Discurs de Joan Baldoví en el Debat d'Investidura

dijous, 30 de setembre de 2010

El BLOC JOVE i Compromís es mobilitzen arreu del país amb motiu de la vaga general


El BLOC JOVE participa junt amb Compromís a les manifestacions i concentracions dutes a terme arreu del país, a Castelló, València, Alcoi, Gandia i Alacant.


El BLOC JOVE ha pres part activa de les mobilitzacions d'aquest 29 de setembre. Amb la campanya "Podemos", vam voler denunciar fa uns dies la manera com el bipartidisme està podant a l'estat i al país drets socials però també democràcia i pluralisme. Per això, vam prendre part activa també, conjuntament amb Compromís, de la jornada del 29S a totes les ciutats del país.

Principalment el gruix de la militància del BLOC JOVE va participar a la manifestació de València, colze a colze amb el Secretari General del BLOC JOVE, Fran Ferri, i el Secretari d'Organització Jordi Puig, així com nombrosos membres de la Coordinadora Nacional i d'altres militants.

A la capcelera de la manifestació a València, estigueren presents els diputats del Grup Parlamentari Compromís, Enric Morera i Mónica Oltra. Junt amb ells participaren el Secretari del BLOC de València, Ximo López, el cap de llista per València, Joan Ribó, i la candidata pel BLOC a la ciutat, Consol Castillo. A més, nombrosos membres de l'Executiva Nacional del BLOC i el coordinador de Els Verds a València, Giuseppe Grezzi, també se sumaren de manera conjunta a la pancarta de Coalició Compromís.


A Alacant també hi hagué una nodrida representació de gent de Compromís. Entre ells els candidats per Alacant a les properes eleccions autonòmiques: la diputada Mireia Mollà i Dimas Montiel. A més, el candidat per Compromís a la ciutat d'Alacant, Tomàs Mestre, i el coordinador per Alacant de Els Verds, Lluís Falcó també se sumaren. Junt amb ells, estigueren els companys del BLOC JOVE de les comarques del sud, i també de les marines i l'Alcoià.


A Castelló el BLOC va prendre part tant a la concentració del matí com a la manifestació de la vesprada. Participàrem de les mobilitzacions junt amb la diputada del BLOC a Castelló, M. Gràcia Molés, el portaveu del BLOC a la ciutat, Enric Nomdedéu, i l'anterior coordinador del BLOC JOVE a les comarques del nord, Xavi Ochando.


Gandia també va fer-se ressò de la jornada amb una concentració a la plaça de l'Ajuntament, on hi estigué la Secretària del BLOC de la Safor-Valldigna, Pepa Izquierdo, junt amb el portaveu del BLOC a Gandia, Josep Miquel Moyà, i la Secretària del BLOC JOVE a Gandia, Laura Morant.

FELICITATS F I M E L

Felicitats FIMEL


Una llarga tradició tenen les fires comercials a València. Des de la més antiga, com la de Xàtiva que es remunta a 1250, a la de Cocentaina que combrega cada any més de mig milió de visitants per Tots Sants. Són fires consolidades aquestes, referents d’activitat econòmica i de promoció cultural i turística dels seus respectius municipis.

A Meliana una nova edició s’ha celebrat durant els dies 24, 25 i 26 de setembre. En aquest poble valencià, veïns nostres, han sumat esforços i han conjugat il·lusions per fer possible aquesta XI Fira Comercial i Agrícola de Meliana (FIMEL).

No importa molt, però cal recordar com aquesta iniciativa va ser iniciativa dels Regidors del BLOC de Meliana i el repte va ser recollit i portat a terme per la mateixa societat civil i econòmica del poble. Des d’ací els felicitem i els encoratgem perquè any rere any vaja prenent més cos.

També volem expressar, el col·lectiu del BLOC d’Almàssera, una vegada més, la necessitat que la fira d’artesania, que als últims anys ha esdevingut a Almàssera siga participada pel teixit comercial i empresarial local. Això, baix el nostre criteri, requereix de la generositat de l’Equip de Govern de l’Ajuntament i de l’esforç i visió estratègica de l’Associació de Comerciants i Empresaris d’Almàssera. Esperem que en 2011 puguem gaudir de la Fira d’Almàssera (FIRAL).

9 d'Octubre : Diada Nacional del País Valencià, el dia de tots els valencians i valencianes


S'acosta el dia més important per a tots els valencians i valencianes i creguem oportú anar aportant informació sobre esta data que molts de nosaltres tenim marcada al calendari. Aportarem dades conegudes, altres menys conegudes i altres potser desconegudes per als lectors. Qualsevol comentari o pregunta que vullgueu fer-nos relacionada amb aquest tema, dirigiu-se a la secció de comentaris. Feta esta breu presentació, comencem:




El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià i es commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per recordar-ho van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià.

A nivell de tot el territori valencià, és una cel·lebració institucional que té com a origen directe en l'any 1976, quan el Plenari de Parlamentaris proclama per a aquesta data el Dia Nacional del País Valencià.

El 15 de setembre de 1976 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals va proclamar aquesta data Diada Nacional del País Valencià, celebrant-se a partir de llavors a tot el país. A l'any següent, en 1977, el Plenari de Parlamentaris adoptà el mateix acord, i per la vesprada es va celebrar a València la major manifestació de la seua història fins aquell moment. Unes 600.000 persones vingudes de totes les comarques d'arreu del país, sota el lema "Ara, volem l'Estatut", van participar en el primer i últim acte conjunt de totes les forces polítiques valencianes en demanda d'autonomia, car en els mesos següents esclataria l'anomenada Batalla de València. A Alacant, durant l'enganxada de cartells per a la Diada d'aquell any, va ser mortalment ferit el jove alacantí Miquel Grau com a resultat de la ferida d'una rajola que li va ser llançada des del terrat d'un edifici.

A partir de l'any següent la tradicional Processó Cívica de la ciutat de València es va reafirmar com un acte de reivindicació blavera o més aviat de nacionalisme espanyol, amb actes violents fins al punt d'arribar a agredir al primer alcalde democràtic de València, el socialista Ricard Pérez Casado, o la crema de la bandera del Consell Preautonòmic del País Valencià, penjada al balcó de l'Ajuntament de València, a la Processó Cívica de 1979.

