Excuses

Article d'Enric Morera publicat al seu blog personal. El pengem ací perquè ens pareix que té que arribar a la gent:


“Ara no valen excuses!”- em deia un bon amic de l’Horta de València, i afegia, “estem tots els que tenim un Compromís amb el nostre País“. Encara queda gent per sumar-se però la disjuntiva a les pròximes eleccions és més clara que mai: o centralisme o valencianisme. O dreta i polítiques de dreta o progressisme. O Comunidad ofrenadora o País Valencià d’alta qualitat. Ells han creat una realitat de blanc o negre. Una realitat obscura i rutinària abocada sols a dues opcions: El PP i el PSOE. La resta cal suprimir-ho, així tenen més pastís a repartir. I s’han posat a la faena de moltes formes. A les Corts Valencianes, que no deixen de ser una minúscula part de l’entramat institucional de l’Estat, juguen a barallar-se molt, però s’ho reparteixen tot. Açò comporta un bon nombre de càrrecs i assessors que ocupar. Fem un breu repàs: la Mesa de les Corts, el Consell d’Administració, el Síndic de Comptes (quina vergonya que Rafael Queralt no diga prou al saqueig institucional, es plante d’una vegada i no contribuïsca a donar un vernís de legalitat a tot este disbarat), el Síndic de Greuges… i ja he perdut el compte. Podríem parlar també de les Diputacions Provincials, fetes a mida de dos partits. Unes autèntiques màquines de devorar milions d’euros públics en xanxullos, assessors (el President de la Diputació de Castelló en té més de 30) i bonificacions per als seus alcaldes. Per a eixir de la crisi i reorientar el model productiu valencià caldrà, també, fer una administració més dinàmica i lleugera. No estem parlant de funcionaris, que ací, a diferència d’Andalusia i Extremadura en tenim ben pocs i mal pagats. Estem parlant de suprimir duplicitats i acabar amb assessors, càrrec polítics i panxacontents que no fan res. Caldrà suprimir les Diputacions i superar el provincialisme. Un tema que tinc en l’agenda política per a la pròxima setmana. Però no perdem el fil. Estem parlant d’introduir color i diversitat davant una realitat bipartidista en blanc i negre que, al remat, representen pam dalt pam baix el mateix. Nosaltres estem unint un Espai Valencià de Progrés potent i arrelat amb el territori.

És evident que la gent que formem part de BLOC-Compromís els molestem. Els irrita la nostra oposició ja siga per denunciar la seua opacitat, clientelisme o vulneració dels drets democràtics. No volen que Compromís siga a les Corts Valencianes una veu insubornable o més encara no suporten que hajam situat com a prioritat l’agenda valencianista damunt la taula, sense dependències. El molesta que denunciem la seua incapacitat per defensar els interessos valencians en matèria de finançament autonòmic o el peatge de l’AP7, o la negativa a posar en marxa el Corredor Mediterrani o com ataquen els elements bàsics de la nostra valencianitat com són la llengua i la cultura valenciana. Els molesta. I es molestarà encara més quan a les Corts i a molt municipis siguem claus (ja ho som) en la configuració de majories. Al PP els molesta, ens volen silenciar (ja ho fan a RTVV) i volen unes Corts bipartidistes per a perpetuar-se in saecula saeculorum en el poder. I a la bona gent socialista i progressista del nostre País els he de dir que amb els actuals dirigents del PSOE no hi ha res a fer. Massa subordinats a Madrid i poca ambició col·lectiva. Que ara per ara Zapatero és el millor aliat del PP de Camps.

I parle de vot útil que mira el present i el futur. Som l’opció electoral que suma i que treu indecisos de l’apatia. Som la coalició que té entre els nous votants, de 18 a 22 anys, major simpatia. Som l’opció que ara per ara pot fer que cap dels majoritaris tinga majoria absoluta. Amb el bipartidisme el PP es perpetua, Amb BLOC-Compromís s’afermen les opcions de canvi, això sí, un canvi a favor del País i del benestar dels valencians. Davant el Sistema que representen el PP-PSOE, BLOC-Compromís és l’alternativa més progressista i valenciana. Un espai polític i electoral que no s’agenolla davant Madrid i que ha denunciat i denunciarà la marginació que pateix el nostre poble. Marginació financera i d’infraestructures que es tradueix en rebaixa del nostre benestar. Ara darrerament el PP i el PSOE competiran en una carrera esperpèntica a vore qui ha fet més per l’AVE. Ja voreu, serà un sainet de primera. Ja ha començat la funció i la realitat, l’autèntica veritat, és que no s’han fet bé les coses. S’ha fet tard i amb una important destrossa de la nostra terra… Algú haurà de donar comptes del que han fet. Temps al temps.