"LA VERITAT" - LevanteEMV- 01.10.10

No cal fer una ullada al CIS per saber que els polítics tenim menys credibilitat que Mourinho com professor a l’Escola Superior de Diplomàcia i Protocol. És suficient amb parar orella a la barra d’un bar, a la sabateria o a la cua de l’INEM. I no és cert que el problema siga exclusivament de falta d’honestedat, de rectitud. Alguns polítics s’autoenganyen pensant que el desafecte social envers el que fan, o fem, és conseqüència de la corrupció i només de la corrupció. No és cert. És més greu que això. Una part de la falta d’estima per la política té a vore amb la displicència amb què alguns polítics tracten la gent. Eixa mania de tractar la societat civil com si foren menors d’edat, incapaços d’assumir la realitat, d’entendre la veritat. Eixa mania d’explicar-los-hi constantment mentides, amb l’arrogant convenciment que se les empassaran sense més. Com si no tingueren capacitat de diferenciar la mentida de la veritat. Això és un insult, i a la gent no li agrada que els insulten, menys encara que ho facen els seus empleats, i no ho oblidem, els politics som assalariats dels ciutadans.


Quan el Conseller del ram acompanyat per l’Alcalde ens diuen que aquella galàctica estació del TRAM que havien de fer a l’Avinguda del Mar ja no serà soterrània, perquè han trobat un col·lector, estan pressuposant que tots som imbècils. No és cert, no la faran perquè no hi ha diners. Al departament d’enginyeria municipal hi ha un plànol del subsòl de la ciutat on apareix nítidament eixe, i tots els col·lectors, conduccions diverses i clavegueram del terme municipal. Quan l’Alcalde i els seu bicèfal equip d’hisenda anunciaven en gener el pressupost més inversor de la història, estaven tractant la gent com alumnes de preescolar. Tothom sabia que mentien (tot i que només el BLOC ho va dir negre sobre blanc), i que la seua mala gestió afegida a la crisi convertiria l’any en el pitjor de la dècada. A dia de hui, no han invertit ni un sol euro dels 38’4 milions que figuren al pressupost, simplement perquè mai no han tingut eixos diners. Quan deien que les llambordes del Ribalta havien de ser roges, contradient les exigències de Cultura, perquè sinó el TRAM no podria llegir la fibra òptica, tornaven a mentir. La prova és que al tros de davant del templet les llambordes son tan grises com la seua veritat. I intuïm que el TRAM no volarà eixos metres. I mil exemples més, que resulta ociós referir.

També resultaria clarificador que Luna ensenyés les factures, ja no tant pel tema dels favors econòmics i tractes de privilegi amb algun empresari implicat en trames corruptes, que també, sinó perquè ell porta mesos reclamant les de Camps. I el seu persistent silenci actual, ofén. La seua falta de legitimitat esguita tota l’oposició, i no és just. Això decep la gent, els allunya de la política. Com estar en contra del TRAM pel Ribalta, i que els teus diputats a Madrid no et donen suport. O criticar una Vaga General, que ells convocarien gustosos si la reforma laboral l’hagués feta el PP. O muntar el numeret de l’alliberament de l’AP-7, amb oblit sobre el faristol del document que destapa el miserable pla per enganyar la població. L’engany, la impostura, el teatre.

Els polítics tenim l’obligació de tractar els nostres conciutadans com allò que són, gent adulta, intel·ligent, amb criteri (que podem no compartir). Tenim l’obligació de dir la veritat.