L'intent de commemorar en 1988 l'anomenat 750 aniversari de la conquesta de forma més espectacular va acabar en una simple celebració degut a l'enquistat conflicte identitari al País Valencià. No va haver-hi cap acte conjunt, cada associació política o cultural va celebrar l'efemèride d'acord amb els seus postulats ideològics, i la Processó Cívica tradicional va ser la més conflictiva en anys.


El 9 d'octubre se celebra institucionalment pel Consell i el President de la Generalitat amb una recepció institucional i amb el lliurament de les altes distincions i medalles de la Generalitat. A la ciutat de València continua celebrant-se la tradicional Processó Cívica, de caràcter municipal, però en la que també participen els membres del Consell. En 1991, amb l'arribada al govern municipal del PP i UV, es va reintroduir el tedèum, anul·lat des de la Transició pel govern socialista. Des de 1995, amb l'arribada del PP al govern de la Generalitat, es va introduir una parada al Palau de la Generalitat per fer palès la relació entre la Senyera Coronada i el conjunt de la comunitat autònoma, que al 2006 es va suspendre per recuperar l'itinerari tradicional. L'acte final de la Processó Cívica és una ofrena de flors a l'estàtua del rei Jaume I, com es ve fent des de finals del segle XIX, situada a la plaça d'Alfons el Magnànim (coneguda popularment com el Parterre), on s'interpreta l'Himne de València.


Arreu del País Valencià, encara que amb menor tradició, se celebren festes organitzades pels diferents ajuntaments o per la mateixa Generalitat que van arrelant a poc a poc. Als últims anys s'ha posat de moda a algunes localitats com El Campello o Borriana cel·lebrar una breu desfilada cívica, a imitació de la de la Ciutat de València.

També és tradicional –almenys des de la transició– la celebració d'una manifestació reïvindicativa duta a terme per organitzacions culturals, sindcals i polítiques de l'àmbit del nacionalisme, que també acaba amb un acte sota l'estàtua de Jaume I. Esta manifestació es fa per la vesprada per no coincidir durant el matí amb les organitzacions de l'extrema dreta i el blaverisme que, també des de la transició, es manifesten pel matí, just al termini de la Processó Cívica. No obstant durant els últims anys esta situació ha experimentat una evolució, i des del 2007 existeix una mínima presència nacionalista en la marxa del matí, encapçalada pel BLOC JOVE.

Seguint la tradició pirotècnica d'aquesta celebració, la nit anterior a la festa n'hi ha un castell de focs d'artifici, i una mascletà al migdia en acabar la Processó Cívica.

dimecres, 29 de setembre de 2010

Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres": "LA DIMENSIÓ ESTÈTICA" - Mediterráneo - 30.09.10

No fa gaire vaig rellegir “La dimensió estètica” de Marcuse. Com intuïa, a estes altures del segle XXI, només salvaria el títol. I és el títol, que m’he permés emprar-li per este article, el que em dóna peu a parlar de la irrupció de la polèmica estètica en la política local.

Esta mateixa setmana s’ha inaugurat la més monumental de les nombroses obres de Ripollés a Castelló. Per cert, que la inauguració i preparatius, va col·lapsar la ronda de circumval·lació de la ciutat mig dia, coincidint amb les hores punta. I un es pregunta, si no es podria haver inaugurat en dissabte que treballa menys gent, o en diumenge que ja quasi no tenen feina ni els capellans. És obvi que les víctimes de tota mena de violència mereixen el nostre suport, i tot i que possiblement una obra escultòrica no siga el més pràctic, em sembla un homenatge just; i tot i que este no siga el moment de gastar-se el dineral que costa, em conformaré pensant que és un encàrrec de fa 5 anys. Però el problema és quan les declaracions polítiques són “es muy bonito, muy vistosos...pues anda que no es colorido”!

Passa el mateix amb les obres del Ribalta. Ja fa temps que el PP va perpetrar una teoria segons la qual “quan estigue acabat tothom vorà com és molt bonic”, “precioso” en paraules d’un regidor. I ara, tots a una veu germans vingueu, el PP es cansa de repetir “bonito, bonito, todo me parece bonito”, com a Pau Donés.

Els gustos són subjectius, i per tant, no és ni bo ni roí que jo diga que estèticament no m’agrada el monument i que tampoc no m’agrada com ha quedat el Ribalta. Abans era un fanguissar, ja ho sé, és que tampoc no m’agradava. Nosaltres li haguérem donat un altra solució estètica amb una funció diferent. No, no m’agrada, però no passa res. Tot no agrada a tothom. El que passa és que el PP té tan gola avall que ells tenen, que dic tenen...que ells són la raó absoluta; que si dius que no t’agrada, creuen que estàs mentint i que la teua opinió estètica està esbiaixada per la política. Pobres. Si no són capaços d’entendre que la gent té criteri propi, i que no tothom pensa com ells, s’entén les dificultats que tenen sovint per interpretar el sistema democràtic.

Posicionament del BLOC JOVE davant la possible reforma laboral

bjreformalaboral010

dilluns, 27 de setembre de 2010

Fragments de la intervenció d’Enric Morera, portaveu de Compromís, en el debat de política general

Ètica i política han d’anar unides per a qui governa. L’ètica política, Sr.President ha de ser rebre a les Víctimes de l’Accident de la Línia 1 del Metro de València. 43 morts, 47 ferits i unes famílies que demanen que el màxim responsable de l’empresa que va causar l’accident -perquè la Generalitat era i és propietària d’aquell tren-, tinga un gest ètic i humà. El dia 3 de cada mes es reunixen a les portes de la Seu de València, propet del Palau de la Generalitat esperant que vosté un dia els òbriga eixes portes per dir-los una paraula de consol, d’ànim, d’humanitat.

Vosté, en la seua intervenció, ens ha descrit un món idíl·lic, el món ideal i perfecte, com ja ens té acostumats per altra banda. Li dic clarament que no es pot continuar burlant del valencians i les valencianes. I que la realitat no enganya.

