’Ensenyament de València) exigeix les següents contrapartides (EL PAÍS, 19.10.10):

a) tindre garantit per llei l’accés al sol.

b) Que la construcció de les escoles en aquelles zones amb menor risc econòmic (no amb major necessitat de places d’escolaritat).

c) Que el concert siga automàtic, des del primer moment en el qual el centre estiga operatiu. Ara per ara, per llei, es preveu fins a 5 anys per homologar el centre i concedir-li el concert.

d) Exigeix el “blindatge legal” que impedisca que el procés de concert siga reversible, davant possibles canvis de política educativa des de la Generalitat com a resultes d’un canvi de correlació de forces a Les Corts.

El Govern de la Generalitat s’ha compromès a intermediar davant les entitats financeres per a què se’ls facilite els crèdits a un preu inferior al del mercat. (EL PAÍS, 19.10.10)

La Feceval (Federació de Centres d’Ensenyament de València és la impulsora a València del modelo de cessió de sol públic a la iniciativa privada per construir centres escolars a canvi del concert automàtic. (EL MUNDO, 12.11.10)

La Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) també s’ha posicionat davant la Conselleria d’Educació per un eventual aplicació del model madrileny. Argumenten que ha de primar en aquesta convocatòria la seua “vocació de servei públic”, donat que el seu model de gestió són els propis professors els socis de l’escola. (EL MUNDO, 12.11.10)

El Model Madrileny, en el qual es fixa la Conselleria d’Educació, consisteix en què l’Administració cedeix terrenys a la iniciativa privada per a què siga aquesta la què assumisca el cost de la construcció dels centres educatius a canvi del seu posterior concert econòmic, per un termini entre 50 i 75 anys. (EL MUNDO, 20.10.10)

La fabricació de col•legis prefabricats o modulars, garanteix la construcció en 6 mesos, en lloc dels 10 mesos d’un centre amb dos o tres línees. El procés és: s’inicia amb elements produïts al tallers. Aquests materials s’enssamblen mitjançant cimentació amb formigó armat tradicional. La façana poden ser panels metàl•lics o prefabricats amb aïllant interior i càmera d’aire. La tabiqueria interior es realitza amb Pladur. (EL MUNDO, 20.10.10)

El problema del model madrileny és la cessió de sol pels consistoris. Aquests no tenen diners per l’expropiar els terrenys. (EL MUNDO, 20.10.10)

El Defensor del Poble ha iniciat una investigació de las instal•lacions escolars en tota Espanya. A la Comunitat Autònoma de València el nombre d’aules prefabricades s’ha mantingut prou estable al voltant de les mil llocs, en els anys de la present legislatura: curs 2006-07 fins 2010-11. (LEVANTE, 20.10.10)

L'Educació a debat a Almàssera

Amb la lectura de l'article 26.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, sobre el dret a l'educació, a les 20 hores, s'inicià la Taula Redona sobre la Situació i Futur de l'Educació Pública a Almàssera, organitzada per l'Associació de Veïnes i Veïns "Carraixet". Intervengueren la Presidenta de FAPA, na Mª Jose Navarro, el President de l'AMPA del CEIP "Carraixet", en Alejo Ramón, i la professora tècnica na Marina Sanchez; moderant la taula Dr. Joan-Carles Jover, del Consell Escolar Municipal per l'AAVV d'Almàssera.

La Sala d'Exposicions del Centre Cultural d'Almàssera es trobava plena de gom a gom. Veïns i veïnes, pares i mares (i no soles del Col·legi Públic, sinó també dels centres privats concertats del poble), membres dels partits polítics amb representació o no en el Consistori Municipal, i autoritats locals.

Després de dues hores, mitja més del que estava previst inicialment, totes les dades estaven sobre la taula: situació actual del Col·legi Públic, antecedents, procés revindicatiu de l'AMPA durant els últims anys, estat de conservació de l'edifici, adequacions prèvies del terreny on ha d'ubicar-se provisionalment el centre escolar, projecte de rehabilitació que s'ha licitat. Dades, moltes dades que a poc a poc anirem presentant en aquest blog, perquè siguen conegudes per la major quantitat de ciutadans d'Almàssera.

Ara, soles dues qüestions:

Primera. L'estat d'ànim, o millor hauríem de dir de desànim, i de desconfiança que planejà sobre la sala. De desànim sobre si el pares i mares dels alumnes de hui, i el veïnat en general, veurem amb els nostres propis ulls l'inici de les obres de rehabilitació. Hores d'ara no es té confirmació de quan s'iniciaran!. I de desconfiança en els representats polítics que hui per hui són a l'Ajuntament i al Govern de la Generalitat per donar resposta eficient a les necessitats reals, urgents-inmediates, principals-de-mig-termini, i principals-estratègiques sobre l'educació dels nostres fills i filles. Tot plegat ens esborrona i fem una crida al seny, ara i ací, als responsables polítics que hi són a la principal institució municipal, a tots: equip de govern i oposició.

Segona. Ens calen decisions valentes i amb fermesa per afrontar aquest futur immediat i guanyar-ne d'un millor per als nostres fills i filles. Això representa, sobretot en temps de forta crisi econòmica, altre conjunt de prioritats en les despeses dels pressuposts d'una i altra institució pública. Tanmateix, si durant anys no han sabut fer-ho millor, cal un canvi. En nosaltres tindran tot l'ajut que necessiten.

