diumenge, 31 d’octubre del 2010
divendres, 29 d’octubre del 2010
Darrer Diumenge d'Octubre
Vos recordem la gran cita del valencianisme: Darrer Diumenge d'Octubre 31 d'Octubre de 2010 a El Puig.
dijous, 28 d’octubre del 2010
La mort d'un patriota que donava la cara
En Joan Solà i Cortassa (1940-2010) ens ha deixat als 70 anys. Filòleg i lingüísta qui a la capacitat pedagògica i científica unia unes grans competències comunicadores i de compromís amb el seu país. Membre del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Vicepresident de l'IEC; Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
Al costat de Pompeu Fabra i Joan Coromines ha promogut la modernització del català.
El nostre record i reconeixença.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
MERCAT VALENCIÀ DE TREBALL (3)
Però aquesta situació de destrucció de llocs de treball no es manifesta a tots els barris per igual. El mercat de treball valencià no és, ni de bon tros, homogeni. La dualització d'aquest mercat és una característica definitòria gens positiva que ens allunya dels països més desenvolupats d'Europa socialment i econòmicament. Aquesta dualitat del mercat valencià, a més a més, és desequilibrada per una sobredimensionada taxa de contractes temporals.
La temporalitat en les relacions laborals són més intenses entre la població de joves entre 16 i 29 anys, que durant el segon trimestre d'aquest 2010 arribaren al 50,57%. Si considerem que la taxa d'atur en aquesta mateixa franja d'edat és del 28,16%, fàcilment podem deduir que poc més d'un dècada cinc d'aquests joves manté una ocupació estable (21,27%). Els joves són, doncs, el col•lectiu que més els afecta l'atur i la precarietat laboral, i aquesta situació no ha fet més que empitjorar (augmentant la temporalitat) en la darrera dècada fins a duplicar-s'hi. Per tant, el mercat de treball valencià prossegueix la seua inèrcia de temporalització en les seues relacions laborals i apareix com l'aspecte més rellevant de les xifres sobre l'atur i la contractació. Els contractes eventuals cresqueren, per octau mes consecutiu, respecte a les de 2009. De més a més, d'entre tots els nous contractes realitzats al setembre, soles el 9,8% al País Valencià foren d'indefinits (segons el Ministeri de Treball), i de tots els contractes fixes, soles l'11% representa la nova modalitat de foment d'ocupació que impulsa la recent reforma laboral del Govern central. Per tant, mentre una part, cada vegada més escurçada, del mercat de treball participa de regulacions laborals amb drets socials clarament definits per l'estabilitat, les retribucions amb beneficis socials, la participació en la gestió del centre de producció, la defensa de la força sindical i de representació dels assalariats, la protecció sobre els riscos laborals, o l'accés al mitjans de reciclatge i la formació contínua que els permet mantindre els nivells de qualificació professional. Altra part, cada vegada de major dimensió, es caracteritza per la temporalitat en la contractació, llocs de treballs de baixa qualificació, escassa protecció sobre els riscos laborals, o llocs de treball en pimes sobre les quals la presència dels representants sindicals és precària. Un mercat de treball, doncs, amb aquesta realitat socioeconòmica dual ens porta a nivell de productivitat decreixents i, per tant, ser menys competitius i, és clar, en períodes de crisi com l'actual, la destrucció de llocs de treball és molt major.
Per això, expressar-se com alguns fan sobre la classe assalariada és gaire ben difícil. Com Albert Recio diu, característiques en comú d'aquests no va més enllà d'una dependència del treball assalariat, la impossibilitat de gestionar la incertesa, l'absència d'un poder real per canviar el decurs dels esdeveniments i un augment de la pressió sobre les seues vides quotidianes. Però davant d'això, Recio observa diferències que es perceben pel propis treballadors i treballadores com més reals: nivell d'ingressos desiguals per a treball semblants, estabilitat en l'ocupació, jornades laborals, llocs de treball segons gènere, beneficis socials segons sector d'activitat i/o grandària de l'empresa, etc.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
MERCAT VALENCIÀ DE TREBALL (2)
La taxa d'atur és el principal problema social i econòmic de la societat valenciana. Ho és, almenys, per dues raons. Primer, i principal, hem sobrepassar els mig milió de persones que es trobem registrades al Servef, oficines valencianes d'intermediació de la Generalitat. Representen un increment de l'1,1% al setembre respecte a l'anterior mes. Són, doncs, 5.505 persones més, compatriotes nostres, que cerquen feina i no la troben. A la resta d'Europa, però, el mesurador que fan servir no és l'atur registrat sinó les dades procedents de l'enquesta de la població activa (EPA). Fent servir llavors aquest mètode amb el segon trimestre de 2010 la taxa d'atur al País Valencià arribà al 23,83 %, és a dir quasi u de cada quatre treballadors i treballadores en actiu es troben desocupats. En el conjunt de la Unió Europea (UE), però, la taxa de desocupació es va situar l'agost al 9,6%, i a la zona euro s'ha mantingut sense canvis per quart mes consecutiu l'agost al 10,1%. Amb una o amb altra mesura, massa compatriotes pateixen la lacra de la desocupació i ens dona la dimensió exacta del drama humà.
La segona raó per la qual les dades d'atur constitueixen un problema socioeconòmic és la dificultat afegida amb la qual podrem eixir de l'actual situació de crisi. És a dir, taxes tan descomunals com les que tenim a València resten recursos, i no sols monetaris, que són necessaris per l'educació, pels equips de recerca, pels nous parcs tecnològics, o altres inversions directament relacionades amb la productivitat, la competitivitat i l'excel•lència.
Però aquestes xifres de l'atur són les darreres d'un continuat i persistent símptomes de deteriorament del mercat laboral valencià. Si al 2006, abans de l'esclat de la borbolla immobiliària, quan el model de creixement econòmic valencià es trobava en el cim, la taxa era del 7,81%. L'any següent era 8,72%. Quan la crisi era entre nosaltres, 2008, arribà a l'11,59%. I l'any passat (2009) ja hi érem en el 21,22%. Aquestes dades evidencien com el mercat de treball valencià va iniciar la seua particular crisi fins i tot abans dels països del seu entorn i, a més a més, el seu procés de deteriorament és molt més intens al llarg dels anys.
Els experts diuen que en períodes de crisi la falta d'expectatives de trobar un lloc de treball desmotiven a la població per hi ser registrats com demandants al Servef. Tot i així, la comparativa entre 2006 i 2010 en l'evolució de la desocupació registrada al País Valencià, des dels mesos anterior a l'esclat de la crisi fins als nostres dies, s'ha duplicat de llarg: al setembre de 2006 eren 190.563 persones i al setembre de 2010 eren 502.237 persones. Vol dir-se que tot i estar en períodes no massa atractius per a romandre a les oficines públiques d'intermediació, aquestes han experimentat un augment molt significatiu que dona una imatge clara de la gravetat del moment.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
SOM COM TU! Lip Dub del BLOC JOVE - COMPROMÍS (HD)
Perquè som mediterranis, perquè som com tu, el BLOC JOVE i Coalició Compromís t'animem a posar un somriure a la política valenciana amb el nostre Lip Dub.
Filmat a Bocairent, Setembre de 2010. Cançó "Sóc mediterrani" de Seguridad Social amb Miquel Gil del disc "Puerto Escondido" (2005).
Filmat a Bocairent, Setembre de 2010. Cançó "Sóc mediterrani" de Seguridad Social amb Miquel Gil del disc "Puerto Escondido" (2005).
divendres, 22 d’octubre del 2010
APLEC DEL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE AL PUIG
DIUMENGE DIA 31 D’OCTUBRE
MÉS NOTICIES
El Centre Pare Tosca de València, convoca a tots els cristians valencianistes a la missa per la pàtria, la pau i la justícia que es celebrarà el diumenge dia 31 a les 12’30 hores en l’església del Monestir de Santa Maria a El Puig. Us adjuntem la informació per si es del vostre interès.
DINAR
Cal que feu un esforç per concretar abans del dijous dia 28 la vostra participació en el dinar.
Si voleu dinar del servei de càtering, cal que reserveu els vostres tiquets cridant al telèfon 963826606 o al correu dades@bloc.ws.
Si heu de fer una paella o altre tipus d’àpat cuinat amb llenya cal que també confirmeu la vostra participació i el nombre de comensals, telefonant o enviant un e-mail, al telèfon i correu consignat més amunt. Hem de fer una previsió d’abastiment de llenya i aigua.
Per últim animar-vos a participar, ja estan confirmant la seua assistència companys i companyes de col•lectius i comarques. Els de l’Alacantí faran paella per a 50 persones, els de Torrent rostiran un corder, de Sagunt anuncien cassoles d’arròs al forn. La cosa s’anima i a més anuncien bon oratge. Mireu aquesta informació que ho confirma:
domingo 31/10/2010
mucho sol
Temperatura máxima: 68°F
RealFeel: 71°F
Detalles Hora-por-Hora http://www.accuweather.com/es-ar/es/valenciana/valencia/forecast2.aspx
HI HAURÀ SERVEI DE BAR DURANT TOT L’APLEC I TAULES I CADIRES PER A TOTHOM
ENGUANY MÉS OBERTA I PARTICIPATIVA QUE MAI.
VINE A LA FESTA ANUAL DEL VALENCIANISME ¡
www.bloc.ws
MERCAT VALENCIÀ DE TREBALL (1)
L'ACTUAL CRISI ECONÒMICA NO HAN DE PAGAR-LA ELS MERCATS DE TREBALL, AQUESTS, PERÒ, CAL REFORMULAR-LOS ARA I ACÍ.
Quan parlem de crisi econòmica no sempre ens referim al mateix. És clar que, siga el que siga, no serà gens bo. Però, no ho serà per a tots? És possible que en funció del paradigma social i econòmic o del referent territorial al qual ens adrecem o, fins i tot, de l'objectiu o expectativa de benestar que tinguem, aquesta mateixa crisi es podrà matisar amb una o altra intensitat. El que procuraré, en les lletres que tot seguit pose a la seua anàlisi, és fer un tom pel significat que per al poble valencià esta suposant-hi, des d'una perspectiva post keynesià i amb la ferma intensió de no sobrepassar un desenvolupament sostenible.
La crisi dels mercats financers que a les darreries de 2007 es va anar estenent-se com una taca d'oli, amb rapidesa com a conseqüència d'un mercat interconnectat i global, va acabant afectant al que s'anomena l'economia real, és a dir, a l'economia productiva de bens i serveis. I ho continua fent des de 2008, però no per igual en tots els països del món. De fet, l'ús que fem de les xifres agregades per descriure l'estat de la situació determinara el diagnòstic que fem i, per tant, les possibles solucions a plantejar. Un parell d'exemples ens ho situaran més comprensible. Si per l'anàlisi ens fixem a les quantitats econòmiques dels Estats de l'OCDE acordarem que el "malalt" manifesta un preocupant augment del dèficit públic, mesures proteccionistes del comerç que impedeixen el comerç i un sistema productiu construït sobre fons d'energia cada vegada més limitats i més cars. Aleshores, si aquest és (sintèticament) el diagnòstic la teràpia que cal desenrotllar passa per reduir les despeses públiques no productives, és a dir gasto corrent, transferències de capital (excepte les destinades a polítiques socials), etc.; introduir legislació que facilite el comerç disminuint les despeses; i fent passes amb fermesa en la recerca i transferència a la industria de fons d'energia sostenible. Si, per contra, el nostre focus d'atenció és l'Estat espanyol, els matisos resultaran molt importants. Així, la feblesa del teixit industrial, escassament poc internacionalitzat, de distribució territorial molt desigual i una dèbil interconnexió amb els centres d'investigació, al costat d'un sistema financer escassament orientat al negoci industrial, una xarxa de transport radial i per tant ineficient, una taxa d'atur altíssima amb més de 4,5 milions d'aturats (segons l'EPA), un envelliment accelerat de la piràmide d'edat, i l'escassa probabilitat que a curt termini surta un nou sector tractor de l'economia com ho va ser el sector immobiliari en el decenni passat. Aquest diagnòstic, per tant, porta a teràpies més ajustades a estes altres realitats. En conseqüència, no sent les circumstàncies iguals en el conjunt dels estats de l'OCDE a les de l'Estat espanyol, les polítiques a dissenyar i implantar mantenen singularitats comprensibles.
També ocorre al País Valencià. Les dades agregades dels seus territoris comarcals ens donen un diagnòstic més acurat de la realitat econòmica i social dels valencians de la què podem deduir de les d'Estat espanyol o les de l'OCDE. Així, l'actual crisi econòmica se singularitza pel seu model productiu que en els darrers tres dècades hi ha anat engrandint-se sota el paraigües o el plàcet dels successius governs de la Generalitat. Aquest model, a grans trets, es caracteritza per una transferència d'inversió de capital als sectors de serveis, i aquesta terciarització de l'economia ha deixat en una feblesa el sector industrial; un sector immobiliari molt superior a les necessitats reals i, sobretot, a les possibilitats mediambientals del territori; una molt deficient xarxa de transport interna i pitjor estat de comunicació amb la resta d'Europa (soles le port de València ciutat constitueix una excepció); un litoral molt degradat i agressions continuades sobre parc naturals o indrets d'especial protecció com les marjals, l'horta de valència, palmerars, etc. com a conseqüència de visions a curt termini de l'activitat econòmica d'aquest model; tot i disposar d'una mà d'obra qualificada, el disseny de la producció es realitza sobre la base de l'ús de la mà d'obra intensiva; etc. etc. A més a més, aquest model productiu valencià és la causa fonamental de la feblesa del seu mercat de treball.
