Discurs de Joan Baldoví en el Debat d'Investidura

diumenge, 28 de febrer de 2010

València, un país viu i ben viu


Perquè el País és viu.


Diversos actes culturals, polítics i religiosos es produiren ahir dissabte i hui diumenge arreu del país. Vinarós, Burriana, Gandia, Alcoi, Elx,... són algunes de les ciutats on es desenvoluparen. També a València ciutat, cap i casal d'un país que no vol desaparéixer, sinó ans al contrari vol ser i presenta totes les condicions per ser-ho: voluntat, determinació, espenta, saber fer, ...

A València ciutat s'iniciava un any més el Forum de cristians, on s'apleguen arreu del nostre territori creients valencians a orar en comú. A la mateixa hora, si fa no fa, es presentava la coalició Compromís on el Bloc, actuant com a pal de paller, i altres partits polítics es presentat davant la societat valenciana com l'opció política valenciana. La porta està oberta a altres que vullguen sumar esforços.

També un altre acte de característiques singulars aplegava a nombrosos persones de tot el país. Es tractava d'homenatjar a en Josep-Lluís Bausset, un personatge "subterrani", un patriota valencià. Ara, quan dins d'unes setmanes farà 100 anys, des de tots nosaltres: Felicitats!!!!!!

El nostre País és viu. Per molt anys!!!

COMPTES CLARS, SI US PLAU


Un any més la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de València assenyala a l'Ajuntament d'Almàssera com un dels qui en té un nivell d'endeutament superior al que seria raonable. En una escala de 4, on 1 és raonablement endeutat i 4 deute superior a 1 milió d'euros (i per tant en quebrassa tècnic financer), la Corporació del nostre poble ha portat el deute al nivell 3.

Això suposa no sols un llast per poder fer front a la crisi de hui, sobretot és una llum de perill que està, ara sí, permanentment encesa. El deute de hui ens hipoteca el benestar del futur.

No és que nosaltres no siguem partidaris, sobretot en temps de crisi econòmica, d'augmentar l'endeutament públic. Però aquest no ha sigut produït en els dos últims anys, que també. S'ha generat des del moments de creixement més expansiu. Tot un desgavell.

Per si fora poc, ara es publica a la premsa que "Almàssera aprova els comptes de 2010 amb un superavit de 437.000 euros". Això és tindre poca vergonya.

Si estem en un nivell 3 d'endeutament (en una escala sobre 4), la noticia no és que generem un superavit, sinó que s'ha frenat en sec el creixement del deute. I això és significativament diferent. Si una família té una hipoteca de 300.000 euros i els pressupost (que sempre són una previsió) estipulen que van a fer un estalvi durant tot l'any de 50.000 euros: vol dir això que en els seus comptes globals tenen un superavit de 50 mil euros? Doncs clar que no. Amb estos diners faran disminuir l'hipoteca en eixa mateixa proporció. Que ja és prou!

El Bloc ho té clar. Per això hem sol·licitat, un any més, a l'alcaldia (amb registre d'entrada de 23 de febrer, quina coincidència!) que se'ns facilite tots els prossuposts, els de tota la legislatura. La claredat, la transparència, la sinceritat, són part de les bones pràctiques socials, també en política.

Cal una embranzida de nova moral i noves formes de fer

S'assabentem per la premsa que els recursos del Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local es destinaran, en el cas d'Almàssera a:

   - una xarxa de sanejament a la plaça Palleter i a l'encreuament avinguda de Santa Mª del Puig amb carrer Verge del Rosari;
   - la renovació de l'enllumenat públic, en concret al canvi de les bombetes dels fanals per unes de baix consum a l'avinguda del Mar, plaça Major i carrer Colon;
   - la remodelació de la piscina municipal i millora de les instal·lacions esportives.

Sabem que la major part dels projectes aprovats al municipis valencians ho han sigut per a l'estalvi energètic de l'enllumenat públic, per a inversions en energies alternatives, per a inversions en instal·lacions socials i esportives i de promoció i assessorament a la creació d'empreses, per a l'augment significatiu del carril bici i altres inversions en medi ambient, o per a inversions en modernització de l'administració local i dels serveis que presta amb la incorporació de les TIC, especialment l'accés a la xarxa d'internet.

