Discurs de Joan Baldoví en el Debat d'Investidura

dimecres, 30 de juliol del 2008

Lʼoblit ens acosta a la desaparició com a poble


Quant de temps cal al ser humà per oblidar el seu origen, la seua gent, les fites que lʼidentifiquen com ser social i com col·lectivitat en un món global? Diuen que qui perd lʼorigen perd la identitat. Lluitar contra lʼoblit, no sols és una responsabilitat dels adults a qualsevol poble del món, sinó un indicador psicosocial de salut dʼaquest mateix poble. Si les malalties degeneratives es caracteritzen per la pèrdua de la memòria, això és el que ocorre a les nacions i pobles quan emmalalteixen; i, aleshores, la seua mort, està a prop.

Per això, cal fer exercicis continus de memòria, cal fer manifestacions col·lectives de retrobament amb el passat, perquè joves i majors es reconeguen com col·lectivitat.
Enguany, Almàssera commemora el 750 + 1 aniversari de la seua constitució: promulgació de la seua Carta Pobla. Aleshores som lʼany posterior a una data històrica per nosaltres que caldrà recordar i que, amb sinceritat pensem lʼany passat no ho celebrarem com sʼho mereixia.

Enguany, també, recorda el 300 + 1 aniversari de la pèrdua dels Furs, després que la corona de Castella disposà liquidar (amb la força de les armes) i dissoldre (amb la força de lʼoblide) la Nació valenciana. Aquest 25 dʼabril del 2008 seguim recordant que som, que la força dʼaquella desfeta no tinga els efectes que aquells disposaren per nosaltres.

Com veieu, totes dues dates històriques els uneix el fet que hi som a un any de la seua commemoració en data rodona i, també, que no foren recordades de manera especial i esplendorosa, amb honroses excepcions. Un símptoma, dieu-li, significatiu de què alguna cosa no funciona com cal.

En aquest 2008 hi ha un altra commemoració, també molt significativa. Però aquesta vegada hi som en data rodona. Fa 800 anys del naixement dʼEn Jaume I (Montpeller, 1208; Alzira, 1276). Aquest personatge essencial en la història del nostre poble i, en general, de València, va ser per la seua voluntat creador dʼun nou Estat, unit a la seua corona i independent políticament dels altres Estats del qual era rei. El Conqueridor és el gran mite fundador de València com a regne. Va ser ell qui va decidir conformar-lo amb lleis, institucions i moneda pròpies, diferenciant-lo dʼaltres indrets conquerits abans i després per ell mateix. El rei barbut, a més a més, va ser fundador directe de poblacions com Vila-real o Montaverner; però també indirectament es fundador o refundador de moltíssimes altres viles i assentaments mitjançant les Cartes Pobla atorgades en el seu nom per oficials reials i altres per la noblesa i el clero.

Ens agradaria que aquest any 2008, els almasserins i almasserines recordaren aquest home vinculat per sempre més a la nostra història. Demanem, però, a les autoritats locals que es facen ressò dʼaquest esdeveniment, i convoquem a veïns i veïnes, a entitats culturals i esportives, a empreses i comerciants, a treballadors i empresaris, a professors i estudiants a recordar aquesta data històrica, a conéixer què va significar per als valencians; però sobre tot, a reflexionar quina repercussió ha de suposar per al nostre futur immediat.

No deixem passar lʼoportunitat de fer-ho col·lectivament. Els nostres fills i nets ens ho agrairan.

Soterrament de les vies del metro: obra pública contra la crisi


En l'últim número de El Cresol InfoBloc Almàssera, es publicà l'artique "Soterrament de les vies del metro: obra pública contra la crisi" que, pel seu interés reproduim ací, esperant que els nostres lectors ens fasen arrivar les seues opinions i suggeriments.

És el tema central i estrella dʼaquesta legislatura municipal, el soterrament de la línia 3 del Metro, del que es parlà al plenari de lʼAjuntament, amb un finançament al 50 per cent per part de lʼAjuntament, certament inasumible ja que hipotecaria totes les altres necessàries inversions i millores durant 24 anys o més. Front açò no es pot plantejar vendre patrimoni o requalificar horta protegida. El finançament
del soterrament del metro te que ser en tot cas pel propietari de la infrastructura, la Generalitat, i si cal reclamant a lʼEstat el retorn dels recursos que els valencians i valencianes hi aportem via imposts, ja que sembla molt clar que paguem molt més que rebem.

