Discurs de Joan Baldoví en el Debat d'Investidura

dilluns, 31 de gener del 2011

Esta crisi es veia vindre



Vos adjuntem junt a una fotografia del llibre "Diario de una abuela de verano" de Rosa Regàs una reflexió personal de R. Gómez:

Esta crisis , SI se veia venir …..y lo dejaron escrito 4 años antes !!

En estos dias estoy leyendo un libro de Rosa Regàs, delicioso, que se titula “ Diario de una
abuela de verano “ y entre las reflexiones que la escritora refleja en el libro hay muchas que
describen pensamientos , emociones , vivencias , en primera persona muy interesantes.

Hasta aquí todo normal , pero claro , llego a la página 129-130 y empieza una reflexión sobre el
cambio climático , la situación economica las “burbujas” , PIB , etc …. que me “descoloca” por
dos motivos : actualidad de la reflexión y claridad de la situación …. y claro hablar de la crisis , de
sus orígenes y consecuencias ahora en el año 2011 es facíl, muy facil , pero si la primera edición
del libro es de Abril de 2004 , la cosa cambia mucho.

Yo no sé cuando escribio el libro , pero pensemos que iniciara los trabajos 6 meses antes …. , es
decir que en Octubre de 2003 , Rosa Regàs ya lo intuia y lo dejo escrito para “sonrojo” de todos
los especialistas economicos y financieros , de todos los técnicos y directivos de los bancos mas
importantes del Estado español , etc...

…...” Los calores aumentan despacio pero inexorablemente y comienza a fundirse el hielo de los
glaciares y de los ventisqueros incrustados en las escarpadas vaguadas de los montes que siempre
presumieron de nieves eternas.
Se evapora el agua de los oceanos que pierden profundidad, dicen, y las costas van ocupando
el lugar que dejaron las olas del mar al retirarse. ¿ Que ocurrira en nuestro país cuando la
temperaturas aumenten hasta el punto de que las que hoy tenemos sean las habituales en los paises
del norte cuyos habitantes se han desplazado y se desplazan aún al nuestro en busca de sol y
calor ? ¿ Dónde quedaran los ingresos por turismo que constituyen, con la burbuja financiera
e inmobiliaria, el grueso de nuestro PIB? Tal vez , como dice la Unión Europea , sea cierto que
nuestra economia tiene los pies de barro, tal vez hemos dado poca importancia a la industria
y a la produccioón propias y ahora que gracias a la Unión nos hemos convertido en un país
que dejó atrás la miseria , hemos de conformarnos con ver las multinacionales que tanto nos
deslumbraron y a las que dimos todas las facilidades para instalarse en nuestro país sin pedirles
nada a cambio , se trasladan a otras latitudes donde los salarios y las condiciones de trabajo les
son mas ventajosas y en consecuencia donde tendran más beneficio, el único movil del empresario
mundial en la economia ultraliberal que nos domina “ …..
Paginas 129 y 130 del libro “ Diario de una abuela de verano”

Lo dicho , es posible que fuera escrito en el año 2003 …. estamos en 2011, podría haber escrito
hoy . No ha perdido ni un ápice de actualidad.

R. Gómez
Almàssera 29 Enero 2011.

diumenge, 30 de gener del 2011

Seminari d'Idees Valencianistes

A l'arxiu PDF teniu tota la informació:

SeminariValencianista2011

divendres, 28 de gener del 2011

Dissabte dia 5 de Febrer des de les 11 hores, replegadada de signatures a la Plaça Major: ILP Compromís per l'educació infantil de 0 a 3 anys

Estem replegant signatures (50.000) per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) reclamant l'Educació Pública i de qualitat en el tram de 0 a 3 anys i la veritat és que el ritme ens fa ser optimistes; cal però l'esforç continuat de tots. Per això vos convoquem a l'acte de replegada de signatures a la Plaça Major el dissabte dia 5 des de les 11 hores (si l'autoritat, és a dir, l'oratge, ens ho permet). Vos esperem a tots i totes, i porteu als familiars, als veïns i als amics. De tots necessitem el seu COMPROMÍS.