No he constatat ni un sol gest d’autocrítica. Més bé tot el contrari… Reafirmació en unes formes i una acció de govern que ens han dut a la ruïna. I Vosté hauria d’entonar el “mea culpa” i baixar de la seua cadira d’or, del seu Olimp de la irrealitat i parlar de la situació que tenim i patim. Vosté ens ha tornat ha proposar una recepta ja fracassada.

Quan caldria pensar en reorientar el model productiu valencià vosté pensa en barcos.

Quan caldria donar solucions per a la desocupació juvenil vosté està en el tenis de l’Àgora.

Mentre que els nostres xiquets estudien en barracons La Generalitat pensa en els cavalls de la senyoreta Onassis.

Quan tanquen empreses i autònoms tiren la tovallola vosté vol fer-se la foto amb Fernando Alonso.

Quan hi ha valencians i valencianes que literalment no poden ni pagar la llum, vosté dóna els nostres diners per a que el Sr. Carlos Fabra organitze un torneig de golf, o al multimilionari Ecclestone en paradisos fiscals.

No és justificable, per exemple, que després dels anys de bonança econòmica 17.000 xiquets estudien en barracons, es reduïsca l’ajuda al sistema educatiu, es retallen les plantilles públiques en sanitat i educació, que es deixe d’ajudar als qui més ho necessiten. Segons Càritas Diocesana, hi ha més de 5.000 persones dormint al carrer cada nit a la nostra terra. NO li aniria mal un poc d’humanitat.

Però la paradoxa és que, mentre hi ha vora 500.000 desocupats, molts d’ells sense cobrar subsidi i acostant-se al precipici de l’exclusió social, el President de la Generalitat s’ha passejat conduint un Ferrari al Circuit de Xest. Vosté té la síndrome del rei Sol, protagonitza una exhibició obscena de grandes saraos sense rendibilitat econòmica i social. D’una opulència hortera que vosté, gaudix amb la seua camarilla i amb reserva de dret d’admissió.(…)

Ha dit que havíem fet una gran operació amb les nostres Caixes d’Estalvi, i la realitat és que hem perdut, amb els seu suport, les nostres Caixes d’Estalvis, els nostres instruments financers. Un fracàs col·lectiu que no ha comptat ni amb visió de futur, ni lideratge, ni fortalesa…vosté ha consentit que Caja Astur (absorbint la CAM) i Caja Madrid (absorbint Bancaixa), facen que el poble valencià no compte amb estructures financeres amb seu ací i amb coneixement del nostre teixit productiu.

És el darrer exemple de la falta de respecte cap els valencians.
No som ciutadans de primera ni de ple dret, vostés ens han convertit en subdits, en sucursals… Volen fer de nosaltres l’abocador d’Espanya. Vosté, ni el seu govern, no ha dit de forma clara que NO AL CEMENTERI NUCLEAR a Zarra. Nosaltres ja hem contribuït, massa i tot, amb l’energia nuclear, eixa que el seu partit defensa. I vosté no ha dit res, pot ser per por al lobby nuclear… S’ha limitat a dir que no l’han consultat. Ara té l’ocasió de manifestar de forma clara i contundent que no volem ser el cementiri nuclear d’Espany

Ens va prometre una TERRA MÍTICA i MUNDO ILUSIÓN ens ha dut al desastre.

Mentre que el President del Govern d’Espanya, Sr. José Luis Rodriquez Zapatero veia “los brotes verdes”, vosté i el seu govern es dedicaven a planificar saraos i juerges varies i encara no s’ha adonat de la magnitud de la tragèdia i encara no s’ha adonat que el que ha fallat és es seu model econòmic de baixa productivitat, i poca formació.

A vosté i el seu govern els interessa més l’especulació que la producció. I així s’explica, en part, la crisi econòmica.

dissabte, 25 de setembre de 2010

Programació de la Festa pel Valencià


Tota la programació de la Festa pel Valencià que celebrarem el 9 d'octubre al Passeig Marítim de la ciutat de València, la vostra Festa.


L' acte per commemorar els 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià que celebrarem amb una Festa pel Valencià multitudinària al passeig Marítim de la ciutat de València, obrirà les portes a les aportacions i la participació del màxim nombre de ciutadans i ciutadanes, el màxim nombre de xiquets i xiquetes, jovent, famílies, el món associatiu, el món cultural i el món educatiu. Gent de les comarques que mostren en el seu dia a dia l'estima per la nostra llengua.

És un acte per a celebrar 25 anys d'esforç en la normalització del valencià a les aules i al carrer, per a escenificar les claus del futur de la nostra llengua i per a visualitzar més intensament una data clau per als valencians i valencianes, el 9 d'octubre.

Volem que aquesta festa servisca de punt de partida per a reviscolar i donar veu i visibilitat als valencians i valencianes que tenen una visió de la diada del País Valencià molt allunyada de la visió de l'actual govern valencià. En aquest sentit, s'està dissenyant una celebració que puga durar tota la jornada i que reunisca ciutadans de diferents generacions en diferents actes.


PROGRAMA D'ACTES


De 10:00 a 16:00 hores

Monument commemoratiu: LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS

Durant tot el matí, els xiquets, xiquetes, pares, mares i docents de cada centre educatiu que haja participat en la realització del "Llibre de la clau" aniran dipositant-lo en l'escultura. Clica ací per conéixer millor l'escultura

Actuacions

Durant tot el matí se succeiran diferents actuacions de grups de xiquets i xiquetes vinculats a centres educatius o a associacions comarcals presentats per Pep Castellano, Cantó Nieto, Iolanda Muñoz i Enric Esteve.

Entre les quals: La Coral del Micalet estrenant el poemari de Marc Granell, Grup Trobada, Àlvar Carpi amb el tema Tu Tens la Clau, Paco Muñoz amb una gran coral d'alumnes de Torrent, Marcel el Marcià i moltes més actuacions musicals i sorpreses d'escoles valencianes d'arreu de les comarques.