El mercat de treball del País Valencià es caracteritza per sis trets principals, a saber. U, la molt elevada taxa d'atur. Dos, la dualització del mercat, amb un sobredimensionament de la taxa de contractes temporals. Tres, al mateix temps d'una elevada qualificació del capital humà, hi podem trobar borses de baixa o molt baixa qualificació professional, índex elevats de fracàs escolar i pocs alumnes als cicles formatius. Quatre, un deficient sistema d'intermediació laboral. Cinc, un sistema de negociació col•lectiva poc adequat a la seua realitat productiva. Sis, una preponderància del sistema intensiu de mà d'obra junt a una pràctica poc implantada d'inversió en recerca, desenvolupament i innovació.
Sobre aquest sis trets continuaré parlant.
ALMÀSSERA i el PLA d'ACCIÓ TERRITORIAL DE PROTECCIÓ L'HORTA DE VALÈNCIA (4)
Afortunadament el document d'anàlisi del PATPHV no ha pogut ignorar la realitat agrícola i del paisatge com l’objecte que es vol protegir, en el seu origen i en el seu futur. Això però no ha impedit que la Conselleria d'Agricultura es quedara al marge, el que es dedueix de les mancances del document en este aspecte. Com per exemple, soles es donarà participació a les organitzacions agràries com un simple actor més i no com a l'eix fonamental de la conservació; la conseqüència ha sigut provocar el seu rebuig com a primera reacció dels agricultors.
La falta d'una figura de protecció ha provocat ja la indefensió del territori a protegir davant el planejament d'infraestructures. Això, segurament ha impedit també que els valencians i valencianes ens beneficiàrem del finançament que únicament es dedica a zones adequadament catalogades, cosa que de ben segur succeirà fins que aconseguim tancar este procés.
Les reconegudes mancances del finançament municipal actual hauria d'haver fet pensar en mesures compensatòries per als municipis afectats pel be de les zones protegides. La principal pressió contra la protecció de l'Horta ve ara mateix dels Ajuntaments afectats, dependents del creixement urbanístic, una de les principals amenaces reconegudes al mateix Pla.
L'Ens Gestor, element clau de l'execució de totes les estratègies previstes, no està suficientment desenvolupat per la normativa del Pla que deixa a expenses de la futura creació detalls tan importants com la representació efectiva. En este sentit caldria tindre en compte que les associacions agràries, pel seu propi interès, són les que millor poden garantir el futur de l'Horta i hi caldria buscar una composició que garantisca la independència dels interessos urbanístics.
La viabilitat econòmica de l'Horta no pot estar fonamentada en un estudi tan superficial de l'activitat agrària real que com a conseqüència ha generat unes estratègies insuficientment dotades econòmicament. Caldria completar l'estudi amb un informe qualitatiu i quantitatiu que permetera determinar, no imaginar, dotacions suficients per a complir els objectius.
S'hauria d'haver reconegut el benefici que l'Horta ha proporcionat històricament a l'àrea metropolitana de València per tal de reconèixer també el deute que tenim amb l'Horta i assumir així els sacrificis necessaris, per a seguir beneficiant-nos-en tots plegats. Si l'Horta no té ara capacitat d'auto finançar-se caldrà fer un esforç. El que no té sentit es que el finançament de la protecció siga a costa del que s'ha de protegir. Açò que en el dies de la ILP podria haver-se plantejat, no proporcionaria en la present situació els fons necessaris i representaria protegir una extensió d'Horta residual i totalment insostenible.
Tots el municipis de l'àrea metropolitana de València, entre ells el d’Almàssera, hem d'entendre que estem arribant al límit de creixement, i en algunes zones l'hem superat ja, si es que l'objectiu primer és la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes, i no els beneficis econòmics més immediats, que de cada metre d'Horta que ocupem ja fa temps que no obtenim compensació que ho justifique, per la pèrdua de condicions de vida que tots i totes patim.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
53.532
El Bloc d'Almàssera posa a la venda la loteria de Nadal amb el número 53.532. Si vos cau simpàtic el número, podeu passar-vos pel carrer Regne de València número 1 per agafar les paperetes que desitgeu.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Fran Ferri: “No poden emmordassar milers de ciutadans amb l'aturada de la ILP”
Des del BLOC JOVE denuncien la doble moral del PSOE, que recolza davant la galeria la Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres i l'ha volguda refusar a Madrid, sense ni tan sols tramitar-la.
El govern espanyol ha volgut rebutjar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, impulsada per Acció Cultural del País Valencià, impulsada per tal de garantir les emissions de les televisions en els territoris de l'estat que comparteixen llengua. Segons s'ha fet públic este dilluns, el govern espanyol “no presta conformitat a la seva tramitació” perquè l'aprovació de la ILP “tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris”. Finalment, la mesa del Congrés n'ha demanat explicacions i deixa oberta la tramitació.
El secretari general del BLOC JOVE, Fran Ferri, ha destacat que este és un "menyspreu del govern a l'expressió democràtica dels ciutadans"; el PSOE es posa, una vegada més, al mateix nivell que el PP, ja que, a la pràctica, "posa un nou obstacle a les emissions de TV3 al País Valencià".
Els joves valencianistes volen fer veure que, una vegada més, el PSOE ha mostrat la seua vertadera cara i fan una crida als valencianistes que resten creient que algun dia el PSPV poguera tornar a existir, per treballar units i no sofrir mai més humiliacions com la perpetrada pel govern de Zapatero. I, igualment, demanem als membres de les JSPV que òbriguen els ulls i que vegen de quina pasta estan fets els del PSOE.
“Què li ha de dir Zapatero i els seus homòlegs valencians, catalans i balears als milers de ciutadans a qui han volgut tallar la veu? Què li ha de dir Zapatero als seus votants, militants i simpatitzants valencians, balears i catalans, després d'intentar carregar-se d'una tocada una iniciativa duta a terme des de la societat civil? Què els dirà a les JSPV, que recolzaren la manifestació, tot i que tímidament, a favor de TV3 al País Valencià?”
Este és un cas més de la doble moral del PSOE. Ho vam viure fa poc quan el PSPV-PSOE s'oposava a les Corts Valencianes que el País Valencià s'adherira a l'Institut Ramon Rull i, alhora, alguns dels seus alcaldes adherien unes poques ciutats. I ara, de nou, amb la ILP: al llarg de la geografia valenciana, alguns representants socialistes han signat recolzant-la “per eixir a la foto”; i el seu partit ni tan volia permetre discutir-la al congrés.
“Acció Cultural va presentar 650.000 signatures favorables a la ILP, que ara han quedat en paper mullat. Més de mig milió de veus, organitzades per demanar, de baix cap a dalt, un dret com el d'accés a una televisió en la seua llengua, no poden ser silenciades”.
El govern espanyol ha volgut rebutjar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, impulsada per Acció Cultural del País Valencià, impulsada per tal de garantir les emissions de les televisions en els territoris de l'estat que comparteixen llengua. Segons s'ha fet públic este dilluns, el govern espanyol “no presta conformitat a la seva tramitació” perquè l'aprovació de la ILP “tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris”. Finalment, la mesa del Congrés n'ha demanat explicacions i deixa oberta la tramitació.
El secretari general del BLOC JOVE, Fran Ferri, ha destacat que este és un "menyspreu del govern a l'expressió democràtica dels ciutadans"; el PSOE es posa, una vegada més, al mateix nivell que el PP, ja que, a la pràctica, "posa un nou obstacle a les emissions de TV3 al País Valencià".
Els joves valencianistes volen fer veure que, una vegada més, el PSOE ha mostrat la seua vertadera cara i fan una crida als valencianistes que resten creient que algun dia el PSPV poguera tornar a existir, per treballar units i no sofrir mai més humiliacions com la perpetrada pel govern de Zapatero. I, igualment, demanem als membres de les JSPV que òbriguen els ulls i que vegen de quina pasta estan fets els del PSOE.
“Què li ha de dir Zapatero i els seus homòlegs valencians, catalans i balears als milers de ciutadans a qui han volgut tallar la veu? Què li ha de dir Zapatero als seus votants, militants i simpatitzants valencians, balears i catalans, després d'intentar carregar-se d'una tocada una iniciativa duta a terme des de la societat civil? Què els dirà a les JSPV, que recolzaren la manifestació, tot i que tímidament, a favor de TV3 al País Valencià?”
Este és un cas més de la doble moral del PSOE. Ho vam viure fa poc quan el PSPV-PSOE s'oposava a les Corts Valencianes que el País Valencià s'adherira a l'Institut Ramon Rull i, alhora, alguns dels seus alcaldes adherien unes poques ciutats. I ara, de nou, amb la ILP: al llarg de la geografia valenciana, alguns representants socialistes han signat recolzant-la “per eixir a la foto”; i el seu partit ni tan volia permetre discutir-la al congrés.
“Acció Cultural va presentar 650.000 signatures favorables a la ILP, que ara han quedat en paper mullat. Més de mig milió de veus, organitzades per demanar, de baix cap a dalt, un dret com el d'accés a una televisió en la seua llengua, no poden ser silenciades”.
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Joan Ribó, candidat a l'alcaldia de València
Joan Ribó i Canut (Manresa, 1947) és un polític ex-militant d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), de la qual fou coordinador general de 1997 a 2003.
Nascut a Manresa (Bages) el 17 de setembre de 1947, viu a Adrall (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell) fins que es desplaça a Barcelona per realitzar els estudis de batxillerat. Estudia a la Universitat Politècnica de València enginyer agrònom diplomant-se posteriorment en tecnologia d'aliments. Realitza el doctorat a l'Institut Agroquímic de València, on després continua en tasques d'investigació al voltant de plaguicides no contaminants. En aquest període publica vuit treballs d'investigació i dirigeix tres tesines de llicenciatura i tres tesis doctorals per a les facultats de Químiques i Biològiques de la Universitat de València.
Professor durant set anys de la Universitat Politècnica de València en les Escoles Superiors d'Enginyers Agrònoms i Industrials on assumeix durant dos anys el càrrec de Director del Departament de Química (amb caràcter d'interí). El 1978 aprova les oposicions de professor agregat de Física i Química d'Ensenyament Mitjà. Cinc anys més tard obté per concurs oposició la plaça de catedràtic. Des d'aquest moment desenvolupa la seua tasca docent en els instituts de Batxillerat de Manises, els de València: Sorolla i Districte Marítim i el de Meliana, on està en l'actualitat.
Professor durant set anys de la Universitat Politècnica de València en les Escoles Superiors d'Enginyers Agrònoms i Industrials on assumeix durant dos anys el càrrec de Director del Departament de Química (amb caràcter d'interí). El 1978 aprova les oposicions de professor agregat de Física i Química d'Ensenyament Mitjà. Cinc anys més tard obté per concurs oposició la plaça de catedràtic. Des d'aquest moment desenvolupa la seua tasca docent en els instituts de Batxillerat de Manises, els de València: Sorolla i Districte Marítim i el de Meliana, on està en l'actualitat.
Participa en la constitució del Sindicat Democràtic des de posicions ideològiques cristianes progressistes (HOAC i Cristians pel Socialisme). Ingressa en el Partit Comunista del País Valencià (PCPV) quan es constitueix la Junta Democràtica, convertint-se en Secretari General el 1992 fins el 1997, quan és triat Secretari General d'EUPV. El 2007 deixa el càrrec (ara conegut amb el nom de Coordinador General) en mans de Glòria Marcos. Ribó també ha forma part de les primeres executives de Comissions Obreres d'Ensenyament sent escollit delegat sindical en dues eleccions sindicals.
Ha estat defensor de les aliances electorals amb tercers partits (primer l'anomenada L'Entesa a les eleccions autonòmiques del 2003 i després del Compromís pel País Valencià a les eleccions del 2007.
Fou diputat a les Corts Valencianes entre 1995 i 2007. Des del 2003, any en que és candidat per primera vegada a la presidència de la Generalitat Valenciana, fou síndic del grup parlamentari d'EUPV. Entre 2007 i 2010 deixa la política activa i retorna a la seua activitat professional, la de professor de secundària a l'institut de Meliana.
Arran de la crisi de Compromís en el que EUPV va partir-se en dos (els seguidors de Marcos i els militants d'Esquerra i País amb Projecte Obert, corrent interna de la qual Ribó és el lider), alguns dirigents foren expulsats el més d'abril de 2008 (com el propi Ribó i el també ex-secretari general del PCPV, Alfred Botella) o han abandonat la formació d'EUPV (Juan Manuel Busto, ex-alcalde de Puçol; i Josep Bort, regidor d'Albuixec). El 2010, Joan Ribó retorna a la primera plana política al ser proclamat candidat de la nova Coalició Compromís (ara sense EUPV) a l'alcaldia de València a les eleccions municipals de 2011.
Ha estat defensor de les aliances electorals amb tercers partits (primer l'anomenada L'Entesa a les eleccions autonòmiques del 2003 i després del Compromís pel País Valencià a les eleccions del 2007.
Fou diputat a les Corts Valencianes entre 1995 i 2007. Des del 2003, any en que és candidat per primera vegada a la presidència de la Generalitat Valenciana, fou síndic del grup parlamentari d'EUPV. Entre 2007 i 2010 deixa la política activa i retorna a la seua activitat professional, la de professor de secundària a l'institut de Meliana.
