Convocatòria Plataforma per l'Educació Pública a Almàssera - 31 de març

A les huit de la vesprada ha donat lloc el començament de la reunió de la Plataforma per l'Educació Pública a Almàssera al Saló de Plens de l'Ajuntament d'Almàssera, amb una participació notable de les diferents entitats que constitueixen dita Plataforma.

Les reivindicacions que s'han tractat esta vesprada, com en altres sessions, es concreten sobre l'adequació inmediata del C.E.I.P. Carraixet, un nou Col·legi Públic d'Educació Infantil i Primària, un Institut d'Educació Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius al nostre poble i una quarta, de la qual hem debatit hui, el procés de manteniment del Col·legi.

Cal relacionar la sessió de debat de hui en la reunió que el passat 11 de març de 2011 a les 10:00 va tindre la Plataforma per l'Educació a la Conselleria d'Educació, en la qual l'actuació de la Directora General de Règim Econòmic María José Vargas cap als membres assistents no va ser la més encertada.

És per això que el militant del BLOC d'Almàssera, Joan-Carles Jover, present a la reunió, ha sol·licitat a la Plataforma el rebuig a que Vargas siga la nostra interlocutora per motius de dignitat.

2 d'abril, per l'ensenyament en valencià i l'escola pública: Concentració + Cercavila + Concert

El proper dissabte 2 d'abril serà una jornada reivindicativa i festiva per l'ensenyament en valencià i l'escola pública. Escola Valenciana organitza una gran Cercavila per l'ensenyament en valencià. El curs 2011-2012 pot ser l'últim amb programes d'ensenyament en valencià al nostre país si es compleixen les previsions de la Conselleria d'Educació. Per aquest motiu fem una crida al sector educatiu i la societat valenciana en general per dir sí a l'ensenyament en valencià.

La Cercavila per l'ensenyament en valencià eixirà del Parterre (pl. d'Alfons el Magnànim, València) a les 19.30 hores i ens portarà cap a Benimaclet per deixar-nos a les portes del concert de celebració dels 10 anys del CSB Terra, amb l'actuació de la Gossa Sorda i la presentació del nou disc d'Obrint Pas "Coratge".

Acompanyaran la cercavila una carrossa amb sound system i a més hi haurà gegants i cabuts, dolçainers, dimonis i moltes sorpreses més.

Abans, a les 18 hores, a la plaça de Manises, hi haurà la Concentració per l'ensenyament públic, organitzada per la Plataforma per l'ensenyament públic amb el lema "Per la dignitat i el futur. El nostre sòl per la nostra escola!".

I una vegada finalitzada la cercavila, a les 21.30, començarà el concert d'Obrint Pas i la Gossa Sorda, dos dels grups de més èxit del nostre país.

Esteu tots i totes convidades a dir sí a l'ensenyament en valencià, sí a l'escola pública.

El 2 d'abril vos esperem!
 

Compromís tanca la legislatura amb 7.358 iniciatives presentades en les Corts Valencianes

Compromís tanca la legislatura amb 7.358 iniciatives presentades en les Corts Valencianes

Enric Morera, Mònica Oltra i Mireia Mollà han fet una conferència de premsa per a fer balanç de la legislatura que tanca el grup parlamentari Compromís. Amb tan sols quatre diputats, la formació ha estat de les més productives a l’hora de presentar iniciatives.

En total, el grup parlamentari format per BLOC i Iniciativa ha presentat 7.358 iniciatives parlamentàries, quedant una mitjana de 1.839 iniciatives per any.

Per a qui ha estat portaveu del grup en el darrer any i mig, Enric Morera, estes xifres demostren que Compromís no sols ha estat com un grup eficient i eficaç de l’oposició, sinó també com una formació “amb una vocació de govern decidida i per això hem fet proposicions de llei, hem presentat iniciatives per a legislar i per a millorar el benestar de les valencianes i els valencians"

Cost Zero? No, cost de 30 milions!

 

Confondre el desig en la realitat és un mal que el temps cura. I ho fa perquè no hi ha més remei. Quan els darreres setmanes es va escampar, com pólvora fallera, que el soterrament de la via 3 del Metro al seu pas per Almàssera era cosa feta i, a més a més, feta amb cost zero, aleshores, s'alçaren tres posicionaments. Els "descreguts", aquells que digueren que això era mentida o una relliscada electoral del partit en el govern local. Els "creients", aquells que tot diuen amen encara que objectivament estiguen observant una cosa ben diferent. Els "intolerants", aquells que pensen que tant si es fa com si no es fa a ells els anirà malament, perquè estan sempre en la posició de "quant pitjor (pels altres) millor (per ells)". Altres ens agrada més les posicions de prudència, que no per més exercides són menys intenses.

El temps ha posat i ha llevat raons. Hui, 25 de març, sabem algunes coses, perquè s'ha presentat públicament, igual quan al 2007 va vindre el Conseller Font de Mora a presentar la reforma del CEIP.

Quines coses sabem?

1er. No és el soterrament de la via 3, sinó el soterrament de l'estació d'Almàssera per a la via 3 del Metro. Això produirà un efecte de "pujar i baixar" com si els viatgers foren a un Parc d'atraccions.