Tallers infantils

Les coordinadores comarcals seran les encarregades de donar suport al major nombre de centres educatius participants a les Trobades 2010, per tal de portar a la Festa del 9 d'Octubre els tallers que han preparat a la seua Trobada. Així mateix, també es convidarà associacions culturals i universitats que realitzen tallers (danses, ceràmica...). Igual com en qualsevol Trobada, l'organització facilitarà l'espai i les taules per a realitzar cada taller.

Fira d'Entitats

Les entitats de País com els sindicats, Fapa, entitats culturals, entitats ecologistes, editors, etc., tindran un espai per a informar sobre les seues activitats.

Dinar


De 21:30 a 00:30 hores

Concert Obrint Pas

El grup Obrint Pas, farà un concert especial amb diverses sorpreses que tancaran la Festa pel Valencià.

dijous, 23 de setembre de 2010

Ens espera un octubre carregadet d'actes per al valencianisme progressista

COMPROMÍS IMPULSA UNA ILP PER ACONSEGUIR UNA EDUCACIÓ INFANTIL DE 0 A 3 ANYS PÚBLICA I GRATUÏTA


Un grup de ciutadans, tots ells membres de Compromís, han registrat hui en Les Corts una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a què, després d’arreplegar un mínim de 50.000 signatures, el parlament valencià aprove una llei sobre la plena escolarització de la població infantil de 0 a 3 anys i la creació d’una xarxa d’escoles infantils.


Els membres de Compromís, Joan Ribó, Consol Castillo, Maria Pilar Soriano i Juan Ponce han sigut els encarregats de presentar públicament esta ILP. L’objectiu d’esta iniciativa és que la Generalitat dote a la Conselleria d’Educació, en un termini màxim de 3 anys, de tots els mitjans oportuns per poder atendre tota la demanda efectiva d’educació infantil (0-6) anys.

Segons ha afirmat Joan Ribó “amb aquesta llei que pretenem que aproven Les Corts, es completaria l’any 2013 un procés pel qual la Generalitat i les administracions locals constituirien la xarxa d’escoles infantils de titularitat pública de la Comunitat Valenciana. Aquesta xarxa hauria d’incloure la creació i el manteniment d’un mínim de trenta mil noves places, açò passa, entre altres mesures, perquè la Generalitat establisca una partida especial en el pressupost d’inversions per a construir les escoles infantils necessàries”.

Ribó ha explicat també la raó de presentar aquesta proposició de llei mitjançant una ILP, “des de Compromís apostem per la participació ciutadana, creguem que la democràcia no és només anar a votar cada quatre anys, en qüestions tan importants com aquesta, la societat ha de participar d’una forma directa. Així mateix la força de presentar una proposició de llei avalada per les signatures de desenes de milers de valencians i valencianes és molt més gran que si la presenten els nostres parlamentaris i costarà més que siga rebutjada per la majoria del PP a Les Corts”.

Segons ha declarat Consol Castillo “regular l’educació de 0-3 anys suposa avançar l’inici de la socialització dels nostres infants, una escolarització a aquestes edats, com s’ha pogut comprovar, contribueix a reduir considerablement el fracàs escolar, un problema en què desgraciadament som líders de tot l’estat”.

Per la seua banda Maria Pilar Soriano ha remarcat que “s’ha d’acabar amb la visió exclusivament assistencial de l’educació infantil de 0 a 3 anys i contemplar-la com l’inici de l’ensenyament dels xiquest i xiquetes. Així mateix Soriano ha destacat que el sistema de xec escolar ha sigut un fracàs i la xarxa pública de la Generalitat està paralitzada des de fa molts anys”.

Juan Ponce ha assenyalat que “amb l’aplicació de la llei que proposem es crearien mil nous llocs de treball directes, a més de tots aquells que es crearen indirectament. S’ha de tindre en compte també els beneficis per la conciliació de la vida familiar i laboral que suposaria la posada en marxa d’esta xarxa pública”.

Els impulsors d’esta iniciativa han anunciat que procediran ara a presentar esta proposició de llei a les associacions de pares i mares d’alumnes, als sindicats de l’ensenyament i la resta de la societat civil per tal de demanar el seu suport.

En un termini màxim de deu dies la Mesa de Les Corts ha de tramitar esta Iniciativa Legislativa Popular i començarà aleshores un període de quatre mesos en què es recolliran les signatures necessàries per tot el País Valencià.

EL BLOC LLANÇA UNA CAMPANYA DE SUPORT A LES SOCIETATS MUSICALS VALENCIANES

La formació valencianista es reunirà amb les societats per mostrar tota la tasca feta en defensa de les bandes, escoles de música i conservatori i arreplegarà les seues inquietuds i necessitats. Els càrrecs públics i orgànics del partit es posen a disposició de les entitats musicals per a defensar la cultura valenciana que margina el Consell de Camps.


La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana està mobilitzada davant del incompliments del Consell, tant pel que fa a la Conselleria de Cultura com a la d’Educació, ja que de la primera depén l’activitat de les bandes i de la segona les escoles de música.

El BLOC-Compromís, ha seguit de prop la situació de les bandes, per part de Josep Maria Pañella, qui ha estat en contacte amb la federació des d’abans de ser diputat de Compromís i, encara més, des de l’entrada a Les Corts. Això ha propiciat que fórem els primers en presentar iniciatives que correspongueren a les seues peticions mitjançant esmenes als pressupostos, preguntes parlamentàries i Proposicions No de Llei.

El Govern valencià no només no ha tingut en compte les seues peticions sinó que els ha enganyat amb promeses falses i enlloc de millorar els ha disminuït dràsticament les ajudes. La crisi no pot esgrimir-se com a causa, ja que les promeses arranquen d’abans del retorn del BLOC-Compromís a Les Corts. El PP els castiga perquè no són dòcils, perquè expliquen la realitat en les seues publicacions. Per una altra part, la federació, ha rebut positivament les nostres aportacions i no ho ha amagat sinó que ho han explicat amb noms i cognoms a les seues notes de premsa; avui tenim una relació fluida i positiva amb la presidència.

