Discurs de Joan Baldoví en el Debat d'Investidura

dilluns, 29 de novembre del 2010

Els catalans fan un gir al nacionalisme i Mas arrasa en les eleccions

CiU va guanyar les eleccions d'ahir al Parlament de Catalunya amb 62 diputats (a només 6 de la majoria absoluta), enfront dels 28 del PSC-PSOE. Així, Mas podrà governar en minoria fent pactes puntuals, mentres que Montilla, qui ha portat el seu partit als pitjors resultats de la seua història, ha anunciat que es retira. ERC ha perdut la mitat dels vots i dels escons, però Puigcercós vol aguantar. Finalment, la Solidaritat de Laporta ha sigut la sorpresa i entra al Parlament amb 4 diputats. Com a dada rellevant, el nacionalisme català ha avançat i superat l'espanyol, que recula.


La federació nacionalista Convergència i Unió (CiU), amb el seu candidat Artur Mas, va aconseguir ahir 1.200.000 vots (38'5%) i 62 escons, enfront dels 570.000 vots (18%) i 28 escons del PSC-PSOE. Tal ha sigut la pujada de CiU i la baixada del PSC, que Mas guanya, amb prou diferència, en totes les circumscripcions i, fins i tot, en totes les comarques del país, incloent el cinturó roig de Barcelona (el Barcelonés, el Baix Llobregat, el Vallés...), que fins ara pareixia un fortí inexpugnable dels socialistes.

El candidat socialista, José Montilla, ja ha anunciat que no tornarà a liderar el PSC-PSOE. Ara, comença la lluita pel lideratge del partit, que es disputen, sobretot, els consellers en funcions Antoni Castells i Montserrat Tura, amb un perfil més catalanista que l'actual president, però també la ministra de Defensa Carmen Chacón, qui compta amb el beneplàcit de Madrid.

La pitjor part, però, del càstig al tripartit se l'ha emportada Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que ha vist perdre la mitat del seu suport electoral i de la seua representació en el Parlament: de 416.000 vots (el 14%) i 21 escons l'any 2006, passa a 218.000 vots (el 7%) i només 10 escons, quedant com a cinquena força política per darrere del PP i d'ICV. Tanmateix, el seu líder, Joan Puigcercós, a qui molts culpen del desastre, no va donar ahir la impressió de voler dimitir.

Per una altra banda, el PP passa a ser la tercera força, passant de 14 diputats a 18, mentres que Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) ha baixat un poc, de 12 escons a 10, i el partit anticatalanista Ciutadans (C's) ha mantingut els 3 escons que tenia gràcies a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Però la sorpresa de la nit la va donar el partit nou de trinca de l'ex president del Barça, Joan Laporta: la Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que va superar els 100.000 vots i el 3%, de manera que entra al Parlament amb 4 diputats, 3 dels quals per Barcelona (el mateix Laporta, el jurista valencià Alfons López Tena -ex CiU- i l'economista Uriel Beltran -ex ERC-) i 1 per Girona (Toni Strubell). A més, SI és la segona força en ciutats com ara Vic, després de CiU.

Precisament, Strubell competia amb Joan Carretero, líder del Reagrupament Independentista. La formació de l'ex conseller de Governació del primer tripartit ha perdut, finalment, la cursa amb el partit de Laporta i s'ha quedat fora del Parlament amb 40.000 vots (1'3%). De fet, si les dos formacions (Solidaritat i Reagrupament) hagueren concorregut juntes a les eleccions, haurien obtingut un escó més per Lleida i potser podrien haver-ne arrapat un altre per Tarragona.

Finalment, la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada, partit que acusen de promoure el racisme i la xenofòbia, es va quedar a les portes d'entrar en la cambra, amb un 2'4% dels vots. Fins i tot, durant els primers moments del recompte, els mitjans li atorgaven 3 escons, però finalment no n'ha aconseguit cap.

Com a conclusió, podem analitzar l'evolució del suport al bloc nacionalista català i al bloc nacionalista espanyol. Si l'any 2006 la combinació PSC-PP-ICV-C's obtenia el 50% dels vots, ara, comptant també el partit ultra PxC, ha baixat al 44%. En canvi, si la combinació CiU-ERC treia fa 4 anys el 45'5%, ara, incorporant SI i R.cat, puja fins al 50%. Per tant, hi ha un canvi evident de papers i el nacionalisme català porta de nou la veu cantant en la política de la nació veïna.