Per tant, podem concloure que els projectes que els han aprovat (perquè abans els varen presentar, és clar) se situarien en el tram mig baix de la mitjana del tipus de projectes valencians. ¿Què ens passa? o ¿Caldria preguntar, què passa als nostres responsables municipals que no han pogut, o no han sabut o no han volgut presentar projectes amb ambició, com a poble i com a col·lectivitat social, cultural però també econòmica que necessita per hui (no promesses vages per demà) enfortir-se i resoldre els problemes que tenim plantejats?

Per això i per a què volem que ens confirme si són aquest els projectes presentats al Fons Estatal, hem preguntat a la primera autoritat municipal pel pressupost econòmic aprovat per cada un dels projectes, pels terminis d'execució i per l'impacte en llocs de treball directes i indirectes que preveuen generar cadascun d'ells.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Bausset: 100 anys de ´l´home subterrani´

Jordi Pujol i l'abat de Montserrat participaran en un homenatge d'Acció Cultural a aquest intel·lectual


Joan Fuster el batejà com un "personatge subterrani"; una persona anònima que ha ajudat a mantindre la llengua, la cultura i les tradicions del poble valencià. Però ara, l'home subterrani que sempre ha sigut Josep Lluís Bausset emergeix a la superfície. O millor dit: el fan emergir. Sis mesos abans que Bausset complisca cent anys, Acció Cultural del País Valencià li ha preparat un homenatge amb motiu de l'any del seu centenari. Hi participaran el president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003, Jordi Pujol, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, el rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs, i el mateix president d'Acció Cultural, Eliseu Climent. L'acte tindrà lloc a l'Octubre CCC de València el dissabte 27 de febrer a les dotze del migdia.




Conten des d'Acció Cultural que Bausset encara no sap res de l'homenatge. Bé, que no ho sabia fins a que hui s'haja trobat amb aquesta fulla del diari, el mateix en el que ell col·labora cada dilluns amb la crònica de les partides de pilota valenciana que es juguen al trinquet Pelayo de València. Allí se'l pot trobar encara cada dissabte, assegut en un lloc estratègic del balcó d'autoritats que li permet veure bé el dau i protegir-se de les pilotades. I és que Bausset segueix sent un home actiu. Com explica Eliseu Climent, "és un home polifacètic compromés amb la cultura, el nacionalisme, l'activisme polític, la ciència o la mateixa pilota valenciana. Això sí: sempre amb la intenció de l'anonimat. Bausset és un dels anònims del País Valencià que han fet possible que, malgrat tot, aquest país continue tenint esperança en el canvi per al qual hem treballat molts".

Bausset, nascut el 19 d'agost de 1910 a Paiporta i instal·lat pocs dies després a l'Alcúdia, és llicenciat en Farmàcia i Químiques, practicant en Medicina i Cirugia i titulat en Magisteri. Fou des dels anys 30 amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura i Manuel Sanchis Guarner. Durant la dictadura, fou dels primers a fer ràdio en valencià. Va impulsar les revistes Parlem i Vencill i fundà el PSPV de l'Alcúdia.

D'ell podrien dir-se moltes més coses. Però és millor que fem cas al que li diu el propi Bausset a Santi Vallés en un llibre de converses. "No vull que em faces més gran del que sóc. Crec que el que ha de quedar d'un home és el que fa i no el que diga. Els fets són el que jo vull veure, i no el pico. D'això te'n podria posar molts exemples. Si he fet el que he fet per la llengua i la cultura no ha sigut per cap afany de notorietat, sinó simplement per ser fidel a la meua consciència (...) Sóc un home de principis que no deixaré d'estimar-me la llengua i el meu poble fins que el Nostre Senyor em lleve l'alé". Paraula d'un home subterrani.

dilluns, 22 de febrer de 2010

CONTINUEN LES REUNIONS DE TREBALL AMB TOTES LES ENTITATS

El Bloc d’Almàssera s’ha reunit amb l’Associació de Comerciants de la localitat, i els dos entitats han coincidit en la importància de disposar d’una organització que aglutine al comerç local i es visualitze com a interlocutor davant la resta d’institucions locals i comarcals. El Bloc va transmetre als comerciants les dos propostes fetes a l’Ajuntament d’Almàssera per dinamitzar l’economia local, com són la implantació d’una xarxa WiMAX per oferir accés wi-fi a Internet i la creació d’un viver d’empreses i d’assessorament tècnic a les pimes.