2on. No és que tinga un cost Zero. El cost previst de l'obra és de 30 milions d'euros. Tots sabem com es fan estes previsions: sempre es queden curts. El desdoblament de la via Alboraia - Almàssera és a banda. I del desdoblament Almàssera - Rafelbunyol ni es parla i, per tant, de les millores de pas tampoc.

3er. La previsió, que com sabem sempre és optimista, és de 30 milions que pagaran en parts iguals la Generalitat i l'Ajuntament d'Almàssera. Per tant, el cost per als veïns i veïnes d'aquest poble serà de 15 milions d'euros. Cada veí n'eixim a uns 2100 €.

4ar. Però, que ningú s'enfade. Aquests 15 milions d'euros, Almàssera els pagarà (i això és el millor de tot) mitjançant un "vestit" a mida que ens faran:

a) l'Ajuntament expropiarà un tros d'horta.

b) l'Ajuntament requalificarà estos terrenys expropiats.

c) Aquests terrenys més el que hui constitueix la glorieta del Doctor Cotanda formaran una parcel•la, si fa no fa, d'un 6 mil metres quadrats (?).

d) Sobre esta parcel•la es farà una plaça i un hotel. A sota, l'estació del Metro.

5è. Per tant, i com va reconéixer el Director General que va fer la presentació, el senyor Vicente Dòmine, tota aquesta operació esdevindrà si hi han inversors que s'interessen per aquest projecte urbanístic.

Nota de premsa Bloc Almàssera: llista eleccions municipals 22 de maig

El Col·lectiu del BLOC d'Almàssera ha aprovat la llista amb la qual concorrerà a les properes eleccions municipals del 22 de maig. Com a candidat a l'Alcaldia, es presenta Joan-Carles Jover, doctor en Psicologia, de 51 anys, que encapçala una relació de dones i homes altament qualificats i coneixedors de la realitat social del poble. En declaracions fetes pel senyor Jover a l'eixida de la reunió que mantigueren ahir els militants i simpatitzants, manifestà: "ens presentem davant la ciutadania d'Almàssera amb la responsabilitat de tindre uns anys de molta dificultat que ens han portat els malfiaments dels últims anys". Altres membres de la candidatura són: Josep-Miquel Adell, propietari comerç local; José Navarro, estudiant; Carla Tamarit, advocada; Gyöingyi Szekacs, pintora; José Luís Miralles, professor universitari; Miquel Solís, arquitecte; Montse Mollà; Isabel Holguín, becària de ciències polítiques; Ricard Gòmez, directiu en cadena hotelera; Fernando Adell, llaurador; Empar Alegre, auxiliar de justícia; Francesc Bayarri, periodista; Tamara Folguerà, mestra; Maica Català, enginyer agrònom i professora d’educació secundaria; Consol Garcia, pedagoga. "Volem recuperar el poble de la il·lusió, la qualitat de vida i el compromís en fer d'Almàssera un referent per tot el país" va concloure el cap de llista.

després del foc - atzukak

Perill zona de risc: cal pintar

Article d'opinió del militant Ricardo Gómez, en aquest cas, sobre la seguretat vial a l'entorn del Museu de L'Horta:

Peligro , zona de riesgo!! …...Urge pintar.

Tal y como muestran las fotos del entorno del Museo de L´Horta ( hablan por sí solas ) , urge
PINTAR , pues la probabilidad de atropello de un peatón cuando , haciendo uso de su derecho
de paso por los “Pasos Cebras” del entorno del Museo es …. altísimo y sino , pueden juzgar por
la fotografía que adjuntamos al comentario .

No hay palabras para expresar lo evidente : Desidia y por extensión , riesgo de accidente a los
mas débiles … los peatones.

Viendo las fotografías , hay que hacer verdaderos esfuerzos por el día para descubrir los “Pasos
Cebras” … imaginen por un momento el riesgo por la noche.

No sé a quien corresponde la responsabilidad de tener los Pasos de Cebra en condiciones … , pero
lo que si tengo claro es que por parte del Ayuntamiento se debe tomar nota del tema …. Pues la
rotonda soporta mucho trafico rodado ( Automóviles , Tractores , Camiones de Gran y Mediano
tonelaje , Motos , Furgonetas , etc … ) a lo largo del día y por los “ Paso Cebra “ pasan
personas mayores , niños con bicis ( haciendo uso del carril bici que parte del mismo Museo) ,
familias , labradores y vecinos de las casas de L'Horta .

No es de recibo que no sean pintados por un tema de presupuesto , pues la Seguridad Vial de
nuestros vecinos esta por encima de estos riesgos innecesarios.

Existen otras zonas en el pueblo que estan en condiciones similares … , pero de ellas ya las
comentaremos en otro momento.

Almàssera 21 de Marzo de 2011.

Aitana Ferrer en concert

Paraules de la cantant almasserina Aitana Ferrer:

"El proper dissabte 26 de març oferirem, a la CASA DE LA CULTURA D'ALMUSSAFES, una actuació-presentació del disc Cants d'amor i primavera junt amb noves cançons d'un proper treball que estem preparant i amb cançons d'altres autors ben conegudes.

L'hora de començament de l'espectacle serà a les 22'30h i les entrades podeu aconseguir-les en taquilla o cridant al Tlf: 96 178 45 55

el preu son 3€

Vos esperem

PD. Vos deixe el cartell del concert per si algú vol fer-ne difusió.