El que no voràs a Canal 9...




http://www.elquenovorasacanal9.com/

Nova pàgina del BLOC JOVE. El que no voràs a Canal 9. Els valencians i valencianes ens mereixem una altre Canal 9, en el qual la imparcialitat, el pluralisme, la qualitat i el valencià siguen els eixos fonamentals de la seua programació. De moment, aquesta pàgina tracta de recollir tots aquells vídeos del BLOC JOVE, BLOC i la Coalició Compromís que no tenen ressó a la nostra televisió pública.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Les Corts reconeixen el conseller Bosch i Morata


Les Corts han reconegut, per fi, la figura i la faena del líder històric del valencianisme, el conseller de Cultura durant la II República Francesc Bosch i Morata, qui dirigia el Partit Valencianista d'Esquerra i el Centre d'Actuació Valencianista. Per unanimitat, els grups han arribat a un acord que fa mesos que defén en la cambra el BLOC-Compromís a través del diputat Josep Maria Pañella i de la faena de Miquel Notari. El PP havia rebutjat la proposta repetidament, però finalment ha cedit. Per la seua importància, reproduïm a continuació la declaració institucional aprovada:

Declaració institucional de les Corts en reconeixement de la figura de Francesc Bosch i Morata 

Francesc Bosch ¡ Morata va nàixer a Xàtiva el 30 de novembre de 1901 i va morir a Mexicali (Mèxic), el 25 de setembre de 1950.
Va ser un membre destacat del valencianisme polític dels anys 30 del segle XX.
Durant els anys anteriors a la Guerra Civil i, sobretot, durant la mateixa, el valencianisme polític va aconseguir articular els primers passos per a la recuperació de l’autogovern deis valencians des de l’any 1707, realitats que no van aconseguir consolidar-se a causa de la derrota de les forces democràtiques al 1939 i la consegüent repressió de tota iniciativa autonomista durant les següents quatre dècades.
En el marc d’estos esforços per recuperar els drets del poble valencià trepitjats per la força des de 1707, es va constituir al 1937, el Consell Provincial de València, òrgan substitut de la Diputació Provincial i del Comitè Executiu Popular de València, però que va tindre una vocació regional i autonomista evident i del qual, el senyor Bosch i Morata va ser Conseller de Cultura.
En l’acompliment del citat càrrec va dur a terme una important labor cultural per a la recuperació i dignificació de la llengua del nostre poble: va promoure cursos de llengua i va crear institucions per a fomentar un renaixement de la llengua i la cultura valencianes, esforç en què va comptar amb la col·laboració d’il·lustres noms de les nostres lletres, com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Almela i Vives, Bernat Artola i Tomás... Així, va impulsar la constitució de l’Institut d’Estudis Valencians, va crear els denominats “Premis Literaris i Musicals del País Valencià” i va promoure la Biblioteca del País Valencià.
Així, en atenció a l’àmbit territorial de les entitats públiques que creà Francesc Bosch i Morata i la voluntat manifesta dels Consells Provincials de Castelló, València i Alacant d’atorgar-se òrgans comuns d’autogovern, caldria qualificar l’activitat d’este polític valencià, com a assimilable a la d’un Conseller preautonòmic.
El paper que Bosch i Morata va ocupar al valencianisme ha rebut diversos reconeixements. Al gener de 1998, l’Alcaldessa de València, Rita Barberà, el va anomenar fui adoptiu de la ciutat de València a títol pòstum i l’any 1980 es va designar un carrer amb el seu nom. D’altra banda, l’Escola de Formació de Persones Adultes de Xàtiva rep el seu nom, des de 1990, per acord del seu Consell Escolar. Tot i això, és adient reconéixer l’acció de Pilar Trenzano en la conservació de la memòria de qui fou el seu marit, Francesc Bosch i Morata. Cal remarcar, alhora, la dedicació de la família en el manteniment del llegat del Conseller; la qual cosa faria escaient que esta declaració es traslladara convenientment als seus descendents directes.
Així, Les Corts, mitjançant la present declaració institucional mostren el seu reconeixement públic a Francesc Bosch i Morata, en atenció a la seua decisiva contribució al desenvolupament de la consciència del poble valencià com a nacionalitat històrica i a la dignificació i recuperació de la seua cultura i identitat singular.