Arran de la crisi de Compromís en el que EUPV va partir-se en dos (els seguidors de Marcos i els militants d'Esquerra i País amb Projecte Obert, corrent interna de la qual Ribó és el lider), alguns dirigents foren expulsats el més d'abril de 2008 (com el propi Ribó i el també ex-secretari general del PCPV, Alfred Botella) o han abandonat la formació d'EUPV (Juan Manuel Busto, ex-alcalde de Puçol; i Josep Bort, regidor d'Albuixec). El 2010, Joan Ribó retorna a la primera plana política al ser proclamat candidat de la nova Coalició Compromís (ara sense EUPV) a l'alcaldia de València a les eleccions municipals de 2011.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Excuses
Article d'Enric Morera publicat al seu blog personal. El pengem ací perquè ens pareix que té que arribar a la gent:
“Ara no valen excuses!”- em deia un bon amic de l’Horta de València, i afegia, “estem tots els que tenim un Compromís amb el nostre País“. Encara queda gent per sumar-se però la disjuntiva a les pròximes eleccions és més clara que mai: o centralisme o valencianisme. O dreta i polítiques de dreta o progressisme. O Comunidad ofrenadora o País Valencià d’alta qualitat. Ells han creat una realitat de blanc o negre. Una realitat obscura i rutinària abocada sols a dues opcions: El PP i el PSOE. La resta cal suprimir-ho, així tenen més pastís a repartir. I s’han posat a la faena de moltes formes. A les Corts Valencianes, que no deixen de ser una minúscula part de l’entramat institucional de l’Estat, juguen a barallar-se molt, però s’ho reparteixen tot. Açò comporta un bon nombre de càrrecs i assessors que ocupar. Fem un breu repàs: la Mesa de les Corts, el Consell d’Administració, el Síndic de Comptes (quina vergonya que Rafael Queralt no diga prou al saqueig institucional, es plante d’una vegada i no contribuïsca a donar un vernís de legalitat a tot este disbarat), el Síndic de Greuges… i ja he perdut el compte. Podríem parlar també de les Diputacions Provincials, fetes a mida de dos partits. Unes autèntiques màquines de devorar milions d’euros públics en xanxullos, assessors (el President de la Diputació de Castelló en té més de 30) i bonificacions per als seus alcaldes. Per a eixir de la crisi i reorientar el model productiu valencià caldrà, també, fer una administració més dinàmica i lleugera. No estem parlant de funcionaris, que ací, a diferència d’Andalusia i Extremadura en tenim ben pocs i mal pagats. Estem parlant de suprimir duplicitats i acabar amb assessors, càrrec polítics i panxacontents que no fan res. Caldrà suprimir les Diputacions i superar el provincialisme. Un tema que tinc en l’agenda política per a la pròxima setmana. Però no perdem el fil. Estem parlant d’introduir color i diversitat davant una realitat bipartidista en blanc i negre que, al remat, representen pam dalt pam baix el mateix. Nosaltres estem unint un Espai Valencià de Progrés potent i arrelat amb el territori.
És evident que la gent que formem part de BLOC-Compromís els molestem. Els irrita la nostra oposició ja siga per denunciar la seua opacitat, clientelisme o vulneració dels drets democràtics. No volen que Compromís siga a les Corts Valencianes una veu insubornable o més encara no suporten que hajam situat com a prioritat l’agenda valencianista damunt la taula, sense dependències. El molesta que denunciem la seua incapacitat per defensar els interessos valencians en matèria de finançament autonòmic o el peatge de l’AP7, o la negativa a posar en marxa el Corredor Mediterrani o com ataquen els elements bàsics de la nostra valencianitat com són la llengua i la cultura valenciana. Els molesta. I es molestarà encara més quan a les Corts i a molt municipis siguem claus (ja ho som) en la configuració de majories. Al PP els molesta, ens volen silenciar (ja ho fan a RTVV) i volen unes Corts bipartidistes per a perpetuar-se in saecula saeculorum en el poder. I a la bona gent socialista i progressista del nostre País els he de dir que amb els actuals dirigents del PSOE no hi ha res a fer. Massa subordinats a Madrid i poca ambició col·lectiva. Que ara per ara Zapatero és el millor aliat del PP de Camps.
I parle de vot útil que mira el present i el futur. Som l’opció electoral que suma i que treu indecisos de l’apatia. Som la coalició que té entre els nous votants, de 18 a 22 anys, major simpatia. Som l’opció que ara per ara pot fer que cap dels majoritaris tinga majoria absoluta. Amb el bipartidisme el PP es perpetua, Amb BLOC-Compromís s’afermen les opcions de canvi, això sí, un canvi a favor del País i del benestar dels valencians. Davant el Sistema que representen el PP-PSOE, BLOC-Compromís és l’alternativa més progressista i valenciana. Un espai polític i electoral que no s’agenolla davant Madrid i que ha denunciat i denunciarà la marginació que pateix el nostre poble. Marginació financera i d’infraestructures que es tradueix en rebaixa del nostre benestar. Ara darrerament el PP i el PSOE competiran en una carrera esperpèntica a vore qui ha fet més per l’AVE. Ja voreu, serà un sainet de primera. Ja ha començat la funció i la realitat, l’autèntica veritat, és que no s’han fet bé les coses. S’ha fet tard i amb una important destrossa de la nostra terra… Algú haurà de donar comptes del que han fet. Temps al temps.
“Ara no valen excuses!”- em deia un bon amic de l’Horta de València, i afegia, “estem tots els que tenim un Compromís amb el nostre País“. Encara queda gent per sumar-se però la disjuntiva a les pròximes eleccions és més clara que mai: o centralisme o valencianisme. O dreta i polítiques de dreta o progressisme. O Comunidad ofrenadora o País Valencià d’alta qualitat. Ells han creat una realitat de blanc o negre. Una realitat obscura i rutinària abocada sols a dues opcions: El PP i el PSOE. La resta cal suprimir-ho, així tenen més pastís a repartir. I s’han posat a la faena de moltes formes. A les Corts Valencianes, que no deixen de ser una minúscula part de l’entramat institucional de l’Estat, juguen a barallar-se molt, però s’ho reparteixen tot. Açò comporta un bon nombre de càrrecs i assessors que ocupar. Fem un breu repàs: la Mesa de les Corts, el Consell d’Administració, el Síndic de Comptes (quina vergonya que Rafael Queralt no diga prou al saqueig institucional, es plante d’una vegada i no contribuïsca a donar un vernís de legalitat a tot este disbarat), el Síndic de Greuges… i ja he perdut el compte. Podríem parlar també de les Diputacions Provincials, fetes a mida de dos partits. Unes autèntiques màquines de devorar milions d’euros públics en xanxullos, assessors (el President de la Diputació de Castelló en té més de 30) i bonificacions per als seus alcaldes. Per a eixir de la crisi i reorientar el model productiu valencià caldrà, també, fer una administració més dinàmica i lleugera. No estem parlant de funcionaris, que ací, a diferència d’Andalusia i Extremadura en tenim ben pocs i mal pagats. Estem parlant de suprimir duplicitats i acabar amb assessors, càrrec polítics i panxacontents que no fan res. Caldrà suprimir les Diputacions i superar el provincialisme. Un tema que tinc en l’agenda política per a la pròxima setmana. Però no perdem el fil. Estem parlant d’introduir color i diversitat davant una realitat bipartidista en blanc i negre que, al remat, representen pam dalt pam baix el mateix. Nosaltres estem unint un Espai Valencià de Progrés potent i arrelat amb el territori.
És evident que la gent que formem part de BLOC-Compromís els molestem. Els irrita la nostra oposició ja siga per denunciar la seua opacitat, clientelisme o vulneració dels drets democràtics. No volen que Compromís siga a les Corts Valencianes una veu insubornable o més encara no suporten que hajam situat com a prioritat l’agenda valencianista damunt la taula, sense dependències. El molesta que denunciem la seua incapacitat per defensar els interessos valencians en matèria de finançament autonòmic o el peatge de l’AP7, o la negativa a posar en marxa el Corredor Mediterrani o com ataquen els elements bàsics de la nostra valencianitat com són la llengua i la cultura valenciana. Els molesta. I es molestarà encara més quan a les Corts i a molt municipis siguem claus (ja ho som) en la configuració de majories. Al PP els molesta, ens volen silenciar (ja ho fan a RTVV) i volen unes Corts bipartidistes per a perpetuar-se in saecula saeculorum en el poder. I a la bona gent socialista i progressista del nostre País els he de dir que amb els actuals dirigents del PSOE no hi ha res a fer. Massa subordinats a Madrid i poca ambició col·lectiva. Que ara per ara Zapatero és el millor aliat del PP de Camps.
I parle de vot útil que mira el present i el futur. Som l’opció electoral que suma i que treu indecisos de l’apatia. Som la coalició que té entre els nous votants, de 18 a 22 anys, major simpatia. Som l’opció que ara per ara pot fer que cap dels majoritaris tinga majoria absoluta. Amb el bipartidisme el PP es perpetua, Amb BLOC-Compromís s’afermen les opcions de canvi, això sí, un canvi a favor del País i del benestar dels valencians. Davant el Sistema que representen el PP-PSOE, BLOC-Compromís és l’alternativa més progressista i valenciana. Un espai polític i electoral que no s’agenolla davant Madrid i que ha denunciat i denunciarà la marginació que pateix el nostre poble. Marginació financera i d’infraestructures que es tradueix en rebaixa del nostre benestar. Ara darrerament el PP i el PSOE competiran en una carrera esperpèntica a vore qui ha fet més per l’AVE. Ja voreu, serà un sainet de primera. Ja ha començat la funció i la realitat, l’autèntica veritat, és que no s’han fet bé les coses. S’ha fet tard i amb una important destrossa de la nostra terra… Algú haurà de donar comptes del que han fet. Temps al temps.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
"BREU LLIÇÓ D'ECONOMIA" - Mediterráneo - 14.10.10 Enric Nomdedéu Biosca
Una empresa concursa per prestar un servei públic, i guanya. L’Ajuntament consigna en el pressupost quantitats insuficients per pagar l’import anual, de forma que es retarda en els pagaments. L’empresa, conscient, augmenta els preus, per compensar els interessos bancaris dels crèdits que ha de demanar per poder seguir operant. Primera conseqüència: el servei ens ix més car.
Amb la crisi, l’Ajuntament encara es retarda més, tant que els bancs ja no volen ampliar la línia de descompte de l’empresa, i esta comença a retardar-se en els seus pagaments. Els proveïdors li diuen que si tarda en pagar li han de modificar les condicions i augmentar els preus (en un cercle d’inflació provocada pel mal pagament de les administracions). Finalment, deixen de servir-li, i l’empresa concessionària ha de buscar uns altres proveïdors que amb freqüència, tot i ser més econòmics, ofereixen un producte pitjor. Segona conseqüència: pitjors prestacions.
Arriba un punt en què l’ofec de l’empresa és tal que es retarda en el pagament de les nòmines i quotes de la Seguretat Social. Ha de fer un ERO i enviar temporalment a l’atur a part del seu personal. Tercera conseqüència de la política de l’Ajuntament: augmenta l’atur.
L’empresa, ara deutora de la Seguretat Social, aporta com aval els deutes que l’administració local manté amb ella, però la Tresoreria no en vol saber res. Quarta conseqüència: com que és deutora, no podrà participar en concursos públics.
L’Ajuntament, conscient que és culpa seua, acaba per acceptar un pitjor servei, un retard en la seua prestació i pèrdua de qualitat. Fins i tot, podria retardar la convocatòria del proper concurs, fins que l’empresa trobe un soci amb qui fer una UTE, o una solució legal que li permeta tornar a concursar amb garanties. Cinquena conseqüència: ruptura dels principis de legalitat i transparència.
Resum per a l’examen. Per quina raó el govern municipal posa menys diners al pressupost dels que sap necessitarà per pagar el contracte?
Perquè tot el pressupost és un artifici comptable. Menteixen minorant les despeses
fixes, per intentar enganyar-nos fent-nos creure que faran el que després no poden fer. I té greus conseqüències.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
APLEC AL PUIG 2010
APLEC DEL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE AL PUIG
DIUMENGE DIA 31 D’OCTUBRE
09’00 Hores Marxa al Puig, Eixida de de la Pl. dels Furs, València, al darrere de les Torres de Serrans.
12’00 Hores Comencen les activitats de l’Aplec. Esplanada del Monestir. El Puig (Horta Nord)
Fira de xiquets i xiquetes, Paradetes de menjars casolans, llibres, entitats
13’00 Hores Arribada de la Marxa i acte polític
14’30 Dinar
Enguany el dinar s’ha organitzat de manera distinta a altres anys, cercant més flexibilitat, més participació i més festa. De tal forma que s’hi podrà participar en tres modalitats distintes de dinar:
1. Hi haurà un servei de càtering que servirà un menú , composat d’entrants, un 2on. plat de rellom de porc amb bolets i postres d’un assortiment de coques variades. Vi, aigua i cervesa.
El preu del tiquet serà de 15 euros per als adults i un menú especial per als xiquets i xiquetes al preu de 7 Euros
Tota la gent que trie aquesta modalitat de dinar, haurà de fer la reserva telefonat en hores d’oficina 963826606 o enviant un correu a dades@bloc.ws
També podeu encarregar tiquets per als vostres amics i amigues.