Gràcies a tots"

Del perfil a la pàgina

Estem migrant del perfil cap a la nostra pàgina de Facebook. Per què? Perque a les condicions d'ús d'esta xarxa social es recomana l'ús de les pàgines i no dels perfils per als grups polítics.

Si voleu continuar estant informats de l'actualitat d'Almàssera, només teniu que entrar a la pàgina adjunta i fer click en "m'agrada".


http://www.facebook.com/pages/BLOC-Almàssera/115597661843499?ref=ts


Recordeu que també teniu més fonts d'informació, unes entrades més avall.

Moltes gràcies ;)

Recorregut per Almàssera

Estimats amics i amigues:

El proper Diumenge 10 d'Abril a les 5 de la vesprada anem a fer un recorregut pels distints barris i zones del nostre poble (Almàssera, Horta Nord). El punt de trobada serà al carrer Antic Regne de València número 1. Qui puga/vullga vindre, serà benvingut.

Salutacions ;)

Nuclears, no gràcies

Article d'opinió de Ricardo Gómez:



Nuclears , no gràcies......

Renovables : el futur ja es ací

Avui , despres de la greu situació nuclear de Japó , és fàcil escriure un articule contra la energia generada en
les centrals nuclears i ser ratllat d'oportunista , demagog etc …

Sí, és fàcil, però tambe besllum en el futur proxim , que ha començat la fi de l'ús d'aquesta energia en
favor de les *Energias Renovables , més netes , mes respectuoses amb el medi ambient i “ cuasi “
inesgotables....

Perquè el que es clar , és que ha ressorgit un concepte amb molta força , que encara que sempre s'ha tingut
en compte ( en els discursos i amb la boca xicoteta ) , “ la SEGURETAT en les Centrals Nuclears “ , ara sí
que esta en el “ull de l'huracà “ , ja que defensar l'ús de la energia nuclear , des d'avui , ha de venir
acompanyada amb que es dotarà a les Centrals amb TOTES les mesures necessàries perquè situacions com
la Japó , siga de risc “ ZERO” i fóra del 100% de seguretat ….. Açò comporta la incorporació d'una
sèrie de mesures, garantias, protocols , etc …. que la fan inassumible pels COSTOS que suposen les
mateixes i per derivada , el minvament en els BENEFICIS *ECONOMICOS que reporta aquesta Energia al
compte de resultats de les empreses que les gestionen , llevat que els repercutisquen directament a l'usuari.
esta ids...

Per fi … , ja hem arribat a les paraules CLAUS que fan que davant unes noves regles de joc ( Seguretat
100% ) impliquen majors COSTOS , menys BENEFICIS a les empreses del sector i és ací , en aquesta
simple equació on entren en joc les Energias Renovables i la seua aposta ferma i segura .

Segurament no seran aixi de simples els plantejaments i les anàlisis, però el que esta clar és que l'aportació
al “*Mix Energètic Nacional” de la *energia nuclear és , aprox un 23 % i l'aportació de las Energias
Renovables és d'aprox..un 19/20 % ….( Impensable fa solament 10 anys ) , Es a dir , que és posible el
camvi..

Per tot l'anterior , estime que la energia nuclear esta arribant a la seua fi … sera tema de debat i de
controvèrsies però en deu , quinze o vint anys estarà superada …. és qüestió de temps i dels BENEFICIS
TANGIBLES DE LA ENERGIAS RENOVABLES aporten a la nostra societat … son moltes!! .

* Amigues del medi ambient
* No contaminants
* Netes
* Inesgotables
* Economia Sostenible.
* Generadores de llocs de treball estables
* Impulsen els desenvolupaments d'I + D en les empreses.
* El seu desenvolupament involucra potser dels *Dptos d'Investigació de les Universitats.
* No importem Tecnologia , al contrari , l'exportem.
* Equilibrem el Balanç d'Exportacions/Importacions.

Segur que existeixen 1000 raons més per a comptar amb elles i invertir en el seu desenvolupament.

Si heu llegit l'articule fins a ací …. doncs, el debat esta obert.

Una abraçada.

Ricardo Gómez
Almàssera 19 de març de 2011.

Premis i fotografies Falles Almàssera 2011

FALLES INFANTILS

3r premi per a Falla El Ventorrillo

2n premi per a Falla Almàssera

1r premi per a Falla El Trull

FALLES GRANS

3r premi per a Falla Almàssera

2n premi per a Falla El Ventorrillo

1r premi per a Falla El Trull 
 

Enhorabona a les 3 comissions. Es vem la Nit de la Cremà! 

Bloc Almàssera 2.0

Hui en dia, internet és una ferramenta essencial en la vida de moltes persones.
Tot i que hi ha molta gent que l’usa per oci o treball. Té una funció no menys important, la de poder saber que està passant a l’altra punta del món en qüestió de segons o minuts.

 Coneixedors de la importància que té la web en l'actualitat, hem actualitzat el xip, augmentant el nombre de registres en les diferents xarxes socials que estan al nostre abast.