Palau dels Borja, 25 de novembre del 2010

Més de 200 federataris s'acrediten en les Corts per a replegar les signatures de la ILP de Compromís

Components de BLOC-INICIATIVA-VERDS han anat hui a les Corts Valencianes per a ser acreditats com a fedataris. Compromís comença així la replegada de signatures per a dur endavant una Iniciativa Legislativa Popular que reclama l’educació gratuïta des dels zero fins els tres anys.

divendres, 26 de novembre del 2010

El Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), el valencianisme universitari, guanya les eleccions a la Universitat de València. Enhorabona!



La Junta Electoral de la Universitat de València ha proclamat hui divendres els resultats provisionals de les eleccions d’estudiants per a renovar els seus representants en el Claustre de la institució. D’acord amb aquests resultats, el Bloc d’Estudiants Agermanats ha obtingut el major nombre d’escons, amb 17 representants (14 com a BEA i 3 com a ITACA-BEA). En segon lloc s’ha situat Campus Jove, que tindrà 14 representants al Claustre. A continuació han quedat Generació Universitaria (10), A Contracorrent (6), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (5), AVEU (4) i Valencia Universitaria (4). AVEPSI ha aconseguit tres escons, mentre AVEO, AVEF i SDADE n’han tret dos cadascun. Amb un únic representant es queden AJEPES, ECU, Estudiantes Independientes de Ciencias Políticas, AVEI, AEC i INTELEC.

Els estudiants triaven un total de 75 escons en un Claustre format per 300 membres.

L’índex millora la participació de l’any anterior.

Tota la informació sobre el procés electoral, així com els resultats provisionals per centres, i la comparació amb anteriors convocatòries es troba en l’adreça: http://www.uv.es/~jelectoral/claustre

divendres, 19 de novembre del 2010

Algú ens ho pot explicar?

> Después de 15 años de gobierno del PP en la Com. Valenciana la han convertido en una de las más pobres y la más endeudada:

> 7ª Comunidad más pobre de España (en renta per cápita)

> 6ª Comunidad con los salarios más bajos.

> 2ª Comunidad en reducción del PIB (actividad económica)

> >

> 1ª Comunidad en deuda: 15% del PIB

> ...Todas las comunidades autónomas han sufrido un aumento de su deuda desde el comienzo de la crisis en 2007, pero la única que ha crecido sin cesar desde 1995 y a un ritmo de vértigo ha sido la Comunitat Valenciana, incluso durante los años de crecimiento económico, hasta colocarnos en la friolera del 15% al día de hoy.

> (Recordemos que el déficit de Grecia es del 13,6%, el de España 11,2% y el de la UE 6,8%)



> ¿Si la UE y el FMI nos piden reducir el déficit al 3% para el 2013 y el gobierno español, el alemán, el del Reino Unido,el de Italia...están tomando medidas muy impopulares para alcanzar ese objetivo? ¿Quién le exige a Camps que reduzca su deuda? ¿Qué medidas drásticas ha tomado? ¿Estamos al borde de la bancarrota?

>
> El Ayuntamiento de Valencia el segundo más endeudado de España: 877 millones de euros

>

> El sistema educativo en la Comunidad Valenciana: >

> nº1 en fracaso escolar en secundaria 40%

> La peor escuela primaria de todas las autonomías

> Más de 25.000 alumnos estudian en 1.000 barracones prefabricados.

>

> Datos de la Comunitat Valenciana

>

> En 2009 la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo aprobó el informe Auken, que amenaza con congelar los fondos estructurales para España si no se resuelven los abusos urbanísticos denunciados en Bruselas por ciudadanos de la UE.

>

> Esta es la tercera vez que la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo censura los abusos urbanísticos en España, especialmente en la costa levantina, que afectan directamente al desarrollo sostenible, el medio ambiente, el suministro y la calidad de las aguas.

> En España la planificación urbanística es competencia de las Comunidades Autonómicas y municipales.

> http://www.facebook.com/photo.php?pid=392012&id=132080526802882


> Informe de GREENPEACE: "Destrucción a toda Costa 2010": Comunidad Valenciana:

> http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/100713-21.pdf


> España:

> http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/100709-04.pdf


> Asociación: "Abusos Urbanísticos No":

> http://www.abusos-no.org/


> Marina d'Or, el despertar de un sueño:

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20081106/repor-marina-dor-despertar-sueno/333752.shtml?s1=noticias&s2=repor&s3

>

> Ser la ciudad con mayor contaminación lumínica de europa no sale gratis. Millones de euros de todos los ciudadanos de Valencia derrochados innecesariamente, que se han esfumado para siempre.