Una forta abraçada

dijous, 27 de gener del 2011

Fa uns dies el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València ens proporcionà la informació per la qual vora de 300 joves europeus, estudiants universitaris d'Erasmus, havien sol·licitat rebre classes de valencià. Són Erasmus Intensive Laguaje Courses, que ajuden a la instrucció lingüística d'aquests universitaris en el seu període de mobilitat. Una excel·lent notícia, al nostre entendre, almenys per dues raons. Primer perquè una vegada més es demostra que el desenvolupament de les competències lingüístiques són un valor segur per invertir-hi de cara a la competitivitat professional, i els estudiants i les institucions acadèmiques ben bé ho saben. De més a més, aquest valor, no sols ho és per a les llengües majoritàries (anglés, castellà o francés), també per aquelles altres que reflecteixen la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea.

La segona raó radica en el fet, segons ens explica aqueix mateix servei universitari, pel qual la tendència d'aquesta demanda entre els estudiants, és creixent. Això ens situa en una "normalitat" de demanda al mateix nivell que ocorre amb llengües, als seus respectius estats, com el flamenc, el neerlandés, el búlgar, el suec, el polones, el txec, el romanés o el letó.

Cal que prenguen nota els responsables de la Generalitat, i també dels Ajuntaments valencians, perquè una acció clara i decidida com aquesta, repetida per als nouvinguts, ens normalitza com a poble davant la resta dels pobles europeus i del món, per una banda; també, per altra, genera riquesa de tot tipus (cultural, lingüística, professional) en aquell que la reb i, sobretot, és una forma més d'integració social i laboral.

El BLOC d'Almàssera fa la proposta de realitzar Cursos Intensius de Valencià, promoguts per la nostra administració pública local, i crear sinergies amb un Programa de Voluntariat pel Valencià (Per més informació: http://www.escolavalenciana.com/categories/index/97/voluntariat-pel-valencia)

dimarts, 25 de gener del 2011

Ciegsa licita barracones sin adjudicar obra escolar

La empresa pública de construcciones escolares de la Generalitat Valenciana, Ciegsa, ha sacado a concurso 11 milllones de euros para habilitar aulas prefabricadas, que cuestan entre 653 euros las de 75 metros cuadrados y 1.300 euros las de 150 metros cuadrados. Un precio equivalente a los de la vivienda en el mercado de alquiler. La licitación de los barracones se produce tras un año en que la actividad de construcción de nuevos colegios ha estado prácticamente paralizada. El monto total de los proyectos de obra licitados, pero no ejecutados, entre febrero y octubre de 2010, ascendió a 92,3 millones de euros y afectó a 26 nuevos centros escolares, cuya licitación además ya llevaba años de retraso. (ENTRE ELLOS EL NUESTRO CEIP CARRAIXET)

Cifras de Ciegsa

- Inversión en aulas prefabricadas: 11 millones, a habilitar a partir del 14 de junio de 2011 por 12 meses.

- Presupuesto congelado en 2010: El monto total de los 26 proyectos de nuevos colegios congelados en 2010 ascendió a 92,3 millones.

- Volumen de deuda: Entre 2003 y 2011 ha adjudicado obra por 1.776 millones y acumula deuda por más de 2.045 millones.



El concurso para habilitar más barracones en junio de 2011 se lanzó en diciembre, pocas semanas después de la publicación del informe de la Sindicatura de Comptes, correspondiente a 2009, que confirma la "incertidumbre" sobre "la continuidad del negocio". La Sindicatura contabilizó que se había destinado 15,7 millones para financiar barracones y revisó los sobrecostes de la empresa pública en algunos proyectos de colegios e institutos sobre los contratos adjudicados. Este curso comenzó con 917 instalaciones prefabricadas.

Al Conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, hay que decirle que "no hay adjudicación de obras escolares, que justifique tantas aulas prefabricadas". La fecha del anuncio para licitar la instalación de barracones por 11 millones de euros, durante un periodo de 12 meses, coincidió con el último día hábil del año, la víspera de Nochevieja de 2010. En el anexo del anuncio, la tabla de precios detalla, entre otros, que por el alquiler, montaje y desmontaje de un vestuario de 30 metros cuadrados se pagarán casi 6.000 euros durante un año y por un ascensor otros 10.419 euros.

Todos los aularios y servicios se encarecen con el montaje y desmontaje. Montar un aula de 45 metros cuadrados -promedio de una clase de Primaria- cuesta 1.575 euros y desmontarla 383, mientras que si se trata de un aulario grande de 105 metros cuadrados, que es el espacio para una sala polivalente o de usos múltiples, asciende a 5.250 euros y su desmontaje por metro cuadrado a 1.305 euros.