Per tant, pots trobar-nos als següents espais:

-Blogspot: blocalmassera.blogspot.com
                 ó també www.blocalmassera.tk

-Facebook: http://ca-es.facebook.com/people/Bloc-Almàssera/1716401674

-Tuenti: Troba'ns al buscador de Tuenti

-Linkedin: http://www.linkedin.com/pub/bloc-almàssera/22/906/459

-Formspring: http://www.formspring.me/blocalmassera

-Twitter: http://twitter.com/BlocAlmassera

-Youtube: http://www.youtube.com/blocalmassera


Aprofitem este missatge per a dir-vos que el col·lectiu comarcal de l'Horta Nord estrena web:

 http://www.blochortanord.org/joomla/index.php?option=com_content&view=frontpage

Allí també trobareu notícies d'Almàssera.

ESCOLA PÚBLICA O ESCOLA PRIVADA?

  Escoles, o l'educació, públiques o privades? És esta una qüestió menor?

  És aquesta una disjuntiva que s’arrossega des de fa uns quants decennis i que sol portar aparellada, per qui l’emet, la seua anàlisi i un posicionament previ al propi debat. Des de visions ideològiques progressistes és comú que el punt de partida siga favorable a les escoles públiques. Tot i que amb el transcurs de la conversació poden admetre elements o trets rellevants d’un altre punt de mira. Versemblant, des de visions ideològiques conservadores el punt de partida no sol ser unànime, però si el d’arribada clarament a favor de l’escola privada.

  Nogensmenys, des del meu posicionament, aquesta dicotomia d’educació o d’escola pública versus privada està habitualment farcida d’una barreja d’anàlisi simplistes, de prejudicis i de grans dosis de confusionisme, de vegades sincer, de vegades malèvol.

  Als anys 70 i 80 del passat segle, quan tota mena d’agents socials, que després vam anomenar “comunitat educativa”, eixíem al carrer per reclamar, de les noves Administracions Públiques, un recolzament efectiu de l’escola pública, el que reivindicàvem era la construcció de centres escolars en tots els nivells de l’escolarització i en tots els barris i pobles del país; reivindicàvem un augment de les places docents i de la dotació en recursos didàctics per als centres. Més tard, reclamaríem ampliar les parcel•les de participació en la gestió dels centres per als alumnes i per als pares i mares, així com majors quotes de democràcia interna a l’escola. De ben prompte ja reclamàvem la gratuïtat de l’ensenyament i un major nombre de beques escolars. Tanmateix, poques vegades es definia que calia entendre per escola (o educació) pública. Gairebé pareixeria que tothom ho tinguera clar i fora unívoc el seu significat. Res més lluny de la realitat. I el temps es dona la raó quan a les reivindicacions de hui, temps de greu crisi econòmica, sent versemblants a les d’ahir sorgeix la pregunta “Què significa hui escola o educació pública sobre la qual aplicar aquelles reivindicacions o demandes?”

  No tinc cap d’ànim en configurar una relació exhaustiva de concepcions sobre el que podem considerar, o no, com a tal. Em pareix molt oportuna, però, la que ens aporta el professor Antonio Viñao i sobre ella em recolze.

  Des d’una perspectiva economicista, l’educació -o el centre escolar- és pública quan està sostinguda amb fons provinents dels pressupostos d’alguna de les Administracions Públiques. És clar, pot presentar-se una gran variabilitat l’argolla percentual del finançament del centre escolar. Considere però, seguint l’opinió majoritària a la Unió Europea, que la concepció de “publica” ha d’aplicar-se quan el percentatge és superior al 60 per cent. De més a més, hi ha una altra derivada, en aquesta perspectiva, per la qual la part de finançament privat pot presentar diverses naturaleses: aportació –més o menys voluntària- dels pares i mares o tutors, la venda de productes o serveis, la donació des de persones físiques o jurídiques, etc.

  No se l’escapa al lector que des d’aquesta perspectiva, l’educació pública, i per extensió un centre escolar públic, seria aquell que al nostre país anomenem centres públics i centres concertats que, amb alguna excepció, tots ells sobreviuen amb un percentatge major al 60 % des de les arques de l’Administració Pública.

  Des d’una perspectiva jurídica, es considera pública l’educació quan la institució docent que la imparteix és de titularitat pública. No cal recordar que els partidaris ferms d’allò que és públic desautoritzen amb rotunditat qualsevol altra consideració que no vinga precedida per aquesta perspectiva. És clar, la titularitat jurídica de les coses és aplicable als bens –materials i immaterials- i no a les persones. Per tant, en una institució educativa la titularitat s’exerceix sobre l’immoble i els bens que acull. Fer l’escola, o l’educació, amb identitat pública, i fer-ho simplement per la via normativa legal no soles és insuficient sinó, a més, és impossible; i això, perquè en gran mesura l’educació de hui no està alineada amb els valors ètics i professionals públics, ni els idearis dels centres, ni la quotidianitat de les conductes de convivència, ni la pràctica docent fins i tot.

  Des d’una perspectiva d’índole prestacional, l’educació pública és aquella per la qual es presta un servei públic educacional a la universalitat de la població que es defineix prèviament com usuària. Des d’aquesta perspectiva es justifica molt sovint, tant per partits conservadors com socialdemòcrates, actuacions indiscriminades com el xec escolar o l’extensió fiscal del cost del lloc escolar. No importa, doncs, de qui és la titularitat jurídica del centre escolar, com tampoc si percep fons econòmics públics o no. Ací es considera que cada alumne, amb independència del nivell i de les modalitats d’ensenyament, com del nivell de renda familiar, tenen dret a percebre aquests serveis i ajusts.