Les reserves les haureu de fer abans del dijous dia 28 d’octubre
(Tingue en compte que enguany no s’enviarà cap tiquet a casa)
L’import de les reserves se us girarà al vostre compte bancari.
Les persones que no tinguen compte bancari autoritzat en el Bloc, podran fer la reserva telefonat al mateix telefon o enviat un correu electrònic al correu que hem indicat abans. En el mateix Aplec podran lliurar l’import i arreplegar el tiquet, en la taula d’administració que hi haurà en l’Esplanada del monestir
2. Els col·lectius i agrupacions podran cuinar-se una paella o altres menjar tradicionals. A tal efecte hi ha haurà prevista la llenya , la sorra per a protegir l’asfalt i aigua, Per la vostra part haureu d'aportar els atifells de cuinar, els ferros per a fer el foc i els aliments que aneu a cuinar.
Tots aquells que trieu aquesta forma de participar, haureu comunicar la vostra participació i en nombre de comensals al 663826606 o al correu dades@bloc.ws abans del dia 28 d’octubre, per a poder fer una previsió.
3. Podeu emportar-vos els dinar preparat de casa.
16’30 hores Festa
De 17’30 a 20’00 Dj Organitzat pel Bloc Jove
HI HAURÀ SERVEI DE BAR DURANT TOT L’APLEC I TAULES I CADIRES PER A TOTHOM
ENGUANY MÉS OBERTA I PARTICIPATIVA QUE MAI.
VINE A LA FESTA ANUAL DEL VALENCIANISME ¡
dilluns, 11 d’octubre del 2010
ALMÀSSERA i el PLA d'ACCIÓ TERRITORIAL DE PROTECCIÓ L'HORTA DE VALÈNCIA (3)
El PATPHV actual renuncia a qualsevol intent de recuperació de territori i es circumscriu tímidament al que ha considerat territori històric i no a tot el que hi ha de valuós, a tot el que compleix les característiques exigibles. Caldria haver segut més ambiciós i, en compliment dels objectius establerts, haver-hi reclamat territori per a la protecció en compte de limitar-se a protegir el que quedarà quan altres planejaments ocupen tot el territori que els siga necessari. Fins i tot caldria haver inclòs esta política de recuperació permanent entre els objectius i estratègies.
Un conjunt de grans infraestructures per ara inexistents, o per definir o en diferents estats de tramitació, han segut assumides pel PATPHV, tot i entrant en contradicció amb els seus objectius. Cap d'estes infraestructures té l'objectiu prioritari de millorar les condicions de vida dels habitants de l'Horta. L'anàlisi que fa el propi Pla adverteix, explícitament algunes vegades, del risc fatal que estes infraestructures suposen. Cabia esperar, per tant, com a mínim una crítica més contundent i, en conseqüència, la imposició de fortes exigències o la proposta d'alternatives, en compte de parlar d'integració paisatgística, quan moltes vegades ho és a costa de l'ocupació de més terrenys d'alt valor. Es troba a faltar ací el compromís de la Conselleria d'Infraestructures, que sembla que ni tan sols ha participat en la redacció, més enllà d'informar del plans que tenia per al territori afectat.
Noudoctubring amb la senyera
Pere Fuset expressa el següent a PICA'M:
Dissortadament, o no, aquell tòpic del valencianisme que diu que tots els dies són 9 d’octubre no és una realitat. Ara bé, no m’atreviria a negar que la diada nacional valenciana és d’alguna manera una caricatura esperpèntica de la nostra quotidianitat identitària, i això és - ara si sense dubte dissortadament - un trist despropòsit.
Després d’uns anys d’absència dissabte torní a participar de la processó cívica del 9 d’octubre amb les garanties suficients com per a saber que el grup allà convocat pel Centre d’Actuació Valencianista no anàvem a engreixar les llistes de màrtirs pel valencianisme.
Cal tindre present que la processó és l’acte més antic dels que es celebren per la diada nacional, un acte recuperat per a la història pel valencianisme i que durant la transició va estar testimoni de la fractura primer, i la Batalla de València després.
L’element central de la processó és la Reial Senyera que l’ajuntament del cap i casal custòdia ben a prop del Penó de la Conquesta que segons la tradició onejà aquell 1238. Una senyera tricolor, que en origen representà a la ciutat, i que després, quan calgué políticament fer-se visibles per damunt de la Corona, passà a identificar a l’antic Regne.
Una senyera que ha estat nacional per als qui defensaren un projecte de país com el primerenc valencianisme i el de l’efervescent II República espanyola, amb independència de la seua ubicació en l’eix esquerra i dreta. La mateixa que Sanchis Guarner lluia al seu despatx i que aconseguí reintroduïr davant les resistències d’un franquisme que de vetar el seu ús per considerar-la independentista passà a instrumentalitzar hàbilment com tantes altres coses.
Unes mans que l’onejaren fins al punt que aquell símbol de la valencianitat moderna esdevingué una potent arma contra els interessos del valencianisme.
Hui, amb vora 30 anys d’autonomia i oficialitat simbòlica la senyera en si no és cap problema per se. Fins i tot per al valencianisme d’arrel fusteriana que, sempre al seu ritme, va assumint-la progressivament com a ensenya nacional del País Valencià.
El problema però és el seu ús i instrumentalització. Deixant de banda la qüestió dels localismes i l’emergència dels provincialismes que mereixen reflexions a banda, la realitat és que emprar el poder simbòlic de la senyera tricolor continua sent - amb excepcions - més atractiu per als qui defensen un projecte de subordinació dels valencians que per als qui tenen un projecte real de construcció nacional.
És per això que l’esforç d’un grup de nacionalistes valencians per tal de participar enguany, novament, en la processó cívica del 9 d’octubre no es pot entendre com una qúestió d’estratègia electoralista per al valencianisme polític. Molt més que això, suposa un avanç per al valencianisme i per a la democràcia.
Suposa trencar els esquemes a aquells als qui disfressats de demòcrates ja els va bé parlar de “valencianistes del matí” i “catalanistes de la vesprada” així com reivindicar un espai de normalitat a’un acte oficial en el dia de tots i totes.
La diferència d’actituds d’uns i altres és un valor afegit a l’hora de desemmascarar als violents. L’assistència a la processó cívica és tot un esport de risc - Noudoctubring podríem dir- però la satisfacció d’estar trencant murs per al valencianisme… eixa només la podreu definir si s’apunteu l’any vinent.
Dissortadament, o no, aquell tòpic del valencianisme que diu que tots els dies són 9 d’octubre no és una realitat. Ara bé, no m’atreviria a negar que la diada nacional valenciana és d’alguna manera una caricatura esperpèntica de la nostra quotidianitat identitària, i això és - ara si sense dubte dissortadament - un trist despropòsit.
Després d’uns anys d’absència dissabte torní a participar de la processó cívica del 9 d’octubre amb les garanties suficients com per a saber que el grup allà convocat pel Centre d’Actuació Valencianista no anàvem a engreixar les llistes de màrtirs pel valencianisme.
Cal tindre present que la processó és l’acte més antic dels que es celebren per la diada nacional, un acte recuperat per a la història pel valencianisme i que durant la transició va estar testimoni de la fractura primer, i la Batalla de València després.
L’element central de la processó és la Reial Senyera que l’ajuntament del cap i casal custòdia ben a prop del Penó de la Conquesta que segons la tradició onejà aquell 1238. Una senyera tricolor, que en origen representà a la ciutat, i que després, quan calgué políticament fer-se visibles per damunt de la Corona, passà a identificar a l’antic Regne.
Una senyera que ha estat nacional per als qui defensaren un projecte de país com el primerenc valencianisme i el de l’efervescent II República espanyola, amb independència de la seua ubicació en l’eix esquerra i dreta. La mateixa que Sanchis Guarner lluia al seu despatx i que aconseguí reintroduïr davant les resistències d’un franquisme que de vetar el seu ús per considerar-la independentista passà a instrumentalitzar hàbilment com tantes altres coses.
Unes mans que l’onejaren fins al punt que aquell símbol de la valencianitat moderna esdevingué una potent arma contra els interessos del valencianisme.
Hui, amb vora 30 anys d’autonomia i oficialitat simbòlica la senyera en si no és cap problema per se. Fins i tot per al valencianisme d’arrel fusteriana que, sempre al seu ritme, va assumint-la progressivament com a ensenya nacional del País Valencià.
El problema però és el seu ús i instrumentalització. Deixant de banda la qüestió dels localismes i l’emergència dels provincialismes que mereixen reflexions a banda, la realitat és que emprar el poder simbòlic de la senyera tricolor continua sent - amb excepcions - més atractiu per als qui defensen un projecte de subordinació dels valencians que per als qui tenen un projecte real de construcció nacional.
És per això que l’esforç d’un grup de nacionalistes valencians per tal de participar enguany, novament, en la processó cívica del 9 d’octubre no es pot entendre com una qúestió d’estratègia electoralista per al valencianisme polític. Molt més que això, suposa un avanç per al valencianisme i per a la democràcia.
Suposa trencar els esquemes a aquells als qui disfressats de demòcrates ja els va bé parlar de “valencianistes del matí” i “catalanistes de la vesprada” així com reivindicar un espai de normalitat a’un acte oficial en el dia de tots i totes.
La diferència d’actituds d’uns i altres és un valor afegit a l’hora de desemmascarar als violents. L’assistència a la processó cívica és tot un esport de risc - Noudoctubring podríem dir- però la satisfacció d’estar trencant murs per al valencianisme… eixa només la podreu definir si s’apunteu l’any vinent.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Canal 9 sorprén amb el seu tractament informatiu respecte del caràcter nacional del 9 d'Octubre
Notícies Nou ha emés al llarg del dia de hui un vídeo d'un minut i mig de durada en què analitza la història de la Processó Cívica que cada any acompanya la Reial Senyera pel centre de la ciutat de València. Fins ací tot podia semblar d'allò més normal, però no ho és tant el fet que s'haja anomenat el 9 d'Octubre ("Dia de la Comunitat" per al Consell) com el "dia nacional dels valencians", tot acompanyat amb el so de la Muixeranga de fons i amb la referència a l'estrofa inicial de la versió valencianista de l'Himne de l'Exposició: "tots davall dels plecs de la nostra senyera".
El reportatge explica els orígens de la Processó Cívica, que es remunten a l'any 1338, quan tot just es complia un segle de l'entrada ("triomfal", segons Canal 9) del rei Jaume I a la ciutat de València. La marxa, així, es va celebrar cada cent anys fins que el rei espanyol Felip V va prohibir "qualsevol exaltació dels nostre valors històrics" arran dels Decrets de Nova Planta.
Durant la segona meitat del segle XIX, amb la Renaixença, la festa "recuperà el seu esplendor" mitjançant les ofrenes florals al Conqueridor que retien les organitzacions de l'incipient moviment nacionalista valencià. Durant el segle XX, la Processó Cívica es va convertir en un acte amb un caràcter més oficial, tot i que, segons ressalta el vídeo, va decaure amb el franquisme. Una volta mort del dictador, l'any 1976 es declarà el 9 d'Octubre "dia nacional dels valencians".
D'altra banda, volem informar-vos que la comitiva valencianista ha pogut participar en la Processó Cívica d'este matí, malgrat els intents de diferents col·lectius d'extrema dreta espanyolista d'impedir-ho. Valencianisme.com redactarà, tant prompte com siga possible, una crònica sobre la marxa.
El reportatge explica els orígens de la Processó Cívica, que es remunten a l'any 1338, quan tot just es complia un segle de l'entrada ("triomfal", segons Canal 9) del rei Jaume I a la ciutat de València. La marxa, així, es va celebrar cada cent anys fins que el rei espanyol Felip V va prohibir "qualsevol exaltació dels nostre valors històrics" arran dels Decrets de Nova Planta.
Durant la segona meitat del segle XIX, amb la Renaixença, la festa "recuperà el seu esplendor" mitjançant les ofrenes florals al Conqueridor que retien les organitzacions de l'incipient moviment nacionalista valencià. Durant el segle XX, la Processó Cívica es va convertir en un acte amb un caràcter més oficial, tot i que, segons ressalta el vídeo, va decaure amb el franquisme. Una volta mort del dictador, l'any 1976 es declarà el 9 d'Octubre "dia nacional dels valencians".
D'altra banda, volem informar-vos que la comitiva valencianista ha pogut participar en la Processó Cívica d'este matí, malgrat els intents de diferents col·lectius d'extrema dreta espanyolista d'impedir-ho. Valencianisme.com redactarà, tant prompte com siga possible, una crònica sobre la marxa.
Èxit sense precedents del valencianisme en la processó cívica del 9 d'Octubre
Hui al migdia, el valencianisme ha participat en la baixada de la Senyera i la processó cívica del 9 d’Octubre, en resposta a la convocatòria unitària del Centre d’Actuació Valencianista, a la qual s’havien adherit el BLOC, Units per València, Estat Valencià, l’ACV Tirant lo Blanc, Valencianisme.com, Opció Jove i el Bloc Jove. Vora un centenar de persones han marxat darrere de la pancarta “Valencians: som una nació” i han fet tot el recorregut oficial, malgrat els intents dels ultres per impedir-ho. Han sigut ben nombroses les consignes corejades pel públic assistent, els aplaudiments i les mostres de suport al llarg d’una jornada històrica per al valencianisme.
