Per què sóc com sóc per Yaiza Ferrer Alonso (Alcoi)
Des que vaig començar a mostrar els meus gustos personals sent qui sóc i no intentant ser qui la resta del món vol que siga, tot entrant en qüestions polítiques, lingüístiques, amoroses o, fins i tot, de la manera de vestir; molta gent m’ha estat preguntant constantment per què sóc així. Molts coneguts em pregunten per què tinc la meua ideologia i no una altra havent-me criat a un col·le “de pijos”, per què pense així, per què sóc com sóc. Tota esta gent no em coneix i sempre diuen que tots aquells amb qui m’enjunte em mengen el cap per fer-me pensar tot açò!
Així doncs, per a esta gent i per a qui ja ho sap, vaig a explicar per què sóc com sóc i m’agrada ser-ho:
Tot començà ja fa molts anys. Quan encara era un nadó, mon pare em posava música perquè l’escoltara, com fan molts pares. El meu, em posava Raimon i em cantava cançons de Lluís Llach, entre d’altres.
Ja a partir de l’edat de 3 anyets si fa no fa, cada 9 d’Octubre m’enganxava davant de la tele des de bon matí per vore l’estatua de Jaume I i la senyera. Tot perquè a l’escola ens van contar la història que Jaume I, moribund, sobre terra groga va estendre la seua mà plena de sang fent les quatre barres.
Més avant, em portaren al col·le de La Salle d’Alcoi (“el col·le dels pijos”). Allí, amb gairebé tots els companys de classe sempre parlava en castellà, però sempre tenia a dintre meu l’espineta de dir “i per què no els parle en valencià si també són d’ací?”. Això no ho vaig fer fins que, un estiu a Daimús, a la colla d’amiguetes i veïnes hi havia una xica de Madrid i cada vegada que parlàvem havíem de traduïr-li tota la converça. Jo estava convençuda que a Madrid es parlava valencià, perquè sempre ens deien que estàvem a “Espanya” i es parlava la mateixa llengua. Com que la meua llengua des de ben xicoteta era el valencià, pensava que a tota “Espanya” s’hi parlava. Més tard em vaig adonar que no tenia raó i que a allò que en deien Espanya es parlava el castellà i no la meua llengua.
Des de llavors ençà, vaig començar a preocupar-me i a preguntar-me per què no podia jo parlar la meua llengua amb la gent que se suposava que era del mateix país que jo. Anys després, em vaig adonar que tanta preocupació per la llengua i pel seu entorn només podia significar que volia dedicar-me a ella. Per això, ja a 1r d’ESO sabia que volia ser, en un futur, profe de valencià; encara que no sabia quin era el nom d’aquella carrera. Ho vaig descobrir un temps després. I, des d’aquella època tinc claríssima la meua vocació.
Ara bé, quan em vaig començar a informar sobre totes aquestes coses de la llengua i de la nostra cultura, vaig vore que no estava en molt bona situació, diguem-ne. Per aquest motiu, com que sóc emprenedora i m’agrada, com diu ma mare, “clavar-me en tot”... Vaig intentar d’entrar o d’informar-me sobre el que feien les associacions, les agrupacions o els grups polítics que defensaven el que jo volia. Primer, volia entrar als Maulets. Però a la fi, no m’hi vaig clavar. Després, em vaig començar a interessar per la política perquè vaig pensar que així podria intentar ajudar quasi de primera mà a aconseguir eixe canvi que tant desitjava i desitge. Vaig pensar d’afiliar-me a ERPV... Encara que, tampoc ho vaig vore gaire clar. En aquell temps vaig descobrir l’existència del BLOC gràcies a un “antic profe” i vaig començar a informar-me sobre tot el que feien i, finalment, sóc del BLOC.
Així que, benvolguts companys, sóc com sóc pel meu passat i pel meu present i, m’agrada lluitar per un millor futur, valencià. Estic dins del BLOC Jove des de fa poc més de dos anys i he de dir que cada vegada estic més contenta i orgullosa de formar-ne part. La gent del col·lectiu de l’Alcoià-El Comtat-Les Foies van ser els primers a qui vaig conéixer i, tant els joves com els grans, són unes persones increíbles, com a persones i com a polítics. Tots ells es nota que de debò busquen millorar la nostra societat, no com el govern local actual. Enguany he pogut anar a la Trobada Nacionalista de Tardor del BLOC Jove i vaig poder conéixer a moltíssima gent d’arreu del País. Gairebé tots del BLOC, si bé militants, simpatitzants o gent que volia conéixer-nos i saber què fem. Fou un cap de setmana de finals del setembre i va ser impressionant! Entre el Lip Dub, conéixer a tanta gent que pensa com jo i que és coherent quant a faenes pel poble i, gaudir de la seua companyia han sigut unes de les millors experiències que he experimentat mai!!
Per a acabar, voldria ensenyar-vos el LipDub del BLOC Jove que férem a la TNT. Perquè sóc com tu, som com tu, perquè som del BLOC i tenim un COMPROMÍS amb tu!