  Al nostre país ha sigut aquesta la perspectiva dominant per als estudis superiors. Així, sense importar la renda familiar de l’alumne, tothom rep via matrícula una excepció important de les despeses que, en aquest cas, van a càrrec dels pressupost de les arques públiques. També, en certa manera, l’ensenyament secundària no obligatòria presenta esta concepció.

  El punt de trobada d’aquestes tres perspectives –la jurídica, l’econòmica i la prestacional - és que no posen l’accent sobre el projecte ni sobre l’ideari del centre docent i, per tant, sobre els processos d’ensenyament/aprenentatge que en ell tenen lloc. Com tampoc hi ha un posicionament sobre els elements més significativament identitaris d’un servei públic com són els elements ideològics. Parle, doncs, dels trets d’identitat que caracteritzen l’educació o l’escolla com a pública, amb independència de la seua titularitat jurídica, de les fons de finançament o del sentit prestacional que es manifeste. Aquests trets o marques característics són bàsicament sis:

1er. Universalitat de l’educació, sobretot en els nivells considerats bàsics, però com un dret que va més enllà de temporalitats, s’extens al llarg de tota la vida.

2on. Gratuïtat en els nivells i modalitats de l’ensenyament considerats com a bàsics, i progressivitat en els altres en funció del nivell de renda familiar.

3er. Cultura democràtica, tant en les formes de gestió del centre on els mecanismes i els òrgans de participació i control tenen un pes molt important, com en els valors de convivència que promou de defensa de la diversitat, de la igualtat i de la llibertat.

4ar. Obertura al seu entorn social, econòmic i cultural, com un agent actiu més.

5è. Des de la defensa de la diversitat, i promoció de la integració, actuació sobre la inclusió.

6è. Defensa dels valors laics. Les manifestacions i creences confessionals han de tindre el seu propi espai, que no és el de l’escola pública. Aquest valors laics defensen el dret dels individus a posseir unes o altres creences i a manifestar-les de manera col•lectiva en els espais que pertoca i que són fora de l’abast de l’educació pública.

7è. Ensenyament de les ciències, del pensament racional, del desenvolupament de les emocions i del pensament crític, dels pensament creatiu. Excloure de l’educació pública el pensament de dogmes, de veritats absolutes o veritats “revelades”, més propi d’altres àmbits i espais que mereixen tot el respecte, però que no poden confondre’s.

8è. Però, sobretots aquests tres destaca un que ha de manifestar-se de totes totes: l’ètica professional entre tot el personal de la comunitat educativa, especialment entre els docents, basada en la idea de la “res pública”, com allò que és comú o que és compartit per una comunitat social. Per tant, aquesta ètica professional no està subjecta al dictat del mercat econòmic ni al proselitisme partidista o religiós.

Per Dr. Joan-Carles Jover

EL MENYSPREU ALS REPRESENTATS DE LES ENTITATS SOCIALS D'ALMÀSSERA SOLES ÉS SUPERAT PEL MENYSPREU A L'EDUCACIÓ

Qui són eixos i què s'han cregut? La indignació de tot un poble vers el comportament injust d'un govern que els valencians i valencianes no ens mereixem.

La Plataforma "Per l'Educació Pública i de Qualitat" d'Almàssera ha sigut convocada hui per la senyora Mª José Vargas, Directora Territorial de Règim Econòmic de la Conselleria d'Educació. Compte, perquè la petició havia sigut per al Conseller i la resposta a la petició de la reunió ha sigut a pocs dies de Falles: serà una casualitat? El motiu de la reunió, però, no era altre que ser informats dels motius del retard en l'inici de les obres de rehabilitació del col·legi públic d'infantil i primària Carraixet d'esta localitat. La Plataforma volia traure l'aigua clara i el ferm compromís de l'inici de les obres, perquè la situació és insostenible.

Com sabeu tots vosaltres, les entitats socials, econòmiques, culturals i polítiques, que constitueixen la Plataforma (entre altres, l'Associació de Pares i Mares del CEIP Carraixet, l'Associació Veïns i Veïnes Carraixet, el Col·legi Pati-Pati, Càritas Parroquial, el Centre d'Estudis Musical, l'Associació de comerciants i d'empresaris d'Almàssera, a més a més dels partits polítics: BLOC, UxV, PSOE, PP, EU.), han tramés en les darreres setmanes (i continuem fent-ho) un munt de signatures de protesta adreçades al Conseller. Doncs, aquest matí diversos representats d'estes entitats s'han desplaçat a València ciutat, acompanyats per l'Alcaldessa que completava la delegació.

La història de la rehabilitació del CEIP Carraixet ve de lluny. I, a més d'un cúmul de despropòsits, falta de planificació en la gestió, no exempta de cert grau de desídia política, incapacitat manifesta per coordinar-se entre diverses administracions públiques, desajusts pressupostaris que impedeixen no soles execució de hui sinó també hipotequen la gestió de demà (i de demà passat). Com dèiem, després de tota una llarga història, els tres últims esdeveniments els coneixeu. Primer, el Govern Local (per fi!) ha fet els deures urbanístics que li corresponien a la parcel·la del col·legi, i ho ha fet en els dos últims anys: tard i malament. Segon, totes les forces socials, econòmiques, culturals i polítiques (tot i les seues diferències) han sigut capaç de posar en funcionament la Plataforma com espai d'encontre: cal arribar a entendre que en el tema de l'educació (de l'educació pública, és clar!) tots estem en el mateix vaixell i se'n juguem molt tots plegats. El tercer fet ha sigut el de hui com a preàmbul de les festes de les Falles 2011. Fixeu-vos perquè té molt de suc.