En lʼestratègia que pareixen prendre, les institucions i els qui les governen, per fer front a la crisi, invertint en obres públiques, cal tindre en compte que els carburants pugen i sembla que continuaran pujant i a més contaminen, per tant invertir en carreteres, que a més destrueixen lʼhorta, no es veu dʼallò més addient. Seria molt millor invertir en transport públic i potenciar-lo, i una obra pública molt important és el soterrament de les vies del Metro, millorar lʼentorn paissagístic de lʼhorta, facilitar lʼús de la bicicleta, o fer la connexió a altres pobles de lʼHorta per mitjà del tramvia.



A la tardor caldrà seguir el tema, no us sembla?

COMPTES CLARS I PARTICIPACIÓ


Al darrer número de El Cresol podem llegir "Comptes clars i participació"

Fa poc sʼhan aprovat els pressupostos
per a enguany de lʼAjuntament, en el ple, govern i oposició manifestaven una manera contraposada dʼinterpretar els números, un fet ja massa reiteratiu. Davant aquest fet Bloc està per la transparència,
perquè qualsevol persona dʼAlmàssera puga comparar les diferents
partides dʼany en any amb un millor
enteniment que facilite una major participació. La ciutadania es mereix la serietat i el rigor pressupostari.
Per aquesta raó, el Bloc està per lʼestabilitat pressupostària, per estalviar, per tindre uns comptes sanejats,
per així poder disposar dʼuns recursos econòmics per, entre altres, poder afrontar adversitats. El Bloc ha sol·licitat formalment , a lʼAjuntament, els pressupostos de 2008.


A setembre vorem si ens fem amb ells.

dilluns, 28 de juliol del 2008

ALMÀSSERA EN TÉ DE COLESTEROL


Sí, sí Almàssera en té de colesterol, veureu perquè ho deiem.

Els pobles i ciutats d'arreu del món, com així en ho diuen gent lletrada, són organismes vius tan complexos com els mamífers. Per què, a l'igual que aquests, naixen i creixen, emmalaltixen i sanen, aprenen i obliden i, com no també es moren. Aquestes agrupacions humanes, on s'aplegen homes i dones cercant seguretat i satisfacció de les seues necessitats, tenen una data de la qual es reconeixen a si mateix com pobladors d'aquell indret i, també, una altra data, de vegades propera a la primera, de vegades centenars d'anys després, on deixen de reconeixen quan s'obliden del seu passat històric comú.
Com tots els organismes vius, els pobles i ciutats tenen capacitats perquè com a col•lectivitat la saviesa siga més extensa, aprenen d'experiències comunes. A més a més, la malaltia pot ser present, però, amb l'oportú diagnòstic i tractament terapèutic es torna a l'estat de salut.
El nostre poble d'Almàssera, hores d'ara, està malalt i requereix tractament urgent per què trobe la salut i amb ella la dels seus veïns i veïnes. Però, per què diem això?
Mireu, si Almàssera és un organisme viu i no és mort, el cervell sense dubte ha de ser l'Ajuntament, des d'on es regeix i coordina tota la vida que en ella alberga. Els seus músculs seran el seu teixit productiu: comerciants, empresaris, assalariats, autònoms, professionals. Les escoles, la biblioteca, el poliesportiu, això com les associacions culturals i esportives constitueixen els òrgans vitals de l'organisme: fetge, pàncrees, renyons, ... Els veïns i veïnes almasserins conformen la sang del poble, que transita amunt i avall des del cap fins a l'últim racó donant oxigen que és vida. Què són doncs les artèries i les venes d'aquest organisme que és Almàssera?
Si la sang transita per les artèries i les venes, aquestes no poden ser altra cosa que les avingudes i carrers del poble. Per això diem que Almàssera en té de colesterol. Les seues avingudes i carrers, com tots els ciutadans i ciutadanes hem pogut comprovar i sofrir, estan fets un nyap. Les voreres són comptades les que poden anomenar-se així; els clots i trencadisses són la quotidianitat per als vianants i la seua amplària ni parlem-ne. L'asfalt és del tercer món; que pocs carrers (que els hi ha) estan correctament pavimentats, sense pedaços amb materials de baixa qualitat que no aguanten el primer arruixat. I què em dieu de la brutícia als carrers, la saturació de contenidors amb espectacles suburbials o les cícliques plagues de panderoles i rosegadors múrids (rattus norvegicus).
El que hem dit, Almàssera presenta colesterol a les seues artèries i venes, i per aquest motiu la seua "sang" sofreix constants trencadisses de cames, esquinç en turmells, incomoditats i manca de benestar, plagues, infeccions, majors despeses en el manteniment de vehicles, etc., etc.
El "colesterol", com tots sabem, és un mal estat del "sistema circulatori" com a conseqüència de comportaments sedentaris i incorrectes hàbits alimentaris. Tots dos propulsats i coordinats pel "cervell".
Els veïns i veïnes, en general, i els simpatitzant i militants del Col•lectiu del Bloc d'Almàssera, en particular, denunciem aquest estat de malaltia en què es troba el nostre poble i desitgem retrobar la salut el més aviat. Per això, exigim dels responsables municipals (el cervell) la màxima eficiència en aconseguir aquest canvi. Emplacem a les regidories corresponents i a l'Alcaldia que donen prioritat a aquest afer, doncs el temps sols fa empitjorar l'estat de salut de tots plegats.
Proposem:
- Disseny i implantació d'un programa d'asfaltat integral de vials, amb ús de materials de qualitat que minore la sonoritat de la circulació augmentat el benestar dels residents.
- Disseny i implantació d'un programa urgent de reparació de voreres en la totalitat del nucli urbà. Aplaudim les actuacions que es fan d'accessibilitat i esperem siga el principi del programa més global que demandem.
- Ampliació dels serveis de neteja de carrers (de tots els carrers), tant en intensitat com en extensió.
- Renegociació amb les empreses concessionàries de la replegada de fem en contenidors per què augmente la freqüència de pas, i responsabilitzant-los de la neteja de les rodalies d'aquests contenidors.
- Desratització i desinfecció de vials i claveguerams, amb major intensitat en moments puntuals de l'any. L'acció preventiva ha de primar l'acció de govern en aquest tema.
La salut dels almasserins i almasserines no és negociable.