El BLOC-Compromís vol canviar eixa situació de discriminació i marginació i eixe és el principal motiu de la campanya “Música i Fets. El BLOC amb les bandes de música”, i per això ha mobilitzat als seus càrrecs públics i orgànics perquè es reunisquen amb les societats musicals per a presentar-los la faena feta en les Corts i, el més important, recopilar dades dels problemes que tenen en cada escola de música per a preparar iniciatives parlamentàries, mocions en els ajuntaments i al·legacions als pressupostos de la Generalitat per a rectificar el greu error que ha comés el govern de Camps contra la cultura musical valenciana.

diumenge, 19 de setembre de 2010

El País Valencià acolliria el nou cementeri nuclear espanyol

La població valenciana de Zarra (la Vall d'Aiora), pròxima a la central de Cofrents, té tots els números per a ser la seu del nou cementeri nuclear de l'Estat, segons ha confirmat la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega. El Consell ja ha anunciat accions legals per a mirar d'impedir-ho. De res hauran servit les mobilitzacions multitudinàries d'Aiora i Zarra. Mentres, creix la preocupació dels veïns de la comarca quan només fa un mes del darrer incident en la central nuclear de Cofrents.


Segons l'informe tècnic elaborat per una comissió designada pel ministeri de la Indústria, Zarra és la ubicació recomanada, seguida per la catalana Ascó. El consell de ministres ha estudiat hui l'informe i n'ha demanat un altre sobre qüestions jurídiques. Segons De la Vega, la decisió definitiva es prendrà la setmana que ve.

La notícia ha provocat la reacció immediata del Consell. El conseller del Medi Ambient i vicepresident tercer de la Generalitat, Juan Cotino, ha acusat Madrid de prendre "una decisió unilateral" i i ha criticat que “cap ministre” haja parlat encara amb el govern valencià. També ha anunciat un recurs contra la decisió si es confirma la tria de Zarra.

Per la seua banda, la diputada de Compromís per la circumscripció d'Alacant, Mireia Mollà, ha assegurat que "el silenci còmplice de Camps" ha facilitat el bon posicionament de Zarra per a rebre el magatzem temporal centralitzat (MTC) i que "ha sigut l'únic president autonòmic que no s'ha pronunciat en contra". Així, el fet que ara el govern valencià anuncie un recurs "és un exercici d'hipocresia que només busca netejar la imatge".

Mentrestant, ni hi ha cap instal·lació de tipus nuclear en la Comunitat de Madrid (la que més energia consumix) i la seua rodalia, ni es contempla una tal possibilitat.

José Antonio Labordeta mor després d’una llarga malaltia



El cantautor, polític i escriptor José Antonio Labordeta ha mort aquest diumenge a Saragossa a l’edat de 75 anys després d’una llarga malaltia, han informat fonts del partit Chunta Aragonesista (CHA), amb qui va ser diputat al Congrés durant dues legislatures.

Labordeta ha mort al voltant de les 01:00 hores d’aquesta matinada a l’Hospital Miguel Servet de la capital aragonesa al qual va ser traslladat aquesta setmana a l’agreujar-se el seu estat de salut, que ho tenia postrat a casa seva des de fa uns quants mesos.

“Amb profunda tristesa et comunico que José Antonio Labordeta ha mort fa uns minuts”, ha informat CHA mitjançant un missatge telefònic de la mort del cantautor i polític, a qui se li va diagnosticar el 2006 un càncer de pròstata, quan encara era diputat.

Des de l’octubre de l’any passat la seva salut havia empitjorat i havia hagut de ser hospitalitzat en alguna ocasió, sempre recolzat per la seva dona i les seves tres filles.

Durant el temps que ha estat postrat a casa seva, ha rebut la visita dels seus molts amics, amb què comentava l’actualitat del país, assumptes de literatura, música o de futbol, ja que era un fidel seguidor del Reial Saragossa, i fins i tot condecoracions oficials.

L’últim acte públic que va protagonitzar es va produir el dia 6 de setembre, quan va rebre a casa seva els ministres de Defensa, Carme Chacón, i Educació, Ángel Gabilondo, els que li van entregar la Gran Creu de l’Orde Civil Alfonso X El Sabio.

Aquest reconeixement li va concedir el Govern d’Espanya, que també li va atorgar la medalla al Treball, per la seva saviesa, la seva passió, les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i el poble.

La ministra Chacón va destacar llavors que aquesta mena de reconeixements donen prestigi a qui els rep, però hi ha vegades que, contràriament, el premiat “dóna prestigi a les distincions”, com és el cas de José Antonio Labordeta.

Una persona, va dir, que durant tota la seva trajectòria vital ha posat veu a la bondat, a la justícia i a la llibertat, primer cantant, després “amb la motxilla a l’esquena” i després a la tribuna del Congrés “amb moments memorables de poesia o amb una veu més popular”.

Labordeta va presentar el maig passat l’últim llibre que va escriure, amb el títol “Regular, gràcies a Déu”, una obra marcada pel càncer de pròstata que li van detectar el 2006, en què expressa la seva gratitud a la seva família, als amics i els sanitaris que l’han atès en aquesta etapa.

És un llibre escrit “a talls”, va dir en una trobada amb els mitjans de comunicació, després de tornar a casa seva després d’un tractament mèdic a l’Hospital Miguel Servet de Saragossa, al personal del qual el va dedicar, per la duresa que li va suposar escriure entre cada estada clínica.

La seva convivència amb el càncer, “una garrotada que donen a un al cap”, va dir en una entrevista amb Efe, està inserida en cada capítol d’aquest llibre, perquè Labordeta creu que la gent hauria de parlar dels seus problemes, alguns “drames molt grossos” al costat dels quals el seu “no és res”.

Però Labordeta, que era catedràtic de filosofia, estava content amb la seva vida. “Tinc una dona que funciona de meravella, tres filles, dues nétes, una morena i una altra rossa, un gendre que canta molt bé i no canviaria res. Tinc molts amics, estic molt content amb el que m’ha tocat”, va dir.