De la reunió amb el Conseller que reclamava la Plataforma, la Conselleria s'ha despenjat (per benevolència) amb una mera entrevista amb el nivell més baix de la jerarquia directiva de la Generalitat. Deuen haver pensat: "No en fa falta més, total qui són eixos? Una alcaldessa d'un poblet de l'horta i un grapat d'indocumentats". Però això no ha sigut prou, han degut de pensar (de fet creiem que en les últimes hores el nivell de "pensaments" a la Conselleria a fet saltar les alarmes en la Unesco) que no calia tanta Plataforma "que no serveix més que per manifestar el malestar d'una pobra gent". Per això, quan han tingut al grapat d'indocumentats a la porta, aleshores, ha saltat l'altra sorpresa i no els han permés l'accés als representats de les entitats que agrupa la Plataforma. Soles volien reunir-se, a més de amb l'alcaldessa, amb una única persona. Com són uns grans demòcrates hauran pensat: "deixem-los que trien per si mateixa a un d'ells, que després ja se n'encarregarem de pegar voltes al caragol". I pensat i fet.

Us pot semblar que tot plegat és una broma o un producte de la imaginació. Però no. Allí i érem Alejo Ramon, Imma Palau, Dionisio Vacas, Joan-Carles Jover, Raquel Plaza, Glòria Ortigosa, Ramon Puchades Cristina Biot, Rosa Espejo i Laura Roig.

Recordem, perquè cal tindre memòria. Després que fora presentada esta obra d'adequació del CEIP Carraixet pel senyor Font de Mora, a 2007, amb "festa i fanfàrria", la Conselleria que dirigeix va iniciar els processos tècnics i fins ací ha arribat la "festa". L'adjudicació de les obres no s'ha fet i no hi ha data per què s'inicien, segons ha reconegut la senyora Vargas. No penseu que dient-ho li ha tremolat la veu. Gens ni miqueta. Mentrimentres, els nostres fills i filles, els alumnes i els professors hauran de romandre en un edifici que es cau a peces, inadequat per desenvolupar els processos d'ensenyament i aprenentatge, i ocupant una part del pati d'esplai per uns "barracons" que curs a curs augmenten com bolets després de la pluja.

Com ha manifestat la senyora Vargas, és una qüestió de prioritats. La Formula 1, és prioritari; l'educació, no. Les festes, fastos i grans negocis, són prioritari; l'educació no. L'educació no passa pel seu millor moment; en els centres escolars valencians, de tots els nivells i modalitats de l'educació, ben bé que ho saben, i ho viuen en el dia a dia. Les conseqüències també les sabem tots: fracàs escolar, incidents i accidents als centres docents, espais educatius ruïnosos, disminució de les plantilles del personal docent i no docent, graus de competència educativa dels alumnes cada vegada més deficients, etc. Quin és el futur, com a país, que ens espera si menyspreen amb tanta rotunditat l'educació i els espais on majorment es desenrotlla.

Des del BLOC d'Almàssera, els homes i dones, pares i mares dels valencians que estan cridats a portar endavant el país, no deixarem de lluitar per caviar estes circumstàncies. Amb els pocs diners que hi han -i que altres han malbaratat-, altres prioritats són possibles; altres prioritats són necessàries. I ho tenim clar: serem del costat dels qui sofreixen tots estos desgavells, els i les alumnes com la resta de la comunitat educativa. Volem una educació pública de qualitat, i la volem ara.

Cresol de Març : Política Social

Vos adjuntem el Cresol de març. En este donem unes pinzellades sobre aspectes de Política Social: educació, ocupació, salud, serveis socials, etc. Tindreu la versió en paper a partir de la propera setmana.


Get Attachment

Dia de la Dona Treballadora

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora i està reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU). Este dia conmemora la lluita de la dona per la seua participació juntament amb l'home a la societat.

Es celebra des del dia 19 de març de 1911.

La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 a una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.

La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

El sentit d'este dia respón a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

A València es va a realitzar una manifestació esta vesprada. Per a tot aquell que puga vindre, ens veurem a la parada d'autobús (s'anomena Palau de Justícia-Glorieta) propera al Palau de Justícia (prop de la Glorieta Porta del Mar). Q
uedem allí a les 19,15 h.

A Almàssera les palmeretes (amagades) de la rotonda del Museu de l'Horta

Per R. Gómez.

Si, aixi és… des de fa 8 o 9 anys i de forma sistemàtica, es talen les mitgeres de la tanca que existeix entre la rotonda del Museu de L'Horta i el carril bici …. és normal, doncs s'han de podar i perfilar les plantes cada cert temps ….. ara be, el que ja no em sembla normal és que en aquesta tanca cresquen aproximadament set o vuit palmeres i que , sense cap tipus de mirament i precaució , se li passe les maquina de podar i queden retallades al mateix nivell de la tanca i els operaris no siguem capaces de parar , reflexionar , alçar la maquina , SALTAR LES PALMERES i continuar en el següent tram de la tanca....