> Ante las difucultades financieras del consistorio Rita Barberá empieza a apagar miles de farolas en la ciudad, dejando una imagen deplorable y dejando en evidencia el derroche innecesario durante todos estos años:

http://www.facebook.com/photo.php?pid=349085&id=132080526802882&fbid=133726669971601

>
> También ahorra en la iluminación de las obras de Calatrava ¿Alguien supervisó el coste de luz y mantenimiento de estas obras?

http://www.levante-emv.com/valencia/2010/05/25/jurado-consultara-calatrava-cambio-farolas-puentes/708398.html

>
> Ver más: Rita Barberá ha gastado 160,1 millones de euros en farolas desde que gobierna - Levante-EMV

> http://www.levante-emv.com/


> Califòrnia, un Estat amb 38 milions d'habitants, manté actualment un deute de 15.000 milions d'euros, mentre que la Generalitat Valenciana amb tan sols cinc milions d'habitants està prop dels 18.000 de deute.

>

> El deute de la Generalitat supera ja al de l'Estat de Califòrnia i continua augmentant

> http://www.linformatiu.com/


>

> Durant l'època de creixement econòmic, a pesar de Maastricht i de l'obsessió del llavors President Aznar pel dèficit zero, el Consell es va endeutar fins al coll, ignorant els esforços d'Espanya i Europa per controlar el deute. La Generalitat Valenciana se niega a retirarle a Jaume Matas (ex presidente balear y ex ministro con José María Aznar) el título honorífico de “Embajador del Reino de Valencia”.

> Jaume Matas está supuestamente implicado en lo que se denomina el “Caso Palma Arena”, entre los supuestos delitos que se le imputan se encuentran: malversación de fondos, apropiación indebida, cohecho y prevaricación.

> El 30 de marzo de 2010 el juez instructor del caso decreta prisión provisional eludible mediante el pago de una fianza de 3 millones de euros en un plazo de 72 horas para Jaume Matas.

> Por el grave riesgo de fuga, el tribunal también acuerda la retirada de su pasaporte, le prohíbe salir del país y le obliga a comparecer cada quince días en el juzgado, medidas que también ha acordado contra su cuñado Fernando Areal.

>

>

> Fernando Areal era jefe financiero del PP en Baleares. Según sus propias palabras, su trabajo dependía de Bárcenas, ex tesorero de Rajoy, que está apartado del cargo por relación con la red de Correa (en prisión)

>
> Bancaja concede el préstamo a Jaume Matas en un tiempo record, y según el diario “El País” con un interés ridículo del 2,8% (84.000 € al año), las “condiciones son absolutamente anómalas en el ámbito del negocio financiero”

> Fernando Areal es apoderado de Bancaja. Bancaja estaba dirigida por José Luis Olivas, ex presidente de  la Generalitat Valenciana con el Partido Popular, justo antes de Camps.

http://www.elpais.com/articulo/espana/jueces/cuestionan/interes/ridiculo/Matas/paga/Bancaja/fianza/elpepunac/20100705elpepinac_4/Tes



> Antes de que se hiciera público el “Caso Palma Arena”, Jaume Matas era un modelo para Mariano Rajoy, que llegó a decir: “Vamos a intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Balears” (Noviembre 2004. XI Congreso Regional del PP en Baleares)

>

> Jaume Matas, Ambaixador de l'Antic Regne de València

>

> Bueno, esto es la punta del iceberg... Si empiezan con el caso

> Gürtel ya es para tirarse al mar y no volver a salir.
>

Si vols que este femer vaja a més, per favor, no reenvies este missatge, borralo i recomana a les teues amistats que miren els telediaris de Canal 9.

>

> El PP és la perfecció, només la gent del PP està capacitada per gobernar, amb el PP tot és meravellós, o ssea...

> Del PSOE ni parlar-ne.
 
ARA TOCA PARLAR ALS VALENCIANS I A LES VALENCIANES
 
ESTAREM CALLATS?