Encara pretenia escriure un nou llibre de tema policíac, però l’hi ha impedit l’agreujament de la seva salut en els últims mesos, en què ha expressat la seva gratitud per les moltes mostres d’afecte i reconeixements de tota mena que ha rebut, incloent -hi un homenatge dels seus amics del món de la música al Teatre Principal de Saragossa, en què van participar Miguel Ríos, Víctor Manuel, Ana Belén, Rosana o Carmen París.

Entre altres, el fet de ser pregoner de les Festes del Pilar de l’any passat, quan milers de persones congregats a la plaça van cantar amb ell el seu “Canto a la llibertat”, la seva composició més reconeguda, un himne de la transició democràtica que va interpretar amb la seva guitarra a tot Espanya.

Interessant article, motius per a la vaga! : Consciència de classe


La vaga general provocada per una de les reformes laborals més salvatges de les darreres dècades ha excitat més que mai la consciència de classe. Llàstima que, en lloc d’esperonar les classes afectades pels decrets governamentals, els que s’han posat les piles per actuar de forma unitària i implacable són, precisament, els beneficiaris: grans empreses i classes altes que veuen en els drets laborals un entrebanc per seguir covant fortunes a prova de crisi. L’única classe conscient, de fet, a hores d’ara, és l’empresarial, la qual està portant el debat públic cap al seu terreny de joc, amb un discurs on els roïns de la pel·lícula són els sindicalistes, els treballadors i aquells que no defensen mesures com l’acomiadament lliure que, paradoxes de la vida, sembla la panacea per a crear llocs de treball.

Curiosament, l’estat d’opinió creixent planteja axiomes molt bàsics i, cada vegada, més repetits. Punt 1: Els empresaris són els creadors del treball i, per tant, se’ls ha de deixar les mans lliures per fer i desfer, incloent-hi l’acomiadament lliure, les retallades de sou i l’extinció de drets laborals incòmodes que han costat anys de sang, suor i llàgrimes. Punt 2: En moments de crisi, i ara hi estem i hi romandrem durant tot el temps que considerem oportú, el treballador s’ha de conformar amb guanyar una misèria i fer més hores que un babau; la crisi és cosa de tots i entre tots la resoldrem, encara que el 90% de la població ni haja especulat, ni haja fiat tota l’economia al maó, ni haja jugat amb productes bancaris indesxifrables que han esclatat com una bomba atòmica. Punt 3: El lliure mercat és Déu i l’estat no ha d’intervindre per a res; en tot cas, si ho fa, serà per a salvar un banc a punt d’ensorrar-se o per incentivar les grans empreses, ja que garantir les pensions o donar serveis socials no genera llocs de treball. Punt 4: Els treballadors han de produir fins als 67 anys, o als 70, o als 75, i quantes més hores al dia, millor; això, és clar, ho aixequem entre tots. Punt 5: Els alliberats sindicals i els representants dels treballadors són uns malfaeners que no defensen els seus companys i, per tant, cal eradicar-los.

Aquest argumentari, però, té un xicotet defecte: el defensen la pràctica totalitat de mitjans de comunicació que, mira tu per on, també són empreses. I molt grans. Els Vocento, els Prisa, els Unidad Editorial i tutti quanti són els primers que, amb la llibertat de la reforma laboral, faran i desfaran a voluntat, acomiadant, pressionant, precaritzant, estirant la jornada laboral. Així, no resulta estrany que, en aquesta lluita social, tiren de consciència de classe i facen costat els seus.

I, mentrestant, nosaltres ens hem cregut allò que les classes socials no existeixen i que defensar els drets dels treballadors és una cosa anacrònica i del segle XIX. Amb el terme “classe mitjana” tot el dia cap amunt i cap avall, ningú no vol ser ja classe obrera. Se’ns oblida, però, que la immensa majoria de la població està més a prop de dormir al carrer que de tindre un iot i que aquestes reformes són defensades, precisament, pels qui més tenen a guanyar-hi mitjançant l’explotació directa dels seus treballadors. Pels mateixos que, amb la boca salivant d’impaciència, veuen la crisi com una “oportunitat” i ens preparen perquè ens deixem furtar els nostres drets amb somriure esclau de classe mitjana. De classe mediocre.

Els bous també tenen sentiments

dilluns, 13 de setembre de 2010

Sabríeu identificar a qui van dirigides estes paraules?

"...Parles amb ell i et mira com si fores tu el que ho sap tot. I t'entren ganes de dir-li que una merda, que el savi és ell, que el temps és més seu que de ningú (i no sols pels tants anys que porta de la seua part), que viure és viure més si tens la consciència tan plena de coses bones com en té ell en la seua consciència. El meu homenatge personal és aquesta columna de periòdic. I les paraules que Vicent Andrés Estellés va dedicar a Pere Quart en versos agraïts: "Oh mestre i amic, company de trinxera..."

Vinga, avore qui ho endevina!

EL BLOC DEMANDA LA CREACIÓ DEL DOMINI ".VAL"

Després d'haver sol·licitat als partits polítics amb representació a la Corporació Municipal d'Almàssera la presentació d'una moció a favor de la petició al Consell de la tramitació per la creació del domini ".val" i no obtindre resposta, hem sigut nosaltres que directament ens hem dirigit a l'alcaldia per a què ho incloga en l'ordre del dia del proper Ple Municipal.


És esta una petició en defensa de la cultura i la identitat nacional valenciana. Perquè no mostren cap interés? Ni interés ni sensibilitat. Això sí, després se'ls ompli la boca...

PASSEM COMPTES A L'EQUIP DE GOVERN

Alguns mesos enrere en va preocupar algunes notícies sobre la gestió que sobre els recursos humans estava fet l'equip de govern de l'Ajuntament del nostre poble. Per això, en Juliol vam anunciar que ara a Setembre faríem arribar les corresponents preguntes a l'Alcaldia per a què ens informara complidament, seguint l'obligació d'informar la ciutadania que els ho demane. Hui els hem presentat per registre d'entrada les anunciades preguntes, argumentant el suport jurídic que ens empara.

Informaran, com és preceptiu, sobre com estan realitzant la gestió d'estos recursos tan important pel correcte funcionament de la Casa Consistorial?