Per a documentar aquest escrit , adjunt diverses fotos on les palmeres “captives” es veuen amb tota claredat i “ PORTE” .... serà que les palmeres no es veuen i per açò passen desapercebudes en el moment de passar la maquina ? … , doncs no , es veuen i molt bé, com s'aprecia en les fotografies ..... És possible que els operaris no reben les directrius oportunes per part de l'Ajuntament? .... , no ho sé.

Des d'ací propose fer uns cartells “Palmeres : NO PODAR “ i col·locar-los en la tanca....

És una llastima tan poca sensibilització amb este tema , doncs si s'hi haguera respectat el procés natural anterior , ara tendríem prop de set palmeres que donaríem a l'entorn del museu un atractiu paisatgístic, el nostre inventari municipal de palmeres hauria augmentat i tendríem totes una “ Envergadura” com la TERCERA PALMERA que ha crescut entre les rodes de molí que tenim a l'entrada del Museu ….

Per als amants de la memòria , en la façana del Museu de l'Horta l'any 1998, hi eren soles DUES palmeres .

A veure si entre tots aconseguim que en la propera PODA no les ESMOTXEN, com fins ara vénen fent.

Almàssera 27 Febrer de 2011

Respostes a les preguntes d'un veí d'Almàssera

Contestant al veí d'Almàssera en José Martínez Gómez, que des del seu facebook va remetre unes preguntes a tots els partits polítics. El BLOC d'Almàssera fa la seua aportació.

"Respecto a los temas mas candentes me gustaria que se informase de algunas cuestiones (cada uno desde su punto de vista, no hace falta discutir, los ciudadanos somos bastante inteligentes como para sacar nuestras propias opiniones):

1.- Subvenciones:

¿Cuales son las asociaciones afectadas?

¿A cuanto asciende el total de las subvenciones que se deberian otorgar?

¿De que partida se recortaria para poder aumentar la de subvenciones?

L'últim pressupost municipal aprovat va ser el del 2010; això vol dir que per a l'any actual hi està prorrogat i, per tant, són les mateixes partides i quantitats. Este fet ja de per si és molt greu en un any "normal". Però quan tenim a sobre una crisi econòmica i, a més a més, una rèmora financera amb un deute de més de 4 milions d'euros. Quan, dic, tenim una situació com la que tenim prorrogar uns Pressupostos Municipals és una greu irresponsabilitat de tots els grups polítics que hi són a la Corporació, però més d'aquells que governen, però molt més d'aquell que ostenta l'alcaldia.

Amb tot, les subvencions de 2010 pressupostades i algunes executades (cobrades) i altres no, són a 32 entitats per un total de 37.175€ (ó 37.500€, segons què foli del pressupost atengues). Però com diem no totes estes subvencions varen ser fetes efectiu a les respectives entitats. Tampoc hi ha un patró de perquè estes quantitat i no altres. Perquè a unes més que a altres. Quin objectiu tenen cadascun dels imports respectius.

Respecte al tema de l'augment de les subvencions. El BLOC d'Almàssera presenta els següents criteris d'actuació en el tema de les subvencions:

1º Han de ser públiques i publicitades. La TRANSPARÈNCIA en la gestió és fonamental.

2º Han de tindre finalitats clares i assumides pel conjunt de la societat civil d'Almàssera. La PARTICIPACIÓ en aquest afer és molt important.

3º Cal propulsar i promocionar la societat civil però des de la seua autonomia, també l'autonomia financera. Per això, cal recolzar, si cal tècnicament, l'accés als programes de la Diputació i de la Generalitat dirigides a les associacions locals. De més a més, cal recolzar la seua dinamització i projecció exterior, federant-se amb entitat de major dimensió territorial que els permeta accedir a altres fons i recursos.

Amb estos criteris NO som partidaris d'un augment de la quantitat de subvencions i SI de:

1º Conveniar amb les associacions els serveis, si cal per períodes plurianuals.

2º Crear el Consell Social, com òrgan de participació i de control, i de promoció.

2.- Residencia:

¿El solar esta destinado ya?

¿El proyecto se realizo durante esta legislatura y la anterior(las modificaciones esta claro que en esta)?

¿La conselleria al firmar ese famoso pliego, a que se compromete?

En el PGOU d'Almàssera, des de juliol de 2008, contemple l'assignació d'una parcel·la al Sector Nord de la població qualificada pel "planeament" com dotacional pública d'Equipament Assistencial. I que en esta data s'aprova en el Ple Municipal el projecte bàsic de residència de la tercera edat, centre de dia i centre social. La proposta i estudi previ d'este Projecte, que per això és bàsic, va ser realitzat en l'anterior legislatura i ha sigut en esta quan s'ha deixat en un calaix fins que la borbolla immobiliària va esclatat i ara la seua construcció està més que qüestionada en la seua viabilitat econòmica: de construcció i de manteniment (mirem sinó altres del nostre entorn comarcal). Per poder salvar, poti-poti, la situació es va signar (Ajuntament - Conselleria de Benestar Social) un Protocol d'Intensions. Què significa això? Doncs, és senzillament el que el seu nom indica. Posen sobre el paper, sense cap compromís, les intencions o bones voluntats que les parts tenen sobre este tema. Què repercussió té sobre la construcció d'este equipament assistencial? Cap ni una. I no la té perquè a un possible gestor de la residència (privat, és clar) no li és suficient amb este paper per assegurar-se la rendibilitat de la inversió que hauria de fer-ne. Per tant, res de res.

