Discurs de Joan Baldoví en el Debat d'Investidura

dijous, 4 de novembre del 2010

RESPONSABLES LOCALS DEL BLOC i DE UxV ES REUNIXEN


No deuria ser notícia, tanmateix ho és. Però, una notícia positiva; per a tots els ciutadans i ciutadanes. Ahir, a Almàssera, els dos partits valencians van mantindre una reunió de treball. Com no pot ser d'altra manera, la cordialitat i l'esperit de col·laboració va presidir la sessió.

El BLOC d'Almàssera va iniciar, fa ja alguns mesos (ho comentàrem des d'aquestes pàgines del blog), una ronda de converses amb persones representatives i amb entitats locals dels mons cultural, econòmic i social del municipi. També ho hem fet amb la primera institució del poble per abordar diverses problemàtiques que sofreixen el veïnat i facilitar el desencaix d'altres. L'objectiu de tot plegat, com ja dèiem, és doble. Primerament, per establir espais d'encontre, per compartir anàlisi de les realitats del nostre municipi, que facilite la seua resolució. En segon lloc, per facilitar nous climes de cooperació en la participació dels afers públics.

Ara, sense haver-hi conclòs la primera ronda de reunions amb totes les entitats locals, hem iniciat també el torn amb la resta de partits polítics. Durant els propers mesos, llavors, ens agradaria reunir-nos amb totes les associacions i amb tots els partits polítics. L'objectiu segueix sent el mateix: crear espais d'encontre i un clima de cooperació.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Pensaments d'una jove patriota

Per què sóc com sóc per Yaiza Ferrer Alonso (Alcoi)

Des que vaig començar a mostrar els meus gustos personals sent qui sóc i no intentant ser qui la resta del món vol que siga, tot entrant en qüestions polítiques, lingüístiques, amoroses o, fins i tot, de la manera de vestir; molta gent m’ha estat preguntant constantment per què sóc així. Molts coneguts em pregunten per què tinc la meua ideologia i no una altra havent-me criat a un col·le “de pijos”, per què pense així, per què sóc com sóc. Tota esta gent no em coneix i sempre diuen que tots aquells amb qui m’enjunte em mengen el cap per fer-me pensar tot açò!


Així doncs, per a esta gent i per a qui ja ho sap, vaig a explicar per què sóc com sóc i m’agrada ser-ho:

Tot començà ja fa molts anys. Quan encara era un nadó, mon pare em posava música perquè l’escoltara, com fan molts pares. El meu, em posava Raimon i em cantava cançons de Lluís Llach, entre d’altres.

Ja a partir de l’edat de 3 anyets si fa no fa, cada 9 d’Octubre m’enganxava davant de la tele des de bon matí per vore l’estatua de Jaume I i la senyera. Tot perquè a l’escola ens van contar la història que Jaume I, moribund, sobre terra groga va estendre la seua mà plena de sang fent les quatre barres.

Més avant, em portaren al col·le de La Salle d’Alcoi (“el col·le dels pijos”). Allí, amb gairebé tots els companys de classe sempre parlava en castellà, però sempre tenia a dintre meu l’espineta de dir “i per què no els parle en valencià si també són d’ací?”. Això no ho vaig fer fins que, un estiu a Daimús, a la colla d’amiguetes i veïnes hi havia una xica de Madrid i cada vegada que parlàvem havíem de traduïr-li tota la converça. Jo estava convençuda que a Madrid es parlava valencià, perquè sempre ens deien que estàvem a “Espanya” i es parlava la mateixa llengua. Com que la meua llengua des de ben xicoteta era el valencià, pensava que a tota “Espanya” s’hi parlava. Més tard em vaig adonar que no tenia raó i que a allò que en deien Espanya es parlava el castellà i no la meua llengua.

Des de llavors ençà, vaig començar a preocupar-me i a preguntar-me per què no podia jo parlar la meua llengua amb la gent que se suposava que era del mateix país que jo. Anys després, em vaig adonar que tanta preocupació per la llengua i pel seu entorn només podia significar que volia dedicar-me a ella. Per això, ja a 1r d’ESO sabia que volia ser, en un futur, profe de valencià; encara que no sabia quin era el nom d’aquella carrera. Ho vaig descobrir un temps després. I, des d’aquella època tinc claríssima la meua vocació.