EL BLOC PREGUNTA

1. Que ens informe si l’Ajuntament d’Almàssera té actualitzat el Pla d’Emergències i Evacuació per a cadascun dels centres o locals que la Corporació té oberts i en funcionament.
2. Que ens informe si este Pla compta amb el vist i plau de la Junta de Personal de l’Ajuntament.
3. Que ens informe què tècnic ha elaborat este Pla.
4. Que ens informe si este Pla és d’accés públic; és a dir, si qualsevol ciutadà pot sol•licitar una còpia; i, si és així, quin és el procediment.
5. Que ens informe si l’Ajuntament d’Almàssera té editat el Manual de Bones Pràctiques en la Prevenció de Riscos Laborals de l’Empleat Públic Municipal
6. Que ens informe si este Manual esta convenientment actualitzat; i si és així, quina és la darrera data d’actualització.
7. Que ens informe si este Manual compta amb el vist i plau de la Junta de Personal de l’Ajuntament.
8. Que ens informe què tècnic ha elaborat este Manual.
9. Que ens informe si este Manual és d’accés públic; és a dir, si qualsevol ciutadà pot sol•licitar una còpia; i, si és així, quin és el procediment.
10. Que ens informe si este Manual és d’accés públic per a la plantilla de l’Administració Local; és a dir, si qualsevol empleat públic de l’Ajuntament d’Almàssera; i, si és així, quin és el procediment.
11. Que ens informe si l’Ajuntament d’Almàssera compta amb el Registre de llocs de treball que determina l’article 47 i següents de la Llei 10/2010, de 9 de Juliol de la Generalitat.
12. Que ens informe si aquets Registre pot ser consultat i quin és el seu procediment.
13. Que ens informe si la Junta de Personal de l’Ajuntament està assabentada per mitjà de notificació oficial sobre este Registre.
14. Que ens informe si l’Ajuntament d’Almàssera compta amb un Pla de Formació Continua per al Personal empleat públic de l’Ajuntament de l’any 2010 i de l’any 2011.
15. Que ens informe si aquets Pla pot ser consultat i quin és el seu procediment.
16. Que ens informe si la Junta de Personal de l’Ajuntament està assabentada, per mitjà de notificació oficial sobre este Pla.
17. Que ens informe si l’Ajuntament d’Almàssera compta amb un Sistema de Retribució per al Personal empleat públic de l’Ajuntament, segons determina l’article 73 i següents de la Llei 10/2010, de 9 de Juliol, de la Generalitat.
18. Que ens informe si aquets Sistema pot ser consultat i quin és el seu procediment.
19. Que ens informe si la Junta de Personal de l’Ajuntament està assabentada, per mitjà de notificació oficial sobre este Pla.
20. Que ens informe si l’Ajuntament d’Almàssera compta amb un Sistema de Gestió dels Recursos Humans del empleat públic de l’Ajuntament, segons determina l’article 149 i següents, i l’article 153 i següents, de la Llei 10/2010, de 9 de Juliol, de la Generalitat.
21. Que ens informe si aquets Sistema pot ser consultat i quin és el seu procediment.
22. Que ens informe si la Junta de Personal de l’Ajuntament està assabentada, per mitjà de notificació oficial sobre este Pla.
23. Que ens informe, sobre el personal laboral, quin és el Conveni Col•lectiu que en l’actualitat està sent aplicat.
24. Que ens informe si l’Ajuntament d’Almàssera compta amb una Oferta Pública d’Ocupació segons els criteris que determina l’article 46, de la Llei 10/2010, de 9 de Juliol, de la Generalitat.
25. Que ens informe si la Junta de Personal de l’Ajuntament està assabentada, per mitjà de notificació oficial sobre esta OPO.

EL DÈFICIT CREIX A ALMÀSSERA

Cada un dels habitants d'Almàssera hauríem de pagar 4.049,46 euros per poder saldar el deute que acumulen les administracions de la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació. Cal sumar-hi, doncs, la corresponent de l'Administració Central.



No alarmem-nos. Pagar pagarem, això segur. Però, com si no eixirem de la crisi econòmica? A més a més, tindre dèficit públic no és dolent per se. El que resulta insuportable és que es malbaraten els ingressos (els imposts), que la despesa corrent siga descontrolada, o que es tinguen visions de curt termini i no es fasen inversions estratègiques. Això si que és dolent.


Alarmem-nos, no perquè en temps de greu crisi econòmica l'Ajuntament d'Almàssera s'haja endeutat un 13,9% més al 2009 respecte del 2008, si no perquè el destí d'este deute no ens servirà en el futur per eixir-nos millor de com entrarem.


Alarmem-nos, no perquè en temps de greu crisi econòmica l'Ajuntament d'Almàssera ha arribat a 3.488.000 euros, si no perquè una part molt important d'este deute va ser produït quan la crisi econòmica no era entre nosaltres i, per tant, la gestió va ser nefasta, aleshores.


Tal vegada els partits que tingueren representació a la Corporació Municipal haurien d'explicar al veïnat com pensen solucionar tot este maldecap.

Una agressió feixista



Han sigut permanents els atacs i agressions contra bens i persones del Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) i, durant el que portem d'any 2010, són moltes les seus del partit valencianista que han patit la infames pintades a les seues façanes, trencadisses del panys en portes i finestres i, fins i tot, xicotets incendis, etc. Tot aquest comportament induït, executat i emparat pels enemics de la democràcia i del sentit comunitari de la convivència en llibertat. Seus com les d'alzira, Alcoi, Meliana, Godella, Llíria, Castelló de la Plana, Albarat dels Sorells o la pròpia Seu Nacional a València ciutat coneixen ben bé com són estes agressions feixistes.

És trits que aquest atacs, que no han deixat de produir-se mai, no hagen despertat la solidaritat cap la víctima i el rebuig unànime entre els mitjans de comunicació i els partits polítics democràtics. Per sort, si que ho ha fet la societat civil valenciana, que en totes les ocasions ha eixit en defensa del qui era agredit i, també, ha menyspreat el comportament dels agressors.