Volen importar el model madrileny de construcció de col·legis


El PP vol incloure el model de Madrid de construcció d’infraestructures de serveis públics essencials, com l’educació o la sanitat, mitjançant la privatització de l’edificació i la seua posterior explotació comercial, en el seu programa electoral de 2011. (EL PAÍS, 20.10.10)





La privatització de l’edificació d’escoles és el resultat de, dues coses, (a) la ruïna econòmica de l’Administració Valenciana, i (b) la necessitat de control ideològic de l’ensenyament amb valors ultra conservadors i ultra catòlics. (EL PAÍS, 20.10.10)





La Confederació de Pares d’Alumnes “Gonzalo Anaya” expressà: “L’educació no es pot deixar en mans de la patronal o de l’Església, que es mou per interessos econòmics o religiosos i no asseguren la llibertat, la diversitat i la pluralitat” (EL PAÍS, 20.10.10)





La Feceval (Federació de Centres d’Ensenyament de València) exigeix les següents contrapartides (EL PAÍS, 19.10.10):



a) tindre garantit per llei l’accés al sol.



b) Que la construcció de les escoles en aquelles zones amb menor risc econòmic (no amb major necessitat de places d’escolaritat).



c) Que el concert siga automàtic, des del primer moment en el qual el centre estiga operatiu. Ara per ara, per llei, es preveu fins a 5 anys per homologar el centre i concedir-li el concert.



d) Exigeix el “blindatge legal” que impedisca que el procés de concert siga reversible, davant possibles canvis de política educativa des de la Generalitat com a resultes d’un canvi de correlació de forces a Les Corts.





El Govern de la Generalitat s’ha compromès a intermediar davant les entitats financeres per a què se’ls facilite els crèdits a un preu inferior al del mercat. (EL PAÍS, 19.10.10)





La Feceval (Federació de Centres d’Ensenyament de València és la impulsora a València del modelo de cessió de sol públic a la iniciativa privada per construir centres escolars a canvi del concert automàtic. (EL MUNDO, 12.11.10)





La Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) també s’ha posicionat davant la Conselleria d’Educació per un eventual aplicació del model madrileny. Argumenten que ha de primar en aquesta convocatòria la seua “vocació de servei públic”, donat que el seu model de gestió són els propis professors els socis de l’escola. (EL MUNDO, 12.11.10)





El Model Madrileny, en el qual es fixa la Conselleria d’Educació, consisteix en què l’Administració cedeix terrenys a la iniciativa privada per a què siga aquesta la què assumisca el cost de la construcció dels centres educatius a canvi del seu posterior concert econòmic, per un termini entre 50 i 75 anys. (EL MUNDO, 20.10.10)





La fabricació de col•legis prefabricats o modulars, garanteix la construcció en 6 mesos, en lloc dels 10 mesos d’un centre amb dos o tres línees. El procés és: s’inicia amb elements produïts al tallers. Aquests materials s’enssamblen mitjançant cimentació amb formigó armat tradicional. La façana poden ser panels metàl•lics o prefabricats amb aïllant interior i càmera d’aire. La tabiqueria interior es realitza amb Pladur. (EL MUNDO, 20.10.10)





El problema del model madrileny és la cessió de sol pels consistoris. Aquests no tenen diners per l’expropiar els terrenys. (EL MUNDO, 20.10.10)





El Defensor del Poble ha iniciat una investigació de las instal•lacions escolars en tota Espanya. A la Comunitat Autònoma de València el nombre d’aules prefabricades s’ha mantingut prou estable al voltant de les mil llocs, en els anys de la present legislatura: curs 2006-07 fins 2010-11. (LEVANTE, 20.10.10)








L'Educació a debat a Almàssera



Amb la lectura de l'article 26.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, sobre el dret a l'educació, a les 20 hores, s'inicià la Taula Redona sobre la Situació i Futur de l'Educació Pública a Almàssera, organitzada per l'Associació de Veïnes i Veïns "Carraixet". Intervengueren la Presidenta de FAPA, na Mª Jose Navarro, el President de l'AMPA del CEIP "Carraixet", en Alejo Ramón, i la professora tècnica na Marina Sanchez; moderant la taula Dr. Joan-Carles Jover, del Consell Escolar Municipal per l'AAVV d'Almàssera.

La Sala d'Exposicions del Centre Cultural d'Almàssera es trobava plena de gom a gom. Veïns i veïnes, pares i mares (i no soles del Col·legi Públic, sinó també dels centres privats concertats del poble), membres dels partits polítics amb representació o no en el Consistori Municipal, i autoritats locals.

Després de dues hores, mitja més del que estava previst inicialment, totes les dades estaven sobre la taula: situació actual del Col·legi Públic, antecedents, procés revindicatiu de l'AMPA durant els últims anys, estat de conservació de l'edifici, adequacions prèvies del terreny on ha d'ubicar-se provisionalment el centre escolar, projecte de rehabilitació que s'ha licitat. Dades, moltes dades que a poc a poc anirem presentant en aquest blog, perquè siguen conegudes per la major quantitat de ciutadans d'Almàssera.