La celebració ha començat a les 11:30 h. amb la baixada de la Senyera des de la llotja de l’Ajuntament. Acte seguit, ha sorprés a tots els assistents que sonara l’himne espanyol sense anar precedit (ni sonar en cap moment) l’himne valencià, un fet sense precedents en tota la història de l’acte. En resposta, els valencianistes, indignats, han fet ús de xiulets i crits i han fet pràcticament inaudible per a la plaça l’himne d’Espanya.
A les 12:00 h., portant una gran pancarta amb el lema “Valencians: som una nació” i precedits per la Real Senyera, vora un centenar de persones han iniciat la marxa del sector valencianista de la processó. En un ambient d’alegria reivindicativa, cridaven consignes com ara “Visca València lliure” o “Que vullguen que no, València, una nació” i cantaven visques al monument a Francesc de Vinatea. Mentrestant, molts assistents s’interessaven pel lema i mostraven el seu suport.
El moment més tens ha tingut lloc quan un grup d’ultres, que avançaven per davant, han detingut la seua marxa per a intentar barrar el pas als valencianistes. Individus d’estètica skin, símbols i consignes ultraespanyolistes i una actitud clarament violenta, es col•locaven en u dels costats, mentres un altre grupuscle pretenia avançar en direcció contrària al recorregut per a encarar-se amb els valencianistes, desplegant una pancarta amb el lema “BLOC, catalanistes=terroristes” i sense deixar d’increpar-los i insultar-los.
Veent que els integrants del bloc valencianista de la marxa, que cantaven “Som, som i serem, i serem valencians”, no pensaven retrocedir davant de les amenaces dels violents i que estaven decidits a fer pacíficament la marxa en ús dels drets i llibertats democràtiques de tots els valencians, uns quants ultres s’han dirigit a la desesperada contra els valencianistes, amb la intenció d’arribar a ells i agredir-los.
En eixe moment, les forces de seguretat, que han tingut un comportament exemplar durant tot l’acte, han impedit els intents dels ultres de violentar l’acte del poble valencià i agredir els valencianistes, fins al punt que, durant uns segons, han hagut de carregar contra ells. És aleshores quan ha quedat ben clar per a tots els assistents qui era cadascú: uns intolerants, feixistes, violents, que només saben respondre als arguments amb la força bruta; que pretenen guanyar en el carrer, usant la violència i la intimidació, allò que són absolutament incapaços de guanyar en els urnes; i que són totalment aliens al sentiment del dia del Poble Valencià, obligaven la policia a parar-los els peus per a garantir la participació lliure i pacífica dels ciutadans demòcrates i valencianistes en un acte de tots.
A continuació, dispersats aquells, el bloc valencianista ha seguit avançant cap a la plaça de la Reina per a endinsar-se en el carrer de la Pau, on han sigut ben importants el seguiment de les consignes i els aplaudiments per part de la gentada als valencianistes. Als crits de “¡Visca València!”, els veïns del Cap i Casal aplegats responien unànimement “¡Lliure!”, provocant en tots una alegria i una emoció contingudes. I, a més dels lemes ja nomenats, sense dubte va triomfar el de “¿On estan, on estan els diners dels valencians?”, corejat per bona cosa d’espontanis.
Ja arribats al Parterre, passant per davant del monument al rei En Jaume, els valencianistes han donat per acabada la seua participació en la processó cívica, que enguany, a diferència de l’any anterior, sí que n’ha inclòs el recorregut complet. Ha sigut una jornada històrica per al valencianisme, que ha assolit la seua presència més destacada en anys en l’acte, fent-lo sencer i comptant, per primera volta, amb l’adhesió d’organitzacions provinents de diferents tradicions valencianistes. I el més important: que significa un pas més en la recuperació del carrer i del país pels valencians de bé, demòcrates, pacífics i favorables als interessos d’una societat plural, democràtica i, a pesar (i per al pesar) d’alguns, cada volta més lliure.
La celebració ha començat a les 11:30 h. amb la baixada de la Senyera des de la llotja de l’Ajuntament. Acte seguit, ha sorprés a tots els assistents que sonara l’himne espanyol sense anar precedit (ni sonar en cap moment) l’himne valencià, un fet sense precedents en tota la història de l’acte. En resposta, els valencianistes, indignats, han fet ús de xiulets i crits i han fet pràcticament inaudible per a la plaça l’himne d’Espanya.
A les 12:00 h., portant una gran pancarta amb el lema “Valencians: som una nació” i precedits per la Real Senyera, vora un centenar de persones han iniciat la marxa del sector valencianista de la processó. En un ambient d’alegria reivindicativa, cridaven consignes com ara “Visca València lliure” o “Que vullguen que no, València, una nació” i cantaven visques al monument a Francesc de Vinatea. Mentrestant, molts assistents s’interessaven pel lema i mostraven el seu suport.
El moment més tens ha tingut lloc quan un grup d’ultres, que avançaven per davant, han detingut la seua marxa per a intentar barrar el pas als valencianistes. Individus d’estètica skin, símbols i consignes ultraespanyolistes i una actitud clarament violenta, es col•locaven en u dels costats, mentres un altre grupuscle pretenia avançar en direcció contrària al recorregut per a encarar-se amb els valencianistes, desplegant una pancarta amb el lema “BLOC, catalanistes=terroristes” i sense deixar d’increpar-los i insultar-los.
Veent que els integrants del bloc valencianista de la marxa, que cantaven “Som, som i serem, i serem valencians”, no pensaven retrocedir davant de les amenaces dels violents i que estaven decidits a fer pacíficament la marxa en ús dels drets i llibertats democràtiques de tots els valencians, uns quants ultres s’han dirigit a la desesperada contra els valencianistes, amb la intenció d’arribar a ells i agredir-los.
En eixe moment, les forces de seguretat, que han tingut un comportament exemplar durant tot l’acte, han impedit els intents dels ultres de violentar l’acte del poble valencià i agredir els valencianistes, fins al punt que, durant uns segons, han hagut de carregar contra ells. És aleshores quan ha quedat ben clar per a tots els assistents qui era cadascú: uns intolerants, feixistes, violents, que només saben respondre als arguments amb la força bruta; que pretenen guanyar en el carrer, usant la violència i la intimidació, allò que són absolutament incapaços de guanyar en els urnes; i que són totalment aliens al sentiment del dia del Poble Valencià, obligaven la policia a parar-los els peus per a garantir la participació lliure i pacífica dels ciutadans demòcrates i valencianistes en un acte de tots.
A continuació, dispersats aquells, el bloc valencianista ha seguit avançant cap a la plaça de la Reina per a endinsar-se en el carrer de la Pau, on han sigut ben importants el seguiment de les consignes i els aplaudiments per part de la gentada als valencianistes. Als crits de “¡Visca València!”, els veïns del Cap i Casal aplegats responien unànimement “¡Lliure!”, provocant en tots una alegria i una emoció contingudes. I, a més dels lemes ja nomenats, sense dubte va triomfar el de “¿On estan, on estan els diners dels valencians?”, corejat per bona cosa d’espontanis.
Ja arribats al Parterre, passant per davant del monument al rei En Jaume, els valencianistes han donat per acabada la seua participació en la processó cívica, que enguany, a diferència de l’any anterior, sí que n’ha inclòs el recorregut complet. Ha sigut una jornada històrica per al valencianisme, que ha assolit la seua presència més destacada en anys en l’acte, fent-lo sencer i comptant, per primera volta, amb l’adhesió d’organitzacions provinents de diferents tradicions valencianistes. I el més important: que significa un pas més en la recuperació del carrer i del país pels valencians de bé, demòcrates, pacífics i favorables als interessos d’una societat plural, democràtica i, a pesar (i per al pesar) d’alguns, cada volta més lliure.
La processó cívica d'ahir, un èxit
La processó cívica del passat migdia ha sigut un èxit per al valencianisme. Enguany hem fet tot el recorregut, encara que els violents han tornat a intentar evitar-ho. No han pogut. La gent del carrer s'ha quedat amb les nostres consignes i ens ha aplaudit. Hui hem fet Història. Gràcies a tots per fer-ho possible. ¡Visca València!
dissabte, 9 d’octubre del 2010
La Comunitat sin nombre
Abans que res, dir-vos : Feliç 9 d'Octubre, dia de tots els valencians!!!
Reproduïm ara l'interessant article que Paco Cerdà ha publicat al Levante-EMV. Està en castellà:
Símbolos. Ni "País Valencià", ni "Regne de València" ni siquiera "Comunitat Valenciana". La guerra de símbolos ha tenido un epílogo inesperado: el territorio fundado por Jaume I ha acabado llamándose "la Comunitat", a secas. En los últimos 195 comunicados oficiales de la Generalitat, "la Comunitat" vence por 215 a 184 apariciones a la "Comunitat Valenciana".
Dice la Biblia que "al principio era el verbo, y el verbo estaba en Dios, y el verbo era Dios". En la patria de Jaume I, al principio era el sustantivo, Valencia, y el sustantivo iba seguido del Reino, y todo junto designaba al territorio común de los valencianos. Pero llegó la batalla de símbolos de la Transición y el sustantivo quedó rebajado a adjetivo: de Valencia a Valenciana, con la descafeinada Comunitat por delante. El gentilicio era degradado. Ahora, como si de un epílogo soterrado de aquella Batalla de Valencia se tratase, la práctica habitual ha desterrado cualquier referencia a Valencia del nombre más usual de nuestro territorio. Ahora es "la Comunitat". Al menos, así lo usa la Generalitat de forma mayoritaria en sus comunicados oficiales, según refleja un análisis pormenorizado de sus últimas notas.
En la semana pasada (del lunes 27 al domingo 3), la Generalitat elaboró 195 comunicados. En ellos, omitiendo los nombres de organismos o planes oficiales, aparece 215 veces la denominación "la Comunitat" y en 184 ocasiones se utiliza la "Comunitat Valenciana". Es decir, "la Comunitat" -así, en mayúsculas, como un nombre propio que no existe- copó el 53,9% de las ocasiones en que la Generalitat pretendía definir la autonomía valenciana. Y eso que el Estatut d'Autonomia no contempla esta denominación mutilada.
¿Tiene importancia este cambio no oficial bendecido por la política de hechos consumados? El sociólogo Vicent Flor, autor de una tesis sobre el anticatalanismo en la Comunitat Valenciana, cree que sí y lo atribuye a una estrategia doble. Por un lado, desvalencianizar a la población. Por otro, congraciarse electoralmente con los sectores de Alicante y Castelló sin conciencia valencianista y molestos con la denominación global de "valenciano". Porque, como subraya Flor, ésta es la única autonomía pluriprovincial que tiene una provincia que se llama igual que el conjunto del territorio autonómico (los otros casos son Madrid y Murcia).
El término "la Comunitat", añade Flor, es "una gota malaya que ahonda en el extrañamiento que la propia sociedad valenciana tiene de su cultura y sus tradiciones". "Decir 'la Comunitat', pues, es un paso más allá en este sentido. Además, es un paso lógico en la estrategia antivalencianista disfrazada de anticatalanismo que usa, precisamente, la institución encargada de promover activamente el sentimiento autonomista".
Los datos respaldan la tesis desafectiva que denuncia Flor. El último estudio del CIS pone de relieve que un 18,3% de valencianos preferiría que España fuese "un Estado con un único Gobierno central sin autonomías". Este nivel de centralismo uniformizante sólo es superado por Aragón, Castilla y León, y Madrid. Además, los valencianos son los terceros con mayor sentimiento de españolidad.
Sin referente territorial ni cultural
En este contexto no extraña el proceso onomástico que ha experimentado el territorio conquistado hace 772 años por Jaume I. El sociólogo Rafa Castelló, también profesor de la Universitat de València, lo explica: "El referente identitario es territorial y cultural. En el nombre, el Estatut anuló la reivindicación territorial del colectivo al descartar el término de 'País' o 'Regne' y elegir el de 'Comunitat', que se refiere a un grupo de personas sin espacio territorial. Por ejemplo, comunidad negra o comunidad gitana. Ahora, si quitas el referente cultural del nombre, que nos lo daba el adjetivo de 'Valenciana', ya no queda nada. Hemos desaparecido como colectivo nacional con aspiraciones territoriales y ahora estamos desapareciendo como colectivo diferenciado", asegura Castelló.
En esta misma línea profundiza Rafa Company, ex director del Muvim y coautor del Document 88 valencianista. "La Generalitat, que también ha perdido el gentilicio de forma oficial en el Estatut, ha acabado siendo una autonomía administrativa con poco aparato sentimental". A juicio de Rafa Company, "la pérdida del gentilicio en el nombre del territorio, más que una estrategia deliberada de la Generalitat y extendida a Canal 9, es el efecto de una inercia de vaciado valencianista que se ha producido sin oposición de la ciudadanía. Porque a algunos les molesta la palabra Valencia, y a otros no les hace falta". Y así, en la práctica, se ha mutilado la denominación oficial de una "Comunitat" que empieza a no tener nombre.
Reproduïm ara l'interessant article que Paco Cerdà ha publicat al Levante-EMV. Està en castellà:
Símbolos. Ni "País Valencià", ni "Regne de València" ni siquiera "Comunitat Valenciana". La guerra de símbolos ha tenido un epílogo inesperado: el territorio fundado por Jaume I ha acabado llamándose "la Comunitat", a secas. En los últimos 195 comunicados oficiales de la Generalitat, "la Comunitat" vence por 215 a 184 apariciones a la "Comunitat Valenciana".
