JO TAMBÉ RECOLZE AL BLOC

ELECCIONS ESTATALS 2008

En un mon tan global com el que vivim, res del que succeïsca a l'altra part del planeta ens és aliè. Però quan és a un indret tan a prop com el pati del darrera la cosa pareix que ens cou més.

He caminat aquest darrers dies per pobles i ciutats, bé com no deixa de ser habitual en mi donada la professió que hi tinc, trepitjant empreses i organitzacions de les anomenades del tercer sector -associacions i fundacions sense afany de guany- i he notat una certa inquietud. Em direu que això ve de la proximitat de les eleccions generals –estatals espanyoles- del 9 de març. Ben bé això influeix, però no ho explicaria tot. Fixeu-se, l'altre dia em preguntava un empresari, dels molts que hi ha al nostre país, un xicotet empresari amb l'aspiració de tirar endavant el seu projecte empresarial i que no s'encoixeix davant les dificultats, però que està fart del maltractament permanent que se'l dispensa per ser valencià. Doncs bé, aquest em deia que no havia sentit en la campanya cap defensa del nostre país i de la seua gent, dels empresaris, dels botiguers, dels llauradors, dels professionals, dels treballadors, dels homes i dones que tots els dies amb el seu esforç, permanent i constant, creen riquesa i benestar. Sorprès amb la intensitat de les seues paraules i un cert punt de “mala llet” (amb perdó) que s'expressava una persona habitualment temperada i que conec des de fa un muntó de temps, el vaig interpel•lar:

- “però, què vols, què li demanes als partit espanyols?”.

Mirant-me als ulls em contestà desairat, quasi ofès:

- “què que demane? Jo t'ho diré. Demane la connexió ferroviària ràpida amb França, Itàlia o Alemanya; demane que, en un país de ciutats mitjanes i xicotetes (com les empreses), una xarxa ferroviària de rodalies competitiva amb enllaços eficients amb línies de metro en les zones metropolitanes; demane que es defense l'Horta de les agressions constants com ara l'AVE o el tercer cinturó; demane poder portar als meus nets a l'escola en valencià; demane una sanitat sense cues amb habitacions hospitalàries d'un sol malalt; ...

El vaig aturar amb fermesa, i no sols perquè havia comprés el que volia dir-me, sinó perquè el seu rostre envermellit i el seu alè entretallat, no em pronosticava res de bo. Aleshores emportar-m'ho per relaxar l'ambient i abordant altres qüestions, li vaig proposar que m'acompanyara a la trobada central de campanya del BLOC a València ciutat, el passat 29 de febrer. Una vegada va escoltar els oradors, caps de llista per les tres circumscripcions, em va dir:

- “això està bé. Però hi tens papers que puga llegir, perquè les paraules són molt boniques, però tu ja saps...?

Hi es referia a si disposa del programa electoral que poguera confirmar-li el que hi havia vist i escoltat. Per ell, els papers són molt importants, gaire bé són un contracte en ferm que se l'ofereix.

De ben segur que el meu client i amic s'hi ho ha lleig de cap a peus i, fins i tot, m'ho podria repetir fil per randa si s'ho demanés, sense cap mena de dubte. No l'he tornat a vore, però aquest matí he rebut un SMS seu:

“Unit som més. Això és una altra cosa. Salut”

J-C Jover. Psicòleg del treball i les organitzacions.