Que el nostre país està immers en una crisi econòmica, hores d'ara, no és cap notícia. Que la renda per càpita dels valencians i valencianes decreix, tampoc és cap notícia; que el saldo en deute públic augmenta un 29,2 % respecte a 2009 a la comunitat autònoma de València, som al cas; o que el creixement anual mitjà del període 2000 - 2009 de l'economia valenciana és soles del 2,18%, ja s'ho oloràvem i tampoc és cap notícia.
Tal volta sí que puga ser notícia que la crisi econòmica del poble valencià, no sent l'única, és la més greu a l'estat espanyol. Esta afirmació l'avala les dades següents:
1º València és la comunitat autònoma on més ha caigut el PIB, llevat d'Aragó, per baix de les mitjanes d'Espanya i de la Unió Europea dels 27 (EU27).
2º València, com nacionalitat, és la segona que major saldo viu de deute públic de tot l'estat espanyol, amb 7.149 milions d'euros de deute: com si cada valencià, tinga l'edat que tinga, deguera 1400 euros.
3º València, no perd competitivitat soles ara amb la crisi, també en perd taxa de creixement econòmic en esta primera dècada del segle xxi, situant-se per davall de la mitjana estatal.
El perquè de tot plegat ja se sap. El model de creixement econòmic, el model o estructura productiva valenciana no ha sigut el millor per als interessos dels valencians i valencianes. Aquell model fonamentat en el creixement immobiliari (hui hi han 95.000 vivendes sense vendre a tot el País Valencià), en els grans esdeveniments (que produeixen molta despesa i poca ocupació estable i de qualitat), en un turisme de sol i platja (sense diversificar el suficient, sense apostar per la diferenciació, sense valorar la innovació i la inversió en formació i en la qualitat del servei), aquest model a agreujat els efectes, per si mateix greus, de la crisi. I el que és pitjor: ens hi ha posicionat -als treballadors i treballadores, a les empreses i al conjunt del poble valencià com a Nació- en desavantatge competitiva amb el nostre entorn.
És tot salvatgement negatiu?. No. Les empreses i els emprenedors de l'anomenada economia social, és a dir, aquelles societats laborals i cooperatives de treball associat cresquen un 7% al nostre País (al conjunt d'Espanya disminueix un 23%). Ahí s'estan fent les coses ben fetes. Com també ho estan fent moltes de les empreses als parcs tecnològics valencians, o els pactes territorials pel desenvolupament i l'ocupació que hi són arreu del país, o l'aposta de molts Ajuntament xicotets i mitjans per atraure iniciatives d'empreneduria d'alt valor mediambiental, tecnològic, cultural i/o social. El BLOC confia en tots ells i elles.
2 comentaris:
Tant de bó la paraula "crisi" desaparega pronte del nostre llenguatge.
El greu no és la crisi, per se, sinó eixir-ne i no haver aprés la lliçó. El creixement econòmic´ha de ser cosa del passat. El desenvolupament sostenible és el que podem deixar als nostres fill/filles i nets/netes.
Publica un comentari a l'entrada