Cal que demanem integritat moral

PER INTEGRITAT MORAL
Arrel de les informacions aparegudes als mitjans de comunicació, sobre la imputació de càrrecs públics en trames i corrupteles, els ciutadans ens sentim perplexos quan no indignats.
Però, cal tindre en compte el que estableix les legislacions estatal i nacional valenciana sobre els criteris de comportament que cal demanar a tots els càrrecs públics. Així, la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (BOE 13 d'abril) defineix l'empleat públic, al seu article 8, com tots aquells que desenvolupen funcions retribuïdes a qualsevol de les administracions públiques al servei dels interessos generals. Aquesta mateixa llei concreta el Codi de Conducta (art. 52) i els Principis Ètics (art. 53) i de Conducta (art. 54) que tot empleat de la res pública està compromés (per llei i per integritat moral, caldria afegir-ne) a fer servir.
Tots els empleats públics valencians han de vetllar pels interessos generals amb subjecció i amb observança de la Constitució i de Llei Orgànica 6/2006 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Autònoma de València, així com de la resta de l'ordenament jurídic.
A més a més, la seua actuació ha de comprendre, entre altres, els principis d'integritat, responsabilitat, transparència, exemplaritat, austeritat i honradesa. Ho diu expressament la llei.
Regulats, també, per llei per a tot empleat públic, assenyala com principis de conducta, entre altres, el rebuig de qualsevol regal, favor o servei en condicions d'avantatge.
Tot això és requerit dels funcionaris i dels personal laboral a totes les administracions públiques. Per això, cal preguntar-se si els càrrecs electes, incloent-hi els que ostenten les màximes responsabilitats i representacions, estan exempts d'aquest requeriment? Pense que no.
Ara intentaran fer-nos creure que la cosa no es per a tant, que la llei és injusta, que té poca importància el delicte de suborn, que el límit de los regals és discutible, que ...
Serietat senyores i senyors, serietat. Des del primer Codi Penal, de 1822, hi ha un càstig per al delicte de suborn o de regals per a qui exerceixen càrrecs públics. Cap partit al govern de l'estat, tampoc el PP, ha canviat la norma reformulant el capítol V del text, en el qual es descriuen els diferents tipus de suborn. La previsió del càstig és una sanció amb multes i fins a sis anys de presó. La imputació que d'este afer es fa es castigaria amb multa d'entre 180 i 72.000 euros. Un regal és delicte quan sobrepassa els usos socials: un ram de flors, no és delicte, uns vestits per valor de milers d'euros, sí. Però, en qualsevol cas, el que crec que a la ciutadania l'importa és la integritat moral que s'ha plasmat en tot aquest afer.
El principal perjudicat? Les institucions d'autogovern i les ciutadanes i ciutadans que manifesten desafecció.