Ara, soles dues qüestions:

Primera. L'estat d'ànim, o millor hauríem de dir de desànim, i de desconfiança que planejà sobre la sala. De desànim sobre si el pares i mares dels alumnes de hui, i el veïnat en general, veurem amb els nostres propis ulls l'inici de les obres de rehabilitació. Hores d'ara no es té confirmació de quan s'iniciaran!. I de desconfiança en els representats polítics que hui per hui són a l'Ajuntament i al Govern de la Generalitat per donar resposta eficient a les necessitats reals, urgents-inmediates, principals-de-mig-termini, i principals-estratègiques sobre l'educació dels nostres fills i filles. Tot plegat ens esborrona i fem una crida al seny, ara i ací, als responsables polítics que hi són a la principal institució municipal, a tots: equip de govern i oposició.

Segona. Ens calen decisions valentes i amb fermesa per afrontar aquest futur immediat i guanyar-ne d'un millor per als nostres fills i filles. Això representa, sobretot en temps de forta crisi econòmica, altre conjunt de prioritats en les despeses dels pressuposts d'una i altra institució pública. Tanmateix, si durant anys no han sabut fer-ho millor, cal un canvi. En nosaltres tindran tot l'ajut que necessiten.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Situació i Futur de l'Escola Pública a Almàssera

TAULA REDONA
Associació de Veïns i Veïnes "Carraixet"
d'Almàssera

Situació i Futur de l'Escola
Pública a Almàssera

PARTICIPANTS:
AMPA "Carraixet"
FAPA València

A més de tota la comunitat educativa, estan
convidats a aquest acte totes les Entitats i
Associacions del poble

Dia: Dimecres 17 de novembre de 2010
Hora: 20:00
Lloc: Centre Cultural d'Almàssera


dimecres, 10 de novembre del 2010

Aitana Ferrer en concert

Vos esperem este diumenge 14 de novembre a la Casa de la Cultrura de Cullera. Alli estarem


Aitana Ferrer a la veu

Enric Murillo al piano

César Murillo a la guitarra acústica i baix

Dani Flors a la guitarra acústica



Un abraç

dijous, 4 de novembre del 2010

Valencianisme.com es fa ressò de la nostra reunió amb UxV


El BLOC d'Almàssera fa mesos que va iniciar una roda de contactes amb diferents persones i entitats representatives de la societat, economia i cultura de la localitat de l'Horta Nord. Ahir va ser el torn d'UxV, en una reunió marcada per la sintonia entre les dos forces valencianistes.

PARTITS DE REFERÈNCIA NACIONAL VALENCIANA


El valencianisme polític, els partits de referència nacional valenciana a Almàssera hi són dos. L'un amb representants a l'Ajuntament: UxV. L'altre amb representants a Les Corts: Bloc - Compromís.

Tots dos partits, a Almàssera, tenim la responsabilitat no sols d'impulsar polítiques que resolguen els problemes dels ciutadans, i fer-ho en clau valenciana des de totes les institucions on estos ciutadans i ciutadanes ens situen. També, cal demandar-nos la responsabilitat de generar espais de cooperació i sinergies compartides amb la societat civil.

Les dones i els homes del BLOC estem compromesos en aquests afers, i en facilitar els mitjans i instruments per què les associacions i entitats locals puguen estrènyer lligams i portar endavant programes de col·laboració entre elles. Estem convençuts, doncs, que una societat civil cada vegada més enfortida és símptoma de salut i de maduresa. A més a més, permet assolir majors quotes de participació i de co responsabilitat en els afers públics. Així tots, ens eixim guanyant.

MERCAT VALENCIÀ DE TREBALL (i 4)


Amb tot per al conjunt d'assalariats que entren en el cercle viciós de contractes pocs estables, períodes en l'atur i tornar a contractes laborals temporals, aleshores resulta molt difícil sortir-se'n. Un recurs que des de les Administracions Públiques posen a la disposició dels ciutadans és el que dispensen les Oficines d'Intermediació Laboral que, en el cas valencià, el constitueix el Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Servef). És aquest, però, un servei amb moltes deficiències en la seua organització. La primera i principal és la ineficient territorialització en la que està implantada. Lluny d'atendre als mercats territorials d'ocupació que des de fa més d'una dècada són ban be conegudes, soles han reiterat un model administratiu que poc o res respon als interessos de l'oferta i la demanda de treball. Altres elements de la ineficiència d'aquest sistema d'intermediació són l'escàs i inadequat finançament dels Pactes Locals per l'Ocupació, la temporalitat de les polítiques d'orientació i assessorament als demandants d'ocupació, així com de les accions formatives de FPO i contínua.

