POSEM FIL A L'AGULLA (i)

Es diu que l’acte polític més important de qualsevol administració pública, com ara l’Ajuntament del nostre poble, és la presentació, l’anàlisi, la discussió i -si es cau- l’aprovació dels pressuposts econòmics per l’any proper. Son com els grans comptes que una família o una empresa se’n fa per al pròxim any: quant ingressaran, on tindran les despeses més importants, si destinaran a l’estalvi, etc. Amb aquesta planificació, certament, se’ns possibilita pendre decisions de seny en benefici de la ciutadania. Fer-ho, però, a priori, anticipadament és un acte de transparència i bona gestió dels diners i interessos de tots i cadascun dels homes i dones del poble d’Almàssera.

Tanmateix, en nostre no és un conte de fades i tocant de peus en terra veiem amb preocupació com som a setembre de 2007 i s’aproven els pressupostos d’aquest mateix anys. Temps ha de ser per presentar, analitzar i debatre els pressupostos econòmics de l’Ajuntament del 2008; però, no. Ara encara estem amb un any de retard aprovant el d’un any que estem finalitzant. És aquesta la bona gestió que ens volien vendre?

Ah! Això sí, els sous se’ls han pujat !!! Quina barra !

Posem fil a l’agulla i com ciutadans i ciutadanes demanem que no es jugue amb els diners públics.

Comptat i debatut (i)

Per construir un sentiment de pertinença nacional que vaja eixamplant-se, cal, en primer lloc, fer clara la identitat pròpia, escatir la pròpia pertinença, aqueixa consciència de pàtria, aqueixa voluntat de nació; i això no es donarà si no comporta uns rèdits ben destriats, econòmics, polítics, d'autoafirmació, etcètera. En segon lloc, és distingir on es troben aqueixes unitats amb les quals els encavalcaments són més notoris, pactant adés amb elles.

El nacionalisme no té necessàriament components de classe, així ens ho ha ofert la història contemporània, però és una carta clau en la partida del poder. El nacionalisme suposa eix necessari contrapunt quasi metafísic en un univers utilitari; la sensació de pertinença allibera molta angoixa davant l'anòmia del canvi accelerant. Així, per exemple, a molts indrets de València, alguns valencians, segurs dels quatre costats del seu origen, no s'entusiasmen gaire amb les manifestacions autòctones, com ara les falles o altres festes populars; per contra, aquells valencians immigrants recents hi cerquen la "naturalització".

Una bona política nacional ha de cercar la integració dels nouvinguts, ordint-los en un teixit local massa saturat per a oferir mecanismes automàtics d'acollida. Invocar uns respectabilíssims i inalienables drets de cultura d'origen com a bandera per congraciar-se els immigrants menys afavorits o per emprar-los en profit propi no farà més que condemnar aquest grup a la marginació perpètua.

L'estandarització que comporta la nova aldea global demana, doncs, contrapunts particularitzadors. El nacionalisme n'és, sens dubte, un de molt ric.

Són textos que podeu trobar a "De impura natione", de Damià Mollà i Eduard Mira. No us sembla que són aprofitables tot just ara mateix? Comptat i debatut és hora de creixer, de deixar l'adolescència, de ser adults i actius. Per ser-ho, però, cal primer VOLER.

El moviment polític no s'atura als partits, però són necessaris. El moviment civil no es restringeix a les associacions culturals i festives, però són imprescindibles.