"COMMEDIA DELL'ARTE" - Mediterráneo - 07-10-10 Enric Nomdedéu Biosca

Aquells de vostés que s’han vist seduïts per Talía, no cal que els hi explique com funcionava això de la Commedia dell'Arte. Per la resta, han de saber que es tractava d’un tipus de teatre en el que els actors interpretaven la història, sense un text literari previ. Només se’ls hi facilitava un argument esquemàtic, i uns personatges arquetípics. Dit d’un altra forma, hi havia predefinits els rols (Arlecchino el criat embolicaire, El Capità Matamoros militar fatxenda i ridícul, Dosseno el geperut, Flaminia la cèlebre enamorada, Pantalone el vell mercader enamoriscat d’Isabella o de qualsevol dama jove...); i l’experiència a l’escena els hi deia com es comportaria el personatge en una història de la que en sabien tot just un parell de situacions predefinides, que conduirien a un final previst.


I a estes altures de l’article, i coneixent-me ja poden suposar que ara diré...a mi em recorda la política local. I em tem que no seré l’únic. A vostés no els hi sembla que amb massa freqüència les polèmiques polítiques estan prèviament pautades? Vull dir, ix el Capità Spaventa de torn i es queixa llastimosament de com de malament ens tracten des de la metròpoli. I abans que no s’acabe l’acte, apareix l’esmentat Matamoros i diu que pitjor ens tracta Giangurgolo, però que com són amigatxos, d’eixe no es queixa. Personatges previsibles, amb un guió previsible, per una final més que previsible. Ni l’un ni l’altre ha de resoldre res. Res de res. Però això sí, amb una periodicitat cada colp més breu, interpreten els seus papers.

La trista Commedia (i no és un oxímoron, hi ha comèdies tristes) de la política municipal ja cansa. Sentir, llegir cada dia, els actors que es senten principals, discutint sobre qui fa menys, sobre qui deu més, sobre qui pot prometre més coses impossibles; avorreix. I mentre, el públic, que ha pagat per vore la funció, es regira entre negitós i fastiguejat als seients!

Al segle XVII, Carlo Goldoni va donar un nou aire a la Commedia dell'arte, rescatant-la de la decadència. I va obligar els actors a interpretar un text escrit, renunciant a les bufoneries fàcils i eliminant les màscares. Si vostés m’ajuden, jo tinc vocació de Goldoni.