De més a més, el sistema de negociació col·lectiva valencià és el que ens ho defineix l'Estat. Recordem que són dos els eixos que es presenten. L'un fa referència al caràcter general o sectorial de la negociació i, posterior Conveni Col·lectiu. L'altre, al seu àmbit jeràrquic, és a dir, els Convenis Col·lectius d'àmbit estatal predominen sobre els d'àmbits autonòmics, provincials o d'empresa, de tal sort que els d'àmbit inferior soles podem millorar les condicions laborals dels treballadors respecte als àmbits superiors. Al costat d'aspectes positius en aquest eix i trobem d'altres que no hi són tan, com per exemple que els acords adoptats en l'àmbit estatal estan predominant els interessos de les grans companyies sobre els pimes, que són les majoritàries al nostre país; a més, les millores que es podrien introduir en l'àmbit de l'empresa soles ho és en realitat quan aquesta és d'una dimensió major, mentrimentres les pimes són més donades a aplicar el conveni col·lectiu d'àmbit general.
 
En el fons estic apel·lant a l'excessiva predominança dels sistema productiu de caràcter intensiu en ma d'obra, al costat d'una pràctica poc desenvolupada d'inversió que les pimes fan sobre la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació. Açò fa tenir empreses poc productives i escassament competitives. Alguns diuen que aquest teixit productiu esta faltat d'un nombre de grans corporacions, però sent cert que la dimensió de les empreses és un factor, cal assenyalar que altres han dificultat, en el nostre cas, el nostre desenvolupament com el citat adés sobre la ma d'obra i que no prioritza la qualificació en el lloc de treball. Altres però també cal citar-los: una tardana i no sempre ben executada reestructuració dels sectors tradicionals valencians, poc internacionalitzats, que ha fet que gran nombre d'organitzacions del tèxtil, del joguet, del moble, del calçat ja no existeixen; mentre el capital anaren a engreixar les promotores i constructores i, després del seu enfonsament, ha deixat amb una gran feblesa el teixit industrial valencià.



RESPONSABLES LOCALS DEL BLOC i DE UxV ES REUNIXEN


No deuria ser notícia, tanmateix ho és. Però, una notícia positiva; per a tots els ciutadans i ciutadanes. Ahir, a Almàssera, els dos partits valencians van mantindre una reunió de treball. Com no pot ser d'altra manera, la cordialitat i l'esperit de col·laboració va presidir la sessió.

El BLOC d'Almàssera va iniciar, fa ja alguns mesos (ho comentàrem des d'aquestes pàgines del blog), una ronda de converses amb persones representatives i amb entitats locals dels mons cultural, econòmic i social del municipi. També ho hem fet amb la primera institució del poble per abordar diverses problemàtiques que sofreixen el veïnat i facilitar el desencaix d'altres. L'objectiu de tot plegat, com ja dèiem, és doble. Primerament, per establir espais d'encontre, per compartir anàlisi de les realitats del nostre municipi, que facilite la seua resolució. En segon lloc, per facilitar nous climes de cooperació en la participació dels afers públics.

Ara, sense haver-hi conclòs la primera ronda de reunions amb totes les entitats locals, hem iniciat també el torn amb la resta de partits polítics. Durant els propers mesos, llavors, ens agradaria reunir-nos amb totes les associacions i amb tots els partits polítics. L'objectiu segueix sent el mateix: crear espais d'encontre i un clima de cooperació.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Pensaments d'una jove patriota

Per què sóc com sóc per Yaiza Ferrer Alonso (Alcoi)

Des que vaig començar a mostrar els meus gustos personals sent qui sóc i no intentant ser qui la resta del món vol que siga, tot entrant en qüestions polítiques, lingüístiques, amoroses o, fins i tot, de la manera de vestir; molta gent m’ha estat preguntant constantment per què sóc així. Molts coneguts em pregunten per què tinc la meua ideologia i no una altra havent-me criat a un col·le “de pijos”, per què pense així, per què sóc com sóc. Tota esta gent no em coneix i sempre diuen que tots aquells amb qui m’enjunte em mengen el cap per fer-me pensar tot açò!