Desde 2003 la Generalitat ha ido reduciendo el presupuesto, que ha pasado de los 395 millones de entonces a los 186 del ejercicio 2011. ¿100 millones al año, son para financiar los intereses de la deuda de esta empresa pública?

Jo no he estirat més el braç que la màniga


Així començava el seu relat un amic mentre es fèiem un cafè. La seua història comença a la tardor de l'any 2006, quan d'acord amb les manifestacions del governador del Banc d'Espanya, començava un ajust suau del sector immobiliari espanyol. Poc li preocupava. Ell no s'havia ficat com alguns dels seus companys en operacions de compra d'habitatges sobre plànol com a inversió, per a que abans de finalitzar la construcció donar-li el passe i guanyar un grapat d'euros. Tampoc havia fet cas a les ofertes del seu director del banc que li proposava ampliar l'hipoteca sobre l'habitatge i canviar de cotxe o fer un bon viatge. Un poc d'enveja si que sentia al veure com gastaven els seus amics que treballaven al totxo, però ell tenia una feina que li agradava a la indústria manufacturera des de feia 20 anys.

Un any després, al mes de setembre del 2007 li digueren que havia esclatat una crisi financera als Estats Units perquè els bancs havien donat hipoteques a gent sense possibilitats reals de pagar-les i després les havien convertit en una espècie de valors que havien venut a inversionistes internacionals. Però tampoc es va preocupar perquè el seu director del banc li va dir que ells no n'havien comprat i el president del govern d'Espanya negava que estiguérem davant una recessió econòmica.

Malgrat això, prompte a la seua empresa començaren a patir la reducció del crèdit, els seus clients es retardaven a pagar i molts anul·laven les seues comandes. És així com el meu amic Vicent conegué l'ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació). En principi es tractava d'estar a l'atur durant sis mesos per tal d'adaptar la producció a la demanda. Però finalment com l'empresa, els seus clients i els seus proveïdors, depenien del crèdit bancari, els propietaris sol·licitaren el concurs (abans suspensió de pagaments) i el seu ERO acabà sent d'extinció, i..., al carrer.

Mentre Vicent buscava una nova feina, el govern i el Banc d'Espanya estaven preocupats pels bancs i les constructores. Calia barra lliure de diners barats i avals per a facilitar liquiditat als bancs, al temps que el govern s'inventava plans d'inversió locals per a que els ajuntaments feren obres i mantenir l'activitat de les constructores. Tot això tenia que recuperar l'activitat econòmica, però a ell li costava trobar una nova feina. Finalment, gràcies a un familiar fou, contractat per a sis mesos en una indústria tèxtil per a descarregar containers de producte que venia de la Xina i carregar camions amb el mateix producte cap a una gran cadena de distribució. Ara bé, amb un salari un 40 % inferior al que tenia abans que l'acomiadaren. A més a més, esta patint la pujada de l'IVA, i el seu banc ara ja li cobra comissions per tot tipus de servei. Vicent ara raona, i té clar quin ha estat el seu sacrifici, però segueix sense veure quin ha estat el sacrifici dels banquers i constructors.

Així i tot, el meu amic està content, ja que de moment té feina, encara que temporal, i s'ha fet molt escèptic. Li fa gràcia com es defensa una reforma laboral per a facilitar l'acomiadament dels treballadors, quan ara és el que més està fent-se, a càrrec del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), és a dir, a pagar-ho entre tots. Ha llegit a la premsa que l'endeutament d'Espanya és molt gran, però sobre tot privat -bancs, empreses i famílies- i és el govern qui té que acceptar uns interessos que si l'economia no creix per sobre no podrà pagar-los.

Vicent té parella, és mestra a un col·legi públic, és a dir, funcionaria. Ell, que ha patit l'acomiadament, sap això el que val, però troba poca explicació que ara per fer la mateixa feina tinga que cobrar menys, ja que el dèficit públic s'ha disparat. I ell reflexiona, si el govern s'ha gastat diners amb obres per ajudar a les constructores, amb ajudes per a que el sector de l'automòbil poguera seguir venent cotxes, perquè la forma de compensar-ho és reduir el sou als funcionaris. I remata “el dolent ja no és el banquer ni el constructor, sinó el funcionari privilegiat”. “Jo que no he estirat el braç més que la màniga, estic pagant les conseqüències de tots els irresponsables”.