Situació i Futur de l'Escola Pública a Almàssera

TAULA REDONA

Associació de Veïns i Veïnes "Carraixet"

d'Almàssera

Situació i Futur de l'Escola

Pública a Almàssera

PARTICIPANTS:

AMPA "Carraixet"

FAPA València

A més de tota la comunitat educativa, estan

convidats a aquest acte totes les Entitats i

Associacions del poble

Dia: Dimecres 17 de novembre de 2010

Hora: 20:00

Lloc: Centre Cultural d'Almàssera

Aitana Ferrer en concert

Vos esperem este diumenge 14 de novembre a la Casa de la Cultrura de Cullera. Alli estarem


Aitana Ferrer a la veu

Enric Murillo al piano

César Murillo a la guitarra acústica i baix

Dani Flors a la guitarra acústica



Un abraç

Valencianisme.com es fa ressò de la nostra reunió amb UxV

El BLOC d'Almàssera fa mesos que va iniciar una roda de contactes amb diferents persones i entitats representatives de la societat, economia i cultura de la localitat de l'Horta Nord. Ahir va ser el torn d'UxV, en una reunió marcada per la sintonia entre les dos forces valencianistes.

PARTITS DE REFERÈNCIA NACIONAL VALENCIANA

El valencianisme polític, els partits de referència nacional valenciana a Almàssera hi són dos. L'un amb representants a l'Ajuntament: UxV. L'altre amb representants a Les Corts: Bloc - Compromís.

Tots dos partits, a Almàssera, tenim la responsabilitat no sols d'impulsar polítiques que resolguen els problemes dels ciutadans, i fer-ho en clau valenciana des de totes les institucions on estos ciutadans i ciutadanes ens situen. També, cal demandar-nos la responsabilitat de generar espais de cooperació i sinergies compartides amb la societat civil.

Les dones i els homes del BLOC estem compromesos en aquests afers, i en facilitar els mitjans i instruments per què les associacions i entitats locals puguen estrènyer lligams i portar endavant programes de col·laboració entre elles. Estem convençuts, doncs, que una societat civil cada vegada més enfortida és símptoma de salut i de maduresa. A més a més, permet assolir majors quotes de participació i de co responsabilitat en els afers públics. Així tots, ens eixim guanyant.

MERCAT VALENCIÀ DE TREBALL (i 4)

Amb tot per al conjunt d'assalariats que entren en el cercle viciós de contractes pocs estables, períodes en l'atur i tornar a contractes laborals temporals, aleshores resulta molt difícil sortir-se'n. Un recurs que des de les Administracions Públiques posen a la disposició dels ciutadans és el que dispensen les Oficines d'Intermediació Laboral que, en el cas valencià, el constitueix el Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Servef). És aquest, però, un servei amb moltes deficiències en la seua organització. La primera i principal és la ineficient territorialització en la que està implantada. Lluny d'atendre als mercats territorials d'ocupació que des de fa més d'una dècada són ban be conegudes, soles han reiterat un model administratiu que poc o res respon als interessos de l'oferta i la demanda de treball. Altres elements de la ineficiència d'aquest sistema d'intermediació són l'escàs i inadequat finançament dels Pactes Locals per l'Ocupació, la temporalitat de les polítiques d'orientació i assessorament als demandants d'ocupació, així com de les accions formatives de FPO i contínua.

De més a més, el sistema de negociació col·lectiva valencià és el que ens ho defineix l'Estat. Recordem que són dos els eixos que es presenten. L'un fa referència al caràcter general o sectorial de la negociació i, posterior Conveni Col·lectiu. L'altre, al seu àmbit jeràrquic, és a dir, els Convenis Col·lectius d'àmbit estatal predominen sobre els d'àmbits autonòmics, provincials o d'empresa, de tal sort que els d'àmbit inferior soles podem millorar les condicions laborals dels treballadors respecte als àmbits superiors. Al costat d'aspectes positius en aquest eix i trobem d'altres que no hi són tan, com per exemple que els acords adoptats en l'àmbit estatal estan predominant els interessos de les grans companyies sobre els pimes, que són les majoritàries al nostre país; a més, les millores que es podrien introduir en l'àmbit de l'empresa soles ho és en realitat quan aquesta és d'una dimensió major, mentrimentres les pimes són més donades a aplicar el conveni col·lectiu d'àmbit general.

 

En el fons estic apel·lant a l'excessiva predominança dels sistema productiu de caràcter intensiu en ma d'obra, al costat d'una pràctica poc desenvolupada d'inversió que les pimes fan sobre la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació. Açò fa tenir empreses poc productives i escassament competitives. Alguns diuen que aquest teixit productiu esta faltat d'un nombre de grans corporacions, però sent cert que la dimensió de les empreses és un factor, cal assenyalar que altres han dificultat, en el nostre cas, el nostre desenvolupament com el citat adés sobre la ma d'obra i que no prioritza la qualificació en el lloc de treball. Altres però també cal citar-los: una tardana i no sempre ben executada reestructuració dels sectors tradicionals valencians, poc internacionalitzats, que ha fet que gran nombre d'organitzacions del tèxtil, del joguet, del moble, del calçat ja no existeixen; mentre el capital anaren a engreixar les promotores i constructores i, després del seu enfonsament, ha deixat amb una gran feblesa el teixit industrial valencià.