Ara bé, quan em vaig començar a informar sobre totes aquestes coses de la llengua i de la nostra cultura, vaig vore que no estava en molt bona situació, diguem-ne. Per aquest motiu, com que sóc emprenedora i m’agrada, com diu ma mare, “clavar-me en tot”... Vaig intentar d’entrar o d’informar-me sobre el que feien les associacions, les agrupacions o els grups polítics que defensaven el que jo volia. Primer, volia entrar als Maulets. Però a la fi, no m’hi vaig clavar. Després, em vaig començar a interessar per la política perquè vaig pensar que així podria intentar ajudar quasi de primera mà a aconseguir eixe canvi que tant desitjava i desitge. Vaig pensar d’afiliar-me a ERPV... Encara que, tampoc ho vaig vore gaire clar. En aquell temps vaig descobrir l’existència del BLOC gràcies a un “antic profe” i vaig començar a informar-me sobre tot el que feien i, finalment, sóc del BLOC.

Així que, benvolguts companys, sóc com sóc pel meu passat i pel meu present i, m’agrada lluitar per un millor futur, valencià. Estic dins del BLOC Jove des de fa poc més de dos anys i he de dir que cada vegada estic més contenta i orgullosa de formar-ne part. La gent del col·lectiu de l’Alcoià-El Comtat-Les Foies van ser els primers a qui vaig conéixer i, tant els joves com els grans, són unes persones increíbles, com a persones i com a polítics. Tots ells es nota que de debò busquen millorar la nostra societat, no com el govern local actual. Enguany he pogut anar a la Trobada Nacionalista de Tardor del BLOC Jove i vaig poder conéixer a moltíssima gent d’arreu del País. Gairebé tots del BLOC, si bé militants, simpatitzants o gent que volia conéixer-nos i saber què fem. Fou un cap de setmana de finals del setembre i va ser impressionant! Entre el Lip Dub, conéixer a tanta gent que pensa com jo i que és coherent quant a faenes pel poble i, gaudir de la seua companyia han sigut unes de les millors experiències que he experimentat mai!!

Per a acabar, voldria ensenyar-vos el LipDub del BLOC Jove que férem a la TNT. Perquè sóc com tu, som com tu, perquè som del BLOC i tenim un COMPROMÍS amb tu!

divendres, 29 d’octubre del 2010

Darrer Diumenge d'Octubre

Vos recordem la gran cita del valencianisme: Darrer Diumenge d'Octubre 31 d'Octubre de 2010 a El Puig.


dijous, 28 d’octubre del 2010

La mort d'un patriota que donava la cara

En Joan Solà i Cortassa (1940-2010) ens ha deixat als 70 anys. Filòleg i lingüísta qui a la capacitat pedagògica i científica unia unes grans competències comunicadores i de compromís amb el seu país. Membre del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Vicepresident de l'IEC; Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
Al costat de Pompeu Fabra i Joan Coromines ha promogut la modernització del català.
El nostre record i reconeixença.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

MERCAT VALENCIÀ DE TREBALL (3)

Però aquesta situació de destrucció de llocs de treball no es manifesta a tots els barris per igual. El mercat de treball valencià no és, ni de bon tros, homogeni. La dualització d'aquest mercat és una característica definitòria gens positiva que ens allunya dels països més desenvolupats d'Europa socialment i econòmicament. Aquesta dualitat del mercat valencià, a més a més, és desequilibrada per una sobredimensionada taxa de contractes temporals.
 
La temporalitat en les relacions laborals són més intenses entre la població de joves entre 16 i 29 anys, que durant el segon trimestre d'aquest 2010 arribaren al 50,57%. Si considerem que la taxa d'atur en aquesta mateixa franja d'edat és del 28,16%, fàcilment podem deduir que poc més d'un dècada cinc d'aquests joves manté una ocupació estable (21,27%). Els joves són, doncs, el col•lectiu que més els afecta l'atur i la precarietat laboral, i aquesta situació no ha fet més que empitjorar (augmentant la temporalitat) en la darrera dècada fins a duplicar-s'hi. Per tant, el mercat de treball valencià prossegueix la seua inèrcia de temporalització en les seues relacions laborals i apareix com l'aspecte més rellevant de les xifres sobre l'atur i la contractació. Els contractes eventuals cresqueren, per octau mes consecutiu, respecte a les de 2009. De més a més, d'entre tots els nous contractes realitzats al setembre, soles el 9,8% al País Valencià foren d'indefinits (segons el Ministeri de Treball), i de tots els contractes fixes, soles l'11% representa la nova modalitat de foment d'ocupació que impulsa la recent reforma laboral del Govern central. Per tant, mentre una part, cada vegada més escurçada, del mercat de treball participa de regulacions laborals amb drets socials clarament definits per l'estabilitat, les retribucions amb beneficis socials, la participació en la gestió del centre de producció, la defensa de la força sindical i de representació dels assalariats, la protecció sobre els riscos laborals, o l'accés al mitjans de reciclatge i la formació contínua que els permet mantindre els nivells de qualificació professional. Altra part, cada vegada de major dimensió, es caracteritza per la temporalitat en la contractació, llocs de treballs de baixa qualificació, escassa protecció sobre els riscos laborals, o llocs de treball en pimes sobre les quals la presència dels representants sindicals és precària. Un mercat de treball, doncs, amb aquesta realitat socioeconòmica dual ens porta a nivell de productivitat decreixents i, per tant, ser menys competitius i, és clar, en períodes de crisi com l'actual, la destrucció de llocs de treball és molt major.
 