S'acaba el cafè i Vicent finalitza la seua explicació. El que més li preocupa és el futur dels seus fills i l'estat del benestar per a quan ell siga gran. Està molt pessimista i anuncia salaris molt baixos, pensions molt reduïdes, pagar per anar al metge i més per anar a la universitat. Mala peça té el teler.

És aquest un escrit del nostre company en Rafael Beneyto publicar recentment a El Faristol -

dijous, 20 de gener del 2011

Almàssera homenatja Miguel Hernández



Des d'aquest darrer cap de setmana, la sala d'exposicions del Centre Cultural, alberga una exposició de fotografies sobre la casa en que va viure el poeta, amb una fusió de fragments dels seus poemes.

Es tracta d'una exposició que, sota el títol genèric de «No t'asomes a la finestra que no hi ha res en aquesta casa, asoma't a la meua ànima», ha estat bastida per Paloma García Martínez.

dimecres, 12 de gener del 2011

ALMÀSSERA buscarà pràctiques de sostenibilitat


ALMÀSSERA buscarà pràctiques de sostenibilitat tant en les polítiques de desenvolupament com de protecció del medi ambient.
El BLOC d'Almàssera crida al compromís a tota la ciutadania i a participar en l'elaboració de propostes d'actuació i bones pràctiques.

dimarts, 11 de gener del 2011

Compromís pregunta pels 3,4 milions que deu el Consell a les escoles de música de l’any 2010


El diputat de Compromís i president del BLOC, Josep Maria Pañella, ha demanat al conseller Gerardo Camps una resposta “ràpida i per escrit”, per a saber quan pensa la Generalitat pagar els 3,4 milions d’euros que deu encara el Consell a les escoles de música. Segons ha recordat Pañella, “per molt que el conseller Castellano isca en Canal 9 i diga que ja han solucionat el problema amb les societats musicals, tots sabem que no és així, que encara deuen molts diners de l’any passat i això continua posant en perill llocs de treball i la permanència d’escoles on estan formant-se els músics del futur de la nostra terra”.



Per més informació cliqueu sobre el títol.

Per la llibertat d'expressió i contra la corrupció

{youtube width="405" height="300"}n-_AIKj5Los{/youtube}

dissabte, 8 de gener del 2011

El Cresol Gener 2011 número 22

Posem a la vostra disposició el butlletí informatiu del Bloc d'Almàssera, El Cresol, en la seua edició número 22 i correponent al mes de Gener de 2011. Passarem a repartir-lo en els pròxims dies. Si algú vol adelantar-se a la seua lectura, pot dirigir-se al carrer Regne de València nº 1 en horari comercial i allí disposarà del material. També s'ha penjat al blog.

Salutacions.

El Cresol Gener 1bis

dimarts, 4 de gener del 2011

ALMÀSSERA UNIDA DAVANT LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ

La Plataforma per l'Educació Pública a Almàssera, vam entregar el 29 de desembre al matí, en el Registre d'Entrada de la Conselleria d'Educació, les firmes arreplegades fins al moment, 482 fulls de firmes reclamant:


-L'Adequació immediata del CEIP Carraixet

-Un nou Col·legi Públic d'Educació Infantil i Primària en Almàssera

-Un Institut d'Educació Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius en Almàssera.

Este acte s'inclou entre les accions reivindicatives que s'estan portant des de la Plaforma per l'Educació Pública en Almàssera.

L'ARREPLEGA DE FIRMES SEGUIX, es poden arreplegar fulls per a firmar i tornar omplides en l'Ajuntament (tots el dies) i també en el CEIP Carraixet (quan es reprenguen les classes el 10 de gener).

La intenció és continuar amb mobilitzacions fins que el Conseller Font de Mora d'una resposta a les necessitats educatives en Almàssera. És important recordar que Font de Mora va estar fa tres anys en la localitat d'Almàssera -en el període de la campanya electoral de les últimes eleccions municipals- per a anunciar el començament de les obres d'adequació del CEIP Carraixet i que FINS A ESTE MOMENENTO NO SABEM QUAN ES REALITZARAN.

Cal recordar que la Plataforma hi són tots els partits polítics que com el BLOC tenen una presència local a Almàssera, però també estàn en ella les entitats i associacions com l'AMPA del CEIP Carraixet, l'Associació de Veïns i Veïnes, el Centre d'Estudis Musicals, etc. etc. I hem d'insistir que qualsevol persona o entitat d'Almàssera pot adherir-se-hi. L'assumpte de l'Educació ens afecta a tots els ciutadans i ciutadanes del poble.