divendres, 25 de juliol del 2008

CONCENTRACIÓ PER LA DEFENSA DE LA TERRA, DE LA NOSTRA TERRA





dilluns 28 de juliol, 20:15 h
a la plaça d'Espanya d'Alcoi


- Per defensar l'ús públic del paratge de la Font Roja per a totes i tots
- Per evitar que l'hotel provoque un impacte ambiental i paisatgístic molt greu
- Per exigir que els antics xalets es rehabiliten i es destinen als serveis públics que requereixen el Parc Natural i els seus visitants
- Perquè hi ha alternatives turístiques menys impactants i socialment més beneficioses

SI SOU PELS VOLTANTS

Participa!

SI NO, ENVIEM UN CORREU ELECTRÒNIC DE SUPORT




Campanya 'La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural'
http://fontrojadetots.blogspot.com/
Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com
Adreça postal: Apartat de correus 252 - 03800 Alcoi




PROU D'AGRESSIONS CONTRA LA TERRA

Un Nou Exemplar d'Estiu: "EL CRESOL"

A eixit un nou número del butlletí informatiu del col·lectiu local del BLOC Almàssera. Si no us ha aplegat, diguem-nos-ho i us farem arrebar, d'acord?

Amb ell, ja i són setze les edicions realitzades. Esta vegada, acompanyant-nos a l'estiu, us presentem temàtiques noticiades d'àmbit municipal que afecten a tots els citadans i ciutadanes.

Us recordem que podeu fer-nos arribar les vostres opinions, suggeriments i notícies, mitjançant esta pàgina blog, o pel correu electrònic que, com sabeu tots és:

blocalmassera@gmail.com

Bones vacances !!!

I penseu que a l'estiu tot cuc viu !!!