Què proposa el BLOC d'Almàssera? En primer lloc que ens repensem tots plegats el tema de la residència. Volem fer negoci? O que el fasen altres? Volem als nostres iaios llunt del seu entorn? O és una residència per a "dependents"? És, aleshores, este el millor recurs sociosanitari? Què hi estan fent a altres països europeus? No seria millor proveir al poble d'una veritable xarxa de serveis d'acompanyament, d'assistència i de teleassistència? No seria millor crear xicotetes unitats d'atenció o un recurs polivalent o un recurs multimunicipal?

Són moltes preguntes. De fet estem convençuts que quan es parla de desenvolupament sostenible cal donar-li sentit en qüestions com esta.

3.- Soterramiento de las vias:

¿Esta previsto por el ayuntamiento alguna partida para sufragar parte de las obras (sea cuando sea)?

Desde la web de PP se habla de que puede ser una realidad, ¿Hay algun compromiso firmado que obligue a ejecutar el proyecto?

¿Puede hablarse de plazos, de contraprestaciones, etc...?

Els pressupostos municipals no parlen d'esta qüestió. Qualsevol plantejament de carregar sobre els pressupostos municipals el cost d'esta obra, encara que siga de manera parcial, és inviable fins al 2023 que és quan al dia de hui estan els compromisos de remissió del deute amb els bancs. PEr fer-ho sols es pot o que ho finance totalment la Generalitat, que com tothom sap no pot fer-ho (ni això ni la rehabilitació del CEIP "Carraixet"); o, algú està pensant en vendre l'horta?

Cal ser clars! La festa de 2001-2007 ha finalitzat!!!

Ara el que toca és treballar. Amb rigor.

El Metro, cal potenciar-ho, cal millorar la freqüència de pas. Cal el desdoblament. Cal apostar, de veritat, pel transport públic, i per això ha de ser competitiu en comoditat, en viabilitat, en puntualitat, en confort. Almàssera necessita estar millor intercomunicada amb la resta de la comarca i amb el cap i casal. Ara soterrament no. De més a més perquè hi han altres solucions més econòmiques, més viables, amb menys impacte ambiental sobre el patrimoni dels valencians i valencianes que és l'Horta.

4.- Colombaires:

¿El lugar que ocupan actualmente quien se lo ha asignado?

¿Este lugar estaba destinado para ese uso o se ha habilitado posteriormente a su expropiación?

¿Este tipo de lugares pasara controles sanitarios, estara dado de alta como nucleo zoologico o algo asi?

Un secretisme absolut envolta este tema. Sabem que hi són a dependències municipals, en una casa rehabilitada de la zona nord. En quines condicions? Fins a quant? Autoritzat per qui? etc. etc.

Mentrimentres passa tot això els joves no tenen un espai d'esplai, l'EPA està en precari, les brigades d'obres i serveis (jardiners) fan ús de la casa veïna a esta, la qual no està rehabilitada i ....

5.- Colegio publico:

¿Desde el ayuntamiento se realiza el mantenimiento integro de las instalaciones (dado que la reforma esta lejos)?

¿Cuando en las anteriores elecciones vino el conseller firmo algun compromiso que pueda dar pie exigir o fue un acto electoral?

¿Se tiene preparada alguna medida de presion por parte de la agrupaciones locales?

El tema del col·legi és un tema sagnant. Però a més a més és un tema que tant el PSOEspanyol, com el PP, com el BLOC d'Almàssera hem dit el que pensem i ho hem publicat reiteradament. I el Bloc ho continuarà fent.

El manteniment del col·legi li pertoca a l'administració local i durant esta i l'anterior legislatura ha sigut sempre molt i  molt deficitari. Mai ha sigut "integral". No hi han consignacions pressupoestàries i per tant no hi ha hagut voluntat de fer-ho. També és cert que s'han fet reparacions, moltes voltes d'urgència i poc planificades i sempre després de la pressió dels pares i mares (AMPA i Associació de Veïns i Veïnes).

La reforma del col·legi està tant lluny o tant a prop com el Sr. Font de Mora vullga. I ha deixat a les clares que en esta legislatura no ho va a fer. Serà ell el pròxim Conseller? El 22 de Maig hi són les eleccions i els valencians i valencianes emetrem el nostre judici.

Per al BLOC d'Almàssera el tema de l'educació ha sigut sempre un tema de vital importància per al poble, i per tot el país. Per això és prioritari fins i tot en temps de crisi. Cal fer-ne inversions. I cal tenir una postura el més unitària possible de tot el poble; per això, el BLOC, des de l'AAVV i en converses amb l'AMPA i altres agents de la comunitat educativa, varem propiciar la creació de la Plataforma per l'Educació Pública de Qualitat a Almàssera. Hui en dia a esta Plataforma hi són presents, formant part activa d'ella, tots els partits polítics locals i nombroses associacions civils locals, i per descomptat està oberta a noves incorporacions, també de veïns i veïnes a títol personal. Esta Plataforma naix com l'expressió de la voluntat de tot un poble, almenys és esta la seua aspiració, ahí estem tots compromesos.