El progrés econòmic també necessita del reforç de la identitat nacional valenciana

Els i les ciutadanes d'Europa, com ocorre a altres indrets del món, pensen i es mouen sobre constructes identitaris. L'esser humà observa el món a través de patrons transparents o de plantilles que ell mateix en crea i els intenta fixar sobre les diverses realitats que al món conviuen, com G.A. Kelly expressava a mitjan del segle passat. Aquestes plantilles transparents o dimensions de judici o representacions de l'Univers o, senzillament Constructes psicològics, possibiliten a homes i dones accedir-hi a l'enteniment del seu entorn i, subsegüentment intentar canviar-ho.

 

Doncs be, el constructe identitari, com d'altres tipus de constructes psicològics, és de bo un element no sols de necessitat sinó també insubstituïble, tant pel desenvolupament personal com per la salut individual i col·lectiva d'una societat.Aquest pot ser, doncs, adscrit a una localitat o a una comarca territorial; però des del segle XVIII, juxtaposadament a estos nivells de proximitat, emergeix amb força el Constructe Identitari Nacional (CIN), és a dir l'associat a una o altra nació, entesa com el conjunt d'elements culturals, lingüístics, simbòlics, jurídics, institucionals, polítics, econòmics i, en definitiva de vore i entendre el món.

 

Aquest CIN no hem de confondre'l amb el Capital Social (CS). Un concepte que s'ha desenrotllat en l'últim decenni entre les Ciències Socials (Economia o Sociologia) i les Ciències de la Salut (Psicologia). El CS és el conjunt de relacions interpersonals (entre individus físics o jurídics) o interinstitucionals que possibiliten intercanvis de tota mena: comercials, culturals, de solidaritat, científics, tecnològics, etc. Per tant, un signe de salut i de vigor social d'una realitat nacional és aquest nivell de CS del quan es disposa.

 

Pocs dies enrere el catedràtic Vicent Soler, de la Universitat de València, pronuncià una conferència on esmentava com el reforç de la identitat valencianista es traduiria en un major progrés econòmic, és clar, per als valencians i valencianes. El professor apel·lava que el valencianisme no és quelcom abstracte, ans al contrari, deia, constitueix un factor que afecta singularment la butxaca de cada valencià. "El PIB valencià creixerà més si augmenta l'identitarisme" amollava l'economista Soler. L'argument és el següent: un augment del sentiment identitari valencià (CIN) reforça la cohesió social, el sentit de pertinença a una realitat social, cultural, econòmica i política amb la qual el ciutadà s'identifica i de la qual se sent part (poc importa si ha nascut ací o no); aquesta cohesió social potència el CS i és aquest un factor intangible però estratègic de desenvolupament econòmic.

 

Estem convençuts que el desenrotllament del constructe identitari nacional valencianista, des de la vesant social, lingüística, esportiva, sanitària, educativa, empresarial, etc, etc, és necessària i imprescindible. De més a més, però, desenvolupar i fer més forta la vesant política d'aquest CIN resulta hui d'una importància cabdal. Vicent Soler, Vicent Ventura, Josep-Lluís Bausset, Francesc de Paula, Francesc Mira, ... entre molt altres ho diuen des de fa temps. És hora de fer costat, tots els ciutadans i ciutadanes valencianistes, a la manifestació política nacional valenciana que després de 35 anys de democràcia ha esdevingut majoritària al nostre país (Bloc Nacionalista Valencià) i que com "pal de paller" està al nucli de la marca "Compromís".