“La pèrdua d’activitat comercial a la menuda de més de vuit punts percentuals ens pareix significativament greu per al nostre poble”, va senyalar Ricardo Gómez, responsable d’organització del BLOC. La reunió ha tingut lloc dimarts d’esta setmana dins de la roda d’encontres que el partit valencianista ve realitzant amb tots els agents socials, econòmics i culturals del municipi. En la reunió es va analitzar la situació per la qual travessa el comerç de proximitat i tradicional al poble, així com els reptes que l’associació assumeix per al curt i mitjà termini.

HortaNoticias es fa ressò de notícies d'Almàssera

TAMBÉ AÇÒ ÉS ALMÀSSERA. PERÒ HO PODEM SOLUCIONAR.


La Comisión de Economía y Hacienda de la Diputación de Valencia ha aprobado la inclusión de otros 4 municipios de l´Horta, entre ellos Almàssera, y otros 49 de la provincia, así como de la Mancomunidad de La Serranía, en el Plan Provincial de Servicios Informáticos (SERTIC) 2010-2011 de la corporación.


http://www.hortanoticias.com/noticia/452931/Almàssera/alcàsser-almàssera-massalfassar-tavernes-blanques-acogen-plan-provincial-servicios-informáticos.html


El Bloc demana a l’Ajuntament que faça ús de la subvenció de la Generalitat sobre ajudes rurals i de paisatge.

http://www.hortanoticias.com/noticia/452928/Almàssera/bloc-demana-l’ajuntament-faça-ús-subvenció-generalitat-sobre-ajudes-rurals-i-paisatge.html

Almàssera junto a otros 4 municipios de l’Horta, y otros 56 municipios y mancomunidades de interior de la provincia de Valencia, ocuparán junto al Patronat Provincial de Turisme, València, Terra i Mar y el Sarc (Servei d'Assistència i Recursos Culturals) de la Diputació de València la zona de dedicada a la promoción del turismo en el interior de la provincia de Valencia.

http://www.hortanoticias.com/noticia/452930/Almàssera/alboraya-almàssera-puig-manises-paterna-únicos-municipios-l´horta-expondrá-oferta-turística-tcv-2010.html

divendres, 19 de febrer de 2010

Seminari “Debat d’idees valencianistes” (Tirant - BEA)




Del 17 de febrer al 28 d’abril del 2010. Sala de Graus de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València



Amb Josep V. Boira, Vicent Soler, Antoni Furió, Joan F. Mira, Vicent Franch, Vicent Flor, Nathalie Torres i Rafael Company.


INSCRIPCIÓ


Per a inscriure-us cal que ompliu aquest formulari i que feu l’ingrés corresponent en el número de compte indicat.

Amb convalidació de 2 crèdits a la Universitat de València:

Preu: 46 euros.

Inscripcions: Servei d’Extensió Universitària de la Universitat de València

Codi: 2009000509


Sense convalidació de crèdits:

Socis de l’ACV Tirant lo Blanc: matrícula gratuïta.

Socis del BEA: matrícula gratuïta.

No socis: 9 euros.


La matrícula inclou la documentació del seminari i l’emissió del certificat acreditatiu.


Més informació: 607 632 248 / informacio@tirant.org

 
PROGRAMA


Totes les sessions tindran lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Geografia i Història, a les 19h.


Sessió 1. 17/02/2010

Josep V. Boira: La geografia del País Valencià.



Sessió 2. 24/02/2010

Vicent Flor: Política. El conflicte identitari.



Sessió 3. 03/03/2010

Joan F. Mira: Antropologia. Nació i nacionalisme.



Sessió 4. 10/03/2010

Antoni Furió: Les arrels històriques del poble valencià.



Sessió 5. 24/03/2010

Vicent Soler: Model econòmic i productiu valencià.



Sessió 6. 14/04/2010

Vicent Franch: L’autogovern dels valencians. Dels Furs a l’Estatut d’Autonomia.



Sessió 7. 21/04/2010

Nathalie Torres: La política lingüística al País Valencià.



Sessió 8. 28/04/2010

Rafael Company: El Poble Valencià i Europa.




Animeu-vos! Esta és una bona oportunitat per a conéixer ó ampliar coneixements sobre molts aspectes de la nostra terra.

dimarts, 16 de febrer de 2010

MORERA: "EL BLOC ESTÀ EN CONTRA DELS MACROABOCADORS I EL PROBLEMA DEL FEM ÉS REPONSABILITAT DEL PP, QUE NO SAP GESTIONAR ELS RESIDUS"

El secretari general del BLOC i síndic del grup Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera, ha participat este matí en una roda de premsa a Xàtiva, per mostrar el suport de l'Executiva Nacional del partit a la direcció comarcal, en la seua oposició al macroabocador de Llanera.

