FALLES: ÉS FESTA MAJOR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

A València ciutat, com a molts pobles i ciutats del nostre país, la festa major són les Falles i ja són ací.

Des d'aquestes línies el Col·lectiu del BLOC d'Almàssera vol expressar el seu recolzament totat a la festa, als festers i a la continuïtat de la tradició popular.

Donem la benvinguda als forasters i els desitgem que disfruten de la festa amb tots nosaltres.

VISCA LES FALLES !!

VISCA VALÈNCIA !!!!

GRÀCIES A TOTS I A TOTES

El passat 9 de març, dia de les eleccions al parlament espanyol, 46 ciutadans i ciutadanes confiaren amb el BLOC. Tots ells i elles depositaren el seu vot al partit valencianista. Gràcies a tots i a totes.

No han sigut uns bons resultats. Com a la resta de partits nacionalistes no espanyols, el sunami del bipartidisme ens ha afectat. Hem de reconeixer que Madrid és lluny i que la gent ha preferit barrar el pas al PP tot i votant als espanyolistes del PSOE. Aquest fet singular hem de reflexionar-ho, hem de analitzar-ho i des de aquestes pàgines convide a tots i totes a participar-hi.

Salut i de nou gràcies.

JA SOM A PROP

Se'n recordeu d'allò "la política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres" que deia el professor Fuster? Doncs, el dia 9 de març, els valencians i valencianes decidirem si volem fer política valenciana o que els nacionalistes espanyols ens la fasen contra la gent que viu i treballa a València.

Gent socialistes i socialdemòcrates, gent social-liberals, gent ecologistes, gent feministes, gent agnòstica, gent creient, ciutadans i ciutadanes que s'uneixen davant el repte de construcció nacional valenciana. Ara, el que toca, és entrar a les Corts d'Espanya. Unints.

JO TAMBÉ RECOLZE AL BLOC

ELECCIONS ESTATALS 2008

En un mon tan global com el que vivim, res del que succeïsca a l'altra part del planeta ens és aliè. Però quan és a un indret tan a prop com el pati del darrera la cosa pareix que ens cou més.

He caminat aquest darrers dies per pobles i ciutats, bé com no deixa de ser habitual en mi donada la professió que hi tinc, trepitjant empreses i organitzacions de les anomenades del tercer sector -associacions i fundacions sense afany de guany- i he notat una certa inquietud. Em direu que això ve de la proximitat de les eleccions generals –estatals espanyoles- del 9 de març. Ben bé això influeix, però no ho explicaria tot. Fixeu-se, l'altre dia em preguntava un empresari, dels molts que hi ha al nostre país, un xicotet empresari amb l'aspiració de tirar endavant el seu projecte empresarial i que no s'encoixeix davant les dificultats, però que està fart del maltractament permanent que se'l dispensa per ser valencià. Doncs bé, aquest em deia que no havia sentit en la campanya cap defensa del nostre país i de la seua gent, dels empresaris, dels botiguers, dels llauradors, dels professionals, dels treballadors, dels homes i dones que tots els dies amb el seu esforç, permanent i constant, creen riquesa i benestar. Sorprès amb la intensitat de les seues paraules i un cert punt de “mala llet” (amb perdó) que s'expressava una persona habitualment temperada i que conec des de fa un muntó de temps, el vaig interpel•lar:

- “però, què vols, què li demanes als partit espanyols?”.

Mirant-me als ulls em contestà desairat, quasi ofès:

- “què que demane? Jo t'ho diré. Demane la connexió ferroviària ràpida amb França, Itàlia o Alemanya; demane que, en un país de ciutats mitjanes i xicotetes (com les empreses), una xarxa ferroviària de rodalies competitiva amb enllaços eficients amb línies de metro en les zones metropolitanes; demane que es defense l'Horta de les agressions constants com ara l'AVE o el tercer cinturó; demane poder portar als meus nets a l'escola en valencià; demane una sanitat sense cues amb habitacions hospitalàries d'un sol malalt; ...