Així doncs, per a esta gent i per a qui ja ho sap, vaig a explicar per què sóc com sóc i m’agrada ser-ho:

Tot començà ja fa molts anys. Quan encara era un nadó, mon pare em posava música perquè l’escoltara, com fan molts pares. El meu, em posava Raimon i em cantava cançons de Lluís Llach, entre d’altres.

Ja a partir de l’edat de 3 anyets si fa no fa, cada 9 d’Octubre m’enganxava davant de la tele des de bon matí per vore l’estatua de Jaume I i la senyera. Tot perquè a l’escola ens van contar la història que Jaume I, moribund, sobre terra groga va estendre la seua mà plena de sang fent les quatre barres.

Més avant, em portaren al col·le de La Salle d’Alcoi (“el col·le dels pijos”). Allí, amb gairebé tots els companys de classe sempre parlava en castellà, però sempre tenia a dintre meu l’espineta de dir “i per què no els parle en valencià si també són d’ací?”. Això no ho vaig fer fins que, un estiu a Daimús, a la colla d’amiguetes i veïnes hi havia una xica de Madrid i cada vegada que parlàvem havíem de traduïr-li tota la converça. Jo estava convençuda que a Madrid es parlava valencià, perquè sempre ens deien que estàvem a “Espanya” i es parlava la mateixa llengua. Com que la meua llengua des de ben xicoteta era el valencià, pensava que a tota “Espanya” s’hi parlava. Més tard em vaig adonar que no tenia raó i que a allò que en deien Espanya es parlava el castellà i no la meua llengua.

Des de llavors ençà, vaig començar a preocupar-me i a preguntar-me per què no podia jo parlar la meua llengua amb la gent que se suposava que era del mateix país que jo. Anys després, em vaig adonar que tanta preocupació per la llengua i pel seu entorn només podia significar que volia dedicar-me a ella. Per això, ja a 1r d’ESO sabia que volia ser, en un futur, profe de valencià; encara que no sabia quin era el nom d’aquella carrera. Ho vaig descobrir un temps després. I, des d’aquella època tinc claríssima la meua vocació.

Ara bé, quan em vaig començar a informar sobre totes aquestes coses de la llengua i de la nostra cultura, vaig vore que no estava en molt bona situació, diguem-ne. Per aquest motiu, com que sóc emprenedora i m’agrada, com diu ma mare, “clavar-me en tot”... Vaig intentar d’entrar o d’informar-me sobre el que feien les associacions, les agrupacions o els grups polítics que defensaven el que jo volia. Primer, volia entrar als Maulets. Però a la fi, no m’hi vaig clavar. Després, em vaig començar a interessar per la política perquè vaig pensar que així podria intentar ajudar quasi de primera mà a aconseguir eixe canvi que tant desitjava i desitge. Vaig pensar d’afiliar-me a ERPV... Encara que, tampoc ho vaig vore gaire clar. En aquell temps vaig descobrir l’existència del BLOC gràcies a un “antic profe” i vaig començar a informar-me sobre tot el que feien i, finalment, sóc del BLOC.

Així que, benvolguts companys, sóc com sóc pel meu passat i pel meu present i, m’agrada lluitar per un millor futur, valencià. Estic dins del BLOC Jove des de fa poc més de dos anys i he de dir que cada vegada estic més contenta i orgullosa de formar-ne part. La gent del col·lectiu de l’Alcoià-El Comtat-Les Foies van ser els primers a qui vaig conéixer i, tant els joves com els grans, són unes persones increíbles, com a persones i com a polítics. Tots ells es nota que de debò busquen millorar la nostra societat, no com el govern local actual. Enguany he pogut anar a la Trobada Nacionalista de Tardor del BLOC Jove i vaig poder conéixer a moltíssima gent d’arreu del País. Gairebé tots del BLOC, si bé militants, simpatitzants o gent que volia conéixer-nos i saber què fem. Fou un cap de setmana de finals del setembre i va ser impressionant! Entre el Lip Dub, conéixer a tanta gent que pensa com jo i que és coherent quant a faenes pel poble i, gaudir de la seua companyia han sigut unes de les millors experiències que he experimentat mai!!

Per a acabar, voldria ensenyar-vos el LipDub del BLOC Jove que férem a la TNT. Perquè sóc com tu, som com tu, perquè som del BLOC i tenim un COMPROMÍS amb tu!