´Més informació a:
http://www.bloc.ws/web/actualitat/1062-morera-qel-bloc-esta-en-contra-dels-macroabocadors-i-el-problema-del-fem-es-reponsabilitat-del-pp-que-no-sap-gestionar-els-residusq.html

MOBILITZA'T EL 23F PER L'OCUPACIÓ

EL BLOC d'Almàssera s'adhereix a la mobilització convocada per al proper 23 de Febrer convocada pel sindicat valencianista la Intersindical Valenciana.
Es considera necessària la mobilització de les treballadores i treballadors i del conjunt de la societat valenciana per fer front a la proposta de reforma laboral, la situació d'atur la continua aprovació d'Expedients de Regulació d'Ocupació (EROs), a la proposta de retardar l'edat de jubilació als 67 anys i a l'ampliació del comput d'anys per calcular les pensions a 20 o 25 anys. Exigim al govern espanyol que rectifique i done marxa enrere en totes aquestes propostes. També al govern valencià que assumesca les seues competències en polítiques actives d'ocupació i treballe per donar solucions reals a la crisi que pateixen les treballadores i treballadors valencians.

El col·lectiu del BLOC d'Almàssera fent-se resó, es manifesta contrari a aquestes propostes que suposen una nova pèrdua de drets i prestacions de les treballadores i treballadors, així com de la resta de persones
més desfavorides. A més, durant tot aquest periode de crisi, han estat les treballadores i treballadors, les persones aturades i les capes socials amb menys recursos qui estan patint-la, mentre des del govern s'han injectat diners a la banca o a les empreses.
Les mobilitzacions seran al proper 23 de febrer, a les 19:30 hores a València ciutat (Plaça de Sant Agustí), Alacant (Escales del Jorge Juan) i Castelló (Parc Ribalta).

8 de Març: Dia Internacional de la Dona

El col·lectiu del BLOC de Meliana ha organitzat dos activitats per a commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.
D'una banda, el diumenge, 7 de març, hi haurà un concert de la cantant d'Almàssera, Aitana Ferrer, que ens presentarà l'últim treball musical.
D'altra, el dimarts, 9 de març, hi haurà la conferència Dona i Càncer de Mama, a càrrec de la doctora i veïna de Meliana, Anna Lluch.

El BLOC d'Almàssera emplaça a tots els veïns i veïnes a participar en aquestes activitats festives. De més a més us recordem que el dilluns, 8 de març, participarem en la manifestació com cada any a València ciutat. Tens tota la informació en l'enllaç següent:






http://blocmeliana.blogspot.com/2010/02/dia-internacional-de-la-dona.html

Concert d'Aitana Ferrer


Diumenge, 7 de març, a les 19.30 h


Salons Meliana, c/ Ramón y Cajal


Col•laboració: 7 € (joves, 3 €)


Reserves: tel. 608996311


http://www.aitanaferrer.com/

Conferència d'Anna Lluch

Dona i Càncer de Mama

Dimarts, 9 de març, a les 19.00 h

Saló d'actes de l'Ajuntament de Meliana

El BLOC proposa que la Corporació Local s'adherisca al Programa d'Ocupació Pública PAMER

El BLOC d'Almàssera hi ha proposat al seu Ajuntament que s'aculla a la convocatòria de subvencions destinades a la contractació de persones aturades. I en concret al Programa d'Ocupació Pública PAMER pel qual se subvencionen les Corporacions Locals per la realització d'actuacions medi ambientals durant l'exercici 2010.

Entre altres "actuacions a recolzar" es troben la neteja i acondicionament dels llits i rieres de barrancs i rius, i el manteniment i millora d'àrees recreatives. Per això, el BLOC els proposa que a més de lluitar contra l'atur, puguem, tots els veïns i veïnes d'Almàssera, recuperar un espai natural com és el barranc del Carraixet dintre del nostre terme i que inclou un entorn degradat com és aquell al voltant de la Capelleta dels Peixets.