Dice la Biblia que "al principio era el verbo, y el verbo estaba en Dios, y el verbo era Dios". En la patria de Jaume I, al principio era el sustantivo, Valencia, y el sustantivo iba seguido del Reino, y todo junto designaba al territorio común de los valencianos. Pero llegó la batalla de símbolos de la Transición y el sustantivo quedó rebajado a adjetivo: de Valencia a Valenciana, con la descafeinada Comunitat por delante. El gentilicio era degradado. Ahora, como si de un epílogo soterrado de aquella Batalla de Valencia se tratase, la práctica habitual ha desterrado cualquier referencia a Valencia del nombre más usual de nuestro territorio. Ahora es "la Comunitat". Al menos, así lo usa la Generalitat de forma mayoritaria en sus comunicados oficiales, según refleja un análisis pormenorizado de sus últimas notas.
En la semana pasada (del lunes 27 al domingo 3), la Generalitat elaboró 195 comunicados. En ellos, omitiendo los nombres de organismos o planes oficiales, aparece 215 veces la denominación "la Comunitat" y en 184 ocasiones se utiliza la "Comunitat Valenciana". Es decir, "la Comunitat" -así, en mayúsculas, como un nombre propio que no existe- copó el 53,9% de las ocasiones en que la Generalitat pretendía definir la autonomía valenciana. Y eso que el Estatut d'Autonomia no contempla esta denominación mutilada.
¿Tiene importancia este cambio no oficial bendecido por la política de hechos consumados? El sociólogo Vicent Flor, autor de una tesis sobre el anticatalanismo en la Comunitat Valenciana, cree que sí y lo atribuye a una estrategia doble. Por un lado, desvalencianizar a la población. Por otro, congraciarse electoralmente con los sectores de Alicante y Castelló sin conciencia valencianista y molestos con la denominación global de "valenciano". Porque, como subraya Flor, ésta es la única autonomía pluriprovincial que tiene una provincia que se llama igual que el conjunto del territorio autonómico (los otros casos son Madrid y Murcia).
El término "la Comunitat", añade Flor, es "una gota malaya que ahonda en el extrañamiento que la propia sociedad valenciana tiene de su cultura y sus tradiciones". "Decir 'la Comunitat', pues, es un paso más allá en este sentido. Además, es un paso lógico en la estrategia antivalencianista disfrazada de anticatalanismo que usa, precisamente, la institución encargada de promover activamente el sentimiento autonomista".
Los datos respaldan la tesis desafectiva que denuncia Flor. El último estudio del CIS pone de relieve que un 18,3% de valencianos preferiría que España fuese "un Estado con un único Gobierno central sin autonomías". Este nivel de centralismo uniformizante sólo es superado por Aragón, Castilla y León, y Madrid. Además, los valencianos son los terceros con mayor sentimiento de españolidad.
Sin referente territorial ni cultural
En este contexto no extraña el proceso onomástico que ha experimentado el territorio conquistado hace 772 años por Jaume I. El sociólogo Rafa Castelló, también profesor de la Universitat de València, lo explica: "El referente identitario es territorial y cultural. En el nombre, el Estatut anuló la reivindicación territorial del colectivo al descartar el término de 'País' o 'Regne' y elegir el de 'Comunitat', que se refiere a un grupo de personas sin espacio territorial. Por ejemplo, comunidad negra o comunidad gitana. Ahora, si quitas el referente cultural del nombre, que nos lo daba el adjetivo de 'Valenciana', ya no queda nada. Hemos desaparecido como colectivo nacional con aspiraciones territoriales y ahora estamos desapareciendo como colectivo diferenciado", asegura Castelló.
En esta misma línea profundiza Rafa Company, ex director del Muvim y coautor del Document 88 valencianista. "La Generalitat, que también ha perdido el gentilicio de forma oficial en el Estatut, ha acabado siendo una autonomía administrativa con poco aparato sentimental". A juicio de Rafa Company, "la pérdida del gentilicio en el nombre del territorio, más que una estrategia deliberada de la Generalitat y extendida a Canal 9, es el efecto de una inercia de vaciado valencianista que se ha producido sin oposición de la ciudadanía. Porque a algunos les molesta la palabra Valencia, y a otros no les hace falta". Y así, en la práctica, se ha mutilado la denominación oficial de una "Comunitat" que empieza a no tener nombre.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Recuperem la dignitat valenciana
Enric Morera
El 9 d´Octubre és una data històrica per al poble valencià i el d´enguany, el de 2010, ha de ser una data de reflexió perquè ens juguem moltes coses. Tal dia com hui, les valencianes i els valencians commemorem, per una banda, el Dia dels Enamorats Valencians i, per l´altra, el Dia de l´Amor a la nostra Pàtria, que és el dia en que Jaume I entrava en la ciutat de València, la capital del Regne, i es posava a caminar un nou estat en l´Occident. D´aquells temps podem parlar de conquesta o de reconquesta. En estos temps també ens cal parlar de conquesta i de reconquesta. Cal que les valencianes i els valencians reconquerim per les vies democràtiques les institucions valencianes, en perill per molts casos de corrupció. Cal una regeneració de la democràcia, cal una participació activa de la societat valenciana i cal fer-ho des d´una perspectiva valenciana i valencianista perquè no es continue destrossant la nostra identitat com a poble com ho estan fent de seguit eixos partits que tenen la seu central a Madrid.
L´orgull de ser valencianes i valencians passa per tindre orgull per la nostra història, per la nostra cultura, per la nostra llengua... i també passa perquè quan anem per fora de les nostres fronteres no ens recordem que som la terra del Gürtel, del Brugal, de Fabra i d´altres casos i personatges que ens han posat al punt de mira com una terra de corrupció. Afortunadament, no tots som iguals ni fem el mateix.
L´orgull de ser valencianes i valencians també passa per reconquerir la confiança en el potencial del nostre poble, un poble dinàmic, honrat, treballador, emprenedor i que sempre ha triomfat en tot allò que s´ha proposat. En els darrers anys, els governs de dreta han basat el creixement i la riquesa del nostre poble en un model productiu de l´especulació i la rajola i de tots és ben sabut com ha acabat la història. Per això, el 9 d´Octubre és un dia per a fer memòria i vore que hem estat un poble de savis, d´artesans, d´agricultors, d´artistes... i tota eixa herència l´hem de recuperar per a tornar a l´avantguarda d´Europa, i això sols serà possible amb una Generalitat que siga valenciana i valencianista, que invertisca en la gent honrada i treballadora de la nostra terra i no en multimilionaris o buscafortunes que han vingut ací atrets per uns mals governs que cremen els diners públics com si en una perpètua festa privada estigueren.
Jaume I va ser un rei savi i preocupat pel seu poble. Va posar fre a la noblesa que abusava del poble pla. Igual que el rei fundador de la Pàtria, cal frenar eixos polítics que es comporten com a nobles del segle XII i es gasten els diners de tots com si foren d´ells. Seguint l´esperit de Jaume I i del Regne foral, cal vetllar pels més desprotegits, pels joves, pels estudiants, pels majors, pels dependents i cal recuperar eixe esperit valencià noble i just del qual reneguen els actuals governants valencians.
Nosaltres hui reafirmem eixe compromís amb el poble valencià i fem senyera de la recuperació d´eixa dignitat.
Síndic de Compromís. Secretari general del Bloc
L´orgull de ser valencianes i valencians passa per tindre orgull per la nostra història, per la nostra cultura, per la nostra llengua... i també passa perquè quan anem per fora de les nostres fronteres no ens recordem que som la terra del Gürtel, del Brugal, de Fabra i d´altres casos i personatges que ens han posat al punt de mira com una terra de corrupció. Afortunadament, no tots som iguals ni fem el mateix.
L´orgull de ser valencianes i valencians també passa per reconquerir la confiança en el potencial del nostre poble, un poble dinàmic, honrat, treballador, emprenedor i que sempre ha triomfat en tot allò que s´ha proposat. En els darrers anys, els governs de dreta han basat el creixement i la riquesa del nostre poble en un model productiu de l´especulació i la rajola i de tots és ben sabut com ha acabat la història. Per això, el 9 d´Octubre és un dia per a fer memòria i vore que hem estat un poble de savis, d´artesans, d´agricultors, d´artistes... i tota eixa herència l´hem de recuperar per a tornar a l´avantguarda d´Europa, i això sols serà possible amb una Generalitat que siga valenciana i valencianista, que invertisca en la gent honrada i treballadora de la nostra terra i no en multimilionaris o buscafortunes que han vingut ací atrets per uns mals governs que cremen els diners públics com si en una perpètua festa privada estigueren.
Jaume I va ser un rei savi i preocupat pel seu poble. Va posar fre a la noblesa que abusava del poble pla. Igual que el rei fundador de la Pàtria, cal frenar eixos polítics que es comporten com a nobles del segle XII i es gasten els diners de tots com si foren d´ells. Seguint l´esperit de Jaume I i del Regne foral, cal vetllar pels més desprotegits, pels joves, pels estudiants, pels majors, pels dependents i cal recuperar eixe esperit valencià noble i just del qual reneguen els actuals governants valencians.
Nosaltres hui reafirmem eixe compromís amb el poble valencià i fem senyera de la recuperació d´eixa dignitat.
Síndic de Compromís. Secretari general del Bloc
ALMÀSSERA i el PLA D'ACCIÓ TERRITORIAL DE PROTECCIÓ DE L'HORTA DE VALÈNCIA (2)
Quasi una dècada ha tardat esta administració en prendre la iniciativa de protegir l'Horta que circumda la ciutat de València i que acull un bon grapat de pobles i xicotetes ciutats, creen doncs el territori més densament poblat dels valencians. Cal recordar ara que aquest projecte es presenta no soles tardanament sinó després de rebutjar la Iniciativa Legislativa Popular promoguda per amplis sectors de la societat valenciana. I cal assenyalar-ho ara perquè molts del problemes que el mateix Pla diagnostica ara podrien estar resolts fa temps i molt del patrimoni més valuós dels valencians i valencianes no estaria hores d'ara perdut per sempre.
Però amb ànim constructiu, mirant endavant, aprofitant aquesta nova ocasió, el que ara toca es la defensa d'esta iniciativa, amb les millores que necessita, perquè no podem renunciar a esta oportunitat i arriscant-nos a un altra dècada de depredació sense control. És cert que constatem que l'actual administració pretén únicament complir mínimament amb els nous mecanismes de participació que s'estan implantant en els Plans Estratègics Locals, el que es dedueix del poc abast (fonamentalment paisatgístic) que se li ha donat a este PATPHV. En aquest sentit dèiem que cal introduir correccions que de produir-se podrien fer d'este document un primer pas cap a un veritable equilibri que garantiria el futur de l'Horta, en compte del darrer i poc convincent intent de fer vore que fan alguna cosa, que es el que ara sembla. AITANA FERRER EN CONCERT
campanya Pobresa Zero a Almàssera
Les exposicions previstes muntar el dia 5 a partir de les 12 del matí a l'entrada del Centre Cultural, Inauguració: dia 7 a partir de les 18 hores.
També hi ha previst de projectar un video sobre els temes exposats.
Els dies 14 de matí i de vesprada: mostra de l'exposició i el video a les escoles. També el 15 de matí.
El dia 15 de vesprada es farà la Concentració a la plaça.
També hi ha previst de projectar un video sobre els temes exposats.
Els dies 14 de matí i de vesprada: mostra de l'exposició i el video a les escoles. També el 15 de matí.
El dia 15 de vesprada es farà la Concentració a la plaça.
APAGADA MASSIVA DE CANAL 9 i RADIO 9
Bon Dia amics i amigues
Us informe que per al dia 9 d'octubre hi ha planificada una apagada massiva de tots els canals de difusió de RTVV (Televisió, Ràdio i web). La convocatòria s'està duent a terme des de les xarxes socials. L'objectiu d'aquesta mesura és protestar per l'obsessió paranoica del "Molt Honorable" President Camps de clausurar tots els repetidors de TV3 al País Valencià.
Us demane que difongueu la proposta entre els vostres contactes i gent més propera per a que es pose de manifest la disconformitat dels valencians. També es demana que aquest fet no siga una simple anècdota i que es generalitze fins que s'acabe la manipulació sistemàtica de RTVV.
Una abraçada per a tots d’Adela Gascó.
Salut :)
Us informe que per al dia 9 d'octubre hi ha planificada una apagada massiva de tots els canals de difusió de RTVV (Televisió, Ràdio i web). La convocatòria s'està duent a terme des de les xarxes socials. L'objectiu d'aquesta mesura és protestar per l'obsessió paranoica del "Molt Honorable" President Camps de clausurar tots els repetidors de TV3 al País Valencià.
Us demane que difongueu la proposta entre els vostres contactes i gent més propera per a que es pose de manifest la disconformitat dels valencians. També es demana que aquest fet no siga una simple anècdota i que es generalitze fins que s'acabe la manipulació sistemàtica de RTVV.
Una abraçada per a tots d’Adela Gascó.
Salut :)
Demà és el Dia. ¡Valencians, som una nació!
Demà és el Dia. ¡Tots a la processó cívica del migdia per a guanyar el carrer i el país! ¡Valencians, som una nació!
dimecres, 6 d’octubre del 2010
La cantant almasserina Aitana Ferrer actuarà a la Casa de la Cultura de Cullera
"Hola amics i amigues,
em pose en contacte amb vosaltres per contar-vos que el 14 de novembre de 2010 estarem a la Casa de la Cultura de Cullera a les 19,30h per oferir-vos el nostre espectacle on trobareu cançons del disc Cants d'amor i primavera, cançons d'un nou projecte i d'altres de tots els temps ben conegudes.