EL CRESOL infoBLOC
Butlletí dʼinformació del BLOC DʼALMÀSSERA JULIOL 2008 Núm. 16

ADHESIONS COORDINADORA INTERPOBLES CONTRA LA VIA PARC

ENS INFORMEN QUE LA PÀGINA DE PETICIONS DE LA COORDINADORA INTERPOBLES HORTA VIVA SENSE AUTOVIA HA CANVIAT PER ADAPTAR-LA A LA LLEI ESPANYOLA I ENS CONVIDEN A TOTS A SIGNAR.



http://www.firmasonline.com/1Firmas/camp1.asp?C=1692



"MANIFEST DE LA COORDINADORA
INTERPOBLES HORTA VIVA SENSE AUTOVIA

La Conselleria d’Infraestructures i Transport pretén construir una autovia que travesse l’Horta Nord de València amb el nom, prou irónic,de Via Parc Nord. Amb un traçat paral·lel a la sèquia de Montcada, aquesta autovia desarticularia i destruiria l’estructura agrària i paisatgística d’una de les millors zones de l’Horta,i afectaria els termes de Godella, Burjassot, València, Rocafort, Massarojos, Borbotó, Montcada, Alfara, Vinalesa, Foios, Albalat dels Sorells, Meliana…"

dijous, 17 de juliol del 2008

PARLEM D'INSOLIDARITAT?


Us convidem a la lectura curosa del document publicat a la pàgina web del Ministeri d'Economia i Hisenda sobre l'assumpte de les Balances Fiscals.

A l'alternativa del fluxe monetari, la més representativa des del punt de vista de l'incidència del finançament públic al desenvolupament territorial, les dades del Ministeri són molt superiors a les dades calculades per Funcas (fundació de les caixes d'estalvi que feia estimacions). En concret el dèficit dels valencians arriba fins els 5.575'4 milions d'euros annuals front als 3.699'3 milions d'euros estimats per a l'any 2005 per Funcas.

Insistixc que tot i sent important la seua publicació i la constatació del dèficit fiscal dels valencians, la més gran injusticia es dona al ser el nostre país contribuent net amb una renda per capita inferior a les comunitats autònomes que reben del fons de solidaritat. Per example, Castella i Lleó amb una renda per capita superior a la valenciana (96 s/100 front a 91'4 s/100) presenta superàvit fiscal per 3.691'6 milions d'euros annuals; Aragó amb una renda per capita de 107 s/100 de la mitjana espanyola, també presenta superàvit fiscal per 509'7 milions d'euros annuals.

Ara, si volen, podem parlar d'insolidaritat dels valencians cap a Castella.

divendres, 11 de juliol del 2008

Anem a la UCE de Prada, què us animeu?


Benvolguts amics i amigues,


Com tots els anys a l'agost es celebra la Universitat Catalana d'Estiu.


XL UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
del 15 al 24 d'agost del 2008
Liceu Renouvier — Prada (Conflent)

La Universitat Catalana d’Estiu és des de fa quaranta anys un espai de llibertat i de trobada d’estudiants, professors, professionals, polítics i assistents en general dels set territoris que conformen els Països Catalans: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Durant nou dies Prada i la comarca del Conflent acullen una de les manifestacions culturals de més pes i projecció de Catalunya Nord i s’hi poden sentir tots els accents de la nostra parla. Tothom hi és acollit: els més menuts fins a catorze anys van a l’Esplai, de quinze a disset anys van a la Universitat Jove, i de divuit en endavant (sense límit d'edat) participen als cursos, seminaris, jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre, música clàssica, música tradicional, rock, cançó i cinema. Els que hi vénen per primera vegada hi tornen, i els que ja hi ha vingut saben què és sentir-se part dels Països Catalans, als peus de l’imponent Canigó.

En cas que no vulgueu rebre més informació indiqueu-ho a informacio@uce.cat

Per la dignitat i els drets socials i laborals de totes les persones


El passat 10 de juliol i davant de la Delegació del Govern al Cap i Casal de València es convocà una concentració per manifestar la nostra oposició a l'augment del temps de treball que la Unió Europea està impulsant des de la seua Comissió.

El Col·lectiu del Bloc d'Almàssera s'adhereix a l'acte i vol reproduir l'article d'opinió de l'escriptor Javier Marías sobre el tema, a més a més del Manifest del propi acte.