Resten escassos dies per concloure el termini de presentació de sol·licitud (fins el 25 de febrer), per això des d'estes pàgines emplacem a l'alcaldessa a moure peça.

divendres, 12 de febrer de 2010

PREGUNTEM A L'ALCALDESSA

El dimecres 10 de febrer presentàrem, per registre d'entrada de l'Ajuntament d'Almàssera, la sol·licitud a l'alcaldia de:

 1.      Convoque a la major urgència el Ple del Consell Escolar Municipal.
 2.      Ens informe sobre quina és la voluntat de la regidoria d'educació en matèria de gestió participativa vers la comunitat educativa local, i els mitjans i pràctiques que té decidides dur a terme l'Alcaldia per posar ordre i seny a tot aquest desori.
 3.      De més a més, li reiterem les sol·licituds realitzades:

a)     el 28 d'abril de 2009 (registre d'entrada 1976) quan li sol·licitàvem informació sobre el calendari d'execució de les obres d'acondicionament del col·legi públic Carraixet  i quan es té previst l'entrada en funcionament de les instal·lacions prefabricades. Amb la ben entesa que la resta de qüestions per les que li preguntàvem ens informà el passat 2 de desembre de 2009.
b)     amb número de registre 3396 li sol·licitàvem, entre altres qüestions, per si havia convocat o pensava convocar en els propers dies al Consell Municipal Escolar per abordar diverses qüestions que li presentàvem.
c)      amb número de registre d'entrada 5644 i data de 7 d'octubre de 2009 li sol·licitàvem novament la convocatòria del Consell, així com que fera transparents les despeses en inversió i en gasto corrent previstes per a l'exercici econòmic actual, i els corresponents a 2007 i 2008 ja executats, respecte a les partides destinades a cadascun dels centres educatius de la localitat, tant el públic com els privats.

Seguirem insistint les vegades que siga necessari: Les institucions de participació i de control han de funcionar com un rellotge.

Perquè la regidora d'educació NO convoca el CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL?

Cal saber que el Consell Escolar Municipal és un òrgan de participació en la programació i control de l'ensenyament per part de la comunitat local, com així ho determina la legislació vigent.

Cal saber que el Consell escolar Municipal ha de ser consultat preceptivament en diverses matèries, entre altres destacaríem la renovació de Centres Docents, les actuacions i disposicions municipals relatives a l'ensenyament amb incidència en matèries com l'educació especial, l'escolarització de persones amb risc d'exclusió social, activitats complementàries i extraescolars i l'ensenyament no reglat; així com, el fixament, la distribució i la gestió dels recursos que en matèria educativa correspon invertir a l'Ajuntament d'Almàssera, de la mateixa  respecte als altres fons que discrecionalment s'hagen inclòs en els pressupostos municipals per accions educatives.

Cal saber, també, que el Consell ha de reunir-se un mínim de tres vegades per any, com ho determina el Decret 111/1989, de 17 de juliol del Consell de la Generalitat (article 13) i el Decret Legislatiu adés esmentat al seu article 14.

Així s'ho hem fet saber a l'alcaldessa reclamant-hi la convocatòria del CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL. A més a més l'hem traslladat el malestar de la comunitat educativa local per:
a)     la no convocatòria del Consell Escoalr Municipal les vegades que la legislació determina.
b)     i, com a conseqüència de no haver-se reunit el Ple del Consell, les funcions preceptives que té encomanades no les ha pogut exercir, la qual cosa augmenta l'opacitat en la gestió educativa municipal, i és contrari, no sols a la legislació vigent, sinó també al sentit funcional d'aquest òrgan col·lectiu de participació i control.

dilluns, 8 de febrer de 2010

PAÑELLA, EL DIPUTAT DEL BLOC A LES CORTS, POSA EN EVIDÈNCIA A LA CONSELLERA D'AGRICULTURA

PAÑELLA : “LA CONSELLERA REGATEJA LES AJUDES ALS LLAURADORS, EN UNA POLÍTICA QUE PRETÉN DEIXAR MORIR LENTAMENT LA NOSTRA AGRICULTURA”


dilluns, 8 de febrer de 2010 13:14 Actualitat .El diputat del BLOC Josep Maria Pañella s’ha mostrat “insatisfet de la resposta que ha donat la consellera d’Agricultura a la nostra pregunta parlamentària sobre les ajudes a les plantacions agrícoles afectades per les fortes ventades del passat mes de setembre”.