El vaig aturar amb fermesa, i no sols perquè havia comprés el que volia dir-me, sinó perquè el seu rostre envermellit i el seu alè entretallat, no em pronosticava res de bo. Aleshores emportar-m'ho per relaxar l'ambient i abordant altres qüestions, li vaig proposar que m'acompanyara a la trobada central de campanya del BLOC a València ciutat, el passat 29 de febrer. Una vegada va escoltar els oradors, caps de llista per les tres circumscripcions, em va dir:

- “això està bé. Però hi tens papers que puga llegir, perquè les paraules són molt boniques, però tu ja saps...?

Hi es referia a si disposa del programa electoral que poguera confirmar-li el que hi havia vist i escoltat. Per ell, els papers són molt importants, gaire bé són un contracte en ferm que se l'ofereix.

De ben segur que el meu client i amic s'hi ho ha lleig de cap a peus i, fins i tot, m'ho podria repetir fil per randa si s'ho demanés, sense cap mena de dubte. No l'he tornat a vore, però aquest matí he rebut un SMS seu:

“Unit som més. Això és una altra cosa. Salut”

J-C Jover. Psicòleg del treball i les organitzacions.

SÍ a Isaura

SÍ A ISAURA, article publicat a Levante-EMV
1 03 2008

SÍ A ISAURA
La coalició Bloc-Iniciativa-Verds suposa molt més que un lligam conjuntural fet a corre-cuita per a les eleccions espanyoles. Es tracta, sense cap dubte, d’una autèntica innovació en la política valenciana que apunta llarg i que pretén, d’una banda, consolidar el valencianisme polític de progrés i, de l’altra, assegurar la presència futura de l’esquerra valenciana i l’ecologisme polític. L’avanç fins ara imparable del bipartidisme al País Valencià podria ultrapassar considerablement en les eleccions del 9 de març el 90% dels vots, sobretot tenint en compte els debats televisius entre els dos candidats espanyols majoritaris. Només la irrupció de la candidatura encapçalada a València per Isaura Navarro, Maria Josep Ortega i Carles Arnal pot aturar aquesta allau bipartidista i fer visible alhora el País Valencià al Congrés espanyol des d’una coalició amb voluntat d’obrir una nova via que arreplegue la part socialment més dinàmica i nacionalment més digna del nostre país.
La unió electoral de dues tradicions polítiques ben diverses –i de l’aliança amb l’ecologisme polític compromés- obri un camí d’esperança per a milers de valencians i valencianes fartes de l’actual situació política, amb una hegemonia creixent de la dreta espanyola més perversa i un PSOE local escapçat, mesell i que fa temps que va perdre, si és que li’n quedava, un mínim de credibilitat en acotar el cap (cabotada insigne) a l’Estatut de la vergonya, un dels episodis més lamentables de la història política valenciana d’ençà de la represa democràtica.
En aquest punt, la situació només pot redreçar-se al País Valencià amb el concurs potent d’aquesta nova proposta política que inclou el millor d’un espai compartit que fa de la defensa del país, del territori i de les polítiques socials l’eix sobre el qual ha de girar bona part de l’agenda política dels pròxims anys. Només la consolidació d’aquest projecte polític pot propiciar un canvi radical en l’estat de coses al nostre país. Es tracta –sí- d’un compromís de futur. Es tracta d’un punt de partida real, confegit des del treball en l’enxarxat social, en centenars d’ajuntaments i en el grup parlamentari de les Corts, sense maximalismes inútils ni dogmes de fe, amb un clara voluntat d’incidir en la política real, apegats al territori i amb un pragmatisme lleial amb els nostres objectius polítics, que són els del valencianisme, els de l’esquerra i els de l’ecologisme.
Ja ho va dir (perdó) Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. I la política que fem nosaltres es diu la del País Valencià que volem. Es diu Bloc, Iniciativa i Verds. Es diu el treball ingent d’Isaura a Madrid, la força i l’empenta de Maria Josep Ortega a Carlet, la feina coherent a les Corts i al moviment verd valencià de Carles Arnal. Per això els diem sí als tres. Perquè units en som més.
XAVIER HERVÀS, Executiva Nacional del BLOC [Levante-EMV 01/03/08]