Per això, expressar-se com alguns fan sobre la classe assalariada és gaire ben difícil. Com Albert Recio diu, característiques en comú d'aquests no va més enllà d'una dependència del treball assalariat, la impossibilitat de gestionar la incertesa, l'absència d'un poder real per canviar el decurs dels esdeveniments i un augment de la pressió sobre les seues vides quotidianes. Però davant d'això, Recio observa diferències que es perceben pel propis treballadors i treballadores com més reals: nivell d'ingressos desiguals per a treball semblants, estabilitat en l'ocupació, jornades laborals, llocs de treball segons gènere, beneficis socials segons sector d'activitat i/o grandària de l'empresa, etc.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

MERCAT VALENCIÀ DE TREBALL (2)

La taxa d'atur és el principal problema social i econòmic de la societat valenciana. Ho és, almenys, per dues raons. Primer, i principal, hem sobrepassar els mig milió de persones que es trobem registrades al Servef, oficines valencianes d'intermediació de la Generalitat. Representen un increment de l'1,1% al setembre respecte a l'anterior mes. Són, doncs, 5.505 persones més, compatriotes nostres, que cerquen feina i no la troben. A la resta d'Europa, però, el mesurador que fan servir no és l'atur registrat sinó les dades procedents de l'enquesta de la població activa (EPA). Fent servir llavors aquest mètode amb el segon trimestre de 2010 la taxa d'atur al País Valencià arribà al 23,83 %, és a dir quasi u de cada quatre treballadors i treballadores en actiu es troben desocupats. En el conjunt de la Unió Europea (UE), però, la taxa de desocupació es va situar l'agost al 9,6%, i a la zona euro s'ha mantingut sense canvis per quart mes consecutiu l'agost al 10,1%. Amb una o amb altra mesura, massa compatriotes pateixen la lacra de la desocupació i ens dona la dimensió exacta del drama humà.
 
La segona raó per la qual les dades d'atur constitueixen un problema socioeconòmic és la dificultat afegida amb la qual podrem eixir de l'actual situació de crisi. És a dir, taxes tan descomunals com les que tenim a València resten recursos, i no sols monetaris, que són necessaris per l'educació, pels equips de recerca, pels nous parcs tecnològics, o altres inversions directament relacionades amb la productivitat, la competitivitat i l'excel•lència.
 
Però aquestes xifres de l'atur són les darreres d'un continuat i persistent símptomes de deteriorament del mercat laboral valencià. Si al 2006, abans de l'esclat de la borbolla immobiliària, quan el model de creixement econòmic valencià es trobava en el cim, la taxa era del 7,81%. L'any següent era 8,72%. Quan la crisi era entre nosaltres, 2008, arribà a l'11,59%. I l'any passat (2009) ja hi érem en el 21,22%. Aquestes dades evidencien com el mercat de treball valencià va iniciar la seua particular crisi fins i tot abans dels països del seu entorn i, a més a més, el seu procés de deteriorament és molt més intens al llarg dels anys.
 
Els experts diuen que en períodes de crisi la falta d'expectatives de trobar un lloc de treball desmotiven a la població per hi ser registrats com demandants al Servef. Tot i així, la comparativa entre 2006 i 2010 en l'evolució de la desocupació registrada al País Valencià, des dels mesos anterior a l'esclat de la crisi fins als nostres dies, s'ha duplicat de llarg: al setembre de 2006 eren 190.563 persones i al setembre de 2010 eren 502.237 persones. Vol dir-se que tot i estar en períodes no massa atractius per a romandre a les oficines públiques d'intermediació, aquestes han experimentat un augment molt significatiu que dona una imatge clara de la gravetat del moment.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tast de Cervesses Valencianes i Assemblea Comarcal BLOC JOVE VLC





SOM COM TU! Lip Dub del BLOC JOVE - COMPROMÍS (HD)

Perquè som mediterranis, perquè som com tu, el BLOC JOVE i Coalició Compromís t'animem a posar un somriure a la política valenciana amb el nostre Lip Dub.

Filmat a Bocairent, Setembre de 2010. Cançó "Sóc mediterrani" de Seguridad Social amb Miquel Gil del disc "Puerto Escondido" (2005).