LLEGIR MÉS A:  
http://www.bloc.ws/web/actualitat/1044-panella--la-consellera-regateja-les-ajudes-als-llauradors-en-una-politica-que-preten-deixar-morir-lentament-la-nostra-agricultura.html

GENERADORS D'OCUPACIÓ

INVERSIONS PRODUCTIVES I GENERADORES D’OCUPACIÓ

Per Joan-Carles Jover
Psicòleg del Treball


Els grans desafiaments de la humanitat han sigut abordats amb l'esforç col·lectiu, si més no, de facto. Les Revolucions Industrials foren resoltes amb un canvi tecnològic i de font energètica que convulsionà grans masses poblacionals arreu del món. Els verdaders desafiaments d'aquest segle són, i seran, l'adaptació del sistema productiu a les fonts energètiques renovables, el canvi de cultura en els comportaments de consum, el reequilibrament de les xarxes comercials mundials amb mercats emergents, el canvi climàtic, l'eradicació de la pobresa, la universalització dels drets humans de primera, de segona i de tercera generació, ...


És per això que el desafiament que com a poble hui tenim a tocar inclou, almenys, tres grans àmbits: el del desenvolupament sostenible, el de l'ajustament entre tradició i modernitat en el comportament tant de ciutadans i com d'institucions, i conviure entre la diversitat, com a valor positiu, sens perdre els valors identitaris col•lectius. En aquestes ratlles ja ens estarà bé l'abordament del primer de tots tres.


Gro Harlem Brundtland, a les acaballes del segle XX, va fer servir per primer cop el concepte "desenvolupament sostenible" , i ho feu com aquell que permet satisfer les necessitats actuals sense posar-hi en perill les de les generacions futures. Va ser ell, també, qui va establir la relació entre macroeconomia i la salut pública i va concloure la necessitat d'invertir en salut per aconseguir un millor desenvolupament econòmic global. En temps de crisi econòmica, i el final del primer decenni del segle XXI n'estem hi, l'augment de la despesa pública és gairebé una obligació dels governats. Despesa en educació, despesa en salut -que va més enllà del concepte de sanitat- o despesa en serveis socials, en qualificació dels treballadors i treballadores, en infraestructures (ferrocarrils de rodalies, xarxes TIC, depuradores d'aigua, equipaments públics, ...), en protecció social, ...


Davant aquell panorama de la despesa pública, com a mitjà per a combatre la crisi econòmica i eixir-ne més forts, les veus neoliberals segueixen postulant la vella teoria de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues, i sempre minvant la res publica: més mercat i més Estat.


Que el dèficit públic, però, augmente en períodes de recessió econòmica hi ha de ser assumit com un mal menor. No el desitgem però en moments magres tots clavem mà als estalvis. Es aquest moments també cal tindre en compte que l'augment de la pressió fiscal ha de ser assumida com necessària com ho expressa amb claredat el premi Nobel d'economia (2001) en George Akerlof.


Hi ha hom que desitge no fer bo l'eslògan "Pobresa Zero"? Cap ni un. Tothom s'afanya a fer-ho seu. Però, quan les coses van mal donades o quan els impostos augmenten, les adhesions no són tan indestructibles, les cames fan figa i els responsables polítics admeten tindre mala peça al teler. Tots però volem serveis públics quan venen magres però sobretot quan la crisi ens estreta. De més a més, volem serveis públics i que siguen de qualitat. Per això de vegades fem crítica del seu dèficit de funcionament (de gestió, tal volta caldria apuntar-ne). Aquesta situació contradictòria de voler més serveis públics i reduir la pressió fiscal no pareix sostenible. El cercle viciós, però, pel qual els neoliberals acaben justificant les bondats del "mercat", sens intromissió de l'Estat, fa que una major percepció social negativa sobre els serveis públics comporte una menor pressió social per a què l'Administració Pública invertisca en ells, la qual cosa acaba provocant un major deteriorament d'aqueixos serveis públics i un menor ús pels ciutadans que cada vegada estan menys disposats a pagar més imposts per millorar-los. La pel•lícula dels fets ja la coneixen fil per randa els valencians. El desviament de les inversions productives i no productives cap els grans esdeveniments, i el deteriorament dels serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, infraestructures estratègiques de transport i de telecomunicacions...), fan palés la necessitat d'un canvi de model.


