Discurs de Joan Baldoví en el Debat d'Investidura

dijous, 16 de juliol del 2009

Cal que demanem integritat moral


PER INTEGRITAT MORAL
Arrel de les informacions aparegudes als mitjans de comunicació, sobre la imputació de càrrecs públics en trames i corrupteles, els ciutadans ens sentim perplexos quan no indignats.
Però, cal tindre en compte el que estableix les legislacions estatal i nacional valenciana sobre els criteris de comportament que cal demanar a tots els càrrecs públics. Així, la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (BOE 13 d'abril) defineix l'empleat públic, al seu article 8, com tots aquells que desenvolupen funcions retribuïdes a qualsevol de les administracions públiques al servei dels interessos generals. Aquesta mateixa llei concreta el Codi de Conducta (art. 52) i els Principis Ètics (art. 53) i de Conducta (art. 54) que tot empleat de la res pública està compromés (per llei i per integritat moral, caldria afegir-ne) a fer servir.
Tots els empleats públics valencians han de vetllar pels interessos generals amb subjecció i amb observança de la Constitució i de Llei Orgànica 6/2006 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Autònoma de València, així com de la resta de l'ordenament jurídic.
A més a més, la seua actuació ha de comprendre, entre altres, els principis d'integritat, responsabilitat, transparència, exemplaritat, austeritat i honradesa. Ho diu expressament la llei.
Regulats, també, per llei per a tot empleat públic, assenyala com principis de conducta, entre altres, el rebuig de qualsevol regal, favor o servei en condicions d'avantatge.
Tot això és requerit dels funcionaris i dels personal laboral a totes les administracions públiques. Per això, cal preguntar-se si els càrrecs electes, incloent-hi els que ostenten les màximes responsabilitats i representacions, estan exempts d'aquest requeriment? Pense que no.
Ara intentaran fer-nos creure que la cosa no es per a tant, que la llei és injusta, que té poca importància el delicte de suborn, que el límit de los regals és discutible, que ...
Serietat senyores i senyors, serietat. Des del primer Codi Penal, de 1822, hi ha un càstig per al delicte de suborn o de regals per a qui exerceixen càrrecs públics. Cap partit al govern de l'estat, tampoc el PP, ha canviat la norma reformulant el capítol V del text, en el qual es descriuen els diferents tipus de suborn. La previsió del càstig és una sanció amb multes i fins a sis anys de presó. La imputació que d'este afer es fa es castigaria amb multa d'entre 180 i 72.000 euros. Un regal és delicte quan sobrepassa els usos socials: un ram de flors, no és delicte, uns vestits per valor de milers d'euros, sí. Però, en qualsevol cas, el que crec que a la ciutadania l'importa és la integritat moral que s'ha plasmat en tot aquest afer.
El principal perjudicat? Les institucions d'autogovern i les ciutadanes i ciutadans que manifesten desafecció.