S'acosta el dia més important per a tots els valencians i valencianes i creguem oportú anar aportant informació sobre esta data que molts de nosaltres tenim marcada al calendari. Aportarem dades conegudes, altres menys conegudes i altres potser desconegudes per als lectors. Qualsevol comentari o pregunta que vullgueu fer-nos relacionada amb aquest tema, dirigiu-se a la secció de comentaris. Feta esta breu presentació, comencem:
El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià i es commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per recordar-ho van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià.
A nivell de tot el territori valencià, és una cel·lebració institucional que té com a origen directe en l'any 1976, quan el Plenari de Parlamentaris proclama per a aquesta data el Dia Nacional del País Valencià.
El 15 de setembre de 1976 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals va proclamar aquesta data Diada Nacional del País Valencià, celebrant-se a partir de llavors a tot el país. A l'any següent, en 1977, el Plenari de Parlamentaris adoptà el mateix acord, i per la vesprada es va celebrar a València la major manifestació de la seua història fins aquell moment. Unes 600.000 persones vingudes de totes les comarques d'arreu del país, sota el lema "Ara, volem l'Estatut", van participar en el primer i últim acte conjunt de totes les forces polítiques valencianes en demanda d'autonomia, car en els mesos següents esclataria l'anomenada Batalla de València. A Alacant, durant l'enganxada de cartells per a la Diada d'aquell any, va ser mortalment ferit el jove alacantí Miquel Grau com a resultat de la ferida d'una rajola que li va ser llançada des del terrat d'un edifici.
A partir de l'any següent la tradicional Processó Cívica de la ciutat de València es va reafirmar com un acte de reivindicació blavera o més aviat de nacionalisme espanyol, amb actes violents fins al punt d'arribar a agredir al primer alcalde democràtic de València, el socialista Ricard Pérez Casado, o la crema de la bandera del Consell Preautonòmic del País Valencià, penjada al balcó de l'Ajuntament de València, a la Processó Cívica de 1979.
L'intent de commemorar en 1988 l'anomenat 750 aniversari de la conquesta de forma més espectacular va acabar en una simple celebració degut a l'enquistat conflicte identitari al País Valencià. No va haver-hi cap acte conjunt, cada associació política o cultural va celebrar l'efemèride d'acord amb els seus postulats ideològics, i la Processó Cívica tradicional va ser la més conflictiva en anys.
El 9 d'octubre se celebra institucionalment pel Consell i el President de la Generalitat amb una recepció institucional i amb el lliurament de les altes distincions i medalles de la Generalitat. A la ciutat de València continua celebrant-se la tradicional Processó Cívica, de caràcter municipal, però en la que també participen els membres del Consell. En 1991, amb l'arribada al govern municipal del PP i UV, es va reintroduir el tedèum, anul·lat des de la Transició pel govern socialista. Des de 1995, amb l'arribada del PP al govern de la Generalitat, es va introduir una parada al Palau de la Generalitat per fer palès la relació entre la Senyera Coronada i el conjunt de la comunitat autònoma, que al 2006 es va suspendre per recuperar l'itinerari tradicional. L'acte final de la Processó Cívica és una ofrena de flors a l'estàtua del rei Jaume I, com es ve fent des de finals del segle XIX, situada a la plaça d'Alfons el Magnànim (coneguda popularment com el Parterre), on s'interpreta l'Himne de València.
Arreu del País Valencià, encara que amb menor tradició, se celebren festes organitzades pels diferents ajuntaments o per la mateixa Generalitat que van arrelant a poc a poc. Als últims anys s'ha posat de moda a algunes localitats com El Campello o Borriana cel·lebrar una breu desfilada cívica, a imitació de la de la Ciutat de València.
També és tradicional –almenys des de la transició– la celebració d'una manifestació reïvindicativa duta a terme per organitzacions culturals, sindcals i polítiques de l'àmbit del nacionalisme, que també acaba amb un acte sota l'estàtua de Jaume I. Esta manifestació es fa per la vesprada per no coincidir durant el matí amb les organitzacions de l'extrema dreta i el blaverisme que, també des de la transició, es manifesten pel matí, just al termini de la Processó Cívica. No obstant durant els últims anys esta situació ha experimentat una evolució, i des del 2007 existeix una mínima presència nacionalista en la marxa del matí, encapçalada pel BLOC JOVE.
Seguint la tradició pirotècnica d'aquesta celebració, la nit anterior a la festa n'hi ha un castell de focs d'artifici, i una mascletà al migdia en acabar la Processó Cívica.
1 comentari:
Hem de sentir-nos orgullosos del nostre dia, del nostre poble!
Publica un comentari a l'entrada