LA ZONA FANTASMA
Con nuestros votos imbéciles
JAVIER MARÍAS 06/07/2008 (EL PAIS)

Uno de los mayores peligros de nuestro tiempo es el contagio, al que
estamos expuestos más que nunca –en seguida sabemos lo que
ocurre en cualquier parte del mundo y podemos copiarlo–, y en
unas sociedades en las que, además, nadie tiene el menor reparo en
incurrir en el mimetismo. Y a nadie, desde luego, le compensa ser
original e imaginativo, porque resulta muy costoso ir
contracorriente. Es el nuestro un tiempo pesado y totalitario y
abrumador, al que cada vez se hace más difícil oponer resistencia. Y
así, las llamadas “tendencias” se convierten a menudo en tiranías.
Una muestra reciente de esta rendición permanente ha sido la
aprobación por aplastante mayoría, en el Parlamento Europeo, de la
“directiva de retorno” para los inmigrantes ilegales. Es ésta una
directiva repugnante, llena de cinismo y falta de escrúpulos, que a
muchos europeos –pero ay, no a los bastantes– nos ha hecho sentir
vergüenza de pertenecer a este continente. Como si se tratara de
una parodia de Chaplin o Lubitsch, el ponente y promotor de dicha
directiva ha sido un eurodiputado alemán del Partido Popular
Europeo, Manfred Weber, que apareció en televisión muy ufano de
su vileza y vestido de tirolés, cuan¬¬do a nadie se le oculta qué clase
de gente se viste así, todavía, en su país y en Austria. A este
individuo grotesco le han dado la razón y sus votos no sólo sus
correligionarios franceses (a las órdenes de Sarkozy), italianos (a las
de Berlusconi, Bossi y Fini, notorios e indisimulados racistas),
polacos (a las de los nacional-católicos gemelos Kaczynski),
españoles (a las de Rajoy y sus flamantes “moderados”) y demás,
sino también un buen puñado de eurodiputados socialistas,
incluidos dieciséis de los diecinueve que España tiene en la Cámara
(a las órdenes de Zapatero). Yo no sé con qué cara se atreverán el
Gobierno y el PSOE, a partir de ahora, a proclamarse justos y
democráticos y humanitarios, puesto que con sus votos propugnan
que se “retenga” durante año y medio –año y medio– a un
inmigrante ilegal cuyo único delito haya sido entrar
clandestinamente en un país europeo huyendo del hambre, la
guerra y la desesperación. Y asimismo propugna que los menores
puedan ser enviados sin garantías a cualquier país, aunque no sea el
suyo de origen. Todos sabemos lo que espera a esos críos: en algún
punto del trayecto, una red de traficantes que, con el visto bueno de
los europeos, se los llevarán a donde les parezca para utilizarlos
como les plazca: esclavos, objetos sexuales, combatientes, donantes
involuntarios de órganos. Y esto se producirá mientras los
gobernantes europeos, con la mayor hipocresía, dicen preocuparse
cada vez más por los riesgos que acechan a nuestros menores.
Durante años se ha hecho la vista gorda con los inmigrantes
ilegales. Se los ha explotado como mano de obra barata, casi
gratuita, y se ha callado convenientemente que eran necesarios para
nuestras economías y para que cubrieran los puestos de trabajo que
los europeos –ya muy señoritos– se niegan a cubrir. Queremos que
alguien recoja la basura y barra las calles, cuide de nuestros abuelos
enfermos y de nuestros niños malcriados y consentidos, ponga los
ladrillos de las cien mil construcciones vandálicas que han
propiciado la corrupción de los alcaldes y la codicia de los
promotores inmobiliarios, se ocupe de las faenas más duras del
campo y limpie nuestras alcantarillas. Nosotros no estamos
dispuestos a ensuciarnos las manos ni a deslomarnos. Que vengan
esos negros, sudacas y moros a servirnos, esos rumanos que no
tienen donde caerse muertos y que se prestarán a cualquier cosa,
más les vale. Les daremos cuatro cuartos y asunto liquidado. Ahora,
sin embargo, nos hemos hecho muy mirados con los cuatro cuartos,
porque hay “crisis”. Hemos visto que algu¬nos de esos inmigrantes
delinquen –como si no delinquieran algunos españoles, italianos,
alemanes o franceses de pura cepa– y, contagiados por Berlusconi y
sus compinches –los cuales nunca han delinquido, por cierto, no se
entiende por qué tienen tantas causas abiertas que los incriminan–,
empezamos a pensar que todos esos inmigrantes son unos
criminales. Y, como lo pensamos, aprobamos una directiva que los
convierta en tales por el mero hecho de existir y haber osado pisar
suelo europeo. Se los detendrá hasta año y medio, y sin asistencia
judicial, como si fueran presos de ese Guantánamo contra el que los
europeos aún nos atrevemos a clamar. Mientras tanto, ese propio
Parlamento, quizá en previsión de la próxima escasez de mano de
obra foránea y barata, permite también que nuestra jornada laboral
alcance las sesenta e incluso las sesenta y cinco horas semanales.
Algo nunca visto ni tolerado desde 1917. Y añaden hipócritamente:
“según el libre acuerdo entre contratadores y contratados”. ¿Libre
acuerdo? Todos sabemos también lo que ocurrirá. El empleador le
dirá al empleado: “Us¬¬ted trabajará sesenta horas. Si no le gusta,
es libre de no aceptar, pero yo no voy a cambiar mis condiciones”.
¿Y qué creen que contestará el empleado, en una Europa en la que el
empleo es precario y en la que se lleva decenios convenciendo a la
gente de que se hipoteque de por vida para comprar un piso de
mierda que habrán construido esos negros y sudacas a los que toca
detener y expulsar? No me extrañaría que de aquí a poco los
europeos tengan que envainarse su señoritismo y que volvamos a
verlos barriendo calles, sólo que durante diez horas al día, seis días
a la semana. Esta es la repugnante Europa que construimos, con
nuestros votos imbéciles.