Les dades econòmiques ens ho venen a demostrar, una i altra vegada: aquest model està esgotat. Fixem-nos-en, segons el Servei d'Estudis Econòmics del BBVA, el decreixement econòmic a la Comunitat autònoma de València (-7,2% del PIB) és la més alta de les de l'Estat espanyol, la mitjana de la qual és -3,8% del PIB. Aquest creixements negatius de l'economia valenciana hi ha produït un efecte dràstic d'ajust sobre l'ocupació al mercat laboral valencià. De més a més, segons dades de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), per al període 1995-2008 quan la crisi actual era a casa nostra, la renda per càpita (76,3%) i la productivitat dels treballadors valencians (78,3%) se situava per baix dels d'Espanya.


Tornem-hi. El model econòmic valencià dels darrers anys cal, amb urgència, canviar-ho. Un model dimensionat amb la "rajola", l'especulació financera, els grans esdeveniments, la baixa inversió productiva i en recerca, desenvolupament sostingut i innovació, aquest model ha fet fallida total. Si el ritme d'acumulació de capital i l'augment de treball és superior als índex de productivitat (segons IVIE), la qüestió està clara: l'economia productiva valenciana té un greu problema per generar valor afegit als seus processos productius.


Un altre model és possible, a més de ser necessari. Un model que defense una societat cohesionada i faça de la sostenibilitat el seu eix de desenvolupament social i econòmic alhora. Per això, cal inversió pública, cal augmentar la despesa social i, com no, cal pujar-ne els impostos fiscals. És a dir, cal endinsar-se en el cercle virtuós on una major despesa social genera estímuls econòmics que impulsen la demanda i el consum, i l'ocupació. Cal augmentar, per tant, la inversió en serveis públics educatius en tots els seus cicles formatius incloent-hi l'educació infantil, centres de salut primària, hospitals comarcals, serveis socials d'atenció a la dependència, investigació i aplicabilitat als sistemes productius de les energies renovables, millorament dels ferrocarrils de rodalies, ampliació de les línies de metro i els seus horaris de serveis, etc, etc, etc. Amb tot, no sols es crea riquesa col•lectiva, també augmenta el salari indirecte dels valencians i valencianes.

divendres, 5 de febrer de 2010

QUINS SERVEIS REBEN ELS CIUTADANS DELS SEUS AJUNTAMENTS?

El vint per cent del pressupost dels ajuntaments s'adrecen a donar serveis que per llei corresponen a altres administracions. Així, els i les alcaldes dels nostres pobles i ciutats han de traure el màxim profit al seu pressupost municipal per intentar cobrir els forats que d'altres administracions públiques deixen al descobert. Aquest forats poden acabant sent com els forats negres a l'espai interestel·lar.

Quins serveis l'Ajuntament d'Almàssera està donat i per als quals no té ni competències ni finançament adequat per dur-les a terme? No són qüestions menors, com algu podria pensar ingènuament. Són serveis tan importants com d'educació, de sanitat, de benestar social o de seguretat ciutadana.

Tal vegada les associacions de veïns, les entitats socials, culturals, esportives i econòmiques, alguna cosa haurien de dir. Almenys, als del BLOC ens interessa què opinen. Per això s'ho estem preguntant directament, reunint-se amb tot aquella persona que tinga alguna cosa que dir-nos. Nosaltres volem fer partícips a tots, tots, del projecte de canvi. Un poble per viure, per criar als fils, per envellir satisfactòriament, per gaudir i disfrutar-ho, per sentir-nos devanits.

HOMENATGE A EN JOSEP LLUÍS BAUSSET

Acte d'homenatge a Josep Lluís Bausset, amb motiu del seu centè aniversari, amb la presència de Josep M. Soler, abat de Montserrat, de Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003, i d'Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià.


Josep Lluís Bausset i Císcar (l'Alcúdia, 1910) és mestre, activista cultural i polític. Llicenciat en Farmàcia i Químiques, practicant en Medicina i Cirurgia, titulat en Magisteri i gran aficionat a la botànica, fou militant de la Federació Universitària Espanyola (FUE) a Madrid a finals dels anys 20. Vinculat a l'Agrupació Valencianista La Senyera en els 30, fou amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer i Pastor. Durant la dictadura, fou dels primers a fer ràdio en català al País Valencià. Signant del manifest Més de 20.000 valencians demanen l'ús de la seua llengua als actes religiosos, va impulsar les revistes Parlem i Vencill i fundà el Partit Socialista del País Valencià del seu poble natal. També va contribuir a l'organització de les primeres edicions del Premis Octubre. El 2000 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. És president d'honor del Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia.

REFRANYS PER AL NOSTRE CALENDARI


Febrer


1 - Al febrer, ja té flor l'ametler.