Fa pocs dies ha ocorregut a Almàssera. Les ordes feixistes han passat per este poble tranquil de l'Horta Nord. Un poble valencià. Però, esta vegada l'agressió ha sigut a la Seu d'Units per València i l'atac una pintada en la seua façana on, com es pot apreciar, han dibuixat el símbol d'una "diana" i la paraula Bloc. Desconeixem si els autors de la bretolada volien intimidar a algú, però ja podem dir-los que no ha sigut així i que mai ho aconseguiran: ni en un ni en l'altre partit valencianista.

Davant d'esta nova agressió, els militants i simpatitzants del BLOC en el seu col·lectiu d'Almàssera volen manifestar:

1º L'oferiment de la nostra solidaritat amb les dones i homes d'UxV en estos moments de seriosa preocupació.

2º El nostre total i frontal rebuig a l'acte vandàlic que ha sofrit este partit a la seua seu d'Almàssera.

3º Que esta agressió, des del BLOC la sentim, també, com una agressió cap el nostre partit i cap tots les valencianes i els valencians.

4º Els valencians demòcrates no podem consentir que estos bergants assumisquen cap mena de protagonisme, ni civil, ni social, ni polític. No representen cap patriota valencià, ni a cap persona de bé.

5º Des del BLOC d'Almàssera fem una crida a tota la ciutadania per sumar-se al rebuig d'accions com aquestes que impedeixen la convivència i l'harmonia social al nostre poble.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Incendis

...mescla de ràbia i impotència. Desde l'Horta Nord, manar-vos de tot cor ànims als d'Ontinyent, Bocairent,Barxeta,la Ribera,Costera i Vall d'Albaida. Esperem i desitgem que esta ponentada que tant de malbé està fent a tan bell paisatge passe prompte.

dilluns, 6 de setembre de 2010

Fran Ferri: “Ja és hora que unim totes les xicotetes primaveres i fem veure aquest país que rebrota”

El secretari general del BLOC JOVE va apuntar a Canals la necessitat “de mirar més enllà de l'estructura del partit” i va explicar que en el projecte de país calia sumar totes les petites i grans aportacions que caminen en la mateixa direcció.





Fran Ferri va participar a l'acte de divendres passat a Canals que va tenir lloc per presentar la campanya sobre participació ciutadana del col·lectiu local del BLOC. El canalí va cloure l'acte, com a candidat del BLOC JOVE a la Coalició Compromis a les properes eleccions de 2011. En la presentació van intervenir el secretari comarcal de la Costera, Vicent Muñoz; Fermí Pérez i Peris, Secretari d’Organització del BLOC de Canals; i Joan Carles Pérez i Pastor, regidor del BLOC a l'Ajuntament de la localitat.
A unes setmanes de la celebració de la Trobada Nacionalista, que abordarà aspectes com la participació ciutadana i el paper dels joves en la política, Ferri va explicar que, a dia de hui, la joventut té dues opcions:“acomodar-se en un sistema on molts no ens sentim representats o buscar noves fòrmules que ens connecten amb la gent i amb la societat de base i intentem innovar”“Capgirar la política”, va apuntar el canalí, com està fent-ho la Coalició Compromís a les Corts i en molts municipis valencians.

“Els joves del BLOC tenim l'obligació de mirar, fins i tot, més enllà de l'estructura del partit. D'eixir a buscar a l'encontre els joves amb expectatives d'alguna cosa, els qui es troben desorientats i desencantats; i els qui creuen que aquest sistema no els representa...”. Ferri va concretar que els joves valencianistes tenien l'obligació “d'intentar bastir ponts i oferir pactes als joves associats i no associats”.

divendres, 3 de setembre de 2010

Sopar homenatge a Vicent Andrés Estellés

Benvolguts amics,

Us recordem que l'Institut d'Estudis del Camp de Túria us convoca el dissabte 4 de setembre, a les 9 de la nit, a Consolat de Mar (Benaguasil), per a celebrar el Sopar Vicent Andrés estellés. Heu de portar l'entrepà, tindrem a punt la beguda i la picadeta. O també podeu vindre directament a l'acte més literari en acabant de sopar.

Amics estudiosos de la història i de la literatura ens resumiran l'època, la figura i l'obra del nostre poeta.

Comptarem amb músics que acompanyaran la recitació d'alguns dels seus versos més emblemàtics.

I també us animem perquè intervingueu donant la vostra opinió sobre Vicent Andrés Estellés, llegint alguns versos, contant alguna anècdota...

Volem una vetllada oberta i participativa.

Us confirmem la presència de músics del més alt nivell com Ivan Balaguer, violoncel solista de l'Orquestra de València, que acompanyar Miquel Casanova, poeta de Benaguasil, en la lectura de poemes del poeta de Burjassot.

Estaria molt bé que confirmàreu l'assistència per tindre una idea aproximada del que hem de preparar (escriviu a aquest correu o telefoneu al 96 273 73 75).

No falteu!





Institut d'Estudis del Camp de Túria

dimecres, 1 de setembre de 2010

La pitjor sanitat de l'Estat



Els valencians tenen el servei “més deficient”, segons l'informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública


Un nou indicador situa la sanitat valenciana com la pitjor de tot l'Estat. Segons un informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública, els valencians patim els serveis sanitaris “més deficients”, pitjors que els dels madrilenys, gallecs i canaris, que també figuren en el furgó de cua.
En una taula on la màxima puntuació possible és 78 i la mínima 19, la sanitat valenciana obté 26 punts. La millor, la Navarra, n'aconsegueix 56. Madrid, amb 37, Catalunya (42) o Castellà i Lleó (50) en són uns altres exemples.
Des de que aquesta entitat va començar a fer aquest tipus d'informes (2004), el País Valencià ha ocupat l'últim lloc del rànquing sistemàticament, llevat de 2006, que va ser penúltima, per davant de Múrcia.
L'estudi avalua paràmetres, com ara la despesa sanitària per habitant, nombre de llits, farmàcia, atenció primària o recursos humans disponibles. En quasi tots els casos, la sanitat valenciana apareix a la cua.

Noves enquestes a la web



A la part inferior dreta de la pantalla s'han col·locat dues noves enquestes a més de la que ja estava.

Podeu votar!