Les entrades son a 6€ i si sou un grup de 25 persones vos en regalarem 5 més
Podeu aconseguir-les al telèfon 696042166 o enviant un mail amb el vostre telèfon al correu ricard.music@hotmail.es
Vos adjunte també el cartell per si voleu correr la veu.
Moltes gràcies a tots
Aitana Ferrer"
La Flama del Correllengua continua recorrent les comarques del País Valencià
Dimecres 6 d'octubre
Alcoià-Comtat
Avuí la Flama arriba a l’Alqueria, Benimarfull, Planes.
Alacantí
Avuí la Flama arriba a Alacant. Més informació
L'Horta
Avuí la Flama arriba a València, Beniparrell , Silla.
La Vall d'Albaida
Avuí la Flama arriba a Benigànim i Castelló de Rugat.
COLUMNA RÀDIO COMARQUES 06.10.10 Enric Nomdedéu
COM A POC, HI HA DUES CLASSES DE PERIODISTES, ELS QUE ESCRIUEN SOBRE ALLÒ QUE PASSA I ELS QUE S'INVENTEN EL QUE ESCRIUEN AMB L'ESPERANÇA QUE ACABE PASSANT. I SI NO PASSA, LA CULPA ÉS DEL PROTAGONISTSTES DE LA NOTICIA (SOVINT POLÍTICS) PER NO FER EL QUE AL PERIODISTA DE TORN SE LI HA OCORREGUT.
A VORE, QUE NINGÚ NO S'ENFADE, QUE TAMBÉ HI HA POLÍTICS, COM A POC DE DUES CLASSES, ELS QUE ESTAN EN POLÍTICA PER SERVIR I ELS QUE ES SERVEIXEN DE LA POLÍTICA. COM HI HA COM A POC DUES CLASSES DE PERRUQUERES, LES QUE SON CAPACES DE FER-TE EL PENTINAT QUE LLUIA MEG RYAN A LECTURAS, I LA MOSQUERA.
PERÒ HUI VULL PARLAR DELS PERIODISTES, O MILLOR, VULL PARLAR DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PERQUÈ HE LLEGIT EN PREMSA UNA NOTICIA QUE M'HA CRIDAT PODEROSAMENT L'ATENCIÓ.
UN DIARI DIU “JUAN COSTA SE POSICIONA DE CARA AL POSTCAMPISMO". I EXPLICA QUE L'ÉS MINISTRE ESTÀ FENT CONTACTES PER TOT EL PAÍS, PER TAL DE SUBSTITUIR A CAMPS EN CAS QUE EL PRESIDENT HAJA D'ABADONAR LA POLÍTICA PER ESTAR IMPLICAT FINS A LES CELLES EN TOTA LA TRAMA CORRUPTA DELS GÜRTEL, ELS REGALETS I EL FINANÇAMENT IRREGULAR DEL PP VALENCIÀ. LA VERITAT ÉS QUE ÉS UN DELS POC DIRIGENTS DEL PP VALENCIÀ QUE HA CRITICAT PÚBLICAMENT A CAMPS I QUE DESPRÉS NO HA TINGUT QUE XAPAR LA BOCA, COM EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ D'ALACANT, PERQUÈ ELL TAMBÉ TÉ COSES QUE AMAGAR. JUAN COSTA, ARA COM ARA, NO ÉS SOSPITÓS DE CAP DELICTE, T'AGRADARÀ O NO EL QUE FA O DIU, PERÒ MAI NO SE L'HA VINCULT AMB CAP IRREGULARITAT.FINS ACÍ TOT SERIA NORMAL.
PERÒ HUI TAMBÉ, UN ALTRE DIARI PUBLICA: "JUAN COSTA PREPARA LA MARCHA DE LA POLÍTICA". DIU QUE SE'N VA A LONDRES I TORNA A ERNST & YOUNG, ARA PER FER-SE CÀRREC DEL DEPARTAMENT D'AUDITORIES MEIDAMIENTALS. LA QUAL COSA, TAMBÉ CASA AMB LA TRADICIÓ DE JUAN COSTA, QUE FINS ARA, SEMPRE HA DIMITIT COM DIPUTAT, ABANS D'ACABAR LA LEGISLATURA. UN COLP, PERQUÈ VA ENTRAR A FORMAR PART DEL GOVERN, L'ALTRE, PERQUÈ SE'N VA ANAR AMB RATO A FER LES AMÈRIQUES I ARA JA VOREM. TAMBÉ QUADRA AMB LA SEUA RECENT PREOCUPACIÓ MEDIAMBIENTAL, NO OBLIDEM QUE FA NOMÉS UNS POCS MESOS, PRESENTAVA UN LLIBRE ON REFLEXIONAVA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC I TOT EL QUE SE'N DERIVA.FINS ACÍ TOT SERIA, TAMBÉ, NORMAL.
EL PROBLEMA ÉS QUE TOTES DUES COSES SEMBLEN INCOMPATIBLES. SI ALGÚ VOL SUBSTITUIR AL PRESIDENT DEL CONSELL I DEL PP VALENCIÀ, SEMBLA LÒGIC QUE ESTIGA NO GAIRE LLUNY, I SOBRETOT, QUE ESTIGA POLÍTICAMENT ACTIU. COM CAS DONCS, QUE ABANDONE LA POLÍTICA I MARXE A ANGLATERRA, AMB EL FET DE POSICIONAR-SE PER AL RECANVI POPULAR? DE CAP MANERA.
ARA MATEIX, NOMÉS RECORDE DOS CASOS ON DOS POLÍTICS NO BRITÀNICS, POSAREN LA SEUA BASE D'OPERACIONS A LONDRES PER MILLORAR LES SEUES POSICIONS ALS SEUS PAÏSOS D'ORIGEN.UN L'INCOMBUSTIBLE MANUEL FRAGA. UN DEMÒCRATA DE TOTA LA VIDA, SI LA VIDA COMENCÉS L'ANY 1977, PERÒ EL SI MIRES UN POC MÉS ENRERE, JA HAVIA OCUPAT IMPORTANTS CÀRRECS EN ELS GOVERNS DE LA DICTADURA, SENT FINS I TOT MINISTRE. QUAN VA VORE QUE FRANCO ES MORIA, I QUE EL FRANQUISME EL SOBREVIURIA NOMÉS RESIDUALMENT, VA POSAR TERRA PEL MIG, I MARXA D'AMBAIXADOR A LA PERFIDA ALBIÓN. AIXÍ, COM ELS GENETS DE L'APOCALIPSI, DESPRÉS VA PODER TORNAR CAPITANEJANT EL QUE ES VA DIR LOS SIETE MAGNÍFICOS, QUE EN TRADUCCIÓ LLIURE AL VALENCIÀ SERIA, EL SET FATXORROS RECALCITRANTS, A PARTICIPAR EN LA TRANSICIÓ, COM SI ELL NO HAGUÉS FORMAT PART DELS CONSELLS DE MINISTRES QUE RUBRICAVEN LES PENES DE MORT.VA TORNAR I ARA ÉS EL PRESIDENTE FUNDADOR DEL PP DELS AZNARS, RAJOYS, CAMPS I COSTA.
L'ALTRE CAS QUE EM VE A LA MEMÒRIA ÉS EL DEL GENERAL DE GAULLE, QUI QUAN VA VORE FRANÇA INVAIDA PELS ALEMANYS, I UN GOVERN TITELLA A VICHY, VA FUGIR A LONDRES, I DES D'UNA EMISORA DE RÀDIO VA COMENÇAR A LLANÇAR MISSATGES DE REVOLTA, MISSATGES PATRIÒTICS, DEMANANT ALS ALTRES MILITARS QUE S'UNIREN A ELL.FINALMENT, DE GAULL ENTRÀ VICTORIÒS A PARIS, DARRERE, AIXÒ SÍ, D'UN GRAPAT DE TANCS CONDUITS PER RESISITENS ESPANYOLS. ENTRE ELLS, UN BORRIANENC. SEMPRE HI HA UN DE BORRIAN EN TOTES LES HISTÒRIES XULES. DE GAULLE VA SER PRESIDENT DE FRANÇA.
VIST AIXÍ, IGUAL COSTA TAMBÉ HA REPASSAT MENTALMENT LES BIOGRAFIES D'ESTOS DOS HOMENOTS DE LA POLÍTICA I HA PENSAT QUE ELL TAMBÉ TÉ OPCIONS DE FER UN ALTRE ERASMUS A LONDON I TORNAR, NO SÉ SI AMB LOS SIETE MAGNÍFICOS COM FRAGA, O DARRERA D'UN TANC COM DE GAULLE. EL QUE DÓNE PER SEGUR ÉS QUE SI ÉS AIXÍ, AL SEU EQUIP N'HI HAURÀ UN DE BORRIANA.
SI UN DELS DIARIS HAGUÉS DIT HUI QUE COSTA ES PREPARA PER SUBSTITUIR A CAMPS I DEMÀ L'ALTRE HAGUÉS DIT QUE NO, QUE S'HO DEIXA TOT I ES VOL DEDICAR A GUANYAR DINERS, TINDRIA SENTIT. TINDRIA SENTIT FINS I TOT EN LA LÒGICA DE LA COMPETÈNCIA ENTRE EMPRESES EDITORIALS. ALGÚ PODRIA HAVER DIT, “VAIG A TRAURE TOTA LA INFORMACIÓ PER DEMOSTRAR QUE ESTOS NO TENEN NI IDEA”.
PERÒ NO HA ESTAT AIXÍ, HAN SIGUT LES DUES NOTICIES CONTRADICTÒRIES EL MATEIX DIA. I AIXÒ SIGNIFICA EN EL MILLOR DELS CASOS QUE UN DELS DOS, COM A POC UN DELS DOS, TÉ UNES FONTS POC FIABLES.PERQUÈ TAMBÉ PODRIA SER QUE ESTIGUEREN ENGANYATS TOTS DOS, I QUE DEMÀ UN TERCER MITJÀ DE COMUNICACIÓ ENS INFORME QUE JUAN COSTA EN REALITAT S'ESTA PREPARANT PER ENTRAR EN GRAN HERMANO 32. QUE EN EL SEU CAS, NO SÉ SI TINDRIA RES A VORE AMB L'ALTRE COSTA, RICARDO PRIMERO EL PURGADO Y PERDONADO.
COM LECTOR DELS DIARIS, OIENT DE RÀDIOS, ESPECTADOR DE TELEVISIONS...ESPERE UN MÍNIM DE SERIETAT, UN MÍNIM DE CREDIBILITAT EN LES NOTICIES QUE M'EXPLIQUEN. JO SÓC DELS QUE DEIA QUE PER FER-SE UNA MÍNIMA IDEA DE LA REALITAT, CALIA LLEGIR COM A POC QUATRE DIARIS, I TRAURE LA MITJA ARITMÈTICA DE LA NOTÍCIA, ARA JA NO SÉ QUE DIR. DE VEGADES EM SEMBLA MÉS FIABLE UNA VEINA XAFARDERA QUE TINC, QUE LA MAJORIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
AIXÒ EXPLICA, QUE ELS POLÍTICS, DE VEGADES, LLEGIM AMB SORPRESA LES DECLARACIONS QUE ENS ATRIBUEIXEN, I QUE SOVIN, S'ASSEMBLEN POC A LES QUE CREIEM HAVER DIT.
I ALERTA, JO SÓC UN PRIVILEGIAT, EN TOT EL TEMPS QUE PORTE EN ESTA HISTÒRIA PÚBLICA, ES COMPTEN AMB ELS DITS D'UNA MÀ LES VEGADES QUE NO M'HE RECONEGUT EN UN TITULAR O EN UNES DECLARACIONS. EN GENERAL, A MI EM TRACTEN BÉ, NO SÉ SI SERÀ PERQUÈ INTENTE SER CLAR EN EL QUE DIC, O PERQUÈ, PERÒ COM POLÍTIC TINC POCA QUEIXA. COM CIUTADÀ QUE PRETÉN INFORMAR-SE JA ÉS TOT UN ALTRA COSA.
EN TOT CAS, EL TEMPS DONARÀ I LLEVARÀ RAONS, EL QUE PASSA ÉS QUE QUAN SAPIGUEM A QUE VOL DEDICAR-SE COSTA, JA NINGÚ NO RECORDARÀ LES NOTICIES PUBLICADES HUI. EL PITJOR DE TOT NO ÉS QUE ELS MITJANS S'INVENTEN NOTICIES. EL PITJOR ÉS QUE LA GENT S'HO CREU. I CLAR, HUI UNS ESTAN CONVEÇUTS QUE COSTA VOL SER PRESIDENT DE LA GENERALITAT, I UNS ALTRES ES PENSEN QUE VOL ABANDONAR LA POLÍTICA.
I CLAR, AIXÍ PRENDRE CAFÉ AL BAR, SENSE DISCUTIR, ÉS IMPOSSIBLE.
A VORE, QUE NINGÚ NO S'ENFADE, QUE TAMBÉ HI HA POLÍTICS, COM A POC DE DUES CLASSES, ELS QUE ESTAN EN POLÍTICA PER SERVIR I ELS QUE ES SERVEIXEN DE LA POLÍTICA. COM HI HA COM A POC DUES CLASSES DE PERRUQUERES, LES QUE SON CAPACES DE FER-TE EL PENTINAT QUE LLUIA MEG RYAN A LECTURAS, I LA MOSQUERA.