*******************************************************************************


Manifest:

Per la dignitat i els drets socials i laborals de totes les persones

Ni directiva de la vergonya, ni 65 hores de treball

Les organitzacions firmants rebutgem la directiva aprovada pels Ministres de Treball de la Unió Europea que preveu l'ampliació del límit de la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals. També ens oposem a la directiva del retorn, més coneguda com de la vergonya, aprovada pel Parlament Europeu.

Les dues normes suposen un retrocés en els drets socials, laborals i humans de les persones que viuen i treballen a Europa. A més, són una mostra evident de les fórmules de presa de decisions de les institucions comunitàries, ni democràtiques, ni participatives i més submises a les pressions de les patronals globals.
Directiva de la vergonya.- La directiva de la vergonya estableix un termini màxim de detenció de 18 mesos a les persones nouvingudes, permetent que siga una autoritat administrativa, no un jutge, la que decidisca la seua detenció en Centres d'Internament d'Estrangers (com a Guantànamo) abans de la seua expulsió, i permet també la detenció i expulsió dels menors no acompanyats podent ser retornats a països amb els quals Europa o algun dels seus estats membres mantinga acords de col•laboració, sense necessitat que siga el país de procedència del menor, i sense garantir que seran els seus familiars o tutors legals qui se’n faran càrrec.

No acceptem els arguments que defensen la directiva, en el sentit que ara hi ha límits que no poden ultrapassar els estats europeus. Els límits són tan amplis que esdevenen una desregulació quasi total, que no solament permet als estats fer el que vulguen en aquest àmbit, sinó que justifica les polítiques neoconservadores dels governs europeus.

Directiva 65 hores.- La directiva adoptada pels ministres de treball de la Unió Europea que possibilitaria l'ampliació de la jornada laboral de les treballadores i treballadors europeus fins a les 65 hores no pot ser considerada sinó com una brutal agressió contra el conjunt dels treballadors i treballadores.

Aquesta Directiva és pràcticament, la manifestació més clara de l'aplicació del Tractat per a la Unió Europea. La seua orientació conservadora i neoliberal es posa al servei del mercat i dels interessos de les grans multinacionals, grups econòmics i financers. Condemna els treballadors i treballadores europeus a increments de jornada, noves formes de precarietat i noves formes de flexibilitat laboral.

A més, la idea que "el mateix treballador ha de negociar directament amb l'empresari" és un intent de destruir el principi de negociació col•lectiva, un intent de desactivar els sindicats com a força que contraresta la desigual relació entre ambdós estaments, un intent clar de destrucció d'allò que tantes generacions han anat bastint.

Aquest retorn als temps més foscos de la història no pot, sinó, provocar la més enèrgica repulsa i oposició En uns temps que s'endevinen difícils, on l'increment de la desocupació plana com una amenaça, és la reducció de la càrrega laboral, "treballar menys per treballar tots", l'opció vàlida, al nostre país, a tota Europa i arreu del món.

La reducció de la jornada laboral ha estat una reivindicació històrica del moviment obrer i un triomf de les forces del treball sobre el capital, aque li ha arrabassat part de l'excedent empresarial a través de la reducció del temps de treball. De plena vigència hui en el nostre país amb l'exigència de la implantació de les 35 hores, sense reducció salarial.


País Valencià, 1 de juliol de 2008