2 - Si la candelera plora, el fred és fora; si la candelera riu, el fred és viu.


3 - Sant Blai gloriós, deixa la xica i endus-te la tos.


4 - Febrer, de cap o de cua l'ha de fer.


5 - Pel febrer, bodes de gats i marrameus pels teulats.


6 - Dos gats i una gata, no faltarà serenata.


7 - Febrer curt, brau i tossut.


8 - Lluna tapada, boira o arruixada.


9 - Quan trona pel febrer, tremola el vinyater.


10 Allò que es perd, no fa profit.


11 Terra vora el camí, mal veí.


12 Febrer mata més que un carnisser.


13 Els diners els ensenyen els que no en tenen.


14 El calor i el fred no se'ls mengen les rates.


15 Pel febrer, jornal sencer.


16 Llebeig, m'alegre quan el veig.


17 Vent de migjorn, pluja enjorn.


18 Carnestoltes, moltes voltes ... i Nadal, de mes en mes.


19 Dels vents, el més bo és dolent.


20 Pasqua, totes les setmanes ... Quaresma, no vingues més


21 Quan la lluna mira a llevant, quart minvant;


22 i quan mira a ponent, quart creixent.


23 Any de blat, el riu eixut i el camí banyat.


24 Un disgust no mata, però arremata.


25 El que butjaca perd, el cos guanya.


26 Llaurador que, a l'any, no es menja una càrrega de fem, no és llaurador ni res.


27 Del que et diguen, no et cregues res; i del que veges, la meitat.


28 Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà.

CAL APROFITAR TOTES LES OPORTUNITATS, SOBRETOT EN TEMPS DE CRISI

Principalment la política local ha d'entendre's com la capacitat de gestionar els bens públics. Aquests bens, tant materials com humans, cal ser considerats amb respecte i actitud de servei. Per això i davant l'aferrissada crisi econòmica que colpeja i que al nostre Ajuntament té sobre les cordes, cal emplaçar als responsables polítics per a què aprofiten totes les oportunitats que altres administracions ens ofereixen. Així no podem pedres cap ni una de les subvencions. Almenys intentar-ho amb la seua sol·licitud, en temps i forma.

Altres vegades ho hem assenyalat. I s'han perdut subvencions que ens vendrien molt bé a tots.

Una vegada més, hem emplaçat a l'alcaldia a donar instruccions concretes a les regidories corresponents per a què accedisquen a les ajudes que amb data 30 de desembre de 2009 la Conselleria d'Agricultura, Pesta i Alimentació publicà (Diari Oficial Generalitat 6182 amb data 12 de gener de 2010). Una Ordre, per la qual s'aprovaven les bases de les ajudes RURALTER-Paisatge. A més l'hem informat que el termini de presentació de sol·licituds d'ajuda d'esta convocatòria 2010 és de dos mesos des de l'endemà de publicació d'esta orde. També hem informat l'alcaldia sobre que estes ajudes de la Conselleria, recolzades sobre fons de la Unió Europea, són diverses i van adreçades a entitats de naturalesa diferenciada, tant pública com privada i, per tant, que seria d'interès es publicitara el més possible entre les pimes i comerços de la localitat.

No sabem quines són les intencions de l'equip de govern sobre aquestes qüestions que els plantegem, i que els ferem arribar per registre d'entrada el passat 3 de febrer.

Seguirem informant-vos.

dilluns, 1 de febrer de 2010

7a BAIXADA A PEU PEL CARRAIXET

Un any més som en portes d'un esdeveniment important per la nostra comarca i per als pobles riberencs al Carraixet. La 7a Baixada a peu pel Carraixet que organitzen les associacions culturals Macarella (Bonrepòs i Mirambell), Bòbila (Alfara) i La Colla (Massarrojos). Tots som cridats a participar-ne.



L'activitat és totalment gratuïta. A més a més, si voleu quedar-vos a dinar al restaurant, però, cal reservar-ho abans de dimecres 3 de febrer a les adreces que tot seguit us adjuntem.

Una abraçada,  Rosella


La persona que vullga tindre o coneixe la carta del manifest, així com les normes de l’excursió o el cartell, se li facilitaran  per correu electrònic.

Per a les reserves del dinar confirmació a Pau o Roser:
pau.marques@uv.es


rosersantolaria@hotmail.com

http://www.bobila.es/

http://lacolla.massarrojos.com/