PERÒ HUI VULL PARLAR DELS PERIODISTES, O MILLOR, VULL PARLAR DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PERQUÈ HE LLEGIT EN PREMSA UNA NOTICIA QUE M'HA CRIDAT PODEROSAMENT L'ATENCIÓ.
UN DIARI DIU “JUAN COSTA SE POSICIONA DE CARA AL POSTCAMPISMO". I EXPLICA QUE L'ÉS MINISTRE ESTÀ FENT CONTACTES PER TOT EL PAÍS, PER TAL DE SUBSTITUIR A CAMPS EN CAS QUE EL PRESIDENT HAJA D'ABADONAR LA POLÍTICA PER ESTAR IMPLICAT FINS A LES CELLES EN TOTA LA TRAMA CORRUPTA DELS GÜRTEL, ELS REGALETS I EL FINANÇAMENT IRREGULAR DEL PP VALENCIÀ. LA VERITAT ÉS QUE ÉS UN DELS POC DIRIGENTS DEL PP VALENCIÀ QUE HA CRITICAT PÚBLICAMENT A CAMPS I QUE DESPRÉS NO HA TINGUT QUE XAPAR LA BOCA, COM EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ D'ALACANT, PERQUÈ ELL TAMBÉ TÉ COSES QUE AMAGAR. JUAN COSTA, ARA COM ARA, NO ÉS SOSPITÓS DE CAP DELICTE, T'AGRADARÀ O NO EL QUE FA O DIU, PERÒ MAI NO SE L'HA VINCULT AMB CAP IRREGULARITAT.FINS ACÍ TOT SERIA NORMAL.
PERÒ HUI TAMBÉ, UN ALTRE DIARI PUBLICA: "JUAN COSTA PREPARA LA MARCHA DE LA POLÍTICA". DIU QUE SE'N VA A LONDRES I TORNA A ERNST & YOUNG, ARA PER FER-SE CÀRREC DEL DEPARTAMENT D'AUDITORIES MEIDAMIENTALS. LA QUAL COSA, TAMBÉ CASA AMB LA TRADICIÓ DE JUAN COSTA, QUE FINS ARA, SEMPRE HA DIMITIT COM DIPUTAT, ABANS D'ACABAR LA LEGISLATURA. UN COLP, PERQUÈ VA ENTRAR A FORMAR PART DEL GOVERN, L'ALTRE, PERQUÈ SE'N VA ANAR AMB RATO A FER LES AMÈRIQUES I ARA JA VOREM. TAMBÉ QUADRA AMB LA SEUA RECENT PREOCUPACIÓ MEDIAMBIENTAL, NO OBLIDEM QUE FA NOMÉS UNS POCS MESOS, PRESENTAVA UN LLIBRE ON REFLEXIONAVA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC I TOT EL QUE SE'N DERIVA.FINS ACÍ TOT SERIA, TAMBÉ, NORMAL.
EL PROBLEMA ÉS QUE TOTES DUES COSES SEMBLEN INCOMPATIBLES. SI ALGÚ VOL SUBSTITUIR AL PRESIDENT DEL CONSELL I DEL PP VALENCIÀ, SEMBLA LÒGIC QUE ESTIGA NO GAIRE LLUNY, I SOBRETOT, QUE ESTIGA POLÍTICAMENT ACTIU. COM CAS DONCS, QUE ABANDONE LA POLÍTICA I MARXE A ANGLATERRA, AMB EL FET DE POSICIONAR-SE PER AL RECANVI POPULAR? DE CAP MANERA.
ARA MATEIX, NOMÉS RECORDE DOS CASOS ON DOS POLÍTICS NO BRITÀNICS, POSAREN LA SEUA BASE D'OPERACIONS A LONDRES PER MILLORAR LES SEUES POSICIONS ALS SEUS PAÏSOS D'ORIGEN.UN L'INCOMBUSTIBLE MANUEL FRAGA. UN DEMÒCRATA DE TOTA LA VIDA, SI LA VIDA COMENCÉS L'ANY 1977, PERÒ EL SI MIRES UN POC MÉS ENRERE, JA HAVIA OCUPAT IMPORTANTS CÀRRECS EN ELS GOVERNS DE LA DICTADURA, SENT FINS I TOT MINISTRE. QUAN VA VORE QUE FRANCO ES MORIA, I QUE EL FRANQUISME EL SOBREVIURIA NOMÉS RESIDUALMENT, VA POSAR TERRA PEL MIG, I MARXA D'AMBAIXADOR A LA PERFIDA ALBIÓN. AIXÍ, COM ELS GENETS DE L'APOCALIPSI, DESPRÉS VA PODER TORNAR CAPITANEJANT EL QUE ES VA DIR LOS SIETE MAGNÍFICOS, QUE EN TRADUCCIÓ LLIURE AL VALENCIÀ SERIA, EL SET FATXORROS RECALCITRANTS, A PARTICIPAR EN LA TRANSICIÓ, COM SI ELL NO HAGUÉS FORMAT PART DELS CONSELLS DE MINISTRES QUE RUBRICAVEN LES PENES DE MORT.VA TORNAR I ARA ÉS EL PRESIDENTE FUNDADOR DEL PP DELS AZNARS, RAJOYS, CAMPS I COSTA.
L'ALTRE CAS QUE EM VE A LA MEMÒRIA ÉS EL DEL GENERAL DE GAULLE, QUI QUAN VA VORE FRANÇA INVAIDA PELS ALEMANYS, I UN GOVERN TITELLA A VICHY, VA FUGIR A LONDRES, I DES D'UNA EMISORA DE RÀDIO VA COMENÇAR A LLANÇAR MISSATGES DE REVOLTA, MISSATGES PATRIÒTICS, DEMANANT ALS ALTRES MILITARS QUE S'UNIREN A ELL.FINALMENT, DE GAULL ENTRÀ VICTORIÒS A PARIS, DARRERE, AIXÒ SÍ, D'UN GRAPAT DE TANCS CONDUITS PER RESISITENS ESPANYOLS. ENTRE ELLS, UN BORRIANENC. SEMPRE HI HA UN DE BORRIAN EN TOTES LES HISTÒRIES XULES. DE GAULLE VA SER PRESIDENT DE FRANÇA.
VIST AIXÍ, IGUAL COSTA TAMBÉ HA REPASSAT MENTALMENT LES BIOGRAFIES D'ESTOS DOS HOMENOTS DE LA POLÍTICA I HA PENSAT QUE ELL TAMBÉ TÉ OPCIONS DE FER UN ALTRE ERASMUS A LONDON I TORNAR, NO SÉ SI AMB LOS SIETE MAGNÍFICOS COM FRAGA, O DARRERA D'UN TANC COM DE GAULLE. EL QUE DÓNE PER SEGUR ÉS QUE SI ÉS AIXÍ, AL SEU EQUIP N'HI HAURÀ UN DE BORRIANA.
SI UN DELS DIARIS HAGUÉS DIT HUI QUE COSTA ES PREPARA PER SUBSTITUIR A CAMPS I DEMÀ L'ALTRE HAGUÉS DIT QUE NO, QUE S'HO DEIXA TOT I ES VOL DEDICAR A GUANYAR DINERS, TINDRIA SENTIT. TINDRIA SENTIT FINS I TOT EN LA LÒGICA DE LA COMPETÈNCIA ENTRE EMPRESES EDITORIALS. ALGÚ PODRIA HAVER DIT, “VAIG A TRAURE TOTA LA INFORMACIÓ PER DEMOSTRAR QUE ESTOS NO TENEN NI IDEA”.
PERÒ NO HA ESTAT AIXÍ, HAN SIGUT LES DUES NOTICIES CONTRADICTÒRIES EL MATEIX DIA. I AIXÒ SIGNIFICA EN EL MILLOR DELS CASOS QUE UN DELS DOS, COM A POC UN DELS DOS, TÉ UNES FONTS POC FIABLES.PERQUÈ TAMBÉ PODRIA SER QUE ESTIGUEREN ENGANYATS TOTS DOS, I QUE DEMÀ UN TERCER MITJÀ DE COMUNICACIÓ ENS INFORME QUE JUAN COSTA EN REALITAT S'ESTA PREPARANT PER ENTRAR EN GRAN HERMANO 32. QUE EN EL SEU CAS, NO SÉ SI TINDRIA RES A VORE AMB L'ALTRE COSTA, RICARDO PRIMERO EL PURGADO Y PERDONADO.
COM LECTOR DELS DIARIS, OIENT DE RÀDIOS, ESPECTADOR DE TELEVISIONS...ESPERE UN MÍNIM DE SERIETAT, UN MÍNIM DE CREDIBILITAT EN LES NOTICIES QUE M'EXPLIQUEN. JO SÓC DELS QUE DEIA QUE PER FER-SE UNA MÍNIMA IDEA DE LA REALITAT, CALIA LLEGIR COM A POC QUATRE DIARIS, I TRAURE LA MITJA ARITMÈTICA DE LA NOTÍCIA, ARA JA NO SÉ QUE DIR. DE VEGADES EM SEMBLA MÉS FIABLE UNA VEINA XAFARDERA QUE TINC, QUE LA MAJORIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
AIXÒ EXPLICA, QUE ELS POLÍTICS, DE VEGADES, LLEGIM AMB SORPRESA LES DECLARACIONS QUE ENS ATRIBUEIXEN, I QUE SOVIN, S'ASSEMBLEN POC A LES QUE CREIEM HAVER DIT.
I ALERTA, JO SÓC UN PRIVILEGIAT, EN TOT EL TEMPS QUE PORTE EN ESTA HISTÒRIA PÚBLICA, ES COMPTEN AMB ELS DITS D'UNA MÀ LES VEGADES QUE NO M'HE RECONEGUT EN UN TITULAR O EN UNES DECLARACIONS. EN GENERAL, A MI EM TRACTEN BÉ, NO SÉ SI SERÀ PERQUÈ INTENTE SER CLAR EN EL QUE DIC, O PERQUÈ, PERÒ COM POLÍTIC TINC POCA QUEIXA. COM CIUTADÀ QUE PRETÉN INFORMAR-SE JA ÉS TOT UN ALTRA COSA.
EN TOT CAS, EL TEMPS DONARÀ I LLEVARÀ RAONS, EL QUE PASSA ÉS QUE QUAN SAPIGUEM A QUE VOL DEDICAR-SE COSTA, JA NINGÚ NO RECORDARÀ LES NOTICIES PUBLICADES HUI. EL PITJOR DE TOT NO ÉS QUE ELS MITJANS S'INVENTEN NOTICIES. EL PITJOR ÉS QUE LA GENT S'HO CREU. I CLAR, HUI UNS ESTAN CONVEÇUTS QUE COSTA VOL SER PRESIDENT DE LA GENERALITAT, I UNS ALTRES ES PENSEN QUE VOL ABANDONAR LA POLÍTICA.
I CLAR, AIXÍ PRENDRE CAFÉ AL BAR, SENSE DISCUTIR, ÉS IMPOSSIBLE.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
"COMMEDIA DELL'ARTE" - Mediterráneo - 07-10-10 Enric Nomdedéu Biosca
Aquells de vostés que s’han vist seduïts per Talía, no cal que els hi explique com funcionava això de la Commedia dell'Arte. Per la resta, han de saber que es tractava d’un tipus de teatre en el que els actors interpretaven la història, sense un text literari previ. Només se’ls hi facilitava un argument esquemàtic, i uns personatges arquetípics. Dit d’un altra forma, hi havia predefinits els rols (Arlecchino el criat embolicaire, El Capità Matamoros militar fatxenda i ridícul, Dosseno el geperut, Flaminia la cèlebre enamorada, Pantalone el vell mercader enamoriscat d’Isabella o de qualsevol dama jove...); i l’experiència a l’escena els hi deia com es comportaria el personatge en una història de la que en sabien tot just un parell de situacions predefinides, que conduirien a un final previst.
I a estes altures de l’article, i coneixent-me ja poden suposar que ara diré...a mi em recorda la política local. I em tem que no seré l’únic. A vostés no els hi sembla que amb massa freqüència les polèmiques polítiques estan prèviament pautades? Vull dir, ix el Capità Spaventa de torn i es queixa llastimosament de com de malament ens tracten des de la metròpoli. I abans que no s’acabe l’acte, apareix l’esmentat Matamoros i diu que pitjor ens tracta Giangurgolo, però que com són amigatxos, d’eixe no es queixa. Personatges previsibles, amb un guió previsible, per una final més que previsible. Ni l’un ni l’altre ha de resoldre res. Res de res. Però això sí, amb una periodicitat cada colp més breu, interpreten els seus papers.
La trista Commedia (i no és un oxímoron, hi ha comèdies tristes) de la política municipal ja cansa. Sentir, llegir cada dia, els actors que es senten principals, discutint sobre qui fa menys, sobre qui deu més, sobre qui pot prometre més coses impossibles; avorreix. I mentre, el públic, que ha pagat per vore la funció, es regira entre negitós i fastiguejat als seients!
Al segle XVII, Carlo Goldoni va donar un nou aire a la Commedia dell'arte, rescatant-la de la decadència. I va obligar els actors a interpretar un text escrit, renunciant a les bufoneries fàcils i eliminant les màscares. Si vostés m’ajuden, jo tinc vocació de Goldoni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)