SE'NS APROXIMA UN NOU NOU D'OCTUBRE

Se'ns aproxima un nou Nou d'Octubre

La Diada Nacional de València, aquella en el qual les valencianes i els valencians, els de tota la vida i els nouvinguts, commemorem el naixement del país valencià: el Regne de València. Per això, i anticipant-se als actes que sobre aquelles dates es realitzaran, iniciem una sèrie d'apunts (necessàriament seran breus aquí) per recordar-nos'en de tot allò que va suposar. I, com no, animem a totes i tots a escriure alguna nota que ho complemente. Si no dieu altra cosa, tot aniran acompanyats per la mateixa imatge d'aquest.

Al 1238, en Jaume I, el Conqueridor, dona entitat jurídica pròpia, com regne independent, a València. Un regne xicotet amb un gran cap que li dona nom. Una relació complexa i no sempre de complicitat entre la gran ciutat i el regne de València, però en la qual sempre aquella ha exercit la caporalia i ha sigut el referent social, cultural i econòmic de tot el país. I ho ha sigut al llarg dels segles, fins i tot després del Decret de Nova Planta, pel qual ens revocaren tots els nostres drets civils, culturals, econòmics, lingüístics, polítics. De fet qualsevol poble, per gran o per xicotet que siga, de l'Horta, de l'Alcoià, del Maestrat, de l'Alacantí, de La Plana, del Palància, o del Serrans (...) tots, tots, el seu referent polític i econòmic ha sigut València ciutat, Cap i Casal de València. Tal volta les darreres dècades ha perdut esta predominança, generant-se tot un conjunt de ciutats de mig tamany que és l'enveja de la resta d'europeus. Això resulta, sense dubte, un factor cent per cent positiu. Per desgràcia, aquest fet ha anat acompanyat d'una pèrdua de lideratge del Cap i Casal vers el seu país. Serà este l'objectiu